L'Argentina acomiada Messi com a internacional "albiceleste"

¿Sabes por qué sos el mejor del mundo? Porque en estos 22 años nos hiciste mejores. Mejores padres, mejores hijos, mejores compañeros de vida. Y sin darnos cuenta, mientras gritábamos tus goles, repitiendo que eras el mejor de todos, vos nos hacías mejores a nosotros. Y ese es otro título más. Nos hiciste mejores nietos con cada dedicatoria a tu abuela nos hiciste mejores ante la adversidad porque a pesar de todo lo que te estaba pasando nos llevaste otra vez a la final del mundial mira si eso no nos va a hacer mejores nos hiciste mejores con pocas palabras cuando pusiste la historia en su lugar a los ojos del mundo cuando dormiste abrazado a esa copa porque nos enseñaste que nunca es tarde para soñar gracias amigo.

De dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre, Tot Costa. Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

En Argentina nací, tierra de Diego y Leonel, de los pibes de Malvinas que jamás olvidaré.

El recordadísimo Muchachos, suposo que la canción es de Muchachos, que els aficionats argentins van popularitzar cantant a la selecció del Viceleste quan van guanyar el Mundial de Catar. La Mosca es d'ell el grup, crec, no? Podría ser. La Mosca, sí, sí. Ara, ara. Doncs els argentins que es van tornar a il·lusionar en gran part gràcies a Leo Messi, que, com heu escoltat en aquest vídeo tan sentit que li ha dedicat l'AFA, s'acomiada avui de la seva etapa com a internacional argentí. Em recorda la veu a Simeone.

Aquest? No, el de la veu del vídeo. I per tant no he connectat tant com podria arribar a connectar. I això és així.

Però en això són únics. Com els mundials que fan anuncis dedicats al mundial i dius, aquests tios són uns cracs. En canvi, buscant rivals no tenen tanta pressa pel que. Ja veig que això. No, no, és que estic escandalitzat. Ja fa molts dies que se sap que jugarien contra Benin. Però ho he intentat pair i no puc i avui m'ha sortit tot. Joan Viosca, Buenos Aires, bona tarda.

Què tal, bona tarda. Tot a punt per l'homenatge de Messi? Sí, sí, mira, som als peus de l'estadi monumental de River Plate aquí al barri de Núñez, a Buenos Aires. Per cert, jo soc d'aquest barri, a sis carrers de casa meva, i ja comencem a veure la onada al Viceleste que arriba i que comença a arribar quan falten més de quatre hores per aquest partit, a les vuit del vespre, a hora d'aquí de l'Argentina. La una de la matinada d'aquest dimarts a dimecres, i ja comencem a ver i caliu, ambien, i estigam una, amunt noia, amunt una noia, que han vingut amunt una pancarta, i la llegirem, tuvimos el privilegio de ser contemporáneos a vos, còmplices de tu historia, testigos de una leyenda, gracias eternas, Leo. ¿Cuál es tu nombre? Rocío.

Rocío de Cipolletti, Río Negro. Y habéis venido desde tan lejos. Sí, sí, sí, todo por él. Somos muy fanáticos. Todo, creo que es un ejemplo, es un orgullo enorme para todos los argentinos y hoy va a ser un día, creo que inolvidable para todo el mundo.

Y a ti te veo emocionado. La verdad que sí, muy emocionado de poder estar acá y poder despedir a Leo como se merece. Sabes que en Barcelona lo queremos mucho, Aleu, también, y estamos también muy emocionados. Sí, sí, sí, bueno, nada, tiene toda su historia también allá en España, y bueno, obviamente es muy querido por todo el mundo, así que eso también nos enorgullece mucho. A disfrutar mucho,

ya va a ir, comienza a venir Molda Caliu, Choripanes, Butifarradas. Faltan gairebé 6 hores pel partit. Ho dic bé, oi? Sí, sí. Hi ha banderes. Gràcies, Leo. Les Malvinas són argentines. S'estan venent les samarretes que s'utilitzaran aquesta nit en aquest partit d'homenatge contra Benin. Ja ho deies tu, un rival. No sé si ha sigut improvisat això per aquesta finestra de la FIFA, per aquests partits amistosos. A mi m'hauria agradat, personalment, si puc opinar contra l'Uruguay o contra el Brasil. Però, en fi, ha sigut així el que ha succeït. Coses que han passat en aquests darrers dies en aquesta finestra FIFA. Jugaven contra Burkina Faso i gairebé no arriben al partit, perquè es veu que no els hi havia a l'AFA, la Federació Argentina, pagat el que havien acordat i els jugadors de Burkina Faso es van negar a pujar a l'avió. I això és el que explica la premsa aquí a l'Argentina. És cert que van jugar contra Bolívia també, en el primer partit, i ara contra Benin, en fi, jo crec que Leo Messi es mereixia més, però la gent està entregadíssima, i comença a arribar gent, i gent, i gent, talls de trànsit.

Joan, la sensació avui a Buenos Aires, a l'Argentina, és de dia festiu, de dia especial? Sí, sí, sí. És a dir, més enllà de la gent que vagi a l'estadi, la ciutat està batega el ritme de l'homenatge de Messi, eh?

Sí, sí, sí, totalment. Per exemple, els mitjans de comunicació que fan televisió, que fem televisió, tots aquí a l'Argentina, presentadors i reporters al carrer, vestint la samarreta argentina. Avui és un dia nacional d'acomiad cap a un jugador molt estimat, però jo aquest matí, que he vingut per aquesta zona també per fer cròniques per la ràdio i per TV3, Hi havia premsa allà a primera hora fent xup-xup i m'han preguntat a mi, i jo els he explicat, escolteu, també el vau maltractar molt, i Leo el que volia era sentir-se argentí, estimat per vosaltres. Jo crec que molts l'han descobertat, Leo Messi, en el tema emocional, és la meva teoria, i ara estan.

El van descobrir quan va començar a guanyar, això ha anat així. A guanyar amb l'Argentina. Sí, sí, evident, evident. Joan, se sap quin és el programa d'actes més enllà d'aquests 90 minuts meravellosos que ens esperen de futbol. Què ha de passar aquesta nit al Monumental?

Les portes s'obriran a les 5 de la tarda, hora d'aquí, 10 de la nit, hora de Catalunya, i han anunciat que hi haurà actuacions, que hi haurà música, que hi haurà a la mitja part també diverses actuacions, i que hi haurà una sorpresa al final, que ningú sap què passarà i què serà. O sigui, aquest és una mica el menú d'aquesta jornada especial emotiva de comiat a Leo Messi, que passava aquestes darreres hores a la Federació Argentina, a la Ciutat Esportiva, el conegut com a Predio de la AFA, als afores de Buenos Aires, a Ezeiza, amb un asado, rialles, el caliu dels seus companys i les darreres fotografies i els darrers entrenaments. Molt bé, doncs aquest és el.

Aquest és el. Vaja, la prèvia del que serà l'homenatge de Leo Messi, insisteixo, falten gairebé 6 hores, a la una de la matinada, al Monumental de River, i se suposa, con conyes al marge sobre el rival, que serà una nit. Especialment emotiva i valgui la redundància, especialment especial, com escoltàvem ara amb aquests aficionats que acaba d'entrevistar el Joan Biosca. Joan, alguna cosa més des de Buenos Aires?

No, a gaudir del partit i a veure si el tenim de tornar a Leo Messi a viure a Barcelona, com ell sempre ha dit que vol fer amb la família.

Ah, bé, de moment encara té contracte amb l'Inter Miami, crec que haurem d'esperar encara algun any, però vaja, fa la sensació que aquest serà el camí. Joan, abraçada, gràcies. Una abraçada, merci. Molt bé, doncs ja hem situat les peces del tauler d'aquesta nit, pel mig hi ha un apassionant a Espanya, a Croàcia-Espanya, que ara en parlarem, però us quedareu? No. No, és un partit oficial, això.

Ja ho veuré, ja ho veuré demà.

Competitivament no és interessant realment, però clar, són els últims minuts de Messi amb l'Argentina.

Jo crec que un tros segur que em quedo. A nivell emocional, no? És possible que això ja sigui més enllà de les 3 de la matinada, també. També podria ser que això ens complica, però. Però, vaja, a mi el partit no m'interessa gens, però tota la litúrgia de la nit m'interessa. Al Sergi no l'interessa. No, demà quan m'aixequi ja ho veuré tot. Demà la set toca en Diana. El Miguel és un clàssic. Molt clàssic. Aquestes coses s'han de veure en directe, sí o no?

Sí, sí. La meva intenció és aquesta. Una altra cosa és que després. Sí, una altra cosa és que em vingui un. Un atac de sort, sí, sí. Em vingui la mosca 7-0. Ah, oh. Molt ben lligat, eh? Bravo, bravo. I m'adormi, però en principi m'agrada. És que això de la sorpresa, només per curiositat. Ja et vols quedar, eh?

Bé, sí, una de la matinada, jo crec que. Per l'inici segur. Per els horaris dels que estem aquí asseguts, eh? No sé si per. No sé, la gent que matina molt, potser. N'hi ha que estem aquí asseguts i igualment matinem molt. Bé, però després pots tornar a casa i descansar. Tot el matí descansant, sí, sí.

Jo segur perquè he fet migdiada, ja pensant una mica també. Ah, ja ho has problemat. Si estàs preparat el dia d'avui pensant A veure, no serà que faig migdiada gairebé. Si puc diàriament, la faig, això és cert. Quina sort. Però, clar, és que ser autònoma és una cosa duríssima. Però sí, sí, ja pensant, compte, perquè, clar, avui és una nit gran, és una nit que ens hem de quedar desperts.

Jo crec que al principi del partit hi podem arribar, al final és veritat que ja són les 3 de la matinada. La sorpresa és veritat. El partit el fa Movistar, per cert. Sí. Sí, sí. Fas bé de dir-ho perquè jo. No, no, no, és que.

Fas bé de dir-ho perquè movis tard els partits de classificació pel Mundial, però això evidentment és una costellada i.

No, però és que això no és una costellada, és un comiat. O sigui, tu creus que hi aniria alguna persona més a l'estadi si fos el rival? Brasil? No.

Anirien els mateixos, tots. Torno a la litúrgia. Estem d'acord que no és el mateix acomiadar-te contra Brasil que contra Benin. Però imagina't que perds contra el Brasil. Mira, aquí et diria que és igual.

Ningú recorda el resultat del Barça-Brasil del centenari el que recordem és que va venir la selecció sí, ja ho sé i que plovia molt però va venir la selecció del Brasil a jugar contra el Barça això és el que recordes

a tot és igual que s'ho contravenin sí, realment m'és igual perquè això és que jo no considero ni un partit és un homenatge. I es tractarà d'això i segurament no hi haurà puntades, no hi haurà targetes No, és que ja seria la conya que sobre Benin vagi a repartir Bueno, també els argentins els sols ja peguen, els necessiten potser és veritat és més fàcil

que un argentí agraeixi Messi que un jugador

de Benin que s'ho fan en el passat és una festa els oques gràcies al Monumental.

Ahir una televisió argentina es va trobar comprant un integrant de la selecció de Benint, concretament central, que li va preguntar com marcaràs a Messi. Va dir, a Messi no se'l marca, a Messi se'l celebra, o alguna cosa així. Per tant, ja podeu imaginar el tipus de partit que ens trobarem avui, que estic molt d'acord amb el Miguel, que és un homenatge.

Que no es tracta d'anar a veure el partit, es tracta d'anar a veure l'últim dia de Messi amb la. Amb la selecció i ja està.

Jo estic d'acord també. I en començar a agafar idees de cara a l'homenatge que li ha de fer el Barça.

És probable que aquest partit el vegi molta gent que no l'era del futbol, perquè no té. Jo, vaja, no el miraré amb cap expectativa de futbol. El miro com a aconteixement, coses que passen. És com l'home que se'n va de la lluna. Home. Igual ha passat, no? Vam estar tots molt atents quan el primer va arribar la Lluna i aquest marge de la Lluna és marge d'un planeta de futbol que ha estat re indiscutible els últims 20 anys Està lligant molt bé avui el Miguel tot el que diu, és una passada He vingut enjaquetat No, ja et veig La setmana

passada va descansar i avui ha vingut llançat. Ja que em fas l'assistència, avui preguntem si ja ha nascut el successor de Messi.

Jo crec que no, i a més vull creure que no. Jo, com que soc gran i més aviat vell, I he pogut veure a Pelé, a Maradona, a Cruyff, naturalment a Messi, no crec que vagament recordo Di Stefano, no crec que la vida pugui donar el privilegi de veure una altra cosa igual. Sincerament, crec que no ha nascut. I no sé si neixerà aquest segle.

Em dona la sensació que, primer, que això se sap quan passen els anys, potser si la Mina el veiem d'aquí uns quants anys, que guanya títols, que guanya també en importància, que és regular, sobretot, que jo crec que aquest és el gran tema, ho podríem arribar a comparar, però clar, és que a dia d'avui jo crec que continuem, i per sort crec que ho estarem sempre enlluernats per la figura de Leo Messi, perquè és que. En això soc jove i no he vist res d'igual, evidentment, però és que el Miguel també, que ha vist a més jugadors, també et diu que no ha vist res d'igual. El que sí que estic convençuda és que el que ha passat amb l'Amin Jamal passa també poques vegades, és a dir, vegades comptades. Ara, comparar-lo amb el millor del món de tota la història.

I aquest ha estat 20 anys cada any el millor del món. Perquè jo crec que és l'únic jugador que ha fet tots els gols que els seus companys han imaginat, tots els gols que els seus companys futbolistes han somiat, i després 100 més. Que només ell els podia imaginar. Jo.

Firmosa tal, que diu el Miguel, jo i la Gemma crec que li hem de donar recorregut en el cas concret que ens ocupa la mind per veure què serà en la història del futbol però sí que us dic que els argentins no creien que veurien res semblant a Maradona i van passar 30 anys i va néixer Messi és comprensible a mi també m'hauria passat jo pensava que no veuríem res que ni s'acostés a Messi mai i van passar 20 anys i va néixer la mind vull dir que. Em costa ser categòric amb dir això ja no ho

veurem el tema aquí és que per un mes han de

ser 20 temporades però a nivell de talent que surtin a la teva acadèmia de formació amb 20 anys

de diferència és increïble això és un miracle un

miracle o no potser tindràs menys de miracles aquests. Perquè la Masia comença a generar centrals, que ara dius que a Covarsí potser pot ser millor que. Ja veurem si serà millor que Puyol o Piqué. Perquè si amb 19 anys ja va del plan que va, a Covarsí, veurem la trajectòria i tot. Ara, jo crec que més gran que Messi, difícilment veurem una cosa igual.

Un tio que ha fotut 672 gols i sabeu que jo del Messi no tinc una devoció al 100%. Que consti que la pregunta no diu més gran, eh? Parlar d'Areus, successor.

Sí, home, Areus, mira, ahir parlàveu dels brasilers, que vau deixar el Rivaldo, fatal. No, però si teníem el Marcos López aquí. Una miqueta, mirava, sí, sí. Jo soc ribaldista, també. Rivaldo. Rivaldo està al top 5. Està infravalorat, el Barça. Si Rafinha, Rafinha, o el Flick, el Rivaldo el venga, el maltractava. Després va tirar d'un cadàver, com era el Barça, i tirava ell sol.

Tu tens uns anys de trajectòria. Hi ha una figura que es diu Invasió de Camp. Sí. Quan passin aquestes coses, truca. Truca perquè ara estem fent la tertulià d'ahir.

Jo al començar del programa Tot Costa vaig fer Invasió de Camp alguna vegada i ho he deixat de fer perquè pensava que l'hauria

de fer cada dia i no em pagarien. I per tant era millor venir. Però vull dir que jo crec que Messi està fora de catàleg. És a dir, amb aquell Jordan, Messi, Maradona amb Messi, però és que Maradona no era cada diumenge. És el que de Valdano no, que és. Dibuixos animats cada dia. És Maradona cada dia, aleshores. Això era el que el feia distingible a Messi de la resta. Maradona va tenir 10 anys. Si va arribar a màxim nivell. La dècada dels 80, sobretot. Sí, comença el 82, arriba aquí, però allà als i baixos, val?

És igual, posem-hi 10.

La dècada dels 80, la dominada de la baix. Michael Jordan és Michael Jordan, després ha vingut Scooby, ha vingut LeBron. Més estètic.

Molt més estètic pel meu gust que Messi, era bonic veure'l córrer i com fer anar els tornells com si fossin mans, però.

Quan els àrbitres permetien.

Sí, bueno, també és veritat que el Maradona, amb una tecnologia televisiva com hi ha ara. Probablement hauria estat més bo més anys. Més protegit. Més anys, perquè al Maradona a cada partit li foten

una entrada vermella com a mínim. Veure un vídeo de marcatges que li feien a Maradona la veritat és que fa. El final de copa del 83. És una pel·lícula de terror i això és evident que no ho ha tingut Messi. A tomb del comiat de Messi hem convocat la casa Tallins. Tot costa. La Casa Talents. Jo pensava, avui ens vindrà a l'Argentina, hi ha un gran debat, lògic, un debat futboler, i ara qui agafarà la samarreta amb el 10 de l'Argentina? Nico Paz, jo què sé. Jo pensava que l'Andrea vindria per aquí, però no, ha vingut amb la nova generació de l'Albiceleste i t'has superat perquè no en conec cap. Home, no, cap?

No, no, cap, cap. Aviam, és que s'ha de dir, i us poso una mica en context, que ja hi ha una base formada a l'Argentina, que estan aquí entre Kuti, entre Lissandro, entre Julián, Lautaro. Després hi ha els nanos que ja formen part, pràcticament, que aquí entraria Nico Paz, Prestiani, Giai, al lateral de Palmeiras, o Juliano. I ara entro jo amb triples diversos.

Dels que vindran, no? Dels que vindran. De quines edats estem parlant? Perquè no els conec.

Dels que vinc avui a parlar? Sí. Va, començo la secció i ja. Vinga, vinga, estem frisant. Va, aviam, el primer. Leonel Flores té 19 anys i juga a Boca. Es tracta d'un extrem hàbil i molt potent i ha sigut la sensació d'Argentina aquesta temporada de seleccions. És cert que va tenir un debut impressionant. Ja heu dit vosaltres que jugaven contra el Camping Vall d'Azul. Però és un futbolista que jo crec que l'hem de seguir i té pinta que jugarà i farà el salt a Europa.

Leonel Flores, clar, el Costa no deu seguir el teu Instagram perquè els aficionats al teu Instagram ja saben qui és.

Aquest jugador no l'has de buscar, oi? No, perquè sabia qui era. A mi l'única cosa que em falta d'aquest jugador. És que no té un sobrenom. És a dir, l'altre crac de boca es diu Aranda i li diuen el xicle Aranda. Llavors, em falta el sobrenom que li ha dalt el cos.

S'ha de dir que a Messi l'única cosa que té lletja és el sobrenom que li van posar al seu paell. La pulga. Però, home, quina poca gràcia.

Sí, els sobrenoms argentins no tenen especial gràcia. El xicle tampoc.

A mi si em diuen el xicle. Hi ha un jugador boca que li diuen el xicle aranda perquè la lleva pegadita al pie. Ah, recordo.

És que pulgar té com una connotació de malaltia. No, de petit. De petit, no? Sí, sí. De malaltia. Has patit com una puça. Sí, però si tens puça és malament rai.

O no va bé, és fila massa prim o sigui, jo crec que li han donat la pulga per la mida evidentment, però com podien haver buscat un altre el fet de ser petit és el que va canviar la seva vida per bé.

Si no apareix el Barça pel mig, ni argentins, aquests que sortiran tots allà avui a plorar i tal. El Barça, amb 13 anys, va fer l'aposta. No, no és veritat. És així.

Hauria d'haver fet la secció de sobrenoms. Aviam, el segon. És bona. Aviam, el segon és Eki Fernández, té 24 anys i és el migcampista del Bayern Leverkusen. Eki, és nom o sobrenom? Ah, jo el conec per Eki. Imagino que els amics el coneixen per Eki. Ezequiel. Te l'he buscat, Andrea. Clar, jo aquests xavals, com els conec. Malauradament, crec. Des de tan jovenets, doncs ja els dic. No té sobrenom, tampoc, aquest, eh? Aquest no. Aviam, va tardar força en debutar en la selecció perquè de boca va fer el salt al futbol àrab. Però hi ha un cop a Europa, ja es veu el nivell que té, i per qui no l'hagi vist, és un jugador semblant a Paredes. En pilota i sense guia. És guapo, també. No, no especialment Paredes

més el Paredes com va dir en certa vegada un porter molt famós del Barça respecte amb un jugador que va firmar el Barça que li va costar molts milions va dir aquest és més guapo que porter.

Mira, a Sudamèrica, el guapo és el jugador que pega molt. A Uruguay, ese jugador es muy guapo. Es el. El d'Astraler.

El d'Astraler. Doncs mira, encaixa en Paredes. Sí, sí, sí.

No en Eki Fernández. El Paredes és anti-esportiu. És una cosa de vermella cada partit. Avalat pel vestidor, Santi. Sí, clar. I sap jugar a futbol, eh? Però està atorrat.

Però, per exemple, avui, per la gràcia de la final del Mundial, no podrà ser. Aquest partit es contra Benin, perquè crec que li van fotre 10 partits i encara em semblen pocs. Tornem a la Casa Talents. Leonel Flores de Boca, Eki Fernández.

El trobo una mica gran per aquesta secció.

És cert, perquè té 24 anys, però és que va debutar la setmana passada. Jo crec que allà serà clau amb Palacios. Al mig del camp. I ara anem a un jugador de River. Exacte, Santiago Beltrán, té 22 anys, és el porter de River Plate. Crec que aquí el recanvi de la porteria i dels laterals us diria que són els més fluixets, però ha aparegut aquest nano, que dins del desastre que és actualment River, és del milloret. A mi em recorda, aviam si us en recordeu, del porter que va guanyar la Copa del Rei amb l'Espanyol, Argentí, l'any 2000. Caballero.

Pablo Caballero. Caballero, un bube. Sí.

Sí. El meu cap, clar, el meu cap era un porter, bueno, correcte, no? Mitja. Molt seriós. O sigui, no un crac, però porter d'equip de mitja taula. Doncs això.

O sigui, el futur de la selecció d'Argentina passa per

un porter de mitjana. Ara ve la gran fricada. És que per mi el porter top d'Argentina està a la seva sub-17. Però és que és molt jove, perquè té 16 anys. Està a Argentinos Juniors i es diu Regia. Llavors, dintre de 4 anys tornarem a parlar d'ella per aquí, però ja ho vaig avançant.

M'ha semblat, quan hem parlat en privat, que no ho compres gaire. Nico Paz com a adeu, com a referent del futur de la selecció argentina. És evident que ara a la curta hi ha Enzo Fernández i companyia que li van pas davant, però.

O sigui, jo el compro, però allà no el compren perquè no ha nascut a l'Argentina i li cauran una de pals que ja m'ho imagino i em sap greu.

És que el Mundial va jugar molt poc, eh, Nico Paz? Va jugar poquíssim.

Exacte, és a dir, allà a l'Argentina existeix la paraula europibe, que són. Sí, sí, són tots els nanos que han nascut fora de l'Argentina i s'han criat fora de l'Argentina. Doncs si no fos pels europibes no haurien guanyat cap Mundial, eh? I allà és com que no se senta gaire bé que el 10 de l'Argentina sigui furani, diguéssim. Ha nascut a Tenerife.

Ah, clar, perquè el seu pare, clar, clar, jugava al Tenerife. Rubén Paz, es deia el seu pare? Rubén Paz. Jo diria que sí, jo diria que sí.

Però jo crec que passarà aquí una mica com Messi, que quan el vegin jugar i vegin realment el nivell que té, ja se'ls passarà tanta tonteria. Però jo crec que és un jugador que l'apretarà moltíssim. Perquè el vaig veure en directe fa mil anys en un torneig i tenia els típics escaus argentins que treballen per Liverpool, Manchester i tal, i ja deien, et és un petxofrio, eh, europeo. És que ja els conec, és que els conec molt. Pablo Paz. És el pare de. És que Rubén Paz era un altre jugador top de l'Uruguai.

És evident que l'he confós. Pablo Paz no em ve res a la memòria, però és evident que va jugar al Tenerife, perquè per això va ser. Jo diria que era defensa aquest tio, no? I és que ara no tinc ara no em surt i segurament, vaja, deu ser de l'època de la bona època del Tenerife dels del Solar i Redondos i tota aquesta colla que vam fer unes quantes

temporades va jugar al Tenerife bastantes temporades entre el 96 i el 2002 i després hi va tornar una més una altra temporada.

Clar, és que el gran Tenerife potser és una mica abans. Vaja, el Tenerife de les victòries contra el Madrid, etc.

I el Genkis, i va haver l'època del Genkis que va fer una bona fina.

Molt bé, doncs, no, et preguntava per Nicopaz perquè va ser el dibu Martínez el que va dir jo, la deuda argentina li donaria a Nicopaz, i clar, com és un país extremadament futbolet, doncs hi ha gent que li dona la raó, hi ha gent que considera que ni de conya, i en fi, hi ha un debat muntat que veurem. Una vegada que va faltar Messi li van donar bastant tuono i des d'aleshores el col·lapse del jugador encara del Madrid ara la Fiore ha estat impressionant tenim triple avui tenim triple.

Va, que aquest és bo. Es diu Tobias Andrada. És jovenet. Té 19 anys i és la nova perla de River. És un migcampista semblant a Ezequiel Palacios, el que estava al Bayer Leverkusen, que ara està a Leedswich, i jo crec que no tardarem a veure l'Europa. Però espero que no sigui com un salt gaire gran, que no vagi a un club top, que és la rada que cometen clubs com Boca o River. Pensa que els seus jugadors tenen el nivell per anar a grans clubs. Sí. Molt bé,

doncs apunteu-vos aquest nom, els altres jo crec que no cal. Pel Barça no cal. No, no, no. L'Andrea és amant del futbol, no pensa com nosaltres tot el dia en el Barça i qui podem fitxar. Andrea, gràcies. A vosaltres. Per tancar aquest bloc d'homenatge a Messi, Sònia Oleart, bona tarda. Hola, molt bona tarda. El motiu del comiat de Messi de la selecció argentina avui, i us hem preguntat, ha nascut ja el seu successor en general a la taula? Hi ha hagut un no bastant contundent entre la nostra audiència?

Doncs Déu-n'hi-do, també va per aquí el resultat. 61% ha dit que no, 39% diu que sí. L'Alfonso, per exemple, diu no i probablement no naixerà mai. És pràcticament impossible que tornem a veure un jugador com ell. Veurem grans jugadors, però cap d'ells serà un nou Messi. A la costa diu, és una vergonya que l'AFA hagi triat Benin com a rival per al comiat de Messi. El Brasil hauria estat el rival ideal, encara que costés 3,8 milions que va pagar l'Índia, hauria estat bo per a tothom un partit més a l'alçada de Leo. El Damià diu, Déu va deixar-nos Jesucrist als creients, per ara Messi, el Déu del futbol, no crec que tingui successor. I passaran molts anys que a algú se li acosti tan de bo la mint, arribi al 70%, però malauradament no ho veig. L'Àlex diu, per saber si és la Min haurem d'esperar 14 temporades més, també pot ser que hagi nascut i no sigui la Min. Un nom, diu, Hugo Galdiano, 12 anys, però el més probable és que no tornem a veure ningú com Messi. El Xavi diu, si ha nascut i no és la Min, porta el 10, naixer com Pam de Terra i juga a les categories del Barça del Barça, del Barça, diu. Es pregunta, qui és. I el Biel diu, estic segur que Lamine serà un dels grans, però a la seva manera no sé si assolirà el sostre esportiu de Messi. El que tinc segur és que no assolirà el caràcter reservat i discret de Messi en la vida personal i si ho fes ja no seria Lamine.

Doncs el 60% de la nostra audiència considera que l'hereu de Messi, el successor, no ha nascut en la línia del que pensen el Sergi Soler, la Gemma Mallorca i el Miguel Rico. Fins ara, tutora.