Laura Ballarín: "La política no està feta ni per a mares ni per a dones"

Europa estima les dones?

Aquesta setmana el Parlament Europeu celebra la Setmana de la Igualtat de Gènere i les dones i els dies ens hi hem desplaçat. Dins el Parlament Europeu les diputades no arriben al 40% i això significa que són encara minoria en moltes comissions. La dificultat per conciliar i la violència digital fa que el nombre de les dones al Parlament no augmenti i per tant això significa un retrocés pel que fa als drets de totes les europees. A les dones i els dies us en volem fer un retrat i per això avui i demà farem el programa des de la capital d'Europa, Brussel·les.

A Catalunya Radio, les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Comencem amb Huber Phonic, una de les bandes més conegudes de Brussel·les. Segur que aquesta cançó l'heu cantada algun cop. Boja per tu, diu la cançó. Boja també a nosaltres per explicar-vos l'altra cara de la moneda de les institucions parlamentàries. Benvingudes, benvinguts a Les dones i els dies.

Són quarts de cinc de la tarda i estem a l'esplanada Solidarnosc de l'Europarlament a Brussel·les i estem amb Laura Ballarín que acaba de sortir d'un dia qualsevol, podríem dir, del plenari i que es disposa a anar a buscar la seva criatura a l'Escola Bressol.

Sí, tinc distribuïts els dies amb la meva parella. Els divendres ens ho tornem.

Ara anem de camí, són uns 7 o 8 minuts, ens deies, des del Parlament. Fa molts anys que hi és? Més de 10 o 15, segur. La teva criatura hi està des de fa 9 mesos?

No, bueno, ell té 9 mesos ara, va començar lo de juny, amb 4.

Amb 4. M'imagino que el primer dia de deixar-lo allà, certa vessarda i certa.

Sí, home, com totes les mares, aquesta sensació. Bé, primer vam fer aquesta setmana d'adaptació. Bé, ja et diuen que més que per ells, és pels pares. Perquè s'acostumin a la falta. Exacte, perquè ells quan entren tan petits, doncs tampoc s'estranyen tant, no? Però clar, tu sí que t'has d'acostumar a aquesta separació. I bé, aquesta sensació ambivalent, no? De dir, el trobes molt a faltar, però d'altra banda, bueno, també pots començar a recuperar la teva vida antiga. Que és necessària. Que també és necessària, i també amb la facilitat que et donen.

L'accés a aquesta escola, no cal ser europarlamentària. Les persones que treballen aquí al Parlament i també de la Comissió, de tot arreu, tenen accés a aquesta escola Bressol?

Aquesta només és pel Parlament, però sí que per a eurodiputats, eurodiputades i treballadors i treballadores de la casa. Hi ha algun requisit per accedir-hi? És gratuïta? No, no és gratuïta, de fet és un servei, és subcontractada, és una escola bressol subcontractada pel Parlament i va en funció del sou dels progenitors. El requisit és que un dels progenitors treballi al Parlament Europeu. I després hi ha 250 places i les classes, les seccions que li diuen, són 15 infants màxim.

O sigui que en el fons és un cert privilegi tenir aquest allar perquè si no seria realment complicat, perquè aquí una de les coses importants d'aquesta Escola Bressol són els horaris.

Sí, exactament. Mira, jo personalment vaig intentar, vaig enviar la meva sol·licitud a dos o tres escoles bressols del meu barri, públiques i privades, però hi havia unes llistes d'espera tremendes. I d'altra banda vaig pensar que els horaris, sent que sobretot la nostra feina són tan canviants i extesos, va bé, perquè aquí obre de 8 del matí a 7 de la tarda. Quan acabes de treballar, és a dir. Depèn dels dies, que nosaltres les nostres setmanes cada dia són diferents. Dilluns, dijous i divendres podem acabar una mica més d'hora. Entre 4 i 5, dimarts i dimecres són dies molt llargs. Però pots plegar més tard de les 7? Home, ara intento que no. I també, doncs, si tenim coses, doncs, combinar-me amb la meva parella, però és fàcil acabar més tard de les 7. Ara intento que no sigui així, perquè si no són masses hores també per ell. Estàvem parlant molts idiomes. Sí, però l'idioma oficial, perquè necessites una llengua vehicular, si no es tornarien tots bojos, pobres, és el francès.

Tu ja has començat a pensar si voldràs que un dia aprengui el català, perquè ara és molt petit.

Sí, jo li parlo en català. Sí, evidentment, és la meva llengua materna i vull que sigui la seva, també.

Aquestes són les grans declaracions del fill de Laura Ballarín. Això és el que penso de la ràdio. Hem vist a l'entrada que hi ha mesures de seguretat, vull dir que no ens han deixat accedir dins, és lògic, sou europarlamentaris, però hi ha vigilància extra, diries, a l'escola?

Bé, hi ha vigilància perquè som treballadors de les institucions europees, i al final, jo crec que és una qüestió. Espera, que l'haig de posar al carret. Perquè al final, doncs això, som 250 infants i hi ha una seguretat que crec que, bueno, que és adient. Que és lògica. Sí.

Tu ara, normalment, surts d'aquí, surts amb el cotxet i agafes l'autobús aquí

mateix per anar cap al teu barri? Sí, cap a casa, sí. Està, res, 15 minuts.

Em sembla que t'han passat l'informe, no?, quan has sortit avui de l'escola Bressol.

Sí, t'expliquen el que ha menjat i si ha fet migdiades i després quines capes fan. I de quin color o què? Bueno, sobretot textura. D'acord, que romàntic. Els agobia molt. I les regles són molt estrictes. A la tercera caca líquida te l'envien cap a casa 24 hores. Ja ho veig.

No són gens permissius aquí a l'escola Bressol. No, home,

suposo que ja ho fan perquè, clar, el risc de contagi és molt gran, però, ostres, agobia, eh? Laura Ballarín. Moltes gràcies a vosaltres, eh? També voleu ferir aquesta cara bé de la política. És difícil, però. Però es pot fer. Però es pot fer, i com deia, no més difícil que totes les altres dones que són mares i treballen. Són totes unes valentes.

Les dones i els dies, riques d'esperit.

Som aquí a Brussel·les fent aquest programa especial en aquesta Semana de la Igualtat de Gènere. I clar, les europarlamentàries està claríssim que treballen per defensar els drets de les dones arreu d'Europa. Però com viuen elles? Com concilien? Com les tracten aquí al Parlament? Les parlamentàries tenen vida més enllà de les comissions, reunions de treball, votacions I encara que és poc visible, moltes compaginen la política amb la maternitat. Una de les eurodiputades que últimament més ha lluitat per la conciliació ha estat Laura Ballarín, del grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, i està aquí amb nosaltres en aquest Estudi 2. Com estàs? Molt bé, moltes gràcies de ser aquí amb nosaltres. Aquest mes de maig el Parlament Europeu va aprovar que les dones que ocupin un escó puguin delegar el seu vot tres mesos abans de parir i fins a sis mesos després de tenir la criatura. Jo, innocentment, m'imaginava que encara que estiguessis embarassada. Podries votar sempre, i no és així, eh? No és així,

i anem amb molt de retras. Malauradament, aquí a les institucions europees, coses que són molt normals en els nostres països, que és que una persona, una dona que en els darrers mesos de l'embaràs i durant la seva baixa de maternitat pugui seguir exercint el seu dret a vot d'una manera o una altra, de manera telemàtica o de manera delegada, aquí encara no és possible. És veritat que l'any passat hem fet molts esforços i hem fet passos de gegant gràcies a l'impuls d'algunes parlamentàries, de la presidenta Metzola, i vam aconseguir canviar la llei electoral europea per tal d'incloure aquesta provisió, que les dones, en el període perinatal, puguem delegar el nostre vot. Però encara s'ha de ratificar per part dels 27 països i encara no és efectiu.

I aquí diguéssim que hi ha molta parassa, molta manera de transposar la norma, podríem dir, i molta complicació en aquest sentit.

Sí, cultures polítiques diferents en els 27 estats membres, coses que són molt òbvies en un país, no ho són tant en altres. I va ser una reforma de mínims, perquè des del nostre grup, per exemple, demanàvem que això també s'apliqués als homes que són pares. Clar, perquè hi hagi una corresponsabilitat. Evidentment, que això ha de ser des de l'inici, però això no ho vam aconseguir, per tant, per això dic que és una reforma de mínims, perquè en alguns països. A Hongria o a Polònia no ho veuen de la mateixa manera i van dir només les dones.

Clar, jo estic pensant que si jo soc un partit polític i vull fitxar una dona i aquesta dona està embrassada o està en aquest procés, potser no la vull perquè la meva coalició o el meu partit perdrà el vot en aquelles eleccions. Això és fort. És fort.

Això vol dir que us fan fort en alguns casos. O que hi ha algun partit que dirà. Parlem la nostra veu durant uns mesos. I algú pot pensar, bueno, en un Parlament de 720 escons mai ve d'un vot. Hi ha vegades que sí, però com dic, jo vull veure el gol mig ple en el sentit que avancem i que d'aquí a poc serà possible. Jo, malauradament, no ho he pogut gaudir, però.

Això t'anava a preguntar. Com va ser quan tu estaves embarassada? Perquè ara tens una criatura de nou mesos. Però com ho vas viure? m'imagino que mossegant-te

les ungles sí, perquè és això havia lluitat molt perquè pogués arribar-hi no vaig poder arribar-hi a temps i jo els mesos que em vaig absentar per la meva baixa de maternitat no vaig poder votar i el meu grup va perdre el vot per tant, mossegant-me les ungles i amb l'esperança que

les que vindran podran exercir-ho. Ja ho podran gaudir. Tu has estat una de les que més ha promogut aquesta reforma i també has aparegut a l'hemicicle amb el teu fill en braços per reclamar el dret a la conciliació. La política podríem dir que no està pensada per les mares? O no està pensada en general per les dones?

Exactament, no està pensada per les dones des de l'inici. És veritat que a poc a poc anem ocupant més espai, fent-nos costat unes a les altres, recuperant l'espai que ens pertoca, més presència d'eurodiputades, però encara ens costa molt arribar als llocs més alts de decisió o de representació.

I hi ha comissions que m'imagino també que per la temàtica o el que sigui deuen estar més buides de dones. Potser a Agricultura o en alguns, o potser en comissions de fiscalitat o de números, hi ha menys dones, per exemple, i això implica unes qüestions al final.

Jo crec que això s'està corregint, també gràcies als sistemes de quotes que a poc a poc es van instaurant com a norma. Per tant, les llistes són cada cop no paritàries al 50-50, però amb més presència de dones, també hi ha més presència d'europarlamentàries. Tenim una presidenta del Parlament dona, la tercera de tota la història. Tenim també tres dels grups polítics presidits per dones. A poc a poc, però ens falta molt per corregir. I sempre tens aquesta sensació que t'has de justificar més i has de fer més que els homes.

Això ho sentiu, eh? No ets l'única que ho explica. La política no està pensada, dèiem, per les dones, tampoc per les mares, però tu, per exemple, en aquest procés de tenir la criatura, a part del dret de vot que en el seu moment no vas poder tenir, en què més t'ha costat conciliar o quines dificultats has tingut?

Bé, sobretot aquí al Parlament Europeu, per mi el més difícil són els horaris i la mobilitat, perquè sabeu que tenim dos seus, no només treballem a Brussel·les, sinó que també treballem a Estrasburg. Això ja d'entrada és una anomalia total i ja és incòmode quan ets tu sola, que bàsicament treballem tres setmanes al mes a Brussel·les i una a Estrasburg, que és on fem les sessions plenàries, una setmana al mes. Si afegeixes una criatura és molt complicat.

També quan vas a tots aquests llocs, m'imagino quan vas a Estrasburg o quan hi ha comissions, etcètera, tampoc ha estat previst que les criatures estiguin per allà dansant.

A Estrasburg tenim una altra escola a Bressol. La veritat és que és molt diferent. Aquí és una escola amb molta més capacitat i on estan molt dividits per edats i per seccions. Allà estan tots junts i té el bo i el dolent que s'estimulen molt entre uns i altres però també acaben esgotats. I al final, sobretot el que comentàvem dels horaris, fem sessions molt llargues. A Estrasburg podem arribar a treballar 12 o 13 hores al dia i és difícil conciliar en aquest sentit.

Donar el pit i tot això o ja estic complicant-ho massa?

Ho vaig fer, i em va costar, però ho vaig fer durant uns quants mesos. Quan em vaig reincorporar a la feina en quatre mesos, doncs, bueno, amb el tirallets, les bosses, congeladors, anar a l'escola a bressol. Res que no facin altres mares.

Clar, el fet que la teva parella també treballi al Parlament ha facilitat les coses, o creus que a vegades les ha complicat i tot? No.

Doncs les dues coses alhora. Per una banda, ens entenem i tenim els mateixos horaris i calendari, quan hem de Nostrasburg hem de Nostrasburg, però d'altra banda ho complica en aquest sentit, que els dos tenim horaris molt exigents i hem d'anar a missions i llavors hem de fer equilibris.

Me ves rosa porque te pienso reír ahora, nuda.

En primer lloc, la facilitat de crear comptes sense cap tipus de verificació d'edat. Això ja ho intuíem, però vam comprovar-ho perquè vam crear dos perfils falsos d'un noi i una noia menors de 13 anys i llavors vam poder veure com et pots crear un compte falsificant l'edat. I després, doncs, que en menys de 48 hores, sense donar cap like i sense seguir ningú, el contingut que s'ofereix és, d'una banda, molt diferenciat entre nois i noies, per tant, hi ha un viatge de gènere i de sexe enorme, i d'altra banda, doncs, molt polaritzants. A les noies se'ls mostra, sobretot, contingut de bellesa, dietes i culte al cos, que sabem que desemboca en molts trastorns alimentaris, i després els. Els nois, continguts negacionistes, conspiranoics i molt d'extrema dreta. Clar, aquí t'he de preguntar

què en penses com a euro parlamentari i també què en penses com a mare d'aquest món que se'ns presenta, perquè no sé fins a quin punt els partits que treballeu podeu anar en contra d'això, perquè.

Bueno, com tu dius, és frustrant perquè aquí intentem des d'aquest Parlament fer de la paraula, del diàleg i de les idees. La nostra batalla i la nostra raó de ser i la defensa de la democràcia i del model europeu i malauradament veiem que ara mateix els algoritmes i aquestes plataformes digitals el que fan és voler destruir tot això. No sé si hi ha un objectiu ideològic o no. Hi ha molt debat en els experts. Jo el que crec, sobretot, és que hi ha un objectiu econòmic. I el que està comprovat és que els continguts polaritzants provoquen més temps d'atenció a les pantalles i això fa més beneficis milionaris per a aquestes plataformes. I això, de retruc, està minant les nostres democràcies. Per tant, el que intentem fer des d'aquí és precisament lleis, que és el que fem, per regular i protegir-nos. D'aquesta nova realitat, jo crec que ho hem viscut en el passat amb altres fenòmens, de cop i volta ens adonem que una cosa que semblava que eren unes xarxes socials maques per entretenir, per divertir-nos i per connectar-nos, el que ha provocat és, en molts casos, no sempre, efectes negatius molt perillosos i ara amb aquest bany de realitat el que fem és dir que ho hem de regular. I aquí sí que us poseu d'acord els europarlamentaris o hi ha més debat? Hi ha un consens general en el diagnòstic. No estem tan d'acord amb les solucions. Sí que hi ha una majoria de la cambra des del centre, et podria dir, que estem a favor de regular aquesta realitat posant mecanismes de verificació d'edat, posant límits. Ara volem posar sobre la taula mecanismes més sofisticats però alhora que respectin la privacitat i que no t'agafin més dades. Tenim sobre la taula una proposta de llei, la Kids Act, que ara mateix començarem a negociar. Però també volem abordar els dissenys addictius, els quals provoquen que estiguem tant de temps a les pantalles. El marketing d'influencers, tot el que són dissenys perillosos als videojocs o a les plataformes de vídeo i també d'intel·ligència artificial i als chatbots que ara mateix estan tenint una influència enorme en el benestar mental i físic dels nostres menors.

Com a europarlamentàries, vosaltres, les dones, també sou víctimes a vegades de tota aquesta violència digital. De fet, hi ha hagut aquest cas de l'aplicació, aquest nudity, on moltes de les europarlamentàries us despullen, us assetgen. Laura Ballarín, tu personalment també has viscut moments aquests?

No amb aquesta aplicació, però sí amb campanyes d'odi i de violència en relació a mi. I jo crec que l'objectiu és el mateix, és silenciar-nos. El que volen és intimidar-nos i silenciar-nos. Perquè l'espai que ocupem nosaltres no l'ocupen ells. I ells consideren, una part dels homes, evidentment, consideren que és el seu territori i que amb discursos, sobretot progressistes i feministes, posem en risc el seu patriarcat o els seus privilegis. Ells parlen que ara estan perdent privilegis o estan perdent el seu lloc i, bueno. En part sí, però ja està bé, no? Ja hem partit de molts anys en què hem viscut sobre representats. Bueno, el problema és que tenen molts recursos i que a més estan connectats globalment, no? I això és molt perillós perquè veiem, doncs, sobretot que està afectant a molts joves, sobretot nois joves, que estan veient ser inclinats amb opcions molt radicals i que hem de lluitar-hi.

Teniu molta feina pel que es veu, però també toca conviure, viure la vida. Com ho portes això de Brussel·les? Bé, trobes a faltar el sol? Trobo a faltar moltíssim el sol.

Jo ja fa molts anys que treballo en aquesta casa, no m'acostumo al temps, cada vegada ho porto pitjor, però bueno, baixo una o dues vegades al mes a casa, a Barcelona, per tant passem molt de temps als avions. És esgotador, no et diré que no, però també és un privilegi perquè a mi m'agrada molt el que fem aquí, la feina transformadora del projecte europeu i crec que ara mateix que està sent tan amenaçat per dins i per actors de fora, doncs són més necessaris que mai.

De fet, era una cosa que tu somiaves, eh? Des de molt joveneta, treballar al Parlament.

Sí, em feia. Bueno, vaig estudiar Ciències Polítiques a la Pompeu Fabra, vaig fer un màster d'Adopcions Internacionals. Tampoc mai ho hagués dit, eh? Que vés com a eurodiputada no estava dins dels plans. O sigui, jo vaig venir a Brussel·les a treballar com a assessora d'altres eurodiputats i per mi, doncs, tinc una mica sempre que deia que. El Parlament Europeu o Bruselas és la Silicon Valley de les ciències polítiques. Aquí passa tot a nivell europeu i és molt emocionant, per tant, és un privilegi. Doncs molt bé, moltes gràcies,

Laura Ballarín. Fins aviat. Moltes gràcies a vosaltres.

Si et

penses que ho saps tot, escolta Les dones i els dies.

Doncs ara saludem a una eurodiputada que amb la seva història de vida exemplifica molt bé com Europa està més interconnectada del que a vegades pensem. És la Raquel García Hermida Vandervalle, és nascuda a Madrid, però forma part del Parlament Europeu representant els Països Baixos. La tenim a l'aia, però podrem parlar amb ella. Buenas noches, Raquel. ¿Cómo estás? Hola, buenas noches. Gracias por invitarme al programa. Molt bé, doncs escolta, tenim molta curiositat. Com has acabat fent política a Brussel·les des de Madrid?

Bueno, pues lo que tiene la Unión Europea es que como tenemos esta fabulosa y fantástica libertad de movimientos, de personas, pues nos podemos mudar con mucha facilidad de un país a otro de la Unión Europea y además mantenemos nuestro derecho al sufragio, tanto pasivo como activo. Es decir, que cuando emigramos a otro país de la Unión Europea, como yo lo hice, en mi caso por una relación de pareja, puedes votar en las elecciones europeas en el país al que te mudas y además te puedes presentar como candidato a las elecciones europeas. Eso es lo que hice yo en el 2019 por primera vez, mi primer intento, entonces todavía no tenía la nacionalidad holandesa. Y en 2024, como la experiencia del 2019 me supo a más, pues decidí darle otro intento y acabé en el Parlamento Europeo.

Tu tens un passat molt polític en cert sentit. Has estat voluntària de diferents ONGs, també vas estar a la campanya electoral d'Obama, has estat directora d'una biblioteca pública a Holanda. Ja tens com tota una història en aquest país, no? I també tot un background.

Sí, bueno, yo cuando me licencié en periodismo y empecé a trabajar muy pronto para un partido local, como los conocemos en España, en la ciudad donde vivía en Madrid en esa época. Y luego, a raíz de mi mudanza a Estados Unidos, donde viví tres años, pues me fui involucrando un poquito más en el mundo, como decías, de las ONGs. No solo como voluntaria sino también como trabajadora, como personal de ONGs y en Estados Unidos, en Washington efectivamente estuve allí en el momento de la campaña de las elecciones presidenciales del 2008 y fui voluntaria en la campaña de Obama, viví su inauguración en Washington DC que fue una cosa muy bonita, muy emocionante, un evento de estos que. Bueno, no sé si te cambian la vida, pero desde luego te dan una visión muy amplia de lo que puede significar la política para muchas personas, especialmente grupos que han sufrido mucha opresión en nuestras sociedades. Y cuando volví primero a España y luego me mudé a Holanda, como decía, pues sí que he trabajado para distintas organizaciones en el ámbito internacional, en el ámbito del medio ambiente, cambio climático, en el ámbito de derechos humanos y en el ámbito del bienestar animal y conservación de la naturaleza. Y en todos esos roles, incluido el rol como directora de una biblioteca pública, pues siempre he estado muy en contacto con la política, con políticos. De hecho, unos años fui oficialmente lobista, digamos, en el Parlamento Europeo. Y desde ese ángulo que he aprendido también a conocer la política europea, también desde el punto de vista de la sociedad civil, que es algo que me viene muy bien ahora en mi función como eurodiputada.

Ara estem en aquesta setmana de la igualtat, justament al Parlament Europeu, de la igualtat de les dones. Per tant, estem més en un programa que es diu Les dones i els dies. I t'he de preguntar, amb aquest bagatge tan divers, com veus Europa i, sobretot, com veus la situació de les dones?

Jo, com a bon membre del Partido de 66, al que pertenezco, amb molt d'orgull, nosaltres som optimistes per natura. I, òbviament, sempre hi ha coses que millorar, i hi ha moltes coses que millorar en Europa. Pero en cuanto a los derechos de la mujer, tenemos la gran suerte de vivir con diferencia y con mucha distancia en el mejor continente del mundo. A mí me gusta empezar por lo positivo, porque si no entramos en una especie de círculo vicioso donde todo va mal y no lo podemos mejorar. Yo prefiero empezar por que hay muchas cosas que van bien y algunas cosas que no van tan bien. Por ejemplo, la representación de mujeres en la política. En países como España, donde se trabaja mucho más el tema de cuotas desde hace tiempo, estamos viendo como, por ejemplo, en el Congreso de los Diputados, pues ya las diputadas y los diputados están representados prácticamente al 50%. Pero en otros países, incluyendo el mío, los Países Bajos, vemos que eso no es así. En el Parlamento Europeo vemos exactamente lo mismo. Fuimos para atrás como los cangrejos. Y además vemos también retrocesos importantes en sectores como, por ejemplo. La protección de las mujeres en cuanto a discriminación o en el ámbito de la violencia doméstica, que sigue siendo uno de los grandes problemas en Europa.

I Raquel, per què creus que passa això? Creus que les europarlamentàries no poden conciliar? Realment és difícil fer una carrera política? Hi ha un tap? No us deixen entrar els homes perquè volen continuar tenint el poder? Quin creus que són les raons perquè això passi?

Yo creo que siempre son múltiples razones, no hay ninguna razón única, pero lo que sí que estamos viendo es que entran menos mujeres jóvenes en política y esto es algo que me preocupa mucho. ¿Y por qué? Las investigaciones, los estudios que se están haciendo al respecto, dan a entender que para muchas mujeres jóvenes el enorme nivel de violencia online. De sexismo online que sufren las políticas es algo que tienen muy en cuenta a la hora de decidir si quieren entrar en política o no. Pero además la política en general está estructurada para hombres y entonces la conciliación, por ejemplo, es complicada. Yo siempre pongo el mismo ejemplo. Yo tengo tres niñas, yo tengo tres. Yo tengo un entorno. Que me ayuda mucho y tengo padres de mis hijas, son dos, que asumen su responsabilidad y sin ellos no podría tener esta vida como eurodiputada. Pero veo en otros muchos casos que hay muchos obstáculos estructurales, lo que iba a decir, por ejemplo, el hecho de que incluso en política local. Nos ponen reuniones en plenos municipales, en España ocurre, pero en Holanda lo mismo, a las 7 de la tarde, en un día entre semana, cuando hay mucha gente con responsabilidades familiares que hasta ahora está en casa con sus hijos. Y como las mujeres todavía a día de hoy siguen teniendo muchas más responsabilidades familiares que los hombres, porque eso todavía no está equitativamente repartido, pues obviamente tenemos muchas más cargas familiares, muchas más cargas de cuidados, con lo cual tenemos menos tiempo para poder dedicarnos a otras cosas, entre ellas. La política.

Fa dos anys que vas arribar al Parlament Europeu, ¿qué és el que més t'ha sorprès en aquest sentit? I si tu d'alguna manera també has viscut això que em comentaves, aquests assetjaments.

Sí, claro, para mí es el pan mío de cada día, los comentarios online, el odio online, amenazas en algunos casos, hasta el punto de que en algún momento he tenido que que presentar un informe o hacer una denuncia frente a la policía, porque son amenazas ya graves que pueden tener implicaciones para mi seguridad. Y eso es algo que en la política actualmente en el Parlamento Europeo lo vemos día a día. Yo no he sido una de las víctimas del último escándalo de deepfakes, de estas falsas imágenes hechas con inteligencia artificial, pero unas 50 compañeras en el Parlamento Europeo sí que han sido víctimas. Víctimas de esta forma de violencia que es una forma de violencia contra las mujeres y lo vemos también y yo lo veo y lo sufro en el Parlamento Europeo a veces que tenemos debates con compañeros normalmente con compañeros especialmente de la extrema derecha que no se cortan ni un pelo en decir cosas como por ejemplo lo que me ocurrió en un debate sobre temas de derechos de las mujeres y violencia contra las mujeres. Ustedes, mujercillas histéricas, esto lo dijeron en un debate en el Parlamento Europeo, un compañero holandés del Partido de Extrema Derecha.

¿Y creíeu que el Parlament en aquest sentit té eines? ¿Comença a plantejar-se maneres de reprimir aquest tipus de contingut,

sancionar-lo, denunciar-lo, etcétera? Sí, bueno, cuando se vulneran las normas de procedimiento, las normas de convivencia dentro del Parlamento Europeo, lo que solemos hacer es poner una queja. Ante la presidencia del Parlamento Europeo y sabemos que la presidenta Mezzola se toma el tema de las amenazas contra cualquier eurodiputado, pero particularmente las amenazas contra eurodiputadas se las toma muy en serio. Pero como es algo que a veces está un poco en esa frontera o en ese ámbito gris de lo que es un insulto o lo que es una opinión o lo que está cubierto por la libertad de expresión o lo que no está cubierto por la libertad de expresión, es verdad que es algo que. Es difícil de legislar, es difícil de regular y por eso es tan importante que sigamos alerta y que denunciemos esto desde un punto de vista de la cultura política. Y para esto necesitamos no solo a las compañeras, sino también a los compañeros. Y tenemos la gran suerte en el Parlamento Europeo que también hay muchos compañeros europeos. Hombres que se movilizan en este tema elevan su voz para denunciar la violencia que sufren las eurodiputadas en el Parlamento Europeo y en las instituciones en general.

Queda clar, però sembla que encara depèn una mica de la bona voluntat. De totes maneres, tu ets presidenta de la Delegació per les Relacions amb l'Afganistan des d'octubre del 2024. És un paper molt complicat aquest. Què creus que es pot fer des d'Europa per ajudar les nenes i dones afganes? Perquè la situació és difícil.

La situació és més que difícil, la situació és terrorífica. Les dones afganes tenen de facto menys drets que els animals. Como dijo Meryl Streep en un discurso muy famoso ante las Naciones Unidas hace un par de años, hay una gata en Afganistán, puede salir a la calle y sentir el sol en su cara. Eso les está prohibido a las mujeres afganas. No pueden tener educación a partir de los 9 o 10 años. No pueden hacer nada, obviamente, sin permiso de sus familiares varones. La violencia contra las mujeres la han codificado como algo que es perfectamente asumible dentro del entorno familiar. Es decir, el régimen de los talibanes es un régimen de apartheid de género, es un régimen que vulnera los derechos humanos día tras día. Y la Unión Europea tiene una responsabilidad legal, ética y moral de ayudar a estas mujeres poniendo toda la presión que podamos poner sobre el régimen de los talibanes y sobre todo no dándoles ningún tipo de legitimidad internacional. Y es ahí donde yo veo mi rol. Y mi función en el Parlamento Europeo para asegurar que desde el Parlamento Europeo en cualquier caso no se dé ningún tipo de espacio ni cabida a esa legitimación internacional de los talibanes.

De fet, crec que tu aquesta primavera hi havia una reunió entre talibans i la Comissió Europea per negociar com deportar ciutadans afgans que havien delinquit i en aquest moment vas manifestar la teua oposició contundent a aquesta trobada de alguna manera dir, no els podem tenir ni una conversa amb aquesta gent, no? No hauríem de fer-ho?

No, no se debería, y mucho menos en Bruselas. Nosotros, desde el Parlamento Europeo, adoptamos una resolución donde dejamos muy claro que rechazábamos esta invitación desde Estados miembros y desde la Comisión Europea a representantes del régimen talibán a Bruselas. Porque, bueno, porque consideramos que en el momento que haces eso, legitimas diplomáticamente a este régimen brutal que, como decía, está vulnerando los derechos no solo de las mujeres y las niñas, sino prácticamente de todos los ciudadanos de Afganistán. En el podio, en el ámbito internacional más potente que tenemos y más visible que tenemos, que es Bruselas, ¿no? Entonces, al margen del objetivo de la reunión, que puede ser el tratar de facilitar los retornos de criminales ya condenados a su país de origen, en este caso Afganistán, eso es algo que se puede hacer de otras maneras, como se hace a nivel diplomático en multitud de casos. No hace falta invitar a esta gente a Bruselas porque luego ellos lo utilizaron inmediatamente después de la reunión para decir, hemos estado en Bruselas, somos un interlocutor legítimo de las autoridades europeas.

Sí, em fa la sensació també que ja comencem a estar immunitzats i que no ens escandalitzem. El que està passant a l'Afganistan, ni en moltes bandes del món, contra les dones, tens una mica aquesta sensació que sembla que ja no importi?

No, esa sensación no la tengo. De hecho, por poner un ejemplo, yo me comunico mucho con mis seguidores en redes sociales porque me parece importante y me parece importante además que lo haga yo personalmente. Es decir, si alguien me escribe un mensaje y reciben una respuesta, soy yo la que la escribe. Y uno de los temas sobre los que recibo más mensajes es sobre el tema de las mujeres en Afganistán, pero también en Irán. Y, en general, la situación de las mujeres en el mundo. Es decir, que yo creo que no hay menos preocupación. Yo creo que la preocupación y el nivel de concienciación es mucho más elevado que hace algunos años, pero sí es verdad que hay un contramovimiento muy potente, que es lo que estamos viendo en la Unión Europea y en Estados Unidos, obviamente, también. Que no habíamos visto nunca y es un movimiento internacional de fuerzas ultraconservadoras muy bien financiadas muy bien organizadas muy bien coordinadas que tienen como objetivo. Echar el reloj 50 años atrás en el tiempo y poner a las mujeres donde ellos consideran que deben estar, que es detrás de la encimera en casa, cocinando y cuidando de los niños. Y ese movimiento es algo que denunciamos especialmente desde el espectro progresista en el Parlamento Europeo continuamente porque es muy importante que no nos olvidemos que este movimiento, como decía, ultraconservador, antigénero, antimujer, es un movimiento que como. Objetivo último lo que quiere es desestabilizar nuestras democracias y esas dos cosas van siempre juntas.

Moltes gràcies Raquel García Hermida Van der Waal, eurodiputada. Moltíssimes gràcies. Fins aviat. De res. A vosotros.

A Brussel·les hi passen moltes coses, però sobretot també, a part del món de les euro parlamentàries i del món de les grans institucions, també hi ha dones catalanes que un dia es van enamorar i van arribar aquí en aquesta ciutat. Per què ho explico això? Perquè estic acompanyada de l'Anna Tribó, Timoneda, que és d'Arbeca, i tu això de la boira pixanera, ja ho coneixies una mica, oi?

Sí, això de la boira pixanera. A Lleida se coneix prou, malauradament, i això va fer que quan vaig arribar aquí, a l'hivern, la veritat és que me vaig trobar com a casa.

Vas venir fa 34 anys i ja tens dos fills aquí. Diguéssim que portes mitja vida. Ets profe de català.

Sí, soc professora de català, vaig donar classe de català al Casal Català de Brussel·les i durant força anys, després com a autònoma, M'he dedicat, he continuat la meva activitat com a professora de català i també em vaig llançar en el món de la traducció del català al francès i del francès al català i a l'espanyol també.

Ara ens explicaràs perquè déu-n'hi-do a la gent que li has donat classes i totes les experiències que has tingut aquí en aquests 34 anys. Però també ens acompanya la Maria Jané Úbeda, que és empresària i propietària de la

Buena Tierra. Sí, correcte. Tenim molt producte d'alimentació, molt producte català i també del de la resta d'Espanya.

Tu ets del Vendrell? Sí, jo soc del Vendrell. Potser quan vas arribar aquí, que també hi vas arribar per amor, potser sí que vas trobar a faltar alguna coseta.

Sí, jo em sembla que encara diàriament la gent em pregunta què fas aquí.

Però tot i així, també portes 23 o 24 anys aquí, i també tu venies, per exemple, del món dels vins, de la teva família Geneventura, molt coneguda en el món del Via Catalunya, i també era una manera, suposo, de fer el teu camí, perquè potser si no haguessis estat la filla del Geneventura, no?, Sí, sí, correcte.

Bueno, jo també vaig estudiar Biologia, vaig treballar en parts d'animals, i a part d'ajudar també a casa la família. I el fet de venir aquí, doncs, jo em vaig enamorar amb el nostre importador de vins, a Bèlgica, amb el Wim. Que el coneixeu de tota la vida, eh? Que el coneixem de tota la vida, els meus germans eren molt amics d'ells, i ell ja tenia 10 anys la seva empresa, la Bonavida. I llavors, després d'un any d'amunt i avall, doncs vaig decidir venir aquí. Jo, sobretot, efectivament, pel fet de venir d'una família emprenedora, doncs vaig venir aquí a mirar què podia fer Bèlgica. El tema també dels idiomes em va atreure molt. Per venir aquí a aprendre idiomes també va ser una de les coses que em vaig decidir venir cap aquí.

I tu i ara parles, m'imagino, com també com la Maria, estic segura, francès i flamenc. Parleu les dues o què? Sí.

Jo parlo molt bé flamenc, jo gairebé sempre parlo flamenc. Els meus fills també són mig flamencs, mig catalans. I l'idioma que més utilitzo és el flamenc, sí.

Suposo que aquests anys també heu canviat la vostra mirada sobre aquest país, sobre com era quan vau arribar. Quin és el primer record que teniu del país? Què us va sorprendre? A part d'aquesta broma que fèiem del clima, de la boira o no boira, què és el que primer us crida l'atenció?

La multiculturalitat del país, quan vaig arribar, perquè Bèlgica és un país primerament que es troba al centre d'Europa, doncs és molt fàcil accedir als països del voltant. A més, com has dit tu, les institucions europees són tan importants que hi trobes gent de. Tot arreu, no? I quan agafes el metro, quan vaig agafar el metro. Se t'està posant una mica d'accent francès ara, t'estic veient. Sí, ja m'ho han dit. Se t'està tocando la boqueta. Que ja m'ho han dit, el Federic, sempre m'ho diu una mica. Doncs, quan agafes el metro, sents parlar. Tots els idiomes i més, doncs jo és això el que em va agradar més de Bèlgica, perquè em va obrir molt els horitzons, no? I en el teu cas, Maria,

quin record tens dels primers mesos, del primer temps aquí?

Bueno, Jo també el tema dels idiomes, com dius tu, perquè llavors el Wim, que estàvem junts, em deia que hi podries aprendre molts idiomes. Jo, la veritat, em quedo amb el tema del temps, si t'he de dir. O sigui, em vaig adonar quan vaig venir aquí el que és important i la sort que tenim de tenir el temps que tenim a Catalunya, perquè aquí també t'adones que la gent a vegades, si surt el sol, estan de bon humor.

Hi ha una mica de viure amb l'imprevist, no? Hi ha una mica d'això en la cultura belga, viure amb l'imprevist. Comences al matí al dia amb sol, al migdia plou i a la tarda neva, no?

Sí, ho he tingut, ho he tingut de vegades. Sí, sí, correcte, correcte.

Jo de vegades dic, en francès t'ho diré, sou de la merda. A veure, fes una traducció. Home, si no m'ho tradueixes no té gràcia. Menys merda, avui ens ha caigut de tot.

Escolta, marits, marit, fills, belgues, parelles també, la qüestió és que no voleu marxar fa temps que esteu aquí. La societat belga. Quina diríeu que és la situació de les dones? Estem a les dones i els dies i sabeu que ens agrada parlar d'això.

Aquí el feminisme, a mi em sembla que la dona aquí a Bèlgica no ha hagut de lluitar tant per la causa feminista, però s'ha lluitat molt més per la causa no només feminista, sinó la causa LGBT+. I tota aquesta comunitat que sí que hi havia molt masclisme, però potser més que de cara a les dones, de cara a aquesta comunitat gay. Permisos de maternitat, ajudes. Com està tot això a Bèlgica? Millor, millor que Espanya, molt millor. Els ajuts econòmics són molt importants. La tu, Maria,

tot això no ho vas notar perquè tu ets empresària i com aquell que diu estaves allò a punt de parir i treballant.

Jo vaig tenir la meva primera nena i estava organitzant una demostració amb l'Albert Adrià del Bulli, vull dir, imagina't. Anava trucant als clients mentre ella dormia. Bé, sí que he tingut noies que han treballat amb mi i jo crec que més o menys, com el que dius tu, els mesos deuen ser més o menys assemblants. Després també a vegades tenen alguna ajuda per quedar-se un dia treballant a casa i cobrar el mateix, o sigui, a nivell de seguretat social. I és això també, quan tens nens aquí, durant bastants anys tens uns diners que et paguen per ajudar-te amb els nens, l'educació és molt bona a part. L'educació, per què? Jo també, per exemple, tinc amigues catalanes, justament una que té un nen amb problemes d'aprenentatge i, com deia Maria, l'educació que ell té aquí, gratuïta, no la tindria mai allí. Els nens no fan diferència entre escoles públiques o privades. Totes les escoles, jo ho veig a Catalunya, que els meus germans han de pagar no sé quants mil euros al mes perquè aprenguin anglès i perquè vagin a una escola privada i, en canvi, aquí jo trobo que a les escoles l'educació és molt bona. Tothom té les mateixes oportunitats.

El català, no cal que t'ho digui, Anna, no es pot utilitzar el Parlament Europeu aquests dies que estem aquí, no és llengua oficial, però tu fa molts anys que treballes aquí de professora de català, i no només pel casal català, sinó que també has treballat, per exemple, has tingut prestigiosos alumnes, com la Yuriko Ono, que era la dona del director d'orquestra japonès, el Katsushi Ono. És una dona, sí. I vaja, que va ser el director musical de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i com és que la seva dona volia aprendre català? Perquè sabien que anirien a treballar a Barcelona

i vivien aquí a Brussel·les i ja. No, ells vivien aquí a Brussel·les, encara hi tenen una residència i venen de tant en tant perquè ell treballa amb la Filarmònica Belga i va ser contractat per l'Auditori a Barcelona i s'hi van estar a Barcelona dos o tres anys, van agafar el període de pandèmia a Barcelona, i llavors la Yuriko em va trobar per internet i va començar a seguir classes de català. Entenen la importància,

sobretot els que volen aprendre català, entenen la importància de la llengua, quan a més estàs aprenent a vegades una llengua que no és oficial aquí al Parlament Europeu, les ganes d'aprendre-la, diguéssim.

Sí, els alumnes que he tingut de català, una de les motivacions era aquesta, aquest respecte pel català, que és una motivació particular dels alumnes de català que no tenen els altres alumnes. De voler aprendre no només per amor, perquè alguns eren per amor o per feina, però per un respecte de la cultura i de la llengua. I vaig donar també una classe de català amb un noi valencià que interpreta el Parlament Europeu i que va fer una de les primeres traduccions del francès, em sembla que era el català, al Parlament Europeu, perquè no està reconegut, però va ser una sessió que van demanar i, doncs, ell va fer la traducció. Clar, català és casa.

No sé, vosaltres, ara dèiem, doncs, la Maria parla flamenc perfectament, després et farem que ens diguis alguna cosa, ens quedarem igual, però. Ella parla francès aquí és molt habitual com dèiem les llengües però vosaltres per exemple els vostres fills els hi parleu català?

Jo per exemple és una de les coses que a vegades hi ha gent que em diu per què els parles català si també saps castellà. Jo, primer de casa, no m'ho perdonarien mai, que els nens no sabessin parlar català. I jo i el meu exmarit sempre diem que sàpiguen català i flamenc, i com que són les llengües menys populars, la resta les hauran d'aprendre. Ja tindran una base molt bona de dues llengües molt diferents. Jo sempre, evidentment, els he parlat català i no ho podia fer d'una altra manera. Llavors, després, quan volen aprendre castellà ho tenen molt més fàcil, evidentment. Després, l'anglès a Bèlgica també l'aprenen com si res, per la televisió i tot. Els nens amb 15 anys no han fet mai gairebé cap classe d'anglès i ja saben anglès. I la resta, doncs això, és un país que de cara a idiomes, doncs la veritat és que ajuda molt, sí. Hi ha moltes sortides.

A Bèlgica, per exemple, en els últims mesos també ha estat protagonista, no tot són coses bones, de protestes contra retallades educatives, l'ultradreta també, que van acabar amb enfrontaments en aquests dies que està tota la França també revolucionada. Com ho viviu, això? I també els vostres fills, que són joves, en parlen? Com veuen aquest descontentament generacional, polític, etcètera?

Ells ho veuen com potser unes revoltes necessàries actualment contra l'extrema dreta, diguéssim, esperem que no, però la dreta que.

Perquè el noteu aquest racisme al carrer? O, per exemple, vosaltres l'heu viscut com a dones aquí, com a treballadores, en algun moment de dir tu no ets aquí, no parles prou bé, o tens uns rissos que no són d'aquí? No sé si he tingut.

I en moments d'aquests? Bueno, i en moments els he tingut allò, que vas al supermercat o alguna cosa, i com que veus, et senten un accent tan raro, que és com que, bueno, com que què fas tu aquí, no? Això sí que alguna vegada, però bueno, normalment, jo per parlar en flamenc amb clients o amb gent, realment tothom està molt sorprès, no?, de, oi, has après el flamenc i això, i són molt agraïts, també, d'altra banda,

no?, Fer negocis aquí també, com és la societat belga i com t'hi has trobat tu? I també sent dona, no? Perquè, com dèiem, el món de l'empresa històricament és molt masculí, el món de fer negocis, però com t'hi has trobat?

Bé, jo primer he de dir que Bèlgica és un país que m'ha encantat per fer negocis. Potser és particularment també el negoci que faig jo, que em dedico al món dels restaurants, a les botigues de delicatessen, una mica d'alimentació. I realment nosaltres portem un producte català i espanyol molt, molt bo. I jo quan vaig venir aquí eren els anys que, bueno, doncs això el 2003, anys que allà a Espanya hi havia una crisi molt gran. I aquí, realment, aquest lloc em va donar l'oportunitat de començar un negoci de zero. Jo em veig molt com a educadora, també, amb la meva feina, perquè jo els hi faig un rotllo, bueno, un rotllo, em refereixo, els hi dono. Estem dues hores deixant provar producte i explicant-los. Jo vaig en una caixa, amb totes les meves mostres, i la gent es queda bastant al·lucinada, d'ostres, si que en saps, bueno, si que en saps, és que tenim un producte molt bo allà, no? Llavors els expliques això, doncs, què són les olives arbequina, com es fa l'oli realment de qualitat. I us veieu jubilant-vos aquí o tornareu un herbec i l'altre al vendrell? Pregunto. Bueno, i als meus nens els encanta anar al vendrell, a part tenim tota la família allí, tots els nebots. Jo m'agradaria anar-hi molt més i ells, bueno, si allà trobéssim feina, la meva filla està ara fent primer de dret, sí. Bueno, ojalà, si ens podem anar tots cap allí, doncs jo crec que a ells també els agradaria, ja parla d'un erasmus a Barcelona. Sí. Però bé, ja ho veurem. Doncs Anna Tribó,

professora de català i la Maria Gené Úbeda, empresària i propietària de La Buena Tierra. Moltíssimes gràcies a les dues. Gràcies a vosaltres. Aquest programa especial a Brussel·les l'hem fet Roser Pereira Moragues i qui us parla, Montse Virgili, però aquest programa no hauria estat possible sense l'equip de les Dones i els Dies a Barcelona, en especial Eli Sort, Cèlia Forment, Mireia Isard, Albert Castellví, Helena Miquel, Josep Maria Campillo. Nosaltres hi tornarem demà, un altre cop, aquí, des de Brussel·les, entrevistarem altres parlamentàries, assessores i algunes exministres com Leire Pagín, que ara són al Parlament Europeu.