
Les calamarsades disparen la feina dels desabonyegadors
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
L'entrevista que no t'esperes.
Aquesta nit us volem parlar d'una professió en què viuen pendents del cel. Sí, sí, sí, ja ho sé, tots vivim pendents del cel, però no són els homes del temps, ni tampoc els pagesos, ni els hotelers, no. Viuen pendents del cel i sobretot dels fenòmens extrems, de les tempestes de pedra en concret, d'aquelles pedregades fortes que poden trencar vidres i abunyagar els cotxes. I és que avui us volem parlar d'una feina poc coneguda, els desabonyegadors. Són professionals que amb les seves mans i amb les eines adequades aconsegueixen eliminar bonys provocats per la pedra o per petits cops. Fan servir varetes, ventoses i martells de taflor i això, juntament amb molta paciència i molta habilitat, els permet desabonyegar. Que una carrosseria abonyegada torni a semblar nova sense necessitat d'haver de pintar la part afectada. Viuen pendents del cel perquè van allà on hi ha hagut una pedregada amb força cotxes afectats. La seva és una professió itinerant, diguem-ho així, agafen les eines i poden estar dos o tres mesos, potser, sense tornar a casa. En Gerard Ruiz fa 7 o 8 anys que s'hi dedica. Juntament amb el seu pare té l'empresa Tarraco Barilleros, especialitzada a reparar danys provocats per calamarsades. Gerard Ruiz, bona nit, benvingut als Ignorants. Bona nit. Escolta'm, sí, mireu sovint el cel, vosaltres? Ja sé que últimament tots ho fem, però vosaltres més? Sí. Sí, sí,
al final vivim enganxats al mòbil, amb les aplicacions per veure com es va movent el cel i cap on pinten els trets, i llavors, doncs sí, anem seguint, anem mirant. I de tant en tant hem de creuar els dits, quan fa dies que no pedrega, per veure si cau alguna cosa.
Clar, aquesta és l'altra, després ens parlem d'això. Si comença a pedregar en un lloc, vosaltres, o sabeu que s'acosten tempestes fortes, ja teniu clar que s'us gira feina, no? Entenc.
Sí, sí, sí. Quan ja comença a fer caloreta, ja comença a ser època d'anar preparant. Per estar atents al mòbil, com t'he dit, anar preparant les eines i posar-hi ganes perquè quan caigui arribi a treballar.
Vosaltres només repareu petits cops i bonys per pedregades?
Sí, aquesta és la idea. El tema dels desamonyagadors. Va aparèixer per això, per fer petits copets. Clar, últimament les pegregades ja no són tan petites. Clar, això penso. Llavors, la idea és la mateixa, però ens hem d'adaptar una miqueta a les noves circumstàncies i seguir millorant una miqueta.
Entenc que, per exemple, un cotxe que té un cop lateral, això ja no seria feina vostra. Algú no pot colar-hi també? Sí.
Sí, sí, el típic cop de pàrquing, que podríem dir. Ah, sí, allò de pum, ai, que. Sí, sí. Exacte. Clar, imagina't, tens el cotxe nou, no? La típica història, ostres, m'acabo de comprar el cotxe, bueno, me'l vaig al súper, l'aparco una miqueta lluny que no m'aparqui ningú al costat, ostres, aquell dia ve algú, pum, s'escapa una porta. Sí. Ostres, de vegades, si el cotxe és nou i de més, saps greu pintar una porta. Llavors d'això també ho fem. Però el 90% de la feina, si més, si no més, és les pedregades. Però a aquest servei també els donem, sí.
I escolta, la pregunta clau és, com ho feu per eliminar aquests bonys? Bé, com ho has descrit al principi? Quines tècniques feu servir exactament? Jo he parlat d'algunes varetes, però realment la feina com la feu?
Bé, ho has descrit superbé, però al final el que fem és, tenim una sèrie d'eines, podríem ajuntar-ho en tres grups. Un seria les varilles, com bé has dit, i llavors amb això el que fem és, bàsicament estem buscant les escletxes del cotxe. Per poder-les introduir i llavors per aquestes escletxes anar fent força per tornar la planxa al seu lloc. Llavors, bé, hi ha diferents peces, cada peça té la seva història, però amb el tema de les varilles diguéssim que funciona així. Busquem escletxes i busquem per empenyar cap dalt. Llavors, l'altra part seria les ventoses, que utilitzem cola calenta o cola freda, Això depèn de cada persona. I això seria una tècnica que s'utilitza per llocs on no es pot entrar. Llavors, la típica peça és el muntant, que és, diguéssim, el lateral del sostre on s'ajunten amb la porta. Sí. Doncs, tota aquella part és el muntant i allà no hi ha. Com que és una zona molt dura del cotxe, on hi ha estructures internes per reforç del cotxe, per temes de seguretat i de més, allí no tenim accés. I llavors, amb aquestes ventoses, el que fem és enganxar amb la cola. L'enganxem damunt del boll i amb un martell d'inèrcia, que tot i que es digui martell, fa tot el contrari que un martell, no pica cap a baix, sinó pica cap a dalt. Llavors, diguéssim que estirem la ventosa de manera que el boll pugi cap dalt. Llavors, el que abans era un boll, ara s'ha convertit en una muntanyeta. Llavors, allí acabem de picar per deixar-ho plaer. I ja està. Primer el primer, després el segon i així fins al tercer.
I trigueu molta estona a fer això? Per exemple, per arreglar un bony allò no gaire gran, al mig del capó, podeu trigar molta estona o és una feina relativament rapideta, entre cometes?
És una bona pregunta. Depèn sempre del capó. Depèn sobretot de l'accés que tinguis. Si és un bonyet senzill que té un accés complet, que no hi ha cap problema, es treu en segons. És un momentet. Resulta que és un capó que és d'alumini i dins porta unes estructures de reforç que no arribes d'una manera en l'altra. Llavors ja és una altra història. Ja t'ho complica, clar. Sí, sí, clar, clar. Cada cotxe és un món i cada. Cada marca és un món.
Suposo que hi ha marques més complicades, perquè són més fortes, i marques que tenen com la planxa més tova o més manejable, i aleshores us és un palet més fàcil, no?
Sí, això que has dit és correcte, en el sentit que les planxes toves, hi ha planxes toves i planxes dures, i no necessàriament unes són més bones que altres. Depèn del tipus de pedregada, unes es reparen més fàcils, i depèn del tipus que és, doncs les altres reparen més difícil. Vull dir, depèn. Hi ha tants factors que s'han de tenir en compte que és difícil dir, mira, això és bo i això és dolent. Cada cosa té la seva part positiva i la seva part negativa.
Clar, però la vostra feina entenc que també és bastant respectuosa amb el medi ambient perquè, clar, vosaltres suposo que intenteu arreglar això i aleshores el cotxe no s'ha de tornar a repintar perquè no es destrossa res, senzillament es torna el. A la planxa original, per entendre'ns, no? Al cotxe original, i no toqueu res, no cal tornar a pintar el cotxe. Correcte.
Aquest és sempre l'objectiu principal, d'acord? Llavors, sempre intentem que no s'hagi de pintar. Ostres, de vegades passa que les pedregals són molt fortes, o que ha hagut una pedra en un molt mal lloc i ha trencat la pintura. Escolta, si s'ha de pintar no passa res, però sempre que es pugui, doncs sí. I que va vindre a pintar.
Quan cau una pedregada en un lloc concret de Catalunya, és possible que mentre està caient la pedra ja us truqui algú?
Sí. Personalment, en aquesta de Tarragona, em va sorprendre molt perquè estava caient, feia, no sé, cinc minuts, només, i ja el mòbil va començar a sonar, dic, ostres, què està passant? Jo sabia que anava a caure, però no sabia el moment exacte. Van començar a entrar trucades. No, escolta, que és que està aparegant i tinc el cotxe, dic, ah, sí, sí, cap problema, doncs mira, aquests són els passos d'aquí, vinga, anem a fer-ho. I un munt de gent, un munt de gent, un munt de trucades. Vull dir, la gent ja portava els deures fets a casa, i això la veritat és que és molt de greu.
Clar, perquè els vostres principals clients, qui són els particulars? O també hi ha tallers que us demanen, o no sé si les assegurances us truquen, com funcioneu? Si em passa això i vull buscar-vos, com ho faig?
Hi ha una mica de tot, tenim pèrits que ens coneixen d'haver treballat amb ells i de bones experiències, hi ha concessions grans i marques grans que tres coses del mateix, amb els tallers petits i mitjans la veritat és que ens hi portem molt bé, tres coses del mateix, i la veritat és que ara el tema del particular sí que ha explotat. Abans era complicat que un particular truqués directament a un barillero. Que agafés, mirés, mira, a veure, aquest té bones ressenyes, o aquest, mira, aquest em cau bé, o aquest m'ha fet gràcia, o no, mira, truco. I ara, la veritat és que podríem repartir-ho, diguéssim, en 25% cada grupet. Que bo, ha canviat també això, no?
I vosaltres crec que no teniu un local físic per treballar, sinó que aneu als llocs, no? Vosaltres us desplaceu, no? Sí. Correcte.
Nosaltres som com un cargós. Agafem la furgoneta i portem totes les eines, portem tota la casa allí i llavors ens desplacem als diferents tallers, concessions o inclús, no sé, al pàrquing d'algun particular que em diu, mira, tinc lloc. Ah, doncs vine, anem-hi a fer.
Cap problema. I el teu terreny, el teu radi d'actuació, quin seria? Més enllà de Catalunya?
Sí. A veure, al final no deixa de ser. Podríem dir Europa sencera. La veritat és que després, el dia a dia real, és que jo intento sempre quedar-me per el que és la zona de Catalunya, País Valencià, Aragosca, Navarra, vull dir, zones adjacents a Catalunya, però bueno, que de vegades si he d'anar al Movimento a Salamanca, doncs anem a Salamanca.
Això t'ha passat, que t'han trucat d'algun lloc lluny i has hagut d'anar-hi? Sí.
Més que trucar-me, de dir, bueno, no hi ha feina, vinga, va, anem a buscar-la. Ah, anem a buscar-la, està bé. Sí, sí, pot ser sempre per les dues vies.
Per la feina que teniu, tu ara em podries fer un mapa d'on pedrega més a Catalunya?
Parles d'aquest any o diguéssim en general?
Home, si vols acotar-ho aquest any, ja crec que hem tingut algunes quantes experiències, però no sé, si podries fer un mapa de diestres, doncs, sobretot, aquests dos llocs és on hem treballat més.
Sí, diguéssim que la zona de. De Girona, la Catalunya Central, tirant cap a Girona, zona de Vic i de més, aquella zona gairebé cada any acaba que hi ha alguna cosa. De vegades cau més, de vegades cau menys, i de vegades cauen cinc o sis pedregades seguides. Aquella zona sempre acaba enganxant. I tota la zona d'Olot, diguéssim, tirant cap al Pirineu, també. I, diguéssim, una mica més cap al sud, per la zona de Mora d'Ebre, no és tan comú, però sí que també és una zona. On hi ha més danys. Clar, suposo que també on hi
ha més cotxes al carrer, també, no? A vegades no és que apadregui tant, però potser no hi ha tant de cotxe en pàrquings i aleshores, clar, si tens el cotxe al carrer i cau una parada, doncs rep segur, no?, també. Correcte.
I a sobre, a més a això, li has de sumar el fet que el cotxe estigui assegurat i, una part molt important, que estigui assegurat contra danys meteorològics. Molta gent el té assegurat. Ah, sí, em sembla que sí que el tinc contra l'any meteorològic. Ostres, no.
Això és important, eh, de revisar-ho, perquè no tothom ho sap. Clar, però tu pots venir a arreglar-me un bony i jo te'l pago i ja està, sense que hi entri l'assegurança. Si entra l'assegurança, sí que haig de mirar que tingui els danys meteorològics, que això no ho mirem mai, és veritat. Tens tota la raó. Sí, és un detallet. Però és un detallet important, i més amb els temps que corren. Tu ja ho deies abans, cada vegada hi ha més tempestes virulentes, però jo crec que els bony deuen ser més grossos perquè les pedres també són més grosses, no? Sí, sí, sí, i tant. L'evolució l'heu vista, eh?
Sí, els fenòmens abans, els fenòmens més violents eren ocasionals, eren anecdòtics. Ara, raro és que algú no s'hagi menjat una pedregada grossa, perdona, ostres, és que, uf, els cotxes estan molt malament, va haver-hi molts danys, ostres, ostres, ostres. I llavors, i l'evolució en principi, vull dir, sembla que tot tira cap a, entre cometes, dolent, de que cada cop hi haurà més pedregades i més fortes. I en contra del que la gent pensa, no sempre les pedregades fortes són bon negoci. Això és una mica contraintuitiu, però l'ideal són les pedregades suaus, que si planifiquen una miqueta amb els cotxes, que toquen una mica la butxaca, però que no fan malbé el camp, que no fan malbé. Terrasses, que no fan mal bé persianes, vull dir que els danys es queden localitzats en petites cosetes que, bé, fan mal, però ja està.
Ara estava pensant en tota l'època de la sequera, i clar, si un desabonyegador pot guanyar-se la vida tot l'any, perquè no tot l'any hi ha calamarsades, diguéssim, no? I l'època de la sequera, que no hi plovia ni a la de tres, també suposo que devíeu patir una mica.
Sí, sí, sí, definitivament. Llavors, a part d'aquí, o sigui, això vull dir, també hi ha la manera de com encara cadascú, aquesta feina. Hi ha gent que simplement, ostres, no, per mi no cau aquí, doncs bueno, me'n vaig a França, me'n vaig a Alemanya, me'n vaig a Austràlia. Vull dir, això depèn molt de cadascú. En el fet de dir, ostres, doncs puc treballar tot l'any o no. Si et quedes aquí i resulta que no pedrega, doncs.
Aneu buscant les pedres per tot arreu, per poder tenir feina, ja ho entenc. Sou molts en aquest sector, ho saps, això?
Sí que abans era un sector més tancat i sí que hi havia molta menys gent. Ara la veritat és que ha entrat molta més gent nova i bé, cada vegada acabarà entrant més gent. La tendència és aquesta i. I no se pot fer res.
Dèiem que tu treballes amb el pare, crec, no? Sí, sí, sí. Però tu, ara llegeixo la teva biografia, tu vas estudiar nutrició humana i dietètica. O sigui, què ha passat aquí? Vas començar ajudant el pare i t'hi has quedat? Perquè, clar, no té res a veure una cosa amb l'altra.
No, no té absolutament res a veure. No, jo en aquest cas soc el perfil més atípic que et pots trobar. Jo vaig fer els meus estudis, vaig acabar la carrera, vaig fer màster, em vaig preocupar de fer moltes coses i al final un dia vaig dir, això no m'està compensant. I vaig parlar amb el pare i li vaig dir, ostres, escolta'm, què et sabria greu ensenyar? I li vaig dir, home no, vine't. I llavors a partir d'allà ella em va ensenyar, vas coneixent gent pel camí, gent que t'ensenya, gent més bona, gent que no tant. I bueno, vas començant l'aventura. I quan te n'adones que estàs en un programa de ràdio, ets arran de xou.
I per tant l'has convertit en la teva professió de present i de futur, entenc, eh? Sí, sí, sí, sense cap dubte. No estaràs mai en una consulta i em diràs. Res hi m'haig de fer per trobar-me millor de la panxa o per aprimar-me. Això no passarà, eh, ja? No, no, no, no.
Igual altres coses sí, però això ja et dic jo que no.
Aquesta no, només és per casa teva, per la teva salut alimentària, per entendre'ns ja, tot el que saps. Molt bé, Gerard Ruiz, desabonyegador, que mira que costa de dir, però jo no sabia sincerament que existíeu fins fa poc, i vam pensar que era, tenint el temps que tenim, una bona manera de satisfer la curiositat dels oients d'aquest programa, que per això ens diem la nit dels ignorants. Així que moltíssimes gràcies per parlar amb nosaltres. I no desitjo que tinguis molta feina, perquè voldria dir que hi haurien d'haver moltes pedregades, però vaja, que vagis fent i que vagis sent repartida, sense que passi res greu, però que vosaltres pugueu anar treballant. Moltes gràcies, Gerard. Exacte, lo justet. Exacte. Moltes gràcies. Gràcies, bona nit. Adeu, bona nit.
I know it's raining again Too bad I'm losing a friend I know it's raining again Will my heart ever mend?