L'Aplec Internacional porta la cultura popular catalana a Estocolm

Més mans, més Arrel, més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora. Arrenca una nova edició d'aquest Mans a Catalunya Ràdio, el programa de l'Arrel a la Ràdio Nacional. Avui viatjarem fins a Estocolm perquè la capital sueca es prepara per acollir el proper cap de setmana una nova edició de l'Aplec Internacional, la gran trobada de la cultura popular catalana a l'exterior i que enguany va de rècord de participació. Ens acostarem també a les festes de Gràcia, on la plaça del Sol s'acaba convertint en la plaça del Folc, amb una programació interessantíssima que ens explicaran avui des del CAD, des del Tradicionarius. I recuperarem una de les novetats discogràfiques més destacades de la temporada, és Llum, el nou treball de Noelia Llorenç Titana, una mirada íntima i a l'hora reivindicativa de la música tradicional del País Valencià. Amb la Dolors Joanal a la producció, Quim Rollana a la direcció i locució,

comencem un nou Mans. La festa comença amb el mans a Catalunya Ràdio. Som-hi, doncs,

que comença el cap de setmana. I obrim foc amb la sardana de Florenci Mauner, com tu la volies. És la principal de la Bisbal. La sardana de Florenci Mauner.

SENSE ÀUDIO PARLAT

Aquesta era la sardana Com tu la volies, una peça de Florenci Mauner interpretada per la principal de la Bisbal, una sardana que sonarà demà amb la mateixa formació a Castelló d'Empúries, amb motiu de la festa major, per fer una de les ballades de sardanes de la festa

patronal del municipi alt empordanès. Comença el dia molt pront. Aquí preparan la jornada i assembran el camp. Ploga,

neve o pasasol no poden fallar. Perquè és treball en la terra i hauran les mirades, sembran la saviesa. I cuiden del seu treball amb força i passió, deixant-nos l'empresa.

La cantadora valenciana Noelia Llorenç Titana acaba de publicar Llum, un disc que recorre fandangos, jotas, seguidillas, romansos i cançons de bresol des d'una mirada viva i compartida, entenent la tradició no com una peça de museu, sinó com un espai de transmissió, d'emoció i de comunitat. Treball que arriba també en un moment especialment sensible al País Valencià després dels aiguats i que reivindica la música popular com una manera de reconectar amb la memòria i amb la gent. Avui ens acompanya via vídeo trucada la Noelia Llorenç Titana. Bon dia! Igualment, molt contentes de tenir-te. Escolta'm, el nom és breu, però ho diu tot.

Llum, exacte, volíem un nom que recollirà tot això que se crea al voltant d'una cosa que sembla tan senzilla com és tocar, cantar i ballar i també en contraste amb els moments així foscs que estem vivint com a societat i volíem un nom així que expressa això i que és cap a on hem d'anar, que és cap a la llum perquè no ens queda una altra.

Moltes vegades diem que la música del Mediterrània té molta llum. La música del País Valencià la té, però també és el que hi ha,

no només és la llum en si que ens pot transmetre estilísticament una música o un ritme, sinó també el missatge, i n'hi ha de tot el temps.

És la llum també en portar el que és la música tradicional. Jo sempre dic que fas música tradicional però basant-me en que mantenim els ritmes dels gèneres musicals que es poden ballar. És donar també llum a canviar les lletres i a parlar de coses més actuals perquè si no estem sempre estancades en el passat i això no pot ser. Quants són els patrons

que recuperes amb Titán en el primer treball?

I ara incideixes jotes, fandangos, seguidillas, cants de treball, cançons de bressol o com has treballat l'equilibri entre aquest respecte a la tradició, aquests patrons, i a la reinterpretació d'aquests? Sempre intentem que això

que tu has dit, que hi hagi un equilibri i que més o menys tots els gèneres musicals estiguin representats perquè tenim un gran tresor al País Valencià. En la música tradicional tenim molts gèneres i ens vam nodrir de diversos fons per poder representar arribar a un equilibri no només en quant a la varietat de gèneres, sinó també que foren de nova composició, recuperació d'algun gènere, per exemple, de la zona castellano parlant de Jarafuel, com pot ser les Sevillanes Torrals, que només teníem un audio de 20 segons d'una senyora d'allí. Que les cantava, aquesta nova composició va agarrat, també tenim com pot ser pas doble i molts homenatges. És un disc que està molt equilibrat per això que dius, per els gèneres, per com ens han arribat les cançons i per les actualitzacions i les coses que hem innovat.

El fandango que yo canté.

Escolta'm, entrant en algun dels temes, ja ets parlaves d'aquest ball agarrat, d'aquest post doble de la gent del camp, obres amb aquest llum en el present, que és el que de alguna manera dona un nom al disc, i hi ha unes col·laboracions potents, en la gata com fotes i en la morenilla.

Quines sinergies, quins col·laboradors estàs trobant més en aquest tema, si no també pel treball?

Pues la banda del Gato, que com ben sabeu és de Càceres, és d'Extremadura, i Anna Morenilla, que és de Múrcia. Sempre quan me pregunten, ah, i com és possible? Perquè és que la música tradicional és un llenguatge global. Cadascú, cada territori té la força i la independència d'haver-ho expressat d'una manera. I això és superbonic. És com el català, que té dialectes, pues lo mateix. La música tradicional també té dialectes i formen part d'un comú. També tenim a Mari Cruz, cantaora tamé de Mujeres con Raíz, de Múrcia, que canta en Las Aguillanas Torras. Tenim tamé a Carles Denia, en La Chota y Fandango, a Carmen París, tamé en Segadores. I després tamé tenim altres col·laboracions musicals, com podria ser Jordi Pastor, de Tres Fanbai, que toca acordeó i violí. Vull dir que és molt redonet.

Des del teu primer treball en Agra, t'hem anat veient amb moltes col·laboracions, també. En camps, a més, molt diferents. M'imagino que la sinergia que has anat creant també t'ha donat la oportunitat de poder cantar amb tots ells, de poder cantar amb molta més gent, que potser hi ha altres que no han pogut participar-hi. El bagatge d'un treball a l'altre es nota, també, en aquesta experiència viscuda.

Sí, es nota sobretot perquè també en el tema de la producció musical en el primer disc teníem a Pau Xàfer que sí que és veritat que és un compositor més sinfònic aleshores la presència del piano i unes melodies més calmades. Ara és un gran contrast perquè és una altra producció musical en Susana Díaz Tejedor i Moma Estudis i el contrast és molt potent. Jo crec que hem guanyat molta força igual que hem perdut altres coses que tenia bones el primer disc.

Un romans antic contava, més preus de l'Espardenyer, que a les terres de Moncofa anava a furtar diners.

Un romans que heu recollit, el romans de l'Espardenyer. Explica't una mica la història d'aquest tema.

Sí, ens ve d'un home de la Vall d'Ussó, que ara te diré el nom, el tinc ací. Manolo Miralles, resulta que hi ve d'una família espardeñera de la Vall d'Ussó i que quan estaven fent les espardeñes de careta cantaven. I cantaven això, i cantaven una lletra d'este romans que deia que l'espardeñera era una persona que enganyava i que se n'anava a Moncofa a furtar diners. Total, que nosaltres. Susana i jo, com que som enamorades de les espardenyes, que sempre les portem, vam dir, això no pot ser, això ho hem de canviar, i dir que l'espardenya és un element molt important dins d'identificar-te com a poble, penso jo, com a identificar-te de persona que viu a prop de l'horta, i hem dit això, que visca, visca l'espardenya amb betes de molts colors.

Un dels temes més reivindicatius, per espiguar algunes de les cançons que hi ha en aquest llum, és el cant té avui la diferència, que és un oicoxa, i la claves una mica, avui hi ha qui vol divisió i qui mira amb reticència. Necessario reivindicar, clar, aquesta lletra no és una lletra tradicional, no és una lletra que s'ha repollit enlloc, està feta amb tota la premeditació.

És una lletra del versador Lluís Benlloc. Ja sabeu que així els cantaors i cantaores, al contrari que allà a Catalunya, sí que n'hi ha glosadors i glosadores que canten i versen a la mateixa vegada, si no, així tenim la figura del cantaor, cantaora i la figura de la persona que diu el vers. I vam encarregar estes lletres i volíem això, no? Com estem en moments foscos, com per exemple ara també en el tema de les vagues educatives, ja sabeu que jo soc mestra d'educació especial, i estem ahí, i esta lletra representa molt, perquè per aixos dels mals moments el que estem fent és unir-se tots amb molta força, i això al final és el millor aliment, vull dir, no te pots emparar a res més que no siga unir-te amb el company i la companya i tirar per endavant. I això que parla de la unió i que ens volen separar, avui dia jo crec que el tema de l'individualisme és molt potent en xarxes, en que cadascú té el seu mòbil, el seu ordinador, és tot molt, molt individual. Al contrari que era fa molt de temps, quan no existia tanta tecnologia, que la gent s'unia i entre ells s'intercanviaven aliments i qui no podia, un altre l'ajudava. I sa col·lectivitat també s'ha perdut i també és molt important avui en dia per aixir i anar cap a la llum i també dins de la música tradicional, la col·lectivitat també és molt important. És aquesta capacitat

que té l'arrel de no entendre de política ni de fronteres i ens fa més humans aquesta base tradicional a tots.

Sí, i a nivell polític, òbviament, cada persona té la seua tendència, la meua crec que està molt clara, però sí que és veritat que la música tradicional unís sense veure qui pensa què o qui pensa una altra cosa contrària. La identitat és la que n'hi ha. Més enllà de les banderes, l'altre dia també ho deia, que avui en dia molta gent s'empara en identificar-se en un himne, en una bandera, i troba que n'hi ha moltes més coses que s'identifiquen com a poble que no uns colors en una tela o un himne, que moltes vegades està desfasadíssim. La música ens uneix, crec jo, contra les fronteres, que ens fa falta tirar fronteres.

Amb el so d'una guitarra i el repí d'un redoblant, les llumetes ja s'encenen i tenim festa a l'instant. La gent ve de tots els pobles i balla al nostre costat, la mindanga és vida, calor, alegria i bona amistat.

El treball acaba amb una rumba. És una peça que òbviament

El treball acaba amb una rumba. És una peça que òbviament és moderna en comparació, no sé quan la composarien, no tinc ni idea, però sí que és veritat que està gravat al disc del Sodes Barretxats. És una peça que apareix en Oriola, òbviament és nova composició, però no sabem de quin any, 1970, 1980, no ho sabem. Relativamente moderna, y nos contaba un hombre de Múrcia, Francisco Javier Nicolás Fructuoso, el floristero de Malnom, que es una peça imprescindible per acabar qualsevol sarao o voreo de Múrcia. O sea, que és Oriola, però com bé sabeu que estem ja tocant a Múrcia, és una cançó que se coneix. Aleshores, no tenia lletra, era només musical, i vam decidir posar-li una lletra en valencià, I res, una mindanga és una persona despreocupada que viu el moment. Aleshores, també, de fugir un poc de la foscor. Encara que tinguis foscor, centrar-te en que t'estàs passant bé és fonamental.

Un treball amb un nom idoni, aquest rellum de Titana. Noelia, gràcies per venir a la videoconferència del programa. Molta sort, ens veiem per places i carrers.

Doncs sí, moltíssimes gràcies. La meua,

la meua xiqueta és la mà. De la casa i del carrer, de la fulleta de parra i la flor del taronger. I la flor del taronger, la meua xiqueta és la mà.

A la nit, a la nit clara i serena, un desig de mà. Que la meua menudeta siga lliure. Si galliure com el vent, a la nit clara i serena. No, no,

no, no, d'hortet xiqueta. No, no, no, no, no, no, no, no, no.

Enmig d'una gran foscor. Vas iluminant la vida, xicoteta del meu cor.

No, no, no, no, d'hortet, xiqueta, no nadar de chiqueta.

A la nit, a la nit hi ha lluna plena. Demà ja anirà minvant i els ullets de mà xiqueta. A la llum de la lluna plena,

Noelia Llorenç Titana, que ens ha presentat aquest llum.

Els dissabtes de 6 a 7 del matí, Mans, amb Quim Rullant.

Ah ah.

Aquesta era la sardana Campanetes, peça de Manuel Oltra i que ha interpretat la copla Vell Puig Copla, una formació que trobareu demà a la seu d'Urgell.

Que si afloques per mi, te exagerarás.

Volau, ocell que podeu, es cap de munt d'esfollats, trobau la que li vull dir, trobau la que li vull dir, que per Sant Jordi mos casam.

Sou el Man, sou a Catalunya Ràdio. Seguim ara amb més informacions, amb més coses que passaran aquests propers dies.

A partir de divendres que ve, Estocolm acollirà durant tres dies l'Aplec Internacional i es convertirà en la capital de la cultura popular catalana a Europa. Del 14 al 16 d'agost, la capital sueca acollirà aquest Aplec, que organitza Difolc, i que enguany va en rècord de participació, amb una quarantena llarga de grups i prop de 1.300 actuants. Gegants, sobretot gegants, bestiari, castells, sardanes, esbars, valls populars i moltes altres expressions de la nostra cultura que compartiran espai amb el gran Kulturfestivalen. Un dels festivals urbans més multitudinaris del nord d'Europa. Bona tarda, aquí amb 42 grups d'arreu de Catalunya. Xifres rècord en guany, oi?

Correcte, xifres rècord, 42 grups i 1.200 actuants.

Clar, normalment parlàvem de la plega amb uns 600 actuants i uns 1.200 acompanyants. Aquest any les xifres poden alçar fins als 1.500, 1.800 tranquil·lament.

Bueno, se podría alzar fins a uns 1.300, depende también de los acompañantes que pudiesen venir. No, no, la verdad que es una muy buena cifra.

La pleg que se celebrará a Estocolm els propers 14, 15 i 16 d'agost, recordem-ho, és el gran aparador de la cultura popular. Ens parlava l'Ivan en el seu moment que l'aposta de la gent d'Estocolm ha sigut sobretot per l'àmbit geganter. Explica'ns una mica què han demanat ells i com ho han rebut.

Bueno, ells mos van dir que volien moltes figures, moltes figures. Els vam pressionar, l'any passat els vam tenir a Bastia, així d'incògnit, perquè volien sapiguer el que era. I especialment els va impactar molt el fet de les figures gegants, inclús també el bestiari. I ens van dir que volien tot molt gran. Els gegants, és veritat que si vam dir, volem gegants, gegants, gegants. Hem fet el que hem pogut, també tenim una logística una miqueta limitada amb el tràiler, per tant, ojalà poguéssim portar 50 colles geganteres.

La Plec és un festival

que té molta repercussió a la zona, també, oi? Sí, al Culto Festival, l'any passat, van passar més de dos milions d'espectadors per allí.

Cal preveure, per tant, que hi haurà expectació, com a mínim, al voltant de la Plec. El fet de trobar aquestes sinergies també és important.

Sí, i tant. És un festival que va de 12 del matí a 12 de la nit, i la Plec, doncs, també, de 12 del matí fins als 12 de la nit. Escolta'm, quins seran els punts culminants de la Plec d'enguany? Bueno, tenim una molt bona diada, que és la diada castellera, amb tres colles castelleres, la d'Estocolm, els Saballuts de Sabadell i els Bordegassos de Vilanova. Aquest any hem aconseguit portar tres colles, que crec que pot ser un molt bon punt a favor, a part dels espectacles que ja es fan de cada any i la nit del foc, que també són punts molt forts, sobretot per la gent d'altres països. Una de les grans cartes

de presentació de la PLEC sempre és aquesta manera de posar la cultura popular en format d'espectacle, de carrer, d'escenari, en el qual les entitats, els grups que hi participen, no estarien acostumats a fer-ho, però tothom s'hi posa molt bé, no?

Veus l'eufòria que tenen els grups de participar i és molt gratificant, o sigui, jo estic molt content.

N'haurem d'estar ben pendents, per tant, els propers, recordem, el 14, 15 i 16 d'agost, aquesta nova edició de la Plec Internacional, 38a edició. Clar, 38 anys, l'experiència ja és molt alta, és molt gran, recordem que les primeres edicions va ser exclusivament de sardanes, després es van anar incorporant mica en mica danses, i ara mateix és una gran mostra general,

cap a un camí a tot plegat. El camí que estem seguint cada any és poder portar més grups i sí, augmentar en diferents àmbits, inclús millor. I en aquest any hi ha hagut algun àmbit que hagi quedat descobert o no? Bueno, trobo que aires no han vingut. I banda, les bandes tampoc no han pogut venir.

Cartes pendents a properes edicions. També és important cada any descargar, per exemple, hi havia uns quants anys que no hi ha hagut colles castelleres, aquesta vegada en tres, es fa un ple important. Per tant, també jugar amb la disponibilitat dels grups, perquè recordem-ho, que al final, la gran pregunta que fa molta gent que ens pugui estar escoltant és, tot això qui ho paga? Són les mateixes entitats les que es preparen i es subvencionen bona part d'aquest viatge.

Sí, sí, les entitats primerament han de posar els diners, és un esforç molt gran per a cada entitat, i després tenen les subvencions de la Generalitat, de les Diputacions, els mateixos ajuntaments, patrocinis i fan activitats, o sigui al final els grups, és un esforç molt gran que fa cada un i de veritat que moltes gràcies a tots els grups perquè si no això no seria possible sense ells. Sens dubte.

Doncs Joan, escolta, que tingueu un bon plec aquest estiu, que vagi molt bé. Recordar-ho, 38è plec internacional, a Estocolm, 14, 15 i 16 d'agost. Una abraçada. Igualment.

Cada dissabte a primera hora, el país sona en mans.

Si n'hi havia un marineru, si n'hi havia un marineru, si n'hi havia un marineru que em venia de l'Havana, se li'n gira un contratiempo, se li'n gira un contratiempo, se li'n gira un contratiempo i el marineru s'espanta. Ja em reclama a sants i santes i a la Virgen Soberana. El demonio és tan perfecto, el demonio és tan perfecto. ¿Qué mandarás, marinero? ¿Qué mandarás, marinero?

¿Qué mandarás, marinero, si yo te saco del saigo?

Yo te andaré conscribido si te andaré conscribido.

I canviem de tema per parlar també d'una activitat que començarà, de fet, el proper dissabte, dia 15.

És la conversió de la plaça del Sol de Gràcia amb la plaça del Folc, una gran cita dels programacions imprescindibles d'aquesta festa major. A partir de dissabte, per tant, la plaça del Sol s'omplirà de grups com Germà Negre, Papet i Marieta, La Coixinera, Trebo, L'Escamot, Filomena, La Cusina o Derrumbant. Tot això entre moltes activitats que hi haurà. Ens ho explicava d'aquesta manera l'Andrea Molinet,

directora del Centre Artesà Tradicionari. Serem a la plaça del Sol de Gràcia, però el nom de la plaça així com a programació és la plaça del Folc. Ja fa, mira, des del 2005 que el districte ens va fer aquesta proposta, ho vam entomar, i aleshores, doncs bé, sempre intentem que hi hagi una programació diversa, inclusiva, accessible, participativa i per a tots els públics.

Com a matinals, per a tots els públics, podrem veure els Every Night amb el seu projecte Bon Vent, el públic més familiar, els Filomen. I Jaume Barri, però també tindrem dos sessions matinals amb la Susanna Nabó, que ens explicarà contes, i en aquest cas hi haurà un intèrpret en llengua de signes, per tant, l'accessibilitat en aquest sentit. Doncs mira, tindrem molts grups, molts concerts i molta programació, amb la cosina, Germà Negra, Sol, Papet i Marieta, que fan la gira de Cumiat, els de Rumbant, que ens portaran la punt de Rumba, Escamot i Trèvol, que nosaltres li hem dit la nit del folk perifèric, perquè ells es. El clàssic ball de gralles per tancar la plaça del Polk amb els quatre vents, i després una DJ, la Sumeya, amb aquest punt d'interculturalitat i de músiques del nord d'Àfrica barrejades amb músiques d'aquí. I per últim, així de música, tindrem els Core, que és el Premi Etna Jove del concurs Desconecta els Lluïsos de Gràcia. Això com a música. Després tindrem una part de ball folk, que també li donem bastant de pes, i tindrem una nit específica de ball folk amb Idra i la Coixinera, i després, a la nit tranquil·la, comptarem amb la Liv Halum, que ens farà un ball solo. És un espai,

és agost que dius, ostres a l'agost, però és un espai que et permet donar a conèixer el teu projecte a moltíssima gent, perquè és un espai obert, és un espai amb festes de, una festa major molt potent, aleshores, doncs clar, és com un reclam molt bo. Però és la nostra feina i així ho fem, vull dir que no n'hi ha més. Intentem sempre anar donant una mica a tothom i és veritat que potser busquem una mica més el format més festiu, vull dir que un concert molt tranquil no ens encaixa gaire.

Formar amor, ¿y ahorita para qué?

Una intel·ligència artificial no et repartirà una sardana. Nosaltres sí.

Estem de primera taula parada, cançons de sempre, una bona anyada que ens acompanya la sobretaula. Que vingui el veí, que ens trobi junts amb la moreneta, la porta oberta, no tenim pressa, la copa plena. I si se'ns fa tard, celebrarem, que hores vinguin, que bé que estem, anem lents, ja arribarem. I si vens per bé ja pots pujar, deixa el carrer i seu aquí al costat, si vens dubtant deixa't animar.

I si se'ns fa tard, celebrarem, que hores vinguin, que bé que estem, anem ben. Si vens per fer, ja pots pujar. Deixa el carrer i seu aquí al costat. Si vens dubtant, deixa't animar.

Estem de primera taula parada, cançons de sempre, una bona anyada que ens acompanya a la sobretaula.

Taula parada, són la gent de la cosina. Seran a la plaça del Folc a partir en aquesta programació que comença, com us hem explicat, a partir de dissabte que ve a les Festes de Gràcia.

I com que gairebé són les 7 del matí, nosaltres que ho deixarem aquí, esperem haver-vos fet companyia aquest matí de dissabte, haver-vos despertat les ganes de sortir i viure la cultura popular, perquè l'agost tot just acaba de començar. I el país és ple de festivals, festes majors i música d'arrel. Demà hi tornarem a ser, nova edició del Mans, a partir de les 6 del matí, per continuar recorrent el territori amb tota l'arrel a la Ràdio Nacional. A la producció d'Holo General, a qui us ha parlat Quim Rullant, marxarem. Amb la sardana Paellades d'Amor, una composició de Martí Font Clara interpretada en aquest cas per la copla contemporània. Unes paellades d'amor que sonen d'aquesta manera i que ens serveix per tancar aquest Mans d'avui. Que tingueu un molt bon dia. Ens trobem el proper Mans aquí a Catalunya Ràdio amb tota la rel a la Ràdio Nacional.