"Les empreses atribueixen a la IA acomiadaments que són per altres raons"

Avui ens toca parlar de ciència, de tecnologia. És una hora on nosaltres dos prenem molts apunts. Escoltem. És una hora per aprendre de dos autèntics experts, com són en Carles Planes. Carles, molt bona tarda. Periodista especialitzat en tecnologia i poder. I també en David Poblador, que és tecnòleg i expert en intel·ligència artificial. Bona tarda, David. Bona tarda. Mira, avui parlarem d'un tema que vam parlar ara fa un any, amb tu més o menys, que ens formulàvem la pregunta, que molta gent es fada, em traurà la feina la intel·ligència artificial? Arribarà un dia que això que jo estic fent cada dia 8 hores ho farà una màquina?

I anem veient com cada vegada va traient més feines i sempre ens preguntem, em passarà a mi també? Fins on arribarà aquesta intel·ligència artificial?

Un dia hi haurà una veu que farà ràdio per nosaltres i ho farà millor i que es farà ella mateixa els guions? Doncs recordo que parlàvem d'això. Ara fa un any, però clar, tot canvia i tot evoluciona tan ràpid que no sé si el que dèiem ara fa un any ja ho tenim aquí o ens hi estem apropant. Per tant, avui tractarem el tema de l'impacte laboral de la IA. Per on comencem?

Comencem amb que realment ningú sap del cert que és el que passarà. Moltes vegades rebem allaus de prediccions, de vaticinis. N'hi ha molts que ja venen directament interessats. Pensem que des de la indústria tecnològica. Moltes vegades es venen idees que volen que siguin profecies autocomplertes, que el que volen és guiar-nos cap a la seva direcció. I el que hem vist és que durant el llarg dels últims tres anys i mig que fa que va aparèixer ChatGPT, des de Silicon Valley, la meca tecnològica dels Estats Units, el que es parlava molt era que la IA acabaria causant una matança laboral. Literalment, no amb aquests termes, però, clar, deien, generaven la por, dient que es podrien automatitzar. Un 50% dels llocs de treball administratius, en qüestions com àmbits com la tecnologia, finances, el dret, i acabar disparant l'atur entre un 10 i un 20%. Aquestes eren algunes de les advertències que es llençaven. Algunes forces hiperbòliques, que va arribar al punt que en els Estats Units s'acabava parlant de job apocalypse, com de l'apocalipsis de la feina, amb aquest catastrofisme. Però realment, més que una substitució massiva, el que comencem a veure és que hi ha un impacte selectiu. No és que s'eliminin professions senceres, almenys ara per ara, sinó que el que s'estan fent és automatitzar certes tasques. Com redactar, resumir documents, classificar, atendre consultes, generar codi informàtic. Hi ha diferents impactes que estem veient. El que també s'ha parlat força és dels acomiadaments que s'estan produint teòricament a causa de la intel·ligència artificial. N'hi ha alguns que sí que poden respondre a una automatització dels llocs de treball. Parlaríem, per exemple, en els casos d'Amazon, en els seus magatzems, moltes vegades, quan es treuen llocs de treball humans perquè s'acaben aplicant a robots, però també s'utilitza l'IA una mica com un

boc expiatori en el que les empreses diuen. No necessito aquests treballadors i mira, redueixes plantilla.

I és una manera de culpabilitzar a un ens eteri, perquè clar, si culpabilitzem a la IA, aquí li hem d'exigir responsabilitats. Exacte. Però moltes vegades és per ocultar que són acomiadaments que es fan per sobrecontractació de personal. Perquè els tipus d'interès han passat a ser alts. Perquè cal fer retallades, simplement, no? Bueno, sí, o perquè directament estan invertint tant aquestes empreses en infraestructura, en intel·ligència artificial, en centres de dades, en memòria RAM, coses que són tan costoses que diuen preferim invertir en això que no en personal. Llavors, els treballadors acaben sent danys col·laterals d'aquestes estratègies.

Totalment d'acord, els anys de bogeria contractant durant el Covid, tot això, amb préstecs sense interès i coses semblants, van generar també una contractació massiva que ara hi ha el boc expiatori ideal per corregir. I crec que parlaves de la discussió que vam tenir fa un any d'aquest tema. Crec que en aquest últim any jo m'he començat a convèncer que el que està fent, el que està en lloc d'un. El que està fent és una substitució de rols, una augmentació de rols, un canvi de feina. La meva feina ha canviat totalment en un any i no en tinc menys, ho prometo que no en tinc menys. En tinc més, de fet, però coses que abans eren molt mecàniques o que ni tan sols començava. Perquè per cost d'oportunitat potser no valien la pena, doncs ara me les puc plantejar.

Ara, hi ha casos en què la IA sí que ha tret llocs de treball. No sé si hi ha feines concretes que siguin especialment vulnerables.

Sí, doncs des de l'Organització Internacional del Treball s'ha conclòs que l'efecte més probable és que més que d'una augmentació, que es parli més d'una augmentació, com parlava ara el David, que no pas d'una automatització completa. No és que nosaltres acabem en un costat mentre robots fan la feina per nosaltres, per molt que a vegades es vengui aquesta visió, sinó que s'afecten sobretot perfils. Perfils que acaben estant relacionats amb el llenguatge, amb feines basades en la informació, en processos digitals, no tant en tasques manuals. És a dir, que el que probablement veurem és una afectació personal d'administració, suport d'oficina, periodistes, generadors de continguts. Que bé, Roger, eh? Tot el que està dient ja m'ho estic apuntant i estic preparant el currículum. Haurem de canviar. Però, per exemple, amb Atenció al Client ja es comença a veure que hi ha gent que acaba sent desplaçada perquè t'acaben atenent veus automatitzades. És un mal de cap. Jo vaig muntar,

perdoneu, un cristo al meu banc perquè era impossible parlar amb una persona i m'estava atenent molt bé. O sigui, l'ahir o el vot o el que fos, m'estava atenent molt bé. Però hi va haver un moment. Que vaig dir, no em pots acabar d'entendre perquè el que em proposes no és ni a ni bé, perquè és com una mena de gris, i em vaig queixar en la intel·ligència artificial, però gairebé que li vaig cridar i tal.

Clar, però te donava una resposta supercorrecta, no?

I em va passar un humà, llavors. Vull dir que no sé si estan preparades quan hi ha cert emprenyament del client al final, digui, doncs va,

ara sí que et passem. Jo t'explicaré algun truc que tinc perquè em passin directes a les persones.

Vull dir que això de cara al client. Existeixen. No sé si resta quan t'adones que estàs sent atès per una intel·ligència artificial. Jo preferiria ser enganyat i pensar que és una persona.

Per mi resta completament. Jo també sóc dels que em cabrejo Roger, la veritat és que l'atenció al client moltes vegades necessita personalització i jo crec que arriba un punt que pot ser ofensiu i tot, que t'acabin derivant a haver de parlar amb una màquina i clicar botonets.

Clar, però això és l'atenció al client, però és que hi ha més sectors que estan volent desmarcar-se de la IA dient, ei, no, no, no, que això ho fem humans. Per exemple, en la literatura. Fa uns dies crec que llegíem un editorial que deia a partir d'ara traurem un codi QR per demostrar, o no sé com ho feien, però vaja, per dir que tots els llibres que publica la nostra editorial han estat fets per persones humanes i que no hi ha intervingut la intel·ligència artificial. És a dir, que hi ha com el doble fenomen de. Que gairebé lo moderno és dir, nosaltres no utilitzem intel·ligència artificial, però no com a segell de qualitat. Haurem de dir, aquest guió, aquesta entrevista,

no l'hem preparat amb intel·ligència artificial. Com un canvi de paradigma.

I com que dona un valor afegit, quan en realitat és el que s'havia fet tota la vida.

Quan vam treure la bola de vidre l'any passat vam pensar que pujaria, vam dir que potser pujaria de valor allò que està manufacturat, és a dir, allò que té un toc humà darrere, el qual no vol dir que no t'hagis ajudat de la tecnologia disponible que tinguis en cada moment, que és així com hem de veure molts dels canvis tecnològics. I, per exemple, parlàvem de l'atenció al client, jo crec que aquest és un dels exemples paradigmàtics on un to humà i una mica d'humanitat. Afegeixen més valor que el que podrà afegir la IA més avançada que hi hagi. I un tema que m'agradaria tocar és que, per no fer-ho tan IA cèntric, moltes de les feines que estan en perill o que són més vulnerables, no calia la intel·ligència artificial per entendre que tenien una via d'automatització, que tenien una via de simplificació. Moltes vegades hem d'entendre que moltes d'aquestes feines es continuen fent per persones, perquè aquestes persones estan molt mal pagades per fer una feina. I no és ni tan sols justificava el I crec que la IAU ha fet més evident, perquè ens ha posat una caixa d'eines molt grossa a l'abast.

El que passa, David, és que a vegades també aquestes feines eren la primera oportunitat laboral de molta gent. Quan entres a treballar a algun lloc, fas aquelles tasques una mica més senzilles, mecàniques, i és la manera d'anar creixent. Si de cop i volta tens una IA que fa aquesta feina, tu com accedeixes al mercat laboral? Posant-me en el lloc això de la gent més jove, o que s'inicia en un sector, en aquest cas, què faran?

Mireu, si em permeteu, jo crec que això és una discussió que hi ha cada dia en el meu sector, en el sector de la tecnologia. Què passa amb els juniors? S'està parlant molt d'això. El tema és que hem estat equivocadament durant molts anys pensant en la senioritat o en l'experiència com una cosa que correla amb la quantitat d'anys que has estat fent una feina. I el que passarà és que la gent que serà més vulnerable no seran els que hagin fet una feina durant menys anys, seran aquells que potser no tinguin molta iniciativa o no tinguin un ventall ampli d'eines per provar coses, per equivocar-se, perquè una cosa és indiscutible, estem caminant cap a un futur on haurem de ser molt versàtils intentant provar coses, equivocant-nos, experimentant. I això pot passar-te, siguis júnior o portis 25 anys en un sector. Jo ho veig a la meva feina. Hi ha gent que porta 25 anys escrivint software i són molt immobilistes. T'has de reciclar contínuament i adaptar-te als canvis i aprendre, aprendre, aprendre. I, òbviament, l'edat és un factor i l'experiència, tenir una mica d'emili o com estiguis, això sempre ajuda. Però. Però aquí el que cal és ser gent amb recursos i sense por aprovar coses. I per això jo tinc molta esperança, per exemple, en adolescents d'aquests que aprofundeixen en alguna cosa i la saben fer molt bé i aprenen gairebé obsessivament de vegades algunes eines, dius, ostres, doncs aquesta gent tenen un futur brillant si poden continuar aquesta set, si poden continuar mantenint aquesta set d'aprendre.

Completament és important perquè moltes vegades els treballadors més joves són els que poden aportar més coneixement als treballadors més sèniors. També és veritat que llavors hi haurà un altre problema que serà si l'estructura de treball permet que aquests joves puguin prendre decisions, puguin entrar, puguin aportar idees noves, que moltes vegades, com parles ja hi ha molt d'immobilisme, i a l'últim any m'ha servit per reforçar la meva creença que cada vegada importen més feines com el fuster. És que estava pensant exactament el mateix. L'ampista, totes aquestes feines. Manuals, el que no et pot fer una intel·ligència artificial. Qui et vindrà a posar un aire acondicionat a casa? No vindrà un robot. Totes aquestes feines seran claus i les altres, com les nostres, que es poden veure més afectades per la intel·ligència artificial generativa, haurem de veure'ns obligats a anar-nos reciclant.

Clar, estàvem parlant de feines que poden desaparèixer, però això també generarà noves feines que potser ara mateix desconeixem. Que, per exemple, un d'aquests adolescents que deies, no?, descobreix. Bueno, s'acaba creant el seu propi lloc de treball perquè es torna expert en una cosa molt concreta. Quines feines creieu que es poden generar o què és el que demanarà més el sector laboral ara amb totes aquestes noves eines que hem d'aprendre a utilitzar-les, també? Crec. Bola de vidre, eh, altre cop.

A mi m'encanten de vidre, ja ho saps, la bola de vidre. I si cal, l'any que ve l'actualitzem. Sí, sí, i soc molt escèptic en moltes d'aquestes coses i sé que ens equivoquem, però. Hi ha una cosa que és força innegable i és que la gent que pugui qüestionar l'estatus quo de com s'han fet coses i les pugui millorar, repensar o fer desaparèixer, Aquesta gent tenen el futur assegurat. Els nous pensadors. I això, en general, sempre ha estat així. La gent que pot inventar coses té un avantatge. El problema és que moltes d'aquestes coses abans no les fèiem perquè ens rendíem abans d'intentar-les. Per cost d'oportunitat, moltes vegades. No valia la pena, no? Ens pensàvem. La meva feina de vegades portant equips tecnològics ha estat convèncer la gent de quines coses no farem ara més que quines coses hem de fer ara. I moltes vegades eren coses que jo sabia que s'havien de fer i que calia fer, però clar, no ens distraurem ara. El problema és que la distracció comença a ser un pas que pot córrer en segon pla. I això obre moltes possibilitats per gent que pugui qüestionar l'estatus quo de les coses, inventar coses noves. No sé quines seran, en general crec, com en Carles, que aquelles coses que es facin amb les mans i que tinguin un resultat que no sigui per disseny sempre igual, pujaran molt en valor i la gent que sàpiga fer coses úniques tindran més oportunitats, però jo crec que en general és un molt bon món per innovar.

Sí, de fet, com parlàveu abans, que s'està recuperant una mica aquesta passió o aquesta reverència per lo manual, clar, estem parlant que es poden utilitzar instruments d'intel·ligència artificial per recolzar. Part del teu procés de treball, el problema és quan tu l'utilitzes per una automatització completa. Cada vegada que entres a LinkedIn, per exemple, hi ha una quantitat de publicacions fetes amb IA que són absolutament totes igual i no tenen cap mena de to, que jo crec que davant d'aquesta homogeneïtzació que ens porta la IA, la manera de respondre és, com diu el David, intentar trencar una mica amb les idees. I quan parlàveu ara de les possibilitats de generar feina per part de la IA, Hi ha dues qüestions clau que vull mencionar i una és que al principi dèiem que des de Silicon Valley s'havia venut molt la idea que hi hauria una matança laboral. En els últims dos o tres mesos, aquesta narrativa ha canviat per complet. I de cop han sortit els directors executius de torn a dir que no, que hi haurà oportunitats per a tot. Això té diferents raons de ser. Una és perquè tant OpenAI com Antropic es preparen per sortir a borsa i, per tant, volen acontentar els inversors. I l'altra és perquè la societat, els Estats Units, està cada vegada més conscienciada de l'impacte social negatiu que pot tenir la intel·ligència artificial. I, per tant, la percepció que hi ha és cada vegada més crítica. Llavors, quan tu passes de dir que perdràs la teva feina a tindràs noves oportunitats, és la seva manera d'intentar de nou guanyar-se el favor social.

Però llavors és una qüestió d'aparença absoluta, no és que creguin en aquest missatge que estan donant.

L'ús que ell en fa té una part marcatiniana, jo crec que absolutament sempre. També és veritat que llavors hi ha altres estudis empírics molt més fiables i de fonts més autoritzades com l'MIT, que sí que apunten a això, que hi haurà una amplificació de les tasques. No és que els periodistes ens n'anem al carrer, sinó que hi ha parts del nostre procés que sí que podrem automatitzar. Per exemple, per les transcripcions d'entrevistes.

Sí, ho faràs sol i ja està. I tens més estona llavors per redactar-ho o per donar-hi voltes o per investigar tu directament sobre aquell tema. Total, que això et serveixi per tu aportar més valor.

Però a vegades aquests vaticinis, i crec que hi ha una anècdota clau, que és l'any 2016. El Geoffrey Hinton, que és com el padrí de la intel·ligència artificial, en una conferència en una universitat va dir "heu de deixar de formar radiólegs, perquè res, d'aquí 3, 4, 5 anys ja no faran falta, totes les radiografies les farà la intel·ligència artificial molt millor que vosaltres". Què ha passat? Actualment, en l'any 2026, han passat deu anys i hi ha molts més radiòlegs que abans. Es contracten molts més radiòlegs que abans. I hi ha un dèficit. En falten. De fet, falten radiòlegs. Això es basa una mica en el que es coneix com la paradoxa de Jevons, que diu que quan una tecnologia abarateix l'ús d'un recurs la seva demanda total d'aquest recurs creix. Clar, abans les radiografies eren molt més cares de fer, molt més complicades. En el moment en què la intel·ligència artificial abarateix el seu cost i les fa molt més òptimes, fa que s'utilitzin molt més com a recurs. Per tant, el que estem veient és que moltes vegades, en lloc d'abraçar-nos aquest catastrofisme, pensar que. Probablement la IA ens pot ajudar a potenciar certes tasques, però que sempre farà falta una supervisió i una manualitat diguéssim humana al darrere que la controli.

Però llavors podem ser optimistes en cert punt? Podem dir que no se'ns acabarà la feina, però sí que potser. ¿Podrem treballar menys? O no sé si és pecat d'optimisme,

això. A mi se m'havia promès, no sé si fa un any o va ser tu, David, o vaig llegir algun article que deia, doncs, mira, potser els humans podrem mirar més com treballen els robots, entre cometes, i potser no mos hem de treballar de dilluns a dimecres, perquè la resta de la setmana ja ens ho fa

la intel·ligència artificial i vivim millor. O passarà com deia el David, no, simplement tinc la mateixa feina o més, simplement canvien les meves tasques, no sé cap on va la cosa.

Jo, personalment, no sé si t'ho vaig dir jo, però em vaig equivocar totalment. O potser és el que jo volia sentir.

A vegades se'ns ha promès, treballaràs menys. Si cobro igual, potser a mi em va bé.

Socialment crec que hem de començar a adreçar el problema de què passa amb totes les hores de feina amb intel·ligència artificial o sense, que es dediquen a feines repetitives. Perquè potser això podria donar marge a tenir jornades laborals més reduïdes, més humanes, i òbviament això s'hi hauria de donar resposta amb rendes bàsiques universals o mesures d'aquest estil. No sé exactament com es pot compensar això. I això, com deia abans, la intel·ligència artificial ho fa més evident perquè ara hi ha coses que clamen al cel de per què estem repetint aquesta tasca contínuament. També, quan t'alliberes temps de fer coses mecàniques, si t'interessa molt la feina que estàs fent, comences a donar-li voltes al cap i t'inventes de noves. I de vegades d'aquí es creen noves coses. I pots entrar molt profund en això i pots canviar el teu perfil professional gràcies a això. Certament crec que requerirà reciclatge com, bé, com imagino que ens ha passat a tots a les nostres feines. Vull dir, la feina que jo feia fa 30 anys és molt diferent que la que em toca fer ara. Jo crec que també hi

ha una qüestió estructural, i és que al cap i a la fi vivim en un moment, en una societat capitalista, ens agradi més o menys, i clar, és a dir, arriba el punt en què si tu, gràcies a la IA, tardes 5 hores en fer un procés, que abans en tardaves 8, què creieu que passarà amb aquelles 3 hores restants?

Que altra produir unes altres coses. Que aniràs a tot arreu menys a casa. Probablement no et diran. És aquest model de produir més i més i més. L'AIA també ens porta això, un model hipercapitalista.

De fet, ja s'està veient. A Silicon Valley, que és els llocs on més estan aplicant la IA, que no se'ls descarrega. No és que tinguin un millor equilibri per la vida familiar, no és que de cop tots puguem dedicar-nos a pensar i reflexionar mentre gaudim de les nostres famílies. És que probablement serà utilitzat per exprimir-nos més i més. Llavors la qüestió moltes vegades no és si deixarem de treballar o treballarem menys, sinó qui s'apropiarà una mica de les hores lliures que ens generi la IA.

Que bé, eh, Roger? Sí, sí, acabem molt bé, eh?

Un bany d'humilitat en el fons. Mira, podem acabar, Carles, amb un tuit que veig que portaves aquí imprès i que em sembla meravellós per tancar tot el tema que hem parlat avui.

Sí, és d'un artista que es diu Joana. No sé si saber pronunciar el nom, perquè és polonès, Maciejewska, que l'any 2024 va fer un tuit que a mi em va semblar va semblar gloriós, d'aquests per emmarcar, que va dir. Saps quin és el problema més gran d'impulsar tot allò relacionat amb la IA? La direcció equivocada. Vull que la IA em faci l'abogada i els plats perquè jo pugui fer art i escriure. No que la IA faci el meu art i escrigui perquè jo pugui fer l'abogada i els plats. És increïble. M'encanta.

Sí, sí, a més a més, molt bé. David Poblador i Carles Planas, un plaer sentir-vos. La setmana que ve us esperem aquí, també. Fins demà. Porteu-nos més bones notícies, eh?