Les claus de la dimissió de Josep Lluís Trapero

Aquesta setmana es renova la cúpula policial de Catalunya. El carismàtic Josep Lluís Trapero va presentar la dimissió com a director general de la policia i ara el relleva Ferran López, que a coses de la vida ja va substituir Trapero quan el van cessar per l'aplicació del 155. També s'estrena una nova comissària en cap dels Mossos d'Esquadra. És Sílvia Catà, que es converteix en la primera dona que ocupa aquest càrrec. Però per què ha sigut tan convuls aquest relleu a la cúpula policial catalana? I com és que Josep Lluís Trapero ha plegat, per sorpresa, enmig de legislatura? Benvinguts. Això és el radar de 3Cat Info. El Miquel Jarque és periodista de Catalunya Ràdio, especialitzat en informació policial i d'emergències. Què tal, Miquel? Benvingut. Gràcies, Eloi. Escolta'm, Josep Lluís Trapero ha tingut una carrera única, ha sigut un personatge únic, singular, dins de la policia catalana. De fet, podríem dir que s'ha convertit en la mossa d'esquadra més famosa de Catalunya. Absolutament. Com ha sigut això? Què ha passat? Com és que ha sigut tan popular?

Jo crec que aquí hi ha diversos factors. Mira, d'una banda tenim aquesta exposició mediàtica com cap altra policia en moments com, per exemple, els atemptats el 17 d'agost a les Rambles i a Cambrils, i després ha estat un dels protagonistes del procés. I tot això acompanyat d'una personalitat molt pròpia, d'una veu molt particular i d'un tarannà que transpet virilitat, professionalitat, una execució pràctica i directa del que s'ha de fer. És una persona en la que podríem dir que podríem confiar.

A Trapero, per cert, el vam descobrir el 2017, quan Carles Puigdemont el va anomenar major dels Mossos, que això, per cert, és una figura que no coneixíem fins llavors. Què és aquesta figura de major dels Mossos?

És com la màxima categoria professional a la qual pot optar un membre del cos dels Mossos d'Esquadra, no sé, el comandant general de tots els exèrcits espanyols, el monarca, el rei Felip. En qualsevol cas, és una figura molt singular. Feia més de deu anys que estava vacant fins que el govern de Carles Puigdemont va decidir otorgar-li a l'abril del 17 i actualment ell és l'únic major que té el cos. El cos en pot tenir dos i és un càrrec vitalici fins a la jubilació. Val, ens situem en aquell

2017 en ple procés, en aquell moment amb el referèndum de l'1 d'octubre. A Trapero se'l va presentar com una mena d'heroi de l'independentisme, però després els mateixos que l'aplaudien el van acusar pràcticament de traïdor. I aquí què va passar? Com ha sigut aquesta transformació? Tots recordem.

La gran repressió que va fer tant Policia Nacional com Guàrdia Civil durant el referèndum de l'1 d'octubre i ell va defensar una proporcionalitat, una pau social. Això és el que va quedar del seu discurs. I arran de l'1 d'octubre, recordem que va arribar el 155 i ell va quedar destituït. Posteriorment jutjat per sedició i també se li va imputar possible rebel·lió. El 14 de març del 19, durant la seva declaració com a testimoni al tribunal en el judici del procés, ell realment. Revela que va tenir un pla per detenir el president de la Generalitat i els consellers. I això fa girar. Aquí va canviar tot. Va canviar tot, no? Aquí, quan se l'havia vist com un heroi, doncs aquí se'l va veure com l'antiheroi, perquè tenia aquí un pla per detenir el president de la Generalitat i tot el govern i tots els consellers.

Sí, després d'això, l'Audiència Nacional l'absolt, Trapero recupera el càrrec, però el desembre de 2021 el conseller Joan Ignasi Helena el destitueix com a cap dels Mossos i queda apartat del focus mediàtic. L'ambient a un despatx, a la Comissaria de les Corts de Barcelona, fins que Salvador Illa el recupera i el nomena director general de la Policia.

El director general de la Policia, si soc president, serà el major Josep Vistrepero, que és un exemple de servidor públic. Això no és gens habitual,

eh, Miquel, que un policia, que un agent uniformat es converteixi en director general de la policia, que al capdavall és un càrrec més polític que no pas tècnic.

És absolutament excepcional, perquè normalment aquí el que hi havia eren uns càrrecs amb un perfil més gestor. Hem trobat juristes, politòlegs. Diputats, però no eren uniformats. Clar, aquí hi havia avantatges i inconvenients amb el seu anomenament i els analistes així ho van veure. D'una banda, col·loques una persona amb un perfil molt operatiu en una situació de direcció més aviat política, el despulles de l'uniforme, però de l'altra banda, clar, porta, diguem, un bagatge de coneixement del cos i de l'estructura, doncs, brutal, que també és un valor que aporta molt. Després també estàs a expenses de la confiança, perquè és un càrrec de confiança, del conseller o de la consellera, que te la pot donar.

I aquí és on anem ara, perquè justament tota aquesta etapa de Trapero com a director general de la policia ha acabat fa uns dies, fa unes setmanes, amb la seva dimissió. Per què plega Trapero? Perquè aquí hi ha hagut molta polèmica. Què en sabem realment del cert? I també què podem llegir entre línies del que ha passat?

Clar. Del cert, del cert. Això és una mica com els matrimonis. Només ho saben els que en formen part o persones que estan molt a prop. Sabem que és una decisió personal. La consellera Parlón ha dit que ella volia que continués en el càrrec fins al final de mandat. Són només dos anys. Parlón, en una compareixença. Ella va insistir, però clar, en aquesta compareixença tampoc hi era el major. I això fa el que denota és que no s'han volgut mostrar junts, que no ha estat un cessament, una dimissió, de fet, amistosa. Fons consultades per 3catinfo han apuntat que hi ha hagut diversos motius. Hi havia prèviament, molts pocs dies d'anticipació, un relleu al capdavant de la Secretaria General d'Interior i Seguretat Pública. Tomàs Carrion decideix plegar, el substitueix Joana Ricardo, que era la directora general d'Administracions de Seguretat. Semblaria que Trapero i Ricardo haurien tingut diferències, per tant aquest relleu tampoc acabava d'agradar al major. I després el relleu de Miquel Esquius al capdavant de la direcció policial dels Mossos. Era un relleu ja esperat, es jubilava. Jo he estat present en reunions en les que veia una sintonia absolutament. Vull dir, eren persones que tenien moltíssima confiança. Doncs sembla que la fins ara cap de la regió de Girona, Sílvia Catà, doncs tampoc hauria agradat aquesta designació de Trapero. I això combinat amb, recordem-ho, unes compareixences forçades de la consellera i del major, on van haver de donar explicacions de les infiltracions en assemblees de mestres. Clar, això va ser molt polèmica. Això va ser molt dur, eh? En un moment realment molt delicat. I després també hi ha aquí uns resultats policials que, si bé en l'àmbit dels robatoris han funcionat, sembla que les xifres acompanyen, la percepció de seguretat de la ciutadania no és aquesta. Agreujat també per un increment d'apunyalaments amb armes blanques i també amb armes de foc, vinculat tot això, tot plegat amb el tema de la marihuana i l'arquitráfic.

Per tant, una certa problemàtica delictiva, també polèmiques internes dins del cos i aquesta tensió personal, aquestes desavinences entre el director general de la policia Trapero i la seva superior, la consellera d'Interior, Núria Parlón. Podríem dir que aquest ha sigut una mica el còctel que ha portat a la dimissió de Josep Lluís Trapero. Que no sé, Miquel, si a vosaltres que us dediqueu a seguir aquestes informacions us ha agafat per sorpresa això. Es veia venir?

Sincerament, jo crec que a tots ens ha agafat per sorpresa. Perquè tant el cos com el tema de la seguretat és un tema molt calent, que preocupa molt. Potser el que sí que es veia clar és que això no continuaria més enllà de la legislatura, però que s'acabés de formar abrupte, sincerament, doncs no.

Josep Lluís Trapero seguirà sent major dels Mossos d'Esquadra, perquè hem dit que és un càrrec vitalíssim. Ara el nou director general de la policia és Ferran López, que ja va substituir Trapero durant el 155 i que després, per cert, se'n va anar a fer de cap de seguretat del FC Barcelona. Aquest és un. I l'altre canvi és el de Sílvia Catà, nova comissària en cap dels Mossos. Ella ve de dirigir la regió policial de Girona i ara assumeix la direcció operativa dels Mossos d'Esquadra. Quins reptes es trobaran ara, Miquel, sobre la taula? Ara que han pres possessió del càrrec, Ferran López i Sílvia Catà, què es trobaran?

Aquí el que es trobaran és la multireincidència en vies d'estar apaivagant-se, però que encara es troba en una situació que no és assumible per la majoria de la població. La proliferació d'armes blanques. Aquí hem vist un cas aquests últims dies a la ciutat de Barcelona amb cinc casos d'apunyalaments i després el crim organitzat. I això és molt més difícil amb una actuació policial només des dels murs d'esquadra. Requereix molta coordinació. Aquí tenim una particularitat molt problemàtica, és un problema molt greu, que és el el que ens hem convertit en aquest hub europeu de cultiu, consum, distribució de marihuana que comporta que hagin penetrat estructures criminals que van armades i que també provoca una sensació de molta inseguretat amb execucions a la via pública. I amb resultats policials que no acaben de ser del tot satisfactoris perquè són organitzacions molt, molt, molt poderoses. Aquesta percepció d'inseguretat ciutadana és la que està generant més maldecaps perquè és la més difícil d'aturar i, per tant, jo crec que aquests seran els dossiers més importants que tindran sobre la taula.

Doncs feina no els en faltarà, eh? Ferran López i Sílvia Catà, que són els nous dirigents de la policia catalana. N'hem parlat avui amb el nostre company, Miquel Jarque, periodista de Catalunya Ràdio, especialitzat en informació policial i d'emergències. Miquel, moltes gràcies, fins aviat. Fins aviat, Eloi. Avui a la taula de so ja hem tingut el Nil Hernández, el muntatge musical és de Luis Ángel Alonso. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.