Les alternatives del Barça amb el 9

Ricard Torquemada, hola, bona tarda. Bona tarda, Sònia.

Jo vull que m'expliquis si Rafinha pot fer de nou. Però abans, ja que ara en parlàvem, vull saber quina és la teva opinió. Tu, tenint en compte les circumstàncies, és a dir, que probablement no serà Julián, incorporaries una alternativa dintre dels noms que probablement has pogut veure o sentir?

Sí, jo crec que el fitxatge d'un nou és necessari. El que no tinc tan clar és quin perfil de nou interessa i això depèn molt de les alternatives que tu tinguis a la plantilla i de com funcionin. I aquí entra el nom de Rafinha per mi.

És a dir, tu incorporaries un nou per ser titular o per ser una alternativa? Jo, si Rafinha es creu el

paper de nou i fa aquesta transformació, que crec que pot fer-la perfectament, fitxaria un perfil de nou, diríem, amb tant futur com present, perquè ens entenguem. Perquè es vagi adaptant i. Sí, perquè crec que pesen menys les urgències. I sense pressió. Exacte, però aquí la clau és el cap de Rafinha, perquè estem parlant del capità, estem parlant d'un jugador que s'ha cregut molt el paper, que ara mateix se sent comodíssim al Barça, que és guia, que és líder i que ha de tenir la complicitat de la idea de creure's. En una altra posició, que pot fer-se molt a la seva mida i que el futbol modern té una tendència d'anar cap aquí, cap a perfils similars als de Rafinha. Per mi el partit d'ahir en aquest sentit és un punt d'inflexió, no en el resultat, ni en els números, ni en els gols, sinó en que Rafinha tasta la posició de nou, va fer jugar 45 minuts a Basilea. No es va sentir gens còmode la primera part, va canviar la posició natural i la segona va ser protagonista. Aquest no era un bon inici i en canvi el d'ahir és perquè ell digui, home, doncs escolta'm, que jo puc tenir aquí un pes, puc millorar números, puc ser punt i final, puc ajudar molt en aquesta posició. És veritat que ahir tenia molts espais i no passarà cada dia, però puc aprendre això. És que la carrera dels futbolistes passa per moltes fases. Rafinha va arribar al Barça que es barallava amb Dembélé per jugar a la dreta. Xavi va descobrir que el seu punt, sense que Rafinha ho sapigués, era arribar des de la segona línia a la zona central. Per què no pot descobrir que pot convertir-se en un nou en el futbol actual on Dembélé és pilota d'or en aquesta posició quan es barallava

amb Rafinha per jugar a la dreta, no? El que passa és que ara, jo crec que has donat en una de les claus, has dit de passada, és veritat que el context d'ahir no se'l trobarà en gaire partits, és a dir, de fet, probablement se'l trobi en la minoria de partits. El Barça normalment el que es troba és un equip que està tancat al darrere.

Bé, el futbol ha canviat molt i hi ha molts equips que et venen a buscar. A Europa pocs equips t'esperaran al darrere. La majoria et vindran a buscar. La majoria d'equips busquen aparellaments en la pressió, home a home. El Barça va patir molt la temporada passada contra equips que li feien l'home a home. Recordem la catàstrofe de Sevilla a l'inici de temporada, la derrota contra el PSG a Montjuïc. Es va encallar molt en situacions com aquestes, de pressió individual, i el futbol va cap a aquest camí. Vull dir que és veritat, com dius, que es trobarà molts partits de bloc baix, però també se'n trobarà d'altres. I és veritat que probablement el seu protagonisme aquell dia sigui menor, però Rafinha pot entendre que hi ha dies que apareixerà menys, que ha de continuar fent el mateix treball amb menys espais, buscades marcades de ruptura, la minya massa sent còmoda amb un davanter com aquest. És a dir, si Ferran va fer aquest pas, per què no el pot fer Rafinha? Ferran no era un nou. És més, ahir va fer dos gols i Luis Enrique ahir no el va fer jugar de nou. Va tornar, com jugava Luis Enrique, de banda dreta per anar cap a dintre. Ara mateix hi ha molta polivalència ofensiva, hi ha llocs de partida per acabar en altres llocs del camp, és a dir, llocs de sortida i llocs d'arribada. Flick ha de trobar l'encaix, però a mi no em sembla gens estrany, em sembla que pot anar per aquest camí. Ferran va fer la mateixa transició, Ara ja gairebé ens l'hem cregut de nou, però recordo que Xavi el posava de tant en tant, se sentia còmode, però no va acabar de fer el pas. En Flick va començar jugant també a la banda, de la banda cap a dintre, i de cop i volta es va convertir en un nou i tots ja ens el creiem amb el vestit de nou. Luis Enrique li torna a treure el vestit. Vull dir que no hi ha tanta diferència en els rols, en alguns rols. En la mitja mà se sentia molt còmode amb un davanter que busqui profunditat. Però per això per mi és molt important que Rafinha se senti còmode, és a dir, que no digui, ostres, era molt més divertit allò que feia abans, em sentia més important, allò s'ajustava més a la meva mida, aquí en algun partit. Ostres, que no hi participo, que. Si ell s'ha de sentir amb aquest punt d'ansietat, és diferent. No oblidem que a Rafinha no ens agradava, però a Flick sí com a mitja punta. O sigui, a Flick ja insistia en fer-lo jugar en aquesta zona. Vull dir que jo crec que és important aquest pas si Rafinha es creu aquesta transformació però per mi el nou és imprescindible perquè el Barça ha de tenir alternatives i perquè com dius ha d'haver-hi partits per contextos diferents i com més polivalents siguin els jugadors millor

el campió d'Europa no té nou. La España campeona del Món, no te no. Eso ya el Zaba. Fada no. El Madrid campeón de Europa, el último campeón de Europa, tenía Benzema.

Que el van reconvertir. Sí, sí, no, no. El van reconvertir a ser més golejador. Ell ja era nou, però sí, sí. Ricard, dintre del mateix Barça, sense haver fitxat de moment davant de centre, també hi ha altres opcions. A tu, Rafinha és la principal, la que més t'agrada. Fins i tot t'agrada més que Olmo de fals nou, perquè Rafinha fa de nou, que ho comentàveu avui a la TDT, hi ha la possibilitat d'Olmo, però Olmo fent de fals nou, no de nou.

Sí, sí. Són alternatives. A Flick fa la sensació que li agrada més tenir un nou d'aquest perfil, i dic Rafinha, dic Ferran, i crec que Gordon ho pot fer molt bé. Per què? Perquè són jugadors que primer et lideren la pressió. Com és la primera línia de pressió, els que estan al darrere no es poden despistar, ni distreure, ni poden dissimular. Ni amagar-se. Segón, perquè tenen molt bon sentit tàctic en la pressió. Saben quan han d'anar-hi, no regalen esforços. Rafinha ahir es va fer un fart de saltar sobre el porter perquè Fermín saltava sobre el central. És a dir, no són decisions individuals, formen part d'un context. I la pressió és una. Imprescindible en el futbol actual i en el Barça de Flick. Gordon també domina aquests mecanismes, Gordon també és un jugador que va molt bé a l'espai, que té capacitat per associar-se amb Kurt molt millor que Ferran, que per exemple això li costava i s'embrutava molt la jugada, tot i que ell no deixava d'assumir aquesta responsabilitat. Això el feia fort perquè, malgrat que no fos còmode per ell, no fugia. Moltes vegades aquella combinació que quedava mig camí, que se li enredava, que no feia un bon control, tot això Gordon també ho pot fer. Per mi aquest és un perfil de nou que Flick podria potenciar. Després hi ha la idea que dèieu per mi que ha de ser una segona línia o tercera línia d'Abdel Karim, que ha de tenir minuts perquè també necessites un nou rematador, un nou més clàssic, però ha de madurar amb moltes assignatures, i després hi hauria la del fals nou, que pot fer Dani Olmo, que pot fer Fermín. Fermín és un fals nou que té, per mi, un equilibri bo de les dues ànimes. És a dir, et pot ajudar com a fals nou, Però també pot entrar en aquest registre, com el vam veure ahir, rebent d'esquena, cos a cos, gira com un davanter i acaba rematant. És un jugador que també pot traçar desmarcades. Dani Olmo seria el fals nou més clàssic, perquè ell no el buscaràs tant a l'espai, vindrà a rebre, rebaixarà els sades, obligarà els centrals, rivals. A veure si s'animen a seguir-lo o no, perquè els extrems, com Gordon ho deia, puguin tirar diagonals a l'esquena dels centrals. Aquest mecanisme a Can Barça ja el coneixem, des de Messi a Laudrup, i això és el que fa el fals nou. I jo en aquest perfil fals nou només veig Dani Olmo o fins i tot Fermín, que jo crec que, insisteixo, pot trobar bastant d'equilibri entre el que ha de fer un nou que no és el clàssic, aquest nou modern, i el fals.

Doncs ja vèieu que hi ha moltes alternatives dintre de la plantilla, però que tot i així hi ha avui unanimitat entre els nostres col·laboradors i el Torquemada sí apunta en que el Barça hauria de fitxar un nou tal com tenia previst abans de començar l'estiu davant les sortides de Lewandowski i Ferran. Ricard, abans de marxar, n'hem parlat aquí a la taula, aquest centre d'esquerra que el Barça podria fitxar si marxa a Cundé, pots anar donant una pista cada dia. Ahir vas dir, espera't, m'ho vaig apuntar, que vas jugar a la Champions de la passada temporada. Sí, però també va dir que havia dit massa allà.

Exacte, però era un joc, Sònia, jo no sé qui fitxen. Però tu apostaries perquè anirien a mirar cap allà, eh? Si no sé si marxa, ningú, no sé si arribarà al centre d'Esquerra. Però tu tens un nom al cap. Sí, tinc un nom al cap, però és un nom amb molt poca fiabilitat. És un nom que tinc al cap. Jo estic disposada

a treure't una pista més avui. És d'una lliga propera, Ricard?

O és de la mateixa lliga espanyola? Geogràficament. De lliga espanyola o una lliga propera geogràficament? No és lliga espanyola. Però és lliga propera. És lliga propera.

Ah, que tu saps de qui parla, Marcos? Però propera geogràficament, voleu dir, francesa i. Bueno, propera geogràficament, hi ha la francesa, la portuguesa.

Però escolta'm, però aquesta és. Però és que sembla que estem buscant el fitxatge del Barça. No sé si serà aquest. Jo ahir vaig jugar i m'hi vaig llançar. A mi m'agradaria aquest.

Sabeu quin és? Els dos esteu parlant aquí en clau. Ells dos parlen en clau i saben de qui parlen, però. Però clar, amb aquestes pistes, haig de dir que.

Una pista cada dia, Sònia. Una pista cada dia. Anava a dir-te la lletra, però no, no ho diré.

No, la primera lletra, sí. Demà miraré de quin color té els ulls. Ah, exacte. No, alguna cosa així. Parla amb la Sònia Olear que de pistes així obertes. Sí, de la tutoria. No, però la tutoria l'acabeu encertant. No m'ho recordo, d'acord. No, clar, perquè imagina't que un dia el fitxen, no? Vull dir, hem d'anar jugant amb els temps. Aviam com van les sortides i quan vagin les sortides. Perquè si no hi ha sortides. Sí, és jove.

Si no hi ha sortides, no hi haurà arribades. Està a punt de dir-me el nom, però és que em queda poc temps. És que abans el diria el Marcos. Gràcies, Ricard, gràcies. Adeu, adeu.