"L'apunt final", amb Daniel Vázquez Sallés

7 minuts i arribarem a les 11. 7 minuts, per tant, li queden al Catalunya Nit. I ja sabeu que ens agrada acompanyar-nos de persones que ens ajudin a posar-li el llacet final, a tancar-ho bé. I avui estrenem aquí la veu de Daniel Vázquez Sallés, que és un plaer tenir-lo aquí. L'hem tingut des de l'inici de l'informatiu. Benvingut. Gràcies. Nosaltres també, el mercat de fitxatge es tanca, però nosaltres aquí seguim, seguim, seguim. No sé, de tot el que hem explicat, quines reflexions et queden?

Doncs hi ha molta cosa, molta xitxa. Evidentment, el tema del Marroc, de Ceuta, Jo crec que Sánchez estava obligat a dir que no, que Marroc no estava implicat, perquè si no era llençar llenya al foc. Però sabent com funciona Marroc, i sobretot el seu rei, aquest rei que viu a París, per cert. Sempre que té un conflicte o alguna cosa, sempre el que fa és tensionar la frontera amb Ceuta. I això evidentment Sánchez havia de negar-ho, per no tenir més conflictes. Però a més, i a sobre hi ha darrere, segons ell, Israel i Moscú. És molt probable que també estigui darrere el que se'n diuen els tecnoautoritaris i Donald Trump. I sabem que Donald Trump no és gaire amic de Sánchez ni del govern espanyol, per manca de pleitesia del senyor Sánchez. I el que s'hauria d'intentar saber és si això hagués passat amb un govern de Feijóo. Si aquesta entrada de gent que volia saltar o entrar a Europa hagués passat amb Feijó el govern, i si no, el senyor Feijó i Abascal i la Chao Pescao, si d'alguna forma també s'havien més coses, perquè en aquesta espècie de contuberni que hi ha muntat perquè caigui Sánchez, doncs sempre penses que hi ha algú que mou la cuna. Llavors. La qüestió és que tot està molt enrelaçat, Sánchez ho té molt complicat, sembla que vagi saltant, vagi sobrevisquent a tot, però aquesta situació és molt complexa.

A més, hem vist avui ja les manifestacions a Madrid, l'entrada de l'ultradreta, l'entrada de la dreta extrema. El país està molt convulsionat i bé, i a sobre no. M'ha fet molta gràcia això de la Ceuta que digués el senyor, el president de la Comunitat Autònoma de la Ceuta digués que li ha afectat el turisme. Jo penso quin assos va la Ceuta, la turista, però bé, se'ls ha d'onar. Després el tema de Manresa. Jo crec que és molt preocupant tot això de la cultura de la navalla. Fons és una cultura de la violència gratuïta. Amb la mort del Carles Vila-Josana s'ha obert un tema que és molt complicat, és molt difícil de controlar, perquè és molt fàcil portar una navalla. Una navalla a la butxaca el que passa és que jo recordo, jo quan era jovenet ens havien atracat alguna vegada hi havia dos tipus d'atracament que era un per certa violència o el tema de navalla però allà s'acabava però ningú sortia no anava bé l'acostum ningú sortia a una navalla per anar a una discoteca i això pots pensar això ve d'on ve això? però és igual d'on ve el problema és que ja el tenim aquí com es controla això? Sempre parlen d'educació, educació i educació. Però vivim en una època en la qual la joventut està exposada a un tipus de violència, sí o com sí, amb les xarxes socials, on sembla que sortir al carrer per vandalitzar

la societat està com de moda. I això ho veus en moltes coses, però també en el vot, en tantes altres coses. Després això de l'aeroport de Leipzig, tot això està també, tot està connectat. Jo crec que a Donald Trump li encanta que hi hagi aquest merder. En el fons, l'enemic principal de Donald Trump és Europa. I que hi hagi merders a Europa, i el tema fronterer, i Ucraïna, i Moscú, que sempre té una relació. Estranya de l'altre home, que és Moscú, des de que als anys 90 el van rescatar econòmicament i totes les coses, no? I després està també. Vivim en un moment que ens falten molts estadistes per poder solucionar les coses i al mateix temps hi ha molt deep state d'aquí darrere que costa molt saber les coses. El tema de George Clooney, la caquistocràcia, és complicat això. Jo pregunto, quan Clooney es presentarà de president dels Estats Units? Això va passar amb Robert Richards, sempre som demòcrates, però Robert Richards va ser com l'etern candidat a ser president dels Estats Units. Tothom diu que Clooney és l'etern candidat a ser president dels Estats Units. No sé, és com si tothom estigués esperant, no? Aquesta cara amable. Després haurà de prendre decisions complicades com Obama, no? Que també era cara amable, però no va apel·lar a Bin Laden, va fer tantes coses. Però el. El Cluny té una cosa que m'ho va dir sempre,

que era un home xermen. Això m'ho va dir sempre, molt xermen.

O sigui que tu ets un Cluny fort president, no? Una mica, o què? És la veritat, des de el que tenim ara, una sabata inclús seria millor.

I m'ha encantat l'entrevista que li heu fet a la, si ho he apuntat bé, doctora Viscari, no? Sí, Viscari, Caterina Viscari. Aquesta visió tan humanista que ens ha donat del que és el sincrutor, no?, d'aquesta interlació humana que hi ha dins del sincrotron, estudien coses que són pel bé de la humanitat. Tu, Nesli, has fet la pregunta si era tenir una visió positiva del futur. Jo crec que ens manca molt la gent que tingui una visió positiva del futur. I he pensat, ostres, m'encantaria, a mi m'agrada molt Interestelar, la pelicula, molt, molt, em fascina Interestelar. Però jo crec que hauria d'anar-hi amb la doctora Viscarri per acabar d'entendre de què va això de la física quàntica. L'escena de la llibreta. Sí, m'agrada molt, però penso, això és massa de lletres aquí. O sigui que ha estat. Això, el tema de la violència amb els nens, és una cosa que a mi sempre em farà por moltíssim. O sigui, no sé, aquí. Tenia tot aquí apuntat a la llibreta i. Però que hagi anat bé.