Lectura a domicili per a gent gran o invident: "És màgic"

Vuit minuts i les cinc de la tarda. Ara parlarem d'una iniciativa molt bonica. Sí, es tracta de la lectura domicili. És un servei que ofereixen algunes biblioteques de Barcelona en què persones voluntàries van a casa de persones amb mobilitat reduïda o amb dificultats de visió i els llegeixen un llibre. I ens ha agradat tant aquesta iniciativa que hem decidit colar-nos en una d'aquestes sessions de lectura privada i hem enviat en Manel Roig. Manel, bona tarda. Hola. Molt bona tarda, companys. A veure, on ets exactament i amb qui estàs?

Doncs mireu, soc a les Corts, concretament al pis de la Blanca. Blanca, bona tarda. Bona tarda. La Blanca és una d'aquestes persones, com deien, que s'ha apuntat en aquest projecte de les biblioteques de Barcelona, i al seu costat hi ha la Misha. Bona tarda, Misha. Bona tarda. Doncs elles són les dues persones, com deien, que duen a terme, una d'aquestes dues persones que duen a terme aquest projecte, que al cap i a la fi és venir a casa de persones com la Blanca i llegir un llibre. Com és això d'entrar a casa d'algú, Misha, i llegir-li un llibre?

Doncs, bàsicament, és com si anessis de visita a casa d'un amic o una amiga. Al final vas, xerres una miqueta amb ella. Normalment sempre comencem queixant-nos de la calor que fa, eh, Cassi Blanca? Ah, molt bé. Ens ho expliquem com ha anat la setmana, perquè normalment ens reunim un cop per setmana i després llegim una estoneta plegades. Normalment quedem una hora, però a vegades ens allarguem més i si ens fa hora i mitja, dues hores, el temps vola.

Manel, perdona'm, és que ara estàvem sentint la veu de la Misha, el Roger i jo, i pensàvem, amb aquesta veu, és que estic per demanar-li que vingui a llegir a casa meva.

Si voleu, ho anàvem a fer una mica més tard, però si voleu ho fem ara, li demanem ara mateix a la Misha que ens llegeixi un trosset del llibre que estan llegint, com si fóssim. Ara, Blanca, ara serem tots com tu. D'acord, Blanca? Escoltar. Ara escoltarem a la Misha, exactament.

Què estem llegint, Misha? Doncs mira, ara estem llegint Haru, de Flavia Companys. Perfecte.

Val a dir que tenen a la taula l'altre llibre que han acabat, que és Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. Que l'han acabat, aquests, eh? Sí, tot just l'hem acabat.

Ha sigut emocionant, eh, Blanca, aquest? Els hi ha agradat, els hi ha agradat. Sí, ens han fet un tip de riure i de criticar tota la societat del moment. Doncs quan vulguis, Misha. La Haru fa el tràmit sense dificultat. Soluciona el silenci amb l'escriptura. A la tornada cap al dojo, a mig camí i al costat del bosc, troba el nen que temps enrere va presenciar i aplaudir el vol del Sho. Li somriu. El nen li demana que li regali l'arc. La Haru nega amb el cap i expressa amb mans i braços que no li està permès. Aleshores, li demana que li regali una fletxa. La Haru recorda que en té una descartada, la treu del Yasuzo i l'allarga. Més tard, quan explica la seva anècdota, la Mitsu li pregunta "I per què li has regalat la fletxa escardada i no una de les bones?". La Haru la mira intrigada i respon "Perquè, mestre, el nen no nota la diferència i li ha fet la mateixa il·lusió que si l'hi hagués donada intacta". Aleshores, intervé el xo. No importa el que el nen ha rebut, sinó el que tu li has donat. Per tirar a Marc ens hem d'entregar sencers.

Si no aprens a donar, no podràs tirar. Però estem amb la boca oberta amb la Marta. M'encanta com ho fas, ho fas increïblement bé. I aixima que crec que no compleixo el perfil per apuntar-me a aquestes lectures a domicili, però et demanaria que vinguessis a llegir-me cada dia a casa meva.

Et dediques a això, Blanca? És la Mixa, ella. Ah, i la Mixa. Mira, jo em dedico a la dinamització cultural i sempre m'ha agradat molt llegir en veu alta, de fet he fet també un curs de narració d'audiolibres a l'escola de doblatge, però jo des d'aquí aviso a tothom, no cal que sigueu experts en lectura en veu alta ni que sigueu artistes, només que tingueu ganes de compartir una estona i d'anar un pessic de vosaltres, perquè al final llegir en veu alta és un acte d'amor.

I què diu de tot això la Blanca, Manel?

Exacte, si veiéssiu la cara de la Blanca mentre llegia la mixa, un poema. Què? Quin regal aquest, Blanca, que t'hagi tocat la mixa. Sí, sí, i tant, i tant. Us feu molta companyia quan ve aquí a llegir-te? A mi, sí. Sí, sí. T'agrada, oi? M'agrada, m'agrada, sí. Qui tria els llibres, la Blanca o la Misha? Ah, un gran tema, un gran tema. Explica'ns, Blanca.

El primer el vaig triar jo, el segon ella. Està bé, això. I segur que si et descobreix,

no, Blanca, et descobreix. Ho podem discutir, de tota manera,

o sigui I m'agrada molt aquests col·loquis que feu post-lectura sobre això i allò que passen als llibres, oi? Sí, i tant. És boníssim. Aquestes sessions normalment duren una horeta, que déu-n'hi-do, Misha, llegir durant una hora en veu alta és cansat, eh?

Sí, però també fem pauses, ja que comentem la lectura, Blanca. Sí, i tant.

Comentem, interrompeixo, o faig un comentari, i jo no callo, tampoc.

Com vas assabentar-te tu, Blanca, que existia aquest servei?

Pels informatius de la ràdio. D'una ràdio en concret. Ho vaig sentir, jo crec que era Catalunya Ràdio, però no una vegada, més, més. Per tant, crec que eren els informatius. Els informatius de Catalunya Ràdio. Sí, que deien, a partir de no sé quan, les biblioteques públiques faran aquest servei. Vaja, ho explicaven.

És clar, aquest servei que per cert segueix obert a les biblioteques de Barcelona.

I llavors vam buscar la del barri i vam trucar.

I ha anat bé, eh, per això. Sí, i tant, i tant.

Jo ara pensava, Manel, segur que hi ha molta gent que ara està descobrint això d'aquest servei de lectura a domicili de les biblioteques, com ho va fer la Blanca, si hi ha algú que es vol apuntar o quins requisits, com ho ha de fer, ja sigui per. Que et vinguin a llegir, exacte, per ser voluntari de lectura. No sé com funciona, això.

Doncs mira, just aquí al costat també hi ha la Susana, que és la coordinadora de tot aquest servei, que ens ho pot explicar perfectament.

Endavant, Susana. Hola, bona tarda. Encantada de saludar-vos. Ja veieu quina meravella. Sí que ho és. La mitja i la blanca. Això és el que volem aconseguir. És tan fàcil com trucar a la biblioteca i alguna persona que tingui dificultats de visió o mobilitat reduïda, pot demanar el servei. I nosaltres ens encarreguem de buscar algun voluntari o alguna voluntària que vagi cap a casa seu i posem en contacte les dues persones, venim a casa, els presentem, fem com un seguiment, una tria de lectures també. I després arriba el que és la màgia, que és el que acabeu de sentir, de veure ara, que és quan ja es crea aquesta amistat, que no només és la lectura, sinó és compartir molt, un aprenentatge mutu a través de la lectura i dels llibres també.

Clar, em comentava abans la Susana que potser a vegades hi ha persones grans que tenen cert respecte a posar algun desconegut a casa, i és una mica normal, en aquest cas la Blanca fa que no amb el cap, ella cap endavant amb tot, però sí que hem de dir que hi ha un seguiment des de les biblioteques de Barcelona, que hi ha unes entrevistes que.

Efectivament, sí, això dóna en d'alta entrevistes als amics de la gent gran, que és l'entitat que s'encarrega de portar tot el tema de voluntariat, I nosaltres també procurem buscar un perfil, entrevistem les persones que ens demanen el servei, mirem quina tipologia de llibres volen, busquem un usuari, una lectora, un lector que sigui adient per aquella persona, i sempre anem a casa almenys els primers dies, i aleshores veiem com funciona. És tan fàcil com trucar. Jo vull que vingui. La Misha no està molt demanada.

Ara li faltaran hores a la Misha. Em deia que era autònoma. No sé si. Se li pot fer una oferta.

Ho hem de deixar aquí, però hem pres molt bona nota d'aquesta iniciativa. Ara us deixem Misha i Blanca que seguiu gaudint d'aquesta lectura. Que vagi molt bé. Adéu.