L'aparell respiratori

Salut i Vida, amb Jordi Garriga.

Aquest mes de novembre, la classe de divulgació mèdica del doctor Jordi Garriga, especialista en cirurgia general i digestiva, va sobre l'aparell respiratori. Després d'haver conegut com funciona el nostre cor i quines són les principals malalties cardíaces, avui ella ha decidit que ens fixem en una part del cos que, possiblement, no ho sé, ja li demanaré, quan comença a fer més fred, pateix una mica més. No ho sé, ara li demanarem. I és això, com deia, l'aparell respiratori. Ben tornat, doctor Jordi Garriga, com està?

Marta Romagosa, bona nit. Bona nit a tots els oients de la Marta. Els ignorants, que no us sou ignorants. No, gens. Us ho sabeu tot i us ho apreneu tot. I avui parlem d'una cosa molt maca. Un moment us diré, aplaudiu. Si esteu sols a casa, al llit o no, aplaudiu una mica si us agrada.

Sí, perquè és una cosa. Ens farem al final o comencem a aplaudir ja? Esperem el final, no? Esperem que us avisi.

Per on comencem? Comencem per on la respiració. Per on hem de respirar? Pel nas. Hem de respirar pel nas. No tots respirem pel nas, tenim problemes al nas, rinitis. Per la boca, nas i boca per entrar a l'aire. L'aire passa per la laringe, que està al coll, segueix per la tràquea, que és un tub dur que tenim que va des del coll fins als pulmons. Allà hi agafa els bronquis, això ja us sona, les bronquitis, ja us sona. Els bronquis és com un arbre, fa rames, rames, rames, i per tenir rames petites, els bronquiols, i arribes al pulmó. El pulmó és com una esponja. I està formada pels alveols. I què són els alveols? Els alveols són, imagineu-vos, un gotim de raïm. Això tots el teniu present. Ara és època, sí, sí. Tinc la nevera, per cert, sí, sí. A mi m'agrada el mosquetell, però després no m'agrada en passar-me les llavors. No, jo les trec, eh. I escupo. Ara, aquest modern que ve de Xina, et menges la pell, t'ho menges tot, no hi ha res, però no fa gust de res. No fa gust de res. No fa gust de res. Tornem al pulmó. Els alveols. Els alveols. Els alveols són molts últims d'aquests, amb tots els seus grans. Formen el pulmó. El pulmó és una esponja d'aire i aquí hi haurà l'intercanvi de seus. A dins del puma? Ara ho veuràs. En els alveols. En els alveols.

L'aire que inspirem ens entra pel nas, per la boca, per la laringe, per la tràquea, pels bronquis, pels bronquiols, i va a parar en aquests gotims de raïm, i entra l'aire per allà, i entren els 10 o 20 grans de raïm, que són els alveols. Aquests grans de raïm es fan, el canvi gaseós es fa aquí dintre. Està rodejat, aquest gra de raïm, d'unes venetes molt fines, capilars, i unes artèries molt fines, capilars, com un arret, com una malla. Imagineu-vos una malla, una bossa de malla, aquí la meitat blava, la meitat vermella. Recordem això, el blau figura que és l'avena i el vermell l'artèria. I aquí arriba l'aire que inspirem. Fem una inspiració profunda. Si estem en un parc que ens agrada més fer-ho, si estem en un bosc més, si estem. Bueno, sempre hem de respirar. Sí, sempre hem de respirar, però si fem en natura és millor. Tant si ens agrada com si no, respirem, sobretot. Fem-ho 16 vegades al minut. És així. Tenim aquest ritme. 80 al pols, sabeu què és. 16 respirades per minut. Bé. L'aire, quan arriba en aquests alveols, l'oxigen que porta aquest quem inspirat, l'agafa les artèries, els capilars, les venetes fines vermelles, agafen l'oxigen i el porten cap al cor esquerre. El cor esquerre, en el sístole, quan es contrau, va per tot el cos i du aquesta sang plena d'oxigen

a totes les cèl·lules del cor i arriba al dit petit del peu i allà hi deixa anar l'oxigen. Va a les cèl·lules de tot el cos, fetge, pàncreas, budells, músculs, a tot arreu. I d'aquest oxigen és la gasolina de la cèl·lula. La cèl·lula viu d'aquest oxigen. Imagina's si és important respirar bé. Molt important. Les cèl·lules creixen, és com la gasolina, i quan es crema la gasolina, què li passa al cotxe? Deixa anar pel tub d'escapament un residu, i en aquest cas és el CO2. El CO2 us sona, que és el que ens contamina, el que. Aquest CO2 que deixen a la cèl·lula torna per les venes, pels tubets blaus dels llibres, per les venes, torna al cor dret, a l'esquerra, l'oxigen, a la dreta, el CO2, i del cor dret, a la sístole, també puja el pulmó. I en els alveols, quan inspirem i quan aspirem. Quan traiem tot l'aire. Traiem l'aire dels pulmons, doncs el CO2 se'n va fora a l'exterior. És a dir, el traiem nosaltres mateixos.

El traiem nosaltres, contaminem nosaltres. Imagina't, no només els cotxes, les persones també. Ens contaminem.

Ens contaminem. Llavors, quines coses té la naturalesa d'aquí una mica preparar-vos a aplaudir? Imagineu-vos que els arbres, totes les fulles verdes, tots els horts, tot el que veieu verd, que ara cada vegada, gràcies a Déu, ens van fent a les ciutats més parcs, abans eren places dures,

ciment, ciment, ciment. Es van posar de moda, sí, sí. Ara hi ha arbres, hi ha gespa, hi ha.

Això és bàsic, perquè fixeu-vos-hi, els arbres viuen del CO2 que els tirem nosaltres. L'arbre viu del CO2. L'arbre agafa el CO2 i això ho vau estudiar fa molts anys alguns. Jo fa molts anys. Vosaltres, els que em sentiu que sou una mica granadets, ho veu la clorofila, la funció clorofílica estudiàvem a l'escola. Nacional. La clorofila fa que el CO2 fa unes reaccions químiques en l'arbre que, ajudat per l'aigua i les salts que li pugen des de les arrels, fan el sucre. Fan el sucre. Comencem a aplaudir. Qui ha inventat això tan bèstia? Tan perfecte, no? Que nosaltres vivim gràcies a l'oxigen que ens donen els arbres i les fulles verdes i els arbres viuen gràcies al CO2 que els donem nosaltres. Qui ha inventat això? No ho sé, però el que ha fet és potent. La naturalesa, la no sé què, la IA. Preguntem-ho a la IA. No, la IA no ho ha inventat, això segur. Això no ho ha inventat la IA. Potser ens diu. És igual. Això ho trobo una xulada. Vivim gràcies als arbres, els arbres viuen gràcies a nosaltres. És molt maco això, eh? Per tant, necessitem molt els arbres, eh? Per tant, ara fem una mica de mini repàs del que us he dit. El cor esquerre, sang arterial. Quan inspirem, l'oxigen va allà, l'oxigen va, i quan fem la sístole, quan es contrau el cor, envia sang del cor esquerre per la gorta, però això no us ho preguntaré

però sapigueu la horta és una artèria molt grossa que porta la sang a tot el cos i després el CO2 que deixen a les cèl·lules el recullen a les venes i per una altra vena que es diu la vena cava. Tampoc us ho preguntaré, però la mena acaba al cor dret. I del cor dret, quan hi ve la sístole, va el pulmó. I aquest és l'intercanvi gasós que es produeix en els pulmons. És molt maco, això. És molt maco, sí, sí. És molt perfecte, trobo. És una màquina perfecta. És una màquina perfecta. Llavors, això també ho sentireu dir. Això és una lliçó molt petita, molt maca, però que si us queda gravat és molt maco que us ho sapigueu. Per tant, tenim dues circulacions. La major, en diem circulació major, és la que surt del cor esquerre i porta l'oxigen per tot el cos, per l'horta i torna per la cava. La circulació menor, que va del cor dret. El pulmó, és molt curtet. Aquesta se li diu circulació menor? La major i la menor. Com tinc les circulacions, doctor? Bé, la major bé, la menor no gaire, perquè vostè té moltes bronquitis. Llavors, quines malalties hi ha?

Primer, com explorem els pulmons? Com explorem els pulmons? Jo he dit, no sé si bé o malament, que en aquesta època, quan comença a fer fred, és quan la gent comença a patir més. Ho diu tot. Exacte.

Aquesta senyora fa tres setmanes que soc i ho diu tot bé.

Perquè aprenc d'un bon mestre. Marta, Marta, Marta. També hi ha bronquitis a l'estiu. Espera't que t'ho explico.

Però ara, digue'm, a veure. T'ho explico. Llavors, en primer lloc, quines exploracions hi ha? Una que és la prova de funció respiratòria. Els nostres pulmons, en teoria, han de tenir quatre litres d'aire i ens fan bufar en un lloc que marca els litres que tenim. Bé, la gent jove té 4 litros 4 i mig, la gent gran i bronquítica en té un i mig i encara gràcies i va amb oxigen però no i llavors què més fem? Radiografies de tòrax les radiografies de tòrax les veureu sempre, l'aire es veu negre, fosc aquí hi ha una foto em pensava que era la Marta i no és una altra una altra. Però hi ha una cosa negra i després el blanc hi ha d'haver poca cosa blanca són els bronquis i tal negra, els aires negra l'aire negra i el tac avui en dia el tac toràcic és molt important per veure petites lesions petites cosetes ho marca tot de mil·límetres és un gran invent per molts llocs però pel pulmó ho és encara més de què patim els pulmons a veure? Una traqueitis. Aquell encostipat, aquell fred que agafem, un aire condicionat, que arribem a casa i no sé què, i que tenim aquí davant de la traquea, sota del coll, com una caramó. Això és una traqueitis. La traquea, si la miréssim per dintre, està vermella, inflamada. Pel fred. La tràquea s'inflama pel fred? La tràquea pel fred. La tracheitis pel fred. I llavors, en teoria, el nas, quan respirem pel nas, és per escalfar l'aire. Avui fa més fresqueta. Però que hem fet tanta calor, però a l'hivern és bo que passi l'aire inspirant pel nas, perquè aquí tenim molts vasos, molta cosa per anar escalfant l'aire i que quan ens arribi el coll a la tràquea ja sigui tevió, sigui tevi. Molt bé. La tracheitis, la bronquitis, que és un clàssic, és tot aquest arbre, s'inflama, fa infeccions, si fa infeccions i queden després cicatriuetes, aquestes cicatriuetes fan que es facin més estrets els tubs i hi ha més dificultats de respiració, els bronquitis crònics.

Aquella tos, aquella tos tan de dintre, de dintre.

Aquella interior, i que quan arrenquen, arrenquen un esput, que si el escups a la paret és una merrada, no cau mai més que d'allà engafat per sempre. Ai, ai, ai. Pel futuro de los baresament. Bueno, jo recordo, perdona, Marta, tu ets molt més jove, molt més jove que jo, però jo. En el meu temps, a tots els pisos de l'ensanche de Barcelona, pisos macos, a cada replà, que a vegades no hi havia ascensor i pujaves a peu, hi havia una escopidera. Tu no ho has vist, això?

No, no ho he vist, això. Jo ho he vist. Em pensava que anaves a dir una banqueta, no una escopidera per la gent que no podia. Una banqueta, també. I llavors seien. I seguien amunt i això ho he vist jo ho veig als camps de futbol i això passa ara potser pensava abans també i després hi ha una cosa

més greu que és la pneumònia la pneumònia o patologia alveolar els alveols, els gotims de raïm s'infecten sobretot si posa un microbi i fan la pneumònia la pneumònia és la inflamació normalment és infecciosa vírica, virus. Bacteriana, no? Que és bona. Si no tingués la Marta Ramogós, això quedaria a mitges. Vaig apuntant, vaig apuntant. M'apunta, quan a mi se me'n va del cap. No se'n va res del cap, el doctor Garriga, no se li'n va res del cap. Els símptomes, ho sabeu, la tos, la tos seca, la de la tràquea, aquella que hi ha tos que et fa mal i que no pots. La tos productiva amb esput. Ja us ho he dit. Bronquitis o l'alveolitis o la pneumonia. I la febre infecciosa, quan hi ha virus o bactèria, ja costava la infecció. I llavors, avui en dia, amb els antibiòtics, curem les pneumonies.

Sí, el que passa que a vegades, quan vas al metge, no saben si és un o un altre. I t'has d'esperar uns dies, i llavors ja fas tard.

Vols evitar-ho no siguis punyetera no vagis contra els metges pobrets tenen molta feina i fan vaga ara fan vaga els metges perquè hem cobrat sempre molt poc, jo ja estic fora però aquest dia passaven tots feien vaga, vaga general aquesta setmana passada i venien tots a la conselleria que és allà a prop d'on visc jo i hi havia uns senyors grans allà i dic jo soc molt gran però ara me n'anirem aquests que són ex meus. Jo els ajudaré. I vaig anar allà una mica a fer el paperet amb ells.

No, el paperet no, ajudar, es tracta d'això. Llavors, podem fer alguna cosa per acabar? Podem fer alguna cosa ara, en aquesta època, per tenir millor cura dels nostres pulmons? Per tenir cura dels nostres pulmons. A part de no fumar?

Això, número un. Això, número un. Us ho diu un metge que fa anys havia fumat una mica, però jo anava amb companys meus que fumaven molt, i especialistes que fumaven, i anaven a operar i deixaven el cigarro allà just davant del quiròfan. Ha marxat molt, tot això, eh? N'hi ha molt menys. Ara fumen més les dones. La Marta Romogosa no ho sé, eh? No, jo no, jo no fumo. Però la majoria de dones fumen tant o més que han vingut a darrere ara ja són presidentes de governs ara ja són directores de grans empreses i fumen. I això no està bé. A part de no fumar, alguna altra cosa que puguem fer? La gent, per exemple, els que han treballat. Com anem de temps? Estem acabant. Jo també estic acabant. Hi ha aquí la malaltia del treball. Els que respiren, per exemple, els guixaires, els guixaires, els que treballen en fàbriques. Avui en dia està tot molt més preparat, però durant temps, fàbriques de pintures, fàbriques. Feien la silicosis, se'ls hi feia, se'ls hi posava aquests productes en el pulmó i els hi acabaven taponant el que eren els alveols. Aquesta esponja que és el pulmó quedava. Rígida, dura, no s'inflava, era horrorós. Aquests eren molt malos. Avui en dia això s'arregla força més. Tres, tres. Una cosa. Us diran en algunes grans que us vacuneu de la pneumonia. Els que teniu patologia respiratòria, els bronquítics importants, els que aneu amb oxigen, els que teniu aquests, vacuneu-se. Us posen el neumococ, us posen una vacuna i, en teoria, no feu una neumonitis neumocòcica. Complicada, molt bé. Molt bé, doctor, doncs hem après una altra cosa. Però avui, i algun dels nostres oients ha aplaudit. Ja ho he sentit,

ja ho he sentit com aplaudien, ho he sentit. Us assent.

Aquesta dona us porta tan dintre, està tot el dia tant per vosaltres, que us assent. Des de tot arreu. Déu meu. Encara que no hi sigui, els assento. Això se'n diu vocació. Que és la mateixa que. La teníem els metges abans, sí. Sí, Marta, tu tens vocació per lo teu.

Cadascú per el seu. Doctor Jordi Garriga, fins al mes que ve. Gràcies, Marta.