Les claus per fer el teu arbre genealògic

Us heu posat mai a fer el vostre arbre genealògic? De vegades un s'hi posa per. Curiositat personal. De vegades és un regal que fan els fills als pares o als avis. De vegades és una manera de fer el dol per un familiar que hem perdut. De vegades la gent s'embranca, mai més ben dit, per a fers legals com ara buscar els hereus d'alguna propietat. Hi ha també qui vol seguir el rastre dels seus avantpassats perquè té sospites d'una malaltia hereditària. Si mai us heu posat a fer el vostre arbre genealògic, quantes generacions heu aconseguit tirar enrere? No és un pim-pam, és una feina de formigueta. Amb quins entrebancs us heu trobat? I, una altra pregunta, us heu trobat alguna sorpresa? Potser allò que sempre havíeu sentit explicar a la vostra família resulta que no era així o que era fals? O heu descobert algun secret familiar? O heu trobat algun parent que no sabíeu que teníeu? Avui hem convidat a la nit dels ignorants una dona que en sap un niu d'arbres genealògics. Primer va fer el seu i va aconseguir remuntar-se fins al segle XIII. Una cosa, jo no sé, ja no dic difícil, jo crec que és excepcional. Ara és membre de la Societat Catalana de Genealogia i fa els cursos d'iniciació per a aquelles persones que volen precisament buscar els seus avantpassats. Ella es diu Flora Puntós Cabero i ens acompanya aquesta nit. Bona nit, benvinguda. Bona nit. A veure, aconseguir, ja he dit que és una cosa difícil, no excepcional, aconseguir el rastre dels avantpassats i tirar fins al segle XIII, això és com un èxit poc vist, ja no diria mai, però poc vist? Sí, és molt difícil. És molt difícil.

Vaig arribar al segle XIII, però amb un cognom, amb un dels cognoms, perquè, clar, pensem que cada vegada que anem augmentant generacions. Anem multiplicant els avantpassats. Doncs sí, és molt difícil i quan vaig començar ni molt menys m'ho esperava.

Clar, la pregunta és com s'aconsegueix això. Primer, per què ho va decidir fer i com va aconseguir arribar tan enrere amb un dels cognoms?

A veure, vaig decidir, de fet el neguit ja el tenia de petita, però va haver un desencadenant, el 1994 es va morir la meva mare, i com un dol vaig tenir com una necessitat de buscar els orígens i la genealogia. Em va ajudar una tieta i vaig poder. Realment investigar però de fet tot i que vaig començar el 94 no començo la investigació allò ben feta fins que no conec bé la disciplina que és quan em vaig fer sòcia de la Societat Catalana de Genealogia el 2001 i vaig acabar aquesta recerca el 2006 Déu-n'hi-do. Sí, sí. Molts anys. Molts anys, sí, sí. Clar que vaig estar potser els darrers cinc anys molt centrada en un cognom, el meu segon cognom, que és Cabero.

Que és el de la mare, entens? És el de la mare. I arribem al segle XIII, però com s'aconsegueix arribar tan enrere? Perquè, clar, hi ha molts moments que et deus trobar molts entrebancs i no sé com es poden saltar tots aquests entrebancs.

Has de conèixer a quins arxius hi ha la documentació, quins són els documents que necessites localitzar perquè t'aportin la informació, les dades, els noms que tu necessites per anar remuntant generació en generació.

És a dir, si ara algú que ens està escoltant diu, home, això jo és el que fa temps que vull fer i no ho aconsegueixo, quins serien els consells essencials bàsics per poder fer el nostre arbre? És a dir, quin ordre hem de seguir, on hem d'anar a buscar aquesta. Al marge del que explica els grans que queden de la família, que després passa que quan els grans se'n van, tu ja et quedes orfe i no saps a qui preguntar. Per tant, quin seria l'ordre? Primer hem d'anar, a part de parlar amb els familiars, després quin seria el pas? El registre civil o on aniríem?

A veure, un cop tenim tota aquella informació que ens ha vingut de casa, ens l'hem de creure però l'hem de comprovar. Llavors, no és que hi hagi un ordre primer anar al registre civil i després al parroquial, no. Es poden fer coses en paral·lel, perquè el registre civil comença el 1871 i els registres parroquials comencen quan el Concili de Trento, el 1545. Per tant, hi ha unes franges d'èpoques que es poden fer en paral·lel. Jo sempre aconsello que es faci en paral·lel i fins i tot. Si tenim una partida de registre civil de naixement, doncs que també es demani la de bateig, perquè la informació sempre estarà complementària. Clar, perquè l'Església feia

tots aquests registres tan minuciosos, per què tenia tot això?

A veure, l'Església, a partir del Consell de Trento, tot i que abans. Abans, també es registrava uns anys abans, però a partir del Consell de Trento van obligar a tothom, quan es celebrava un sacrament, que quedés registrat en els llibres i, a més a més, això tenia un cost. Per tant, la funció de l'Església, que inicialment era de control, de control i, a més a més, de diner, ara ens ha servit de documentació. Perquè tenim, clar, tenim 500 i 600 anys, bueno, 500 anys d'història documentada. Clar que no hi és tota, però va controlar moltíssima, molt la societat d'aquelles èpoques,

d'aquestes èpoques. Per tant, si tu vas i demanes documentació concreta, l'Església te l'ha de donar,

en principi. En principi, a veure, tot i que és de l'Església, també forma part, és documentació, diguéssim, de la humanitat. No te la poden negar. No te la poden negar. Això no vol dir que en algunes parròquies hi hagi algú que ho faci més. Que sigui més tancat, per entendre'ns. Sí, més tancat. Però avui dia ja tenen la mentalitat que fins i tot està digitalitzada o si no està tota s'està digitalitzant i ja hi ha aquesta ment més oberta per fer-la excessiva a tothom.

Abans dèiem que la Flora fa classes d'iniciació a la genealogia, perquè és així, si jo vull fer l'arbre de la meva família o d'un dels cognoms, haig de fer això, no? La gent que ve en aquests cursos, per què ve? Què vol fer? Què vol esbrinar?

A veure, la gent que ve és gent que té el cuquet. Tothom, tots tenim un. Tots tenim l'interès de saber d'on venim, però els que venen al curs són els que en tenim una mica més, que som una mica més, diguem-ho, friquis. Diem-li curiosos. Curiosos, no? Vull dir, venim allò per tal, no? Llavors, clar, la gent ve o ve perquè ha partit de zero i necessita remuntar, o ve perquè vol començar voles brinar allò que t'han cedit a les taules, a les sobretaules de les celebracions familiars, i que sí, i tal, i llavors dius, vaig i ho investigo, no? O el que no s'ha dit, que hi ha vegades, hi ha moltes coses que s'acaben deduint però no es diuen. Perquè no només és que algú diu una mentida a vegades, perquè això també passa, però també hi ha el que no t'acaba dient tota

la veritat de les coses. I tu sospites alguna cosa i dius, jo vaig investigar i així ho acabaré d'esbrinar. Clar, hi ha una part, per exemple, de tota la part de la guerra, molts documents estan. Cramats, destruïts, no hi són.

Sí. Amb aquests casos, per exemple, un exemple seria la Franja de Ponent, és una zona on van patir moltes poblacions, hi ha moltes poblacions de tot el que és la baixada del Segre i Lleida, i la mateixa capital de Lleida, hi ha parròquies que van perdre, es pot dir, 95% de tot, no? No tenen res. Per exemple, un cas és l'església de Sant Llorenç de Lleida. Jo he vist pocs documents que queden, allò mitja etapa cremada. Això ho he vist en l'arxiu del bisbat de Lleida. Llavors, en aquests casos, quan falten aquestes documentacions parroquials, hi ha altres recursos de trobar documentació que es troba, per exemple, en el bisbat, que compulsava documentació porroquial, com per exemple en el cas de les dispenses. Per fer unes dispenses es necessitaven tot un requisell de partides per demostrar si aquests es podien casar o no es podien casar. Estem parlant de les dispenses matrimonials. Per tant, tota aquesta documentació que va quedar compulsada en els bisbats. I la van poder preservar gràcies a això, i que n'hi ha moltes, perquè us faríeu creus la quantitat de documentació que arriben. Que hi tenen, eh? Llavors, és com si fos un passadís lateral per saltar aquesta època que no hi ha informació i poder anar més endarrere.

No sé quants alumnes deuen haver fet els cursos que ha fet la Flora, però no sé si hi ha algú que li ha vingut a explicar. Que he descobert això o que he corroborat o senzillament que allò que jo sabia era absolutament mentida gràcies a ensenyar-li a fer el seu arbre.

Sí, hi ha gent que, i sobretot després, hi ha encerrells que et van dient "Oi, m'ha anat molt bé perquè ara he trobat això, he trobat allò". No obstant, a la classe les coses concretes no s'expliquen. O sigui, a veure, quan es parla de la documentació d'un alumne, som molt curosos perquè hi ha el tema de la privacitat. Correcte. Llavors, si jo vull posar un exemple d'algú que en privat me l'ha fet arribar o tal, evidentment que ho demano. Però, clar, perquè jo puc saber els noms, les dates, els llocs, tot molt tècnic, però el rerefons que dona, la història que dona, tota aquella documentació, això la gent s'ho guarda. Com a cosa curiosa, podria dir que en un curs ja ens vam trobar uns alumnes que estaven emparentats, esclar. Ah, i ho van saber allà? Sí. Llavors, a veure, doncs això no deixa de ser un anècdota màgica. Evidentment que si investiguem tots estem emparentats

al final segurament ara penso en els cognoms els que se senten més els més habituals els López, els Pérez o els Ferrer o els Soler costaran serà més difícil si haig de fer el meu arbre que si em dic en un cognom que és molt menys freqüent

no té res a veure perquè per fer la investigació tu agafes. El subjecte, es digui López, es digui Ferrer, és igual, i tires en un document. Per tant, és un document que et porta en un document. No té res a veure, diguéssim, el nom que portes, sinó l'enllaç. Per tant, no té res a veure. A vegades la gent ve amb aquests prejudicis, però no. Però no és així.

Estic pensant després que, clar, si tirem molt enrere els primers cognoms a Catalunya, això de quin segle? A partir del segle XII.

Al segle XII. Al segle XII, a finals del segle XII, a principis del segle XIII, comencen els cognoms a Catalunya.

Clar, si vols buscar algú que no té d'abans del segle. I no té cognoms, això ja és més difícil de trobar, eh? Sí, això és molt difícil. Això és molt difícil. Això és molt difícil. Després, hi ha gent que de cognom es diu un altre nom?

Sí. Això ve d'algun lloc? Normalment, o sigui, aviam, s'hauria de buscar cada cas, però. Molts dels casos són que són fills de, per exemple, Pere. Pere Carles. Pere Carles Pujol. Doncs el més probable és que aquest Pere, algun avantpassat seu, va posar el nom de Carles perquè era fill de Carles. Llavors, què passa? Aquí, perquè la gent sàpiga Pere Carles Pujol i no es confonguin que són dos cognoms, és quan a vegades s'utilitza la I, que evidentment que la I grega és d'origen castellà, però la I llatina sí que es fa servir aquí a Catalunya per precisament unificar que seria Pere. Carles i Pujol. I així ja s'interpreta perfectament. Que és el primer i el segon cognom. El primer i el segon cognom. Això només passa aquí, això de l'i, sí. Aquí sí. Bueno, també hi ha a Catalunya, a Castella, a Espanya, també hi ha l'i.

I el de, que hi ha gent que es diu, és com si em digués Marta, de Romagosa. A veure.

Això és que queda més senyorial o té un sentit? Aquí a Catalunya no necessàriament vol dir que siguis noble, i molt menys. A veure, l'origen del D és normalment, precisament, d'un origen, d'una pertinença, d'un lloc. Joan de Pau, però també podríem dir Joan del Riu, per exemple, o del Riu. O sigui, d'un lloc de Manresa. Ja, sí. Llavors, la partícula aquesta de és pertinença. No té res a veure amb tema noble. Això no vol dir que alguns nobles que realment ho tinguin.

Però no és. Després hi ha una cosa curiosa que jo ho sabia, només ho coneixia en castellà, que és l'expósito, els cognoms expósito, o ara he vist en català d'Olofeu o Bonaventura, ¿Això és veritat, que són els que es posaven a criatures que els deixaven als hospitals? Sí. O sigui, no ho sabia, això.

Es deixaven en els hospicis a fora. En els hospicis. A fora, normalment, amb una cistelleta, i llavors els posaven aquests noms. Els posaven així. Déu lo feu, volent dir, Déu el va fer. Ai. Exposit, o sigui, un nen exposat. També se'ls posava els noms, per exemple, del mes que eren. Per exemple, gener. Vull dir, sí, sí, com a cognoms. Si tirem enrere, potser aquella família hi ha algú que el van

deixar en un hospici. Podria ser. Si es diu Exposit O es diu Gener, o de l'Ofeu. Si tires enrere en l'arbre, ara si hi ha algú que es diu així i de cop i volta té la curiositat de saber si en algun moment algú va ser deixat en un hospici, no? Segurament.

Sí, sí, és possible. Llavors això, en un document ho dirà, en una partida, i possiblement dirà de quin lloc ve, llavors es tracta d'anar estirant el fil i anar.

Clar, ara estic pensant, per exemple, en gent que vulgui saber perquè hi ha alguna malaltia en el seu entorn, que vulgui saber si alguna avantpassat seu la va tenir. Clar, trobar una partida de defunció amb el motiu de la mort, no sé si això és tan fàcil.

Actualment no, eh? Llei de protecció de dades, res. I a més, em sembla que és del 1994, a nivell civil no es posa enlloc el motiu de cap defunció. Ara. Abans. Es posava tot. Ja de tot. Jo m'he arribat a trobar en una partida del segle XIX que diu que una persona mort de colera morbo i a més a més et diu el carrer i el número i la població allà on va morir. O sigui, més assenyalat impossible. És fort, eh? És molt fort. És molt fort. Vist ara amb els ulls d'ara,

és que és molt fort. Clar, amb una baixa, quan estàs al metge, la baixa no posa ni què tens. Et diuen, tens tres dies de baixa, una setmana de baixa, un mes de baixa. Però l'empresa no pot preguntar per entendre'ns, no? Déu-n'hi-do. Sí, sí. En el treball que va fer propi de la família, va descobrir alguna cosa que no sabia? Moltes. Sí?

Sí. Per exemple, vaig descobrir el canvi, tot i que no sé el motiu, perquè no sé el motiu, però és el canvi de la V alta, de la V baixa a la V alta. De Cabero. Sí, el nom de Cabero és un nom que ve de Xaca, de Jaca, dels Pirineus, i hi ha alguna disputa familiar ja, que en un moment determinat una branca no hereda un patrimoni, i llavors es canvia. I això, aquesta historieta, s'explicava ja a la família. Ah, ja ho havia sentit alguna vegada. Això sí, sí, sí. Ja s'explicava el que passa, que a l'hora de fer la recerca pots anar dibuixant la història, perquè no només trobes tema tècnic de noms i dates, sinó vas trobant farciment de testaments, amb tot d'inventaris, per tant pots imaginar-te el que tenen, què fan, i llavors dedueixes que podria ser això tema de les guerres, carlistes bé, aquí és difícil de saber exactament què va passar

però alguna cosa et dona pistes doncs si algú vol saber més coses o sobretot si es vol fer el seu arbre com que sabem que la Flora fa els seus cursos, jo pregunto no sé si encara hi som a temps que comença algun de curs en algun lloc en algun moment i encara algú que digui calla que jo ja sé que faré els pròxims 4 anys perquè

veig que això va per llarg. Doncs el primer curs, el pròxim, serà el dia 21 d'octubre. Seran els dimecres, seran sis sessions de dues hores a cada sessió i s'imparteix presencial. I a més a més, en una de les sessions hi ha una visita a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Això Sant Cugat en té? Sí, perquè els cursos s'imparteixen en l'Arxiu Nacional. El mateix arxiu? El mateix arxiu, en una sala que tenim allà, magnífica, i que es projecta en pantalla i tal, i estem, realment, que estem molt bé. I és el carrer Jaume I 33 de Sant Cugat del Vallès. I el que vull dir, que enviï un correu a sc geneologia arroba sc. Geneologia.cat i els donaré informació del que sigui,

del preu de si hi ha places, no hi ha places jo estic encantada, no sé ara he quedat amb moltes coses que no sabia, vull dir que Flora Puntos Cabero, gràcies per venir a la nit dels ignorants i il·luminar-nos amb una cosa que probablement molta gent és molt ignorant i avui us farem un palet menys moltes gràcies per convidar-me a vostè per venir, bona nit bona nit.

Bring all your books and dreams and clothes you wear And place them next to my books and dreams And all the things I like to share Imagine how the world would be If only you and me Start to build our own family tree. Bring all your wanna-dos and wanna-gos Let's build our own records of highs and lows Please don't forget all the things you wanna say For I, my dear, want to learn your ways.