Les esquerres continuen enredades, ara Ada Colau s'ofereix per fer un pas al costat

El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Ostré.

Tres quarts de nou del matí comença l'àgora del Matí de Catalunya Ràdio amb la periodista Eva Pomares, amb la degana de la Facultat de Dret a la Universitat Internacional de Catalunya Montserrat de Brera, amb l'empresari David Madí, el politòleg Nacho Corredor i el periodista Llorio Pones, Arturo Puente. I de què hem parlat fins ara abans d'entrar a l'àgora, Pol? En cesc debat de les negociacions a l'esquerra entre l'Arturo i l'Eva i en concret sobre la figura de Gabriel Rufián en parlarem tot seguit. Un debat que això sí es mirava. Semidistància, en un mig, em riurà David. Per què, David?

Bon dia. Venga, bon dia. Doncs amb un somriure, perquè de dir que m'ho estic passant pipa, veient la telenovela

aquesta de les esquerres, no? I bé, pels que sabem dexifrar una mica els moviments polítics, doncs és molt divertit, no?

Perquè en el fons aquí darrere hi ha una cosa atàvica de l'esquerra. En el fons aquests són tots descendants dels comunismes reciclats de diferents tipus. Sí. I de tota la història, doncs, és les guerres caïnites,

infinites, sense fi, de tota la vida, no? Aquesta vegada posades en modern i exposades en el seu punt més cru, no? De veritat, aquí què és el que està passant? Aquí hi ha una guerra, que és les famílies Podemos, el matrimoni saucesco i el seu negoci, per una banda,

i per l'altra hi ha tota la banda aquesta de sumar, que són la guerra anterior, que neixen el 15M, es divideixen, es multipliquen, es divideixen, etcètera. El confidencial diu que Jaume Roures hauria sigut la persona que hauria aconseguit aquest pacte de Rufián amb Podem. Jaume Roures té ideologia coneguda per tothom i milita.

Igual, no em sorprèn el més mínim. Però, deixa'm recordar, aquestes guerres tenen, en aquest cas, l'epicentre en la guerra entre les famílies Podemos, la PYME, quasi Podemos, i Suma. Un únic interès, s'han passat mesos fotent la xapa sobre la unitat de les esquerres i tal, i en grans discursos amb. Amb una generació d'expectatives immenses,

i en el moment de la veritat es tracta que Podemos es vol acabar de petar d'una vegada les restes de sumari de tot això, que són els que van sortir de Podemos en el pas previ d'aquestes guerres. I aquí surt el tema de Rufián, que evidentment és sorprenent el que passa, Jo no sé, ho parlàvem abans, no sé, en termes electorals, al final es veurà aquesta operació en termes de sumes i restes de vots, veurem quin resultat té, jo tinc dubtes. Però, per què es presta amb això? Doncs perquè, ho he dit moltes vegades, i jo crec que Rufián va descobrir a Madrid fa molt de temps que la seva identitat política real, el que li mola, el que és, és el de Podemos. I ha fet un primer pas un primer pas en aquest sentit un primer pas que beneficia Esquerra perquè Esquerra al final aconsegueix

que Podem no es presenti jo en termes electorals cada mesura, cada decisió que es pren

suma i resta Podem no es presentarà i a canvi tindrà un independent a les seves llistes quan veiem els diputats que té es veurà si treu més diputats del que tenia jo no dic quin resultat tindrà jo dic que el que ha aconseguit Esquerra és que Podem ja no es presenta a Catalunya. Podem era residual. I sobretot es manté dins de les seves llistes, el qual és molt important. Arturo, en principi Podem no es presentarà a Catalunya. Hi haurà algun independent? Que proposarà Podem per resistir l'esquerra. Sí, una fórmula de coalició. No, no, de col·laboració, que no és el mateix. Aquí no hi ha una coalició de dos partits. Independent pot ser, jo què sé, no ho sé, vull dir. M'estic inventant el nom, però vull dir que pot ser qualsevol persona que no sigui del propi de l'organització. O de l'organització. Sí, sí, sí.

Això no és el que han dit, eh, Nacho?

No, és que no, i perdó. No sé molt bé què em voleu dir. Podemos designarà a qui vulgui anar a les llistes d'Esquerra. Sí, sí, això segur. I entrarà com a independent, això se'n diu independent en una llista, una persona que no és del partit del color de la llista, que no és d'Esquerra Republicana. Podemos designarà. Pel que a mi em consta, no seria algú del partit. Directament. No vol dir que no sigui una amiga o un amic de Irene Montero o de Paula Iglesias, això és una altra cosa. Aquí no meni Podem. Amb un micropartidor de l'inistra serà algú conegut. Aquí no meni Podem. El que ha aconseguit Esquerra Republicana és que Podem no es presenti a Catalunya, és absolutament cert, Podem no tenia res a fer sol. A Catalunya tenia dues opcions. Anar amb comuns que l'any passat, el 2023, perdó, van tenir el número 5, Lilit Bastringa, i va entrar. O anar en un lloc que ara va més enllà del 5, d'Esquerra Republicana per Barcelona, i que per tant només entraria en la mesura que Esquerra Republicana millori bastant els seus resultats, cosa que pot fer, però que també pot no fer. Tampoc és que les enquestes d'Esquerra Republicana. No, no, veurem què passa. Per això, per això, vull dir, és possible que Podemos hagi negociat un pacte que li fa perdre un diputat per Barcelona. El que volia dir, més enllà d'això, és que la idea de Rufián, de aglutinar les esquerres, això no està passant. El que està passant és que Podem no es presentarà a les eleccions a canvi d'entrar en una llista d'Esquerra Republicana una persona, d'acord? Però ja està. Perdona, si m'ho permets, no està passant, no només està passant, sinó que està passant al contrari.

Sí, sí, al contrari. Des del meu punt de vista, molta de la gent ja s'ha perdut.

Podem havia dit que faria unes primàries i ara fa un acord amb Esquerra Republicana on estan les primàries i després el que està passant directament debilita el front ampli front ampli de què?

Però és que això, des del punt de vista. És veritat que la divisió de l'esquerra s'ha produït moltes vegades, però sempre havíem vist, històricament, que la divisió de l'esquerra era justament per l'exquisitesa que podien tenir en la formulació del seu ideari. És a dir, hi havia. Tu ets un revisionista, tu has perdut aquesta idea, tu has deixat de banda aquest principi. I per tant s'anava esmicolant el que originàriament seria aquesta idea, més enllà del socialisme, del comunisme. S'anava esmicolant perquè tots ells creien que eren traïdors a una altra causa. Aquí, la qüestió, jo no sé si la gent es guia en aquest follón, però en tot cas el que veuen és que és una lluita de cadires. És a dir, la típica lluita de cadires de qualsevol partit polític, que quan es posa en marxa, o els antics, està tothom mirant a veure on te'l posen.

Mira, fons de Podem, que ens escolten molt des de Madrid, per cert, una salutació, em diuen ara mateix que no calen primàries. Perquè com que hi ha l'acord amb Esquerra Republicana que les primàries tenen sentit si no et poses

d'acord i com que hi ha d'acord això de les primàries m'estic esperant tot però ara reparteixo

jo volia comentar simplement un matís respecte a lo del repartiment de cadires jo és que crec que és pitjor que un repartiment de cadires un repartiment de cadires és bastant digne de fet, al final és d'egos, no de cadires pitjor que això. És a dir, és una guerra que no s'entén sense entendre l'escenari de Madrid. És una guerra que a Catalunya la veiem des de lluny i és una guerra de Podemos, del matrimoni que porta Podemos, de Pablo Iglesias i Irene Montero, contra el que era el cercle que va fer-li fora de Madrid, que era el cercle del rejonisme. Això encara es manté i encara les. La batalla està encesa, ja no tan important, perquè cada vegada són menys, però la batalla segueix encesa i és de Podemos contra Mas Madrid. Aquesta és la idea. Podemos contra els comuns, diguem-ne, no tenien una guerra oberta.

Són batalles proxi, diguem-ne, són laterals, però no tenien una guerra oberta. Qui es volen destruir mútuament són Mas Madrid, per resumir-ho ràpid i podríem entrar, però és Mas Madrid i el nucli de Podemos. Aquí han trobat que un camp de batalla interessant és Catalunya per una raó, que és que el món del frontampli, abans Sumar i abans una altra cosa, ha decidit que Ada Colau havia de ser la candidata. I clar, si Ada Colau és la candidata. La forma de matar el frontampli ràpidament, la forma de justificar que tu no et fiquis al frontampli, que Podemos no ha tingut mai cap interès en ficar-se en aquesta coalició, en aquesta entesa, és dir. Podemos donara suport a Gabriel Rufián y, per tant, ¿cómo he de portar yo a Madrid, a las llistas, a una gent de Podemos que tenga como referent Rufián y no a la Colau? Eso sería absolutamente ridículo, ¿no? Ser un partid, portar unas llistas en las que el primer dona suport a la Colau, el segon a Gabriel Rufián, el tercer a un señor de Murcia.

Sí, però aquí la pregunta és, Artur, i tu que ho coneixes més directament, Rufián està fent un front ampli o està fent un favor als seus amics perquè no desapareixi Podem? Jo crec que cap de les dues coses, és a dir, un front ampli segur que no. Un front ampli segur que no. Què li passa a Rufián? Que Rufián té aspiracions, se li ha quedat petit el partit, se li ha quedat petit el partit, ha fet un pols al partit, i el partit ha decidit empassar-se un seguit de condicions que li poden anar millor o pitjor, Jo crec que té pros i contres, per dir-ho ràpid, un dels contres més clars és que aliena la seva base electoral moltíssim, de sobte ara han d'anar en comuns amb Podemos, que portem fent-li tuits a Gabriel Rufián deu anys, de botiflers, de poc favorables a l'autodeterminació, ara són tan amics, això és molt evident. Té pros, sí, el principal, que manté el Gabriel Rufián, que consideres que és un actiu electoral i que si no, més que sigui actiu electoral o no, ningú no pot obrir un canal al partit a dos mesos de les eleccions.

A veure, que s'han dit moltes coses. En primer, Nacho, una guerra. És Artur, és Artur. Perdona, encara mantinc el refredat de fa deu dies. Ningú fa una guerra sol. Per tant, diguéssim, aquí el que hi ha és una sèrie de vetos creuats personals, i sí que coincideixo amb tu i amb el que ha dit la Montse, que tot aquest espai, que per cert ha estat governant l'Estat des de la vicepresidència, Tot aquest espai porten com a mínim sis mesos tirant-se els plats pel cap, només en base a les cadires que ja intuïen que serien poques, a una batalla de cicles que crec que per la majoria de votants d'Esquerra, com dieu bé i jo hi coincideixo, són absolutament incomprensibles. Perquè encara no coneixem ni tan sols un programa aquí no hi ha lluites per a veure què proposes tu sobre el habitatge o què proposo jo sinó hi ha lluites de a veure amb quina cadira m'aconsegueixo asseure els meus de cercles cada cop més petits per tant crec que és una desgràcia. Per a l'esquerra en general, per a aquest espai de l'esquerra, aquesta situació. Els comuns s'haurien de preguntar, més enllà d'intentar criticar, que és molt legítim el pacte que s'ha fet entre Esquerra, dins Esquerra Republicana, perquè recordo que Rufián no ha sortit mai d'Esquerra Republicana, ni ha dit mai, que volia marxar d'Esquerra Republicana. Per tant, és un acord entre Esquerra Republicana

de col·laboració i Podem a Catalunya. Que no només té efectes a Catalunya. Perdó, ella ha coaccionat dient que no seria candidat. Fins i tot has qualificat el matrimoni xerxesco de la Irene i el Pablo Iglesias. Els adjectius que cadascú els posa, jo no hi estic d'acord amb aquest adjectiu, òbviament. El que per Esquerra Republicana, com deia l'Arturo, manté Rufián, Rufián no només té molts no és un gran valor electoral només a l'Estat, sinó també dins de Catalunya. És veritat que és una figura que, per la seva contundència, per la seva manera d'expressar-se, polaritza els electorats, però. I totes les enquestes que ens han dit fins ara, totes, absolutament totes, és un gran valor electoral per Esquerra. Per tant, Esquerra fa un acord guanyador perquè el manté. I per Podemos, el fet que Rufián pugui fer campanya a l'Estat, sí, és cert, Podemos no és pràcticament ningú a Catalunya, però sí que ho és en aquesta guerra que tenen muntada a Espanya. I per tant farà campanya per a Podemos a Espanya i això també reforça Podemos a Espanya en aquesta guerra que tenen ells. Per què Esquerra Republicana és un bon acord? Bé, jo crec que és un bon acord no només per aquestes eleccions sinó també per al mig termini. Ningú li està reclamant tampoc a Ada Colau, a Bildu, que deixi estar els seus candidats i s'assumir un frontal ampli. Per què no? Bueno, també ens caldria preguntar-ho,

perquè si el moment és tan excepcional, per què no pica les portes de pildo del BNG, de compromís. No, no, no, el front ampli, és a dir, aquí aquestes 48. Aquestes 48 hores, és que. Bueno, però és que Esquerra Republicana té el seu projecte que porta una trajectòria de 95 anys. Totes les enquestes diuen que a l'esquerra, també, per la caiguda d'aquest espai, les úniques que resisteixen són Esquerra Republicana, Vinegar. Vildo, perquè són Esquerres que tenen un enfocament nacional que Esquerra Republicana legítimament vol mantenir, i jo crec que fa bé a mantenir, no només per aquestes eleccions, sinó per les properes. El marc de treball d'Esquerra Republicana és Catalunya. I, per tant, les eleccions al Parlament, al Congrés, no poden diluir les seves sigles, perquè no seria bo ni per ells ni tampoc per al projecte a mitjà i llarg termini. Colau. Colau s'acaba de sumar en aquest desgavell, en aquest carro que tenen muntat a Madrid. Però bueno, si pels comuns, que a més a més hi ha les seves actuals representacions en el Congrés, són només de quatre diputats enfront dels set, i estem parlant d'Esquerra perquè estem parlant d'aquest àmbit, enfront dels set d'Esquerra Republicana i amb tendència a la baixa, molt baixa, S'haurien de preguntar què s'ha fet des del govern espanyol, on hi ha directament gent dels comuns tota aquesta legislatura. I dos, perquè el mateix moviment que ha fet Podem,

i crec que potser el que ha dit el Gabriel Rufián en les últimes hores va aquí, escoltar-me, que el frontàmpia ja n'està obert, si els comuns volen sumar-se a les llistes d'Esquerra Republicana, això podria ser una fórmula.

Recordar que Podem va guanyar els comuns a les europees. A Catalunya, Mireia Montero. Sí, a Jaume Asens li van guanyar. A Jaume Asens li va fer molta pupa. I també és veritat que els comuns li van guanyar. Esquerra Republicana les passades eleccions generals a Catalunya. Nacho, un moment. Hola, bon dia. Aviam, per Esquerra l'acord és bo, perquè jo no sé quants vots aporta avui Podem a Catalunya, però algun aportarà. I per tant, el punt de partida d'Esquerra és millor. És veritat que tota la resta de la discussió és de consum intern, perquè no sé, ho deia també la Montse Nebrera, quantes diferències programàtiques estan plantejant entre els diferents espais de l'Esquerra, Podem o el Front Ampli, també probablement part de la. Dels plantejaments d'aliança que estan fent, doncs escolta'm, Ada Colau i Gabriel Rufián, tothom sap que no suporten, i en canvi doncs han estat, i encara estan, doncs dient-se que s'han de sumar un al projecte de l'altre. Per mi el rellevant en qualsevol cas és tot això exactament a l'hora de traslladar-se en representació parlamentària. El conjunt d'Espanya beneficia l'actual coalició de govern o no? I jo avui tinc dubtes, no tinc elements, perquè tampoc sé si podem es presentar a totes les circunscripcions, no ho sé. Si decidís presentar-se a totes les circunscripcions, clarament, doncs això no és un escenari que beneficiï la repetició de l'actual coalició de govern. Si Podem el que està pensant és en presentar-se a Madrid per competir amb Mas Madrid i on podria tenir representació. I després fa aquesta lògica de coalició en llocs com Barcelona. La realitat és que tampoc s'està perdent pel mig representació. Però sí que és veritat que a mi el que més em sorprèn és que tinc la intuïció. Que Gabriel Rufián sí que està molt compromès amb que repeteixi l'actual coalició de govern, i honestament tinc dubtes que podem tenir la mateixa hipòtesi, entre altres coses perquè la seva raó de ser i la seva capacitat com a organització de sobreviure segurament es donarien unes circumstàncies on hi hagués un canvi al govern d'Espanya. I aquest és el context en què comença la precampanya electoral amb una, no sé si dir-li esquerra, amb una part de l'esquerra en un debat intern que a mi no m'interpel·la especialment i l'únic que m'interessa, a efectes del que pugui passar, és si això contribueix o no a enfonsar les actuals majories o a revifar-les. Un moment, David, ara us deixo parlar. Però abans deixeu-me anar a fer un cop d'ull a les carreteres. Clàudia Serra.

Bon dia. Doncs a aquesta hora comencen a desfer-se ja les cues de primera hora. Tot i això, encara punts amb congestió a l'àrea de Barcelona. En trams intermitents a la B23, a Molins de Rei i Esplugues, a la 2, a Sant Vicenç dels Horts, C58 i C33, a Montcada, també la B20, a Santa Coloma, tot això en sentit Barcelona. I a les dues rondes de Barcelona, Ronda de l'Ali Litoral, on encara hi ha trams amb força intensitat en tots els sentits de la marxa.

I tot això també hi posarem la mirada a les tractorades. Ara mateix, Sílvia Solanes, com va?

Doncs mira, tenim una vintena de columnes formades per tractors i cotxes que avancen cap a Barcelona. Fem una ronda de connexions i comencem per la que ha sortit a bell lloc d'Urgell, Pere Joan Álvarez. Bon dia, on sou?

Bon dia, doncs. Hem sortit ja fa una estona de Cervera, on s'han incorporat tres tractors més. Per tant, hi participen, això, una dezena de tractors. Estem a punt de sortir del límit de la demarcació de Lleida. Ens atencem, per tant, a la comarca de l'Anoia. A Jorba s'hi aplegaran amb altres tractors. Recordem que també han sortit una dezena de tractors de l'Alt Urgell, d'Oliana, del Pirineu. Per tant, una tracturada a la qual també s'hi afegeixen cotxes particulars que han sortit de Lleida aquest matí i també altres pagesos que van amb autocar, tracturada per reclamar solucions a l'elevat cost de producció que té l'alimentació, les fertilitzants, els carburants, per tant, diverses reivindicacions que volen que es faci front a aquesta crisi del sector de la pagesia.

I des de l'Ala Porta ha sortit una altra columna. Clara, Jordà, bon dia, on sou vosaltres?

Hola, bon dia, doncs som a Franciac, al gironès, on tot just ara arrenca la columna de tractors. Una dezena se n'ha plegat aquí a les comarques de Girona, en filatge cap a Barcelona, on tenen previst arribar a les 12 del migdia. Una dezena de tractors, molta gent, recordem, com dèiem en Pere Joan, han marxat en cotxe, també amb autocars, per evitar l'efecte de la pujada del gasoil. Hem vist també. Molta gent jove aquí amb ganes de reivindicar el seu sector i amb ganes de continuar per dir a les administracions que si despleguen tot el que necessiten i tot el que s'ha aprovat, poden tirar endavant.

I ho remetem a les comarques de Tarragona. Anem a Reus. Manel Sastre, bon dia. Hola, bon dia.

Sí, aquí una trentena de tractors s'han agrupat a les 7 del matí, procedents de les columnes de l'Ebre i també de la Terra Alta i del Priorat, per unir-se després a les columnes que venien de la Conca de Barberà i del Camp i el Penedès. Tots plegats esperen reunir prop d'un centenar de tractors per participar en aquesta mobilització del migdia a Barcelona. L'objectiu, segons ens explicaven des dels diferents responsables d'Unió de Pagesos, és pressionar el govern perquè activi els fons de contingència especials per donar suport a un sector que fa anys que pateix i que ara ha vist agraïda la situació per la crisi del petroli.

Ara són les 9 i 6, de seguida a l'àgora continuarem debatent el que està passant a l'esquerra, amb Gabriel Rufián, ho farem amb David Madí, amb Nacho Corredor, Eva Pomares, Montserrat Nebrera i Arturo Puente, el dia en què també ens acompanyarà el conseller de la presidència, Albert Dalmau. Però abans. La Lletra Petita. Analitzem la lletra petita de l'actualitat amb l'analista i divulgador Marc Vidal. Bon dia, Marc. Bon dia, Ricard. El ministre de transports alemany demana eliminar del tot la prohibició de vendre cotxes de combustió. Berlín ja no vol suavitzar la norma, la vol tombar. De fet, Merz i Macron

negocien rebaixar l'objectiu de reducció d'emissions dels cotxes nous del 90 al 80%. Pensen compensar-ho amb acer europeu, baix en carboni i combustibles sintètics. Però la lletra petita ens diu que això no va només de motors. Va d'un intercanvi. Alemanya obté més marge per als seus fabricants i, a canvi, dona suport a França perquè les subvencions i els contractes públics prioritzin el producte europeu. Un pacte industrial que

es presenta com si fos un debat climàtic. El 2035 es va vendre com una línia vermella. Ara sabem que només era una fitxa vermella. I, a més a més, de negociació.

Pernil cuit, pernil dolç, pernil de llorc, en dient de diferents maneres. Però si està fet sense presses i amb matèria primera de la millor qualitat, es diu La Selva. La Selva, la marca del bon pernil.

Ahir, pot ser una cinta, un filó o un corrent d'aigua, era veta. Avui dimecres, un Animarius vegetal. Enfilat com l'eure preferida del pastor. De set lletres. Enfilat com l'eure preferida del pastor. Set lletres.

Per participar, registreu-vos al web catradio.cat barra Animarius abans de les 10 ben tocades.

El matí de Catalunya Ràdio. Recordes el teu primer Corsa? O el Corsa del teu amic Pep amb el que sortíeu al Finlay? Avui, l'Opel Corsa segueix més viu que mai, amb tota l'enginyeria alemanya d'Opel. I aquest mes, amb una oferta a la que només podràs dir yes. Opel Corsa, una icona que continua conquerint generacions. Més a Opel.es. Encara no ets del Club Capravo?

Pel 30è aniversari et regalem fins a 20 euros en cupons. 10 per donar-te d'alta i 10 més si et registres a l'app per primer cop. Descobreix més avantatges i condicions a capravo.com o a la teva botiga. Vols estalviar amb mi? Capravo.

Gaudeixes d'un dia perfecte amb la teva parella. Aneu a dinar, feu una passejada, reps un missatge que la reunió de veïns de 3 hores a la qual et fèiem entrenar es cancela. Aneu a comprar al centre i jugueu amb mi dia de l'11. I imagina't que us toquen 3.000 euros. Aquest dia, de l'1 al 10, és un dia 11. Amb les alegries que et dona amb mi dia de l'11, converteix un dia de 10 en un dia 11.

11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Sota el sol del Mediterrani neix el cava Jaume Serra, elaborat mitjançant el mètode tradicional, el mateix amb què s'elabora el xampany. Cava Jaume Serra, qualitat amb caràcter mediterrani. Jaume Serra.

Avui a l'aura del Matí de Catalunya Ràdio, l'empresari David Madí, la periodista Eva Pomares, el periodista del diari Oponés Arturo Puente, la degana de la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya Montserrat Nebrera i el politòleg Nacho Corredor.

Hi ha un tema sobre la taula, que és la situació ara mateix de les esquerres amb Ada Colau, amb Gabriel Rufián, que s'enfrontaran cara a cara a les urnes a les eleccions generals de les comarques barcelonines si no hi ha canvis. Major Roger, bon dia. Bon dia. De fet, ahir vam veure ja un xoc d'versions.

Si ahir Ada Colau pressionava Esquerra Republicana perquè arribés a un acord electoral amb els comuns.

Todavía hay tiempo. Que nos sentemos y sigamos hablando. Que tendemos la mano desde el frente amplio para llegar a acuerdos con Esquerra Republicana, con Podemos, y todas debemos estar dispuestas a movernos de nuestras posiciones y hacer lo que sea necesario para conseguir ese objetivo.

Un pacte que nega de totes, totes Esquerra, como va a deixar clar el seu portavoz, Isaac Albert.

Nosaltres no formarem mai part del front ampli en el sentit que nosaltres ens presentem com a Esquerra Republicana i ens presentem a Catalunya. El que no pot ser és que la forma de respondre a l'extrema dreta sigui diluir les sigles d'Esquerra Republicana.

I molt pocs minuts després, Gabriel Rufián va fer un tuit desmarcant-se la direcció en què demana Esquerra i els comuns que parlin per desbloquejar la situació. Diu que no té cap sentit recamar forons àmplis per Madrid i no voler-los per Catalunya.

I en tot això, Maiol, hi ha alguna opció real de pacte ara mateix entre els comuns i Esquerra?

Mira, ahir vam estar parlant amb diferents persones d'Esquerra Republicana. La pregunta va ser, del 0 al 100, quines opcions hi ha que hi hagi un pacte amb els comuns? La resposta va ser 0, i perquè no em dones opció a menys 0. Aquesta va ser la resposta. Per part d'Esquerra Republicana. Per part d'Esquerra Republicana. Els tuits de Rufián són tuits de Rufián, i altra cosa és la posició d'Esquerra Republicana, que no hi ha cap opció, a hores d'ara, que hi hagi un acord amb els comuns.

Hem de dir que Oriol Junqueras no s'ha mogut del que va dir. Va dir que aquí no hi hauria cap front ampli, hi hauria una sigla, Esquerra Republicana, i això està passant. Ara veurem si Rufián aguanta el pols, s'ho menja i es presenta, o diu, mira, doncs ho deixo estar.

De fet, si algú està pensant que hi ha opcions que Comuns i Esquerra es presentin, és més probable que Rufián surti de la llista d'Esquerra que no pas que els Comuns i Esquerra vagin junts, sent improbable les dues coses. Hores d'ara, la situació per divendres, que és quan acaben les coalicions, és que Rufián es presenti

en una llista amb Esquerra Republicana, amb el suport de Podem, i en principi ja està. Anem cap a Madrid. Tània Tapia, bon dia. Ara mateix, quins moviments hi ha aquí? Hi ha alguna opció, per exemple, perquè a front ampli podem arribar a un acord o no?

Seguir la línia del que explicava el Maiol ha estat les coses molt complicades, perquè cadascú continua des del seu espai tancant la corda, fent crides a que l'altre s'assumi el seu, però ningú cedeix. Les darreres hores, què ha passat? Des de Podem han tancat la porta a unir-se a aquest front ampli. Recordem-ho, són Més Madrid, Esquerra Unida. Els comuns i el que queda de moviment sumat, doncs bé, ells diuen que no, que ells van a la seva, llueixen tant amb Rufián, diuen, fons de la formació, que són els noms que la gent demana a aquest Rufián Irene Montero. I què diu Frontampli? Doncs s'ha mogut, confirmant que Colau anirà per Barcelona, per tant, competint, com dèieu, amb Rufián, i que a Madrid l'aposta és Emilio Delgado, ja no és ni Mònica García, que en un inici era el nom que havia d'encapçalar la llista aquí. I atents, fins divendres a la mitjanit, Ens diuen que s'està intentant, i sobre la taula, atenció, una altra possibilitat. Reconeixen des dels dos espais que estan negociant circunscripció a circunscripció, perquè si no es posen d'acord, com a molt, es retiri alguna de les paperetes perquè no n'hi hagi més d'una a l'esquerra del PSOE i així no dividir vot i tenir més opcions

de treure escons. Es la tele, que no sé qui ha posat la tele en volum a l'estudi de ràdio. Un simpàtic que realment. Molt bé, realment, aquesta ràdio. Anem a sentir què diu Ada Colau a la televisió espanyola.

y hablando, y por lo tanto entendiendo qué es lo importante para el otro, también entender qué es lo importante para las otras formaciones, ver dónde están los puntos de consenso, ver también el peso específico que tiene cada una de las formaciones, cuántos votos ha tenido en las últimas elecciones, cuántos escaños ha tenido. Y a partir de ahí buscar un acuerdo equilibrado que respete a todo el mundo, que reconozca a todo el mundo y que garantice que todo el mundo va a tener un papel. Y es que además yo estoy convencida de eso. Creo que hay que construir un liderazgo de esa candidatura única que tiene que ser muy coral. Tiene que ser muy coral. Se ha hablado de mí como candidata a la presidencia, pero también se hablaba de Emilio Delgado, que ahora mismo es la propuesta de frente amplio para número uno en Madrid. Es lógico, Más Madrid es la formación más votada que lidera la oposición de izquierdas a Ayuso en la Comunidad de Madrid. Emilio Delgado es un perfil buenísimo, que ha demostrado un grandísimo talento y es un gran comunicador. Por lo tanto, creo que es una muy buena propuesta. Pues así se construyen los acuerdos, poniendo en valor todo lo bueno que tenemos, que es muchísimo. Insisto, hay espacio para que haya un liderazgo muy coral y somos necesarios todas, todas las personas que puedan contribuir desde la diversidad de la izquierda para construir una candidatura única. Que no solo no pierda votos de la izquierda, sino que además genere ilusión. Porque si vamos todas juntas, eso va a generar muchísima ilusión. Bueno, pues esa oportunidad y esa responsabilidad histórica no le podemos fallar. Y por lo tanto, no tiene que haber vetos cruzados, no tiene que haber líneas rojas, más que el objetivo que tiene que estar por delante de todas nosotras. Creo que he sido bastante clara con mis declaraciones.

Si son ustedes todos muy claros, señora Colau, lo que pasa es que hay cosas que no terminan de aclarar. Me ha dicho usted, incluso yo estaría dispuesta a no ser quien lidere la candidatura de Frente Amplio, es decir, estaría usted dispuesta a dar un paso al lado, e incluso estaría dispuesto a cambiar el nombre de Frente Amplio. Si así se integrase Podemos. Es que yo le voy a trasladar algo que ya ha salido aquí en distintos debates. Es que da la sensación de que es cuestión de nombres y de siglas. Porque no me ha dicho usted que tengan una diferencia programática clave, que esté resultando una línea roja en la negociación. Me está usted diciendo el nombre de la formación con la que se presentarían y el líder. Es decir. ¿Y no le parece preocupante?

Estamos hablando de derechos básicos que están en peligro. Todas las formaciones progresistas estamos de acuerdo en defender ese programa de que no se pueden recortar derechos básicos y que hay que avanzar en derechos como el derecho a la vivienda. Por tanto, si no hay una diferencia programática, no se nos perdonaría. Que por temas o personales o de marcas no se hiciera un acuerdo de candidatura unitaria. Creo que estoy siendo muy clara. Entonces, por eso digo, por mí no será. Por mí no será. Yo estoy abierta a discutir nombres, candidaturas, números de lista. Todo se tiene que poder hablar, evidentemente, con el consenso de todas las fuerzas. O sea, no puede ser que una fuerza pretenda imponerle al resto, ¿no?, Pues sus posiciones. Por lo tanto, ¿cómo se hace eso? Pues sentándose en la mesa, hablando y negociando como se ha hecho toda la vida. Y como ya lo hemos hecho en el pasado. Por lo tanto, sabemos hacerlo. No es que no sabemos hacerlo. Si hay voluntad, el acuerdo es perfectamente posible. Ese es el mensaje que quiero trasladar, que depende de las personas que ahora mismo están al frente de las diferentes formaciones progresistas sentarse y llegar a acuerdos. Porque el programa lo compartimos. La voluntad de que no hagan el fascismo en las próximas elecciones la compartimos. Y la demanda de la ciudadanía de que nos pongamos de acuerdo es la demanda que claramente está llegando con más fuerza a todas nuestras formaciones políticas. Entonces tenemos un deber que es sentarnos y ponernos de acuerdo. Y para mí eso es realmente lo que importa ahora de aquí al viernes por la noche. Es poco tiempo, pero queda tiempo para llegar a un acuerdo.

¿Y cómo quedaría la cosa en Cataluña? Porque Podemos se ha liado con Esquerra Republicana contra los comuns, que sí están integrados en frente amplio, señora Colau.

A ver, yo espero que no sea contra los comuns porque creo que sería incomprensible que ninguna formación de izquierdas hiciera una estrategia contra otra formación de izquierdas. Creo que tenemos la derecha y la extrema derecha delante nuestro y esos son nuestros adversarios. Entonces no quiero pensar que ninguna formación de izquierdas esté actuando para atacar a otra formación de izquierdas. No quiero pensar en esa hipótesis. Es verdad que se ha presentado este acuerdo entre Esquerra y Podemos, pero que es un acuerdo un poco desconcertante, porque en realidad es que Podemos no se presenta en Cataluña y no hace una candidatura con Esquerra, sino que hace un acuerdo como personal donde Gabriel Rufián acompaña a Irene Montero en algunos actos, pero no han acordado ninguna lista electoral. Entonces, bueno, han hecho un acuerdo, es verdad, un poco desconcertante, Pero que es verdad que desanimó a alguna gente, ¿no? Porque lo vieron más como hacer más pequeñito, ¿no? Dividir más que no sumar. Pero, en todo caso, es un acuerdo que no es de candidatura electoral. Entonces, insisto, sigue estando la puerta totalmente abierta y la mano totalmente tendida a que nos sentemos tan bien con Esquerra, tan bien con Podemos

y con otras formaciones. Esta es la posición de Colau. Recordar que, mentrestant. Qui diuen les enquestes que guanyaran les eleccions és el Partit Popular i Vox. Posem un context. Nacho, com veus el que està passant? Nacho? Hola? Ara, ara. Digues, digues. Sí, perdoneu. Hi ha un moviment que jo crec que també explica les poques ganes que tenen entre ells de pactar. Quan Ada Colau. Quan s'anuncia que Ada Colau seria la candidata per Barcelona. I que Emilio Delgado seria el candidat de Madrid, en el fons el que estan dient és a Madrid la Irene Montero no hi cap. Perquè ja Mónica García, que renuncia amb aquest moviment a ser la número 1, ha de ser la 2, vol ser la 2, i per tant, amb la paritat aquesta de llistes que han de ser, a més a més, cremallera, Irene Montero ja passaria a ser automàticament la número 4. La qual cosa, des de la lògica interna de Podemos, és inadmissible que Irene Montero pugui anar de número 4 per Madrid. I des de la lògica en la qual presenten el que ells entenen que és el seu principal actiu electoral, que és ha de col·lar a Barcelona, doncs no hi ha espai tampoc perquè Gabriel Rufián pugui liderar res des de Barcelona. Amb la qual cosa, en realitat, jo crec que tots estan bastant contents amb el posicionament que han fet i que no hi ha una vocació real de pactar entre ells perquè tenen estratègies diferents des de la lògica de les organitzacions. No des de les lògiques programàtiques, la Silvei Chao Rondo li treia la de Colau quan deia, escolte, però vostè no està en parant de programa i vosaltres ho heu dit també. Jo encara no sé quines són les diferències entre Podemos i Mas Madrid. Més enllà que quan Podemos forma part del govern tot el que fa el govern d'Espanya amb el Partit Socialista està bé i quan Podemos no està al govern tot és criticable. O més enllà que fa sis mesos Podemos deia que la legislatura estava morta i fa una setmana o dues, mentre el Partit Socialista valorava convocar una elecció, es deia que ara era més important que mai guanyar. La diferència, si anem als orígens, recordem com es forma el Mas Madrid, Manuela Carmena i Ñigo Rejón. Sí, una sessió de Podemos. En amics polítics i personals d'Irene Montero i Pablo Iglesias. Però no responia més a. Quan han sigut tan amics? No responia a qüestions programàtiques. Sí, sí, el que passa que la política espanyola. El PSOE, el PP. Partim d'una diferència personal. Sí, bueno, diguem-ne que estigui un país.

Sí, però que a les hores estava avalada amb algunes idees, és a dir, hi havia una diferència originària, i tant, entre Pablo Iglesias i Ñigo Rajón hi havia una diferència programàtica d'origen. Entre els referents que tenim, sí. Que a la majoria no li interessa, efectivament, però. Van fundar junts el moviment. Sí, però venien de dues tradicions diferents. Una era la Montona.

Per entendre fins a on arriba l'odi, que jo crec que és això, eh? És una guerra d'odi, és una guerra que no es poden ni veure, que es volen destruir. Podemos, Amas Madrid. Ah, és que partim d'aquí. Però fixem-nos fins a on arriba, eh? No és igual, això sí, sí. No anava a parlar de rejón, és igual, deixem-ho estar, sí, sí. No, però fixem-nos en on arriba, perquè podem estar renunciant a escons que tenia més o menys segurs. Jo és que crec que això, vull dir, per entendre fins a on arriba el que tu estàs dispulat a fer, és això de jo borni, però tu sec.

Però el tema de fons d'això és que no feien a la Irene Montero. Consort salcescu, no la feien candidata. I per tant. No, no, no. Això de la dona. No, no, no. Això ja m'interessa. Aquí darrere de la Podemos és un modus vivendi, un modus vivendi.

Ni dona, ni home, ni marit, ni nens. Però Podemos està renunciant escots, està renunciant al cinquè per Barcelona amb els comuns, amb el quart a Madrid amb Mas Madrid que li donaven, està renunciant el 23 van entrar. Per Canàries, van entrar. Tenien el primer, i podrien haver repetit, perquè han fet. Mira, Canàries sí que han fet. L'únic front ampli de tot l'estat espanyol és a Canàries, on han fet tots els de Sumar, diguem-ne, i els de Podemos. Han fet lluny. Podien tenir el primer. El de Múrcia van tenir el número 1, i el van treure, i podrien repetir-lo. I el de Balears van tenir el número 1, i podrien haver retret. Per tant, tenien. Ja veurem què passa a les eleccions. Podem poder no treuen aquests 5 i en treuen 3 però que tenien 3 escons bastant segurs, ara no tenen cap perquè els de Catalunya ja veurem com li va Esquerra, poden treure un de totes les febles no deixarà de ser un diputat d'Esquerra que s'incorpori a les dinàmiques d'Esquerra perquè això és així a Madrid, Irene Montero sola per molts actes que faci Gabriel Rufián no ho té assegurat entrar no ho té assegurat, ara mateix l'últim 6 li donava un 2-3. Això no li dona per entrar. Ja veurem què passa a molts llocs. Per cert, n'hem parlat de tot el que passa als llocs on hi ha frantissa. Què passa al País Basc? El Rufián al País Basc va amb Podemos o amb Bildu. Això també és molt interessant. Per tant, no tindran més opcions. Podemos no tindrà més opcions. Ha decidit, Podemos ha decidit, trencar i dir no vaig amb tu, per què s'ho diguen? La resta de càlculs. Els odis crec que són mutus, eh?

Sí, perfectament. No, no, és que, clar,

són mutus dins aquest espai. No, i ara diré una altra cosa. Cada colau, i això acabo, eh? Cada colau portés dues setmanes demanant-li a Gabriel Rufián, el candidat d'una altra llista, que se'n vagi amb tu, i després parli de la unitat amb no matar-us

el que li estan fent a la de Colau no té nom, és una cosa ara mateix

la víctima eterna de tot a tocar de la proclamació oficial de les llistes ara el que hi ha és un relat per a la unitat. És el rol de l'unitat a veure qui se'l queda i acusar a Gabriel Rufián, com s'han fet des dels comuns aquests just ahir, i com indirectament fa de colau a Gabriel Rufián i Esquerra Republicana de no treballar per l'unitat, concretament a Gabriel Rufián, que és qui ha sacsejat des de fa un any. Tot aquest espai perquè confiessin a l'unitat. Llavors, acusar Gabriel Rufián a l'únic. No, si ho dic en sèrio, perquè l'únic acord que hi ha, l'únic acord de col·laboració que hi ha que és unitari, és justament el de Podem amb Esquerra Republicana. Què té això d'unitari? És més unitari l'acord. Aquí hi ha un acord de col·laboració, sí o no? Home, que ja t'he deixat parlar. O sigui, aquí. La unitat, la unitat, la unitat, i centena, perquè hi ha una desesperació que després les enquestes, com ha dit el Ricard, després veiem les enquestes i resulta que aquí mantens. Avui en tindrem dues, avui hi ha CEO a les 11 i al 6. Els grans partits plurinacionals segueixen mantenint, amb totes les que han sortit fins ara, segueixen mantenint o millorant lleugerament els resultats, és a dir, vingui el d'Oscar Republicana, tal, tal, tal, tal, i aquí qui se desmorona i es desfà des de fa més d'un any és aquest espai. I ara hi ha el relat de la unitat i per part d'aquest espai, els comuns, bàsicament els comuns, és, ostres, tenim un problema, com a mínim quedem-nos amb el relat de la unitat, que nosaltres és el que hem treballat per això. A veure, el mes de gener d'aquest any, com a mínim, i la tardor passada, qui feia artes per aquesta unitat de les esquerres era justament Gabriel Rufián. És qui ha sacsejat aquesta idea. I al final hi ha un acord de col·laboració. L'únic acord de col·laboració que es pot presentar des d'aquest punt de vista és el que ha fet Podem. Bueno, Esquerra Republicana en Podem, perquè clar, qui es posa endavant Podem amb Esquerra Republicana? No, no, no, això és un acord a Catalunya. Per Catalunya, i en clau nacional, i per tant qui ha fet l'acord és Esquerra Republicana des de la seva força parlamentària i amb les seves majories,

amb Podem i no al revés. Però tu dones per entès que això és beneficiós. És a dir, que aquest tipus. Això ja veurem els resultats. Jo crec que és beneficiós per Esquerra Republicana, t'ho miris com t'ho miris. Sí, però ja ho veurem. Fa molt de temps que sabem que de vegades es diu que la gent, jo què sé, s'ha dit fins i tot en l'altre àmbit, que si PP i Vox anessin junts, traurien més. Bueno, Hi ha moltes altres alternatives per dir, la gent del PP mai votaria Vox i hi ha gent de Vox que diu, els de PP ni aigua, perquè a més també hi ha odis en aquella banda. Per tant, aquesta idea que la unitat determina un benefici, jo més enllà del que es pugui intentar explicar, jo entenc que tu puguis intentar escabalar la imatge, però. No, jo no rescabalo res. Reflexo la imatge de Rufián. A mi la sensació que em dona és que fins a l'últim moment ha tingut un dubte existencial d'on podia fer una carrera a més llarg termini. I que en última instància, per molt que es digui, jo el que deia abans l'Arturo, ho entenc. És a dir, hi ha moments en què que agafi la papereta dirà, jo que estic en realitat determinant o votant. No vol dir que Podem no hi hagi un sentit de la plurinacionalitat de l'Estat, però els objectius són radicalment diferents. I jo entenc la incomoditat d'Esquerra Republicana respecte d'aquesta figura, que des del punt de vista mediàtic pot tenir un efecte positiu, però des del punt de vista de la. De l'essència de la idea, és justament el contrari. Negociar i acordar. És el que ha fet Esquerra Republicana, Gabriel Rufián, aquesta setmana. Tu veus a les xarxes com més d'un diu que tenim la sensació que un traidor finalment s'ha quedat perquè han pensat que a l'altra banda no tindria tant recorregut. I no parlo per mi perquè jo no soc d'aquest partit, però la sensació que

en té és complicada d'acceptar. Aquesta història començava fa més d'un any sota la idea certa de que la unitat de les esquerres,

amb el repartiment de la llei electoral en determinades províncies, els marcava la diferència absolutament. I, per tant,

aquest relat era el que iniciava tot això. El que ha acabat passant és tot el contrari, explota la guerra en la seva màxima intensitat, que no té res a veure ni amb la unitat ni té res a veure amb el programa. Té a veure amb tres coses molt clares. Una, en el cas de Podemos,

que és acabar amb la seva guerra eterna, perquè li importa un rave això, i de fet ells prefereixen que hi hagi PP-Vox per construir la seva estratègia posterior, desenganyem-nos, això és així, i matar d'una vegada els que ells consideren traïdors al Partit Únic i Vertader, i aquesta és la seva d'allò. Els ha de sumar, és una qüestió de subsistència,

punt i final, i aquí Esquerra és on s'ha vist atrapada amb tots aquests fronts, i temps al temps el que estem veient de Rufián serà un canvi de cavall a càmera lenta. I ho veureu en un temps. Això és el que passarà i Esquerra s'ha anat

arrossegada en aquesta estratègia i ja veurem com li surt. Nacho. A mi aquest tema m'avorreix una mica, però ha expressat l'avorriment. Intento donar un element nou per si. M'ajuda a despertar-me també. La realitat és que en termes individuals, ja que la discussió en realitat va d'això, Aquí els que més han renunciat han estat Mónica García i Ernest Urtasun, que fa quatre dies es veien com els líders respectius a Madrid i Barcelona de la seva organització. I han renunciat perquè creuen que Ada Colau per una banda i creuen que Emilio Delgado per una altra banda són millors perquè el seu espai polític es pugui articular. Els altres dels altres espais que estem dient que estan col·laborant en termes individuals tampoc estan renunciant tant, perquè a més a més, fer la lectura de la renúncia dels escons de Podemos assumint que tindrien la mateixa posició en les mateixes circunscripcions i que a més a més traurien escó, és una hipòtesi de treball. Jo crec que Podemos no està renunciant a tant, i a més a més m'afegeixo a la línia del que estava comentant el David, m'ha dit que Podemos, a diferència de tot el que representa, per exemple, el món dels comuns, Podemos creu que hi ha un escenari millor que l'actual per la seva organització política, que és un canvi de govern i un canvi de cicle perquè tenen més raó de ser. Això és una altra hipòtesi també, o sigui, és discutible, però és la meva. La meva hipòtesi és que a Podemos ja li sembla bé això. I des d'aquesta lògica s'entén que malgrat les renúncies personals, que són les més difícils en la lògica, diguem-ne, dintre d'unes organitzacions de persones com l'Ernest Hurtasun o la Mònica García, tot i així. Ells no hagin volgut formar part d'una coalició que el que pot fer és optimitzar en algunes circunscripcions una mica més els vots i els escons. Són les 9 i 33. Mentrestant, la inflació disparada. Avui al carrer a Barcelona hi ha tractors, també pagesos que es manifesten, i també, mentrestant, veiem mobilitzacions, per exemple, a França, de molts joves, de molts estudiants, que s'estan començant a generalitzar. Respon a aquestes protestes el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, d'aquí a dos minuts. El matí de Catalunya Radio.

Posem rumb als teus somnis.

La fruita i verdura d'Aldi és fresquíssima i té un preu inconfessable. Incomparable, Al. Som el súper que més abaixa els preus dels frescos. No calia corregir-me en públic.

Aquesta setmana alquilo de mandarines a 1,59.

I l'hamburguesa crunchy chicken a 2,99 els 480 grams. Aldi. Cap a què costa comprar bé?

Anar-me'n a viure al camp. Veure el gol de Koeman el 92. He fet coses meravelloses. I quan ja no hi sigui, vull continuar fent-les. Amb el testament solidari de la Fundació Barça, puc destinar part de la meva herència a ajudar

nens i nenes vulnerables. Entra a fundació.ifcbarcelona.cat i descobreix que bonic que és viure després d'haver-ho viscut tot. Octubre, 50.000.

Noviembre, 50.000. Diciembre.

Ara, Premi Extraordinari d'EuroDreams.

50.000 euros al mes durant 30 anys.

Loterías et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat. Sabies que, per reduir el colesterol alt, és important triar bé? I aquí hi ha una cosa clau, l'eficàcia dels esterols vegetals, uns dels responsables de la baixada dels nivells de colesterol. Per això, Danacol conté una combinació única d'esterols vegetals amb la màxima eficàcia demostrada. Així que, si has de triar, tria eficàcia. Tria Danacol. Anar-me'n a viure al camp. Veure el gol de Koeman el 92. He fet coses meravelloses i quan ja no hi sigui

vull continuar fent-les. Amb el testament solidari de la Fundació Barça puc destinar part de la meva herència a ajudar

nens i nenes vulnerables. Entra a fundació.fcbarcelona.cat i descobreix que bonic que és viure després d'haver-ho viscut tot.

Desperta els Maneirons i allibera el poble de Vilamunt. El seu destí és a les teves mans.

Maneirons, el primer videojoc en català per consoles de 3CAT.

Ja disponible a Nintendo Switch i a totes les plataformes de joc. No podràs parar de jugar.

Darrere d'un tomàquet ecològic hi ha molt més del que penses. Aliments que respecten el medi ambient. Sense herbicides, adobs ni fitosanitaris de síntesi química. Controls que aporten seguretat i confiança. Busca l'Eurofulla. Garantia de qualitat ecològica. Generalitat de Catalunya. Al, ja t'has menjat nou panetones.

És que estic buscant una targeta daurada d'Aldi amagada en els productes Special per guanyar la compra gratuïta durant un any. I ja l'has trobat? No, però em falten nou panetones menys per aconseguir-ho. Aldi. Cap a què costa comprar bé? Més info a aldi.es. Ai, que ràpid que et passen les coses bones. Ja veus, les vacances, els caps de setmana O els 10 dies Nissan. Com? Del 9 al 19 d'octubre descobreix les ofertes exclusives a tota la gamma Nissan híbrida i elèctrica. Perquè les coses bones sempre passen ràpidament, aprofita i els 10 dies Nissan al teu concessionari Nissan o a Nissan Punes. Al matí de Catalunya Ràdio, Ricard Tostrell. Dos quarts i mig de deu, a aquesta hora, l'àgora amb David Madí, amb Nacho Corredor, Amea Pomar és Montserrat Nebrera i Artura Puente, ens acompanya també el conseller de la presidència, Albert Dalmau. Conseller, bon dia. Avui tenim el país amb tractors que van cap a Barcelona, amb una inflació disparada, amb moltes queixes i amb una vida que cada vegada és més cara. Què és el que pot oferir el govern, exactament, perquè pugui lleujar la situació a aquests pagesos que avui surten a reclamar la seva situació, però també a molta gent que veu com. Queda més que passa, hi ha més dificultats per arribar a final de mes. Jo crec que avui, la primera, és un sentiment, sobretot, d'empatia amb tot el sector de la pagesia, amb tots els pacients

del nostre país, també amb els pescadors de casa nostra, amb els ramaders, amb els quals aquest govern crec que ha tingut una actitud de mestesa, de posar solucions damunt de la taula, amb moltíssimes qüestions. Per exemple, entre la gent que ve avui a Barcelona. En aquestes manifestacions hi ha la plataforma dels afectats pels conills, a tota la zona de Verdú, de l'Urgell, que és una plaga que fa malbé els conreus. El govern ha estat fent un pla de control poblacional, hem estat fent captures després de molts anys que no se'n feien. La qüestió principal que té el sector de la pagesia en el nostre país és l'aigua. És l'aigua, és el regadiu. No hi haurà sector de la pagesia si no som capaços de modernitzar i d'ampliar les zones de regadiu en el nostre país. Hem passat d'invertir uns 40-45 milions que es feien en els últims 10 anys, l'any passat en vam invertir 146 en transformació dels regadius. Això vol dir el Xerta Senya, el canal de Pinyana, el canal de la Conca de Trem. I malgrat tot, malgrat tot, hi ha una sensació de tothom que no n'hi ha prou, perquè estem fent front a un enemic que és invisible, que és que cada vegada que un ha d'omplir el dipòsit d'un vehicle normal o el del tractor, o comprar fertilitzants, les coses són més cares. I això té a veure amb una inflació que se'ns escapa de tots nosaltres,

està provocada per aquest desordre mundial que hi ha de guerres. A Rússia, de la guerra a l'Iran, del bloqueig de l'estret d'Ormuz, que són el que està provocant d'una forma exagerada aquest major cost de la vida que paguem els ciutadans i ciutadanes en el nostre món, i al final també ho he de dir, i al final això passa perquè hi ha una espècie d'internacional ultra als Estats Units, a Israel i aquí a Catalunya i a Espanya també té els seus aliats polítics que han fomentat aquest desordre que perjudica les democràcies, que perjudica la indústria, que perjudica la indústria amb els aranzels, que perjudica els pagesos amb els aranzels que ha posat als Estats Units, que perjudica els pagesos amb el preu de l'energia. Per tant, és cert, crec que el govern està fent els deures, està tenint una actitud d'escolta activa, fent front, ho he dit, a augmentar els recursos enregadius, a reduir la burocràcia, a controlar tot el tema de la gestió forestal en el nostre país. Però malgrat tot no n'hi ha prou. I per tant, nosaltres hem d'alçar la veu. Avui el president de la Generalitat està a Brussel·les, es veu amb el president del Consell Europeu, també transmetrà aquest missatge que necessitem mobilitzar més recursos per fer front a una situació important de descontent que el govern entén i es fa seva. Aquests dies, per exemple, estem veient moltes mobilitzacions a França, és una mobilització molt centrada en el sector educatiu,

però veiem com cada vegada s'està extenent més, s'està generalitzant més a França. El que està passant allà, diria vostè, conseller, que és un avís per a la resta de governs d'Europa, que la paciència de parts dels ciutadans ja està arribant al límit, que no n'hi ha prou en fer coses sinó que cal fer-les ja? Bueno, jo crec que ho han sentit dir moltes vegades. Hi ha aquest anàmic invisible que està fent front a totes les democràcies d'Occident, que té a veure amb què passa amb una ciutadania que, tot i que expliquem que tenim records d'ocupació, que hi ha més persones treballant que mai, que malgrat augmentem el salari mínim, a la gent cada vegada li costa més arribar a final de mes, li costa més pagar el preu de l'habitatge, li costa més omplir el dipòsit, i això es transforma en aquest malestar. M'ho han sentit dir, a l'altra dreta se l'ha de vèncer posant solucions en els problemes reals del dia a dia de la gent, fer front a la crisi d'habitatge, com crec que el govern de Catalunya està fent, fent front a la situació que pateix la pagesia, i malgrat tot, segurament no som capaços d'avançar tan ràpid com volem. I aquest és un mal que recorre Europa de dreta a esquerra. Hi ha moltes forces liberals, progressistes, conservadores, que es troben amb el mateix problema. I una de les qüestions que hem de fer,

i crec que hem de posar damunt de la taula, ja que a França hi ha una amenaça de victòria de l'extrema dreta, és que tot això que passa també té responsables polítics. Aquest desastre que viu el món en forma de guerres, augment dels preus dels fertilitzants, aranzels, que han desfet a l'ordre internacional, que era un ordre liberal de comerç, el preu de l'energia, té responsables polítics que es diuen Donald Trump en els Estats Units, que es diu Netanyahu, que són els que han provocat aquestes guerres que ningú volia, que ningú buscava. Recorden que aquí tenim un president que, diguem-ne, s'ha fet famós per ser l'únic en oposar-se d'alguna forma tan clara a la guerra com la guerra de l'Iran, i que tenen aliats polítics també a Espanya i a Catalunya, que es diuen Vox i Aliança Catalana. I per tant, ho dic perquè a vegades es genera una certa confusió. Cada vegada que omplim el dipòsit i ens surt més car, cada vegada que anem al supermercat i surt més car, cada vegada que ens costa més fer front al cost de l'energia, té a veure amb un moviment ultraconservador. Que està en el món generant desordre, que té també els seus aliats aquí. I recordin que de tant en tant tenim aquests crits de visca Israel, visca Netanyahu o visca Trump, sigui de Vox o sigui d'Aliança Catalana, que per cert són els responsables d'una part del que està passant.

I és una obligació de les forces democràtiques, ho he dit, dels progressistes, els conservadors, els liberals, a fer front a això i sobretot enviar una resposta que si volem fer front a això cal fer que el país funcioni. Però això és responsabilitat seva. Que el país funcioni és responsabilitat del govern, en aquest cas de la Generalitat, dels ajuntaments, del govern central. I fem front en aquestes qüestions, ho he dit, quan un sector com el de la pagesia, després de tant de temps en els que, per una qüestió essencial com és l'aigua, en el que si no assegurem l'aigua no podrem garantir la continuïtat del sector agrícola en el nostre país, hem passat d'invertir 40 milions cada any, que és molt poc, a invertir-ne 148 a l'any 2025. En qüestions que són concretes, com és el cas d'habitatge, el 46% de l'habitatge que s'està incorporant al parc protegit a tot Espanya s'està incorporant a Catalunya. De tot Espanya, el 46% vol dir la meitat del que s'està incorporant a tot Espanya s'està incorporant a Catalunya. Es fa amb polítiques que afectin la butxaca de la gent. El PSOE porta 8 anys a la Moncloa. És a dir, aquesta crisi habitacional ha estat el detonant segurament també de la situació que estem vivint ara, que ha forçat també l'avançament electoral a Madrid. Com l'explica vostè a un ciutadà que no pot pagar el pis, que amb els socialistes tindran la clau per resoldre,

donar la volta a aquesta situació? La gent sap fer comptes. Els treballadors que han vist que el seu salari mínim s'ha augmentat fins a 1.200 euros saben perfectament d'on veníem. Saben que veníem de menys de 800 amb el Partit Popular i que hem passat en aquesta xifra. Quan saben els pensionistes que s'han revaloritzat les pensions i s'han equiparat a l'IPC, saben que això ha sigut possible. És que, evidentment, aquest és un camí continu de transformació del país. Que el govern d'Espanya ha fet les seves polítiques i que Catalunya. Que a tot Europa estem passant per una crisi habitacional, és cert, nosaltres, i crec que davant d'això hi ha dues formes de respondre. La llei d'habitatge existeix a tot Espanya, a Catalunya som els únics que l'apliquem, estem contenint els preus en l'àmbit del lloguer, a Madrid no. Aquí estem sent la comunitat que més esforç està fent en la construcció d'habitatge públic, també en la construcció d'habitatge lliure, també en facilitats perquè la gent pugui llogar, però també perquè la gent pugui comprar, com hem fet amb els prèstecs d'emancipació donant crèdits al 0% per facilitar l'entrada a més de 2.000 joves que diuen, escolta, jo puc pagar la hipoteca però no puc pagar l'entrada del meu pis. Això té a veure amb respostes de governs que estem preocupats per quins són els problemes de la ciutadania i això forma part d'una estratègia que necessita temps per

anar-se desenvolupant, però que crec que la gent sap. Quan mira la butxaca i veu que el salari mínim s'ha pujat, quan veu que les pensions s'han revaloritzat, quan veu que Catalunya es construeix al 50% de l'habitatge protegit. Doncs és molt diferent de la política de Madrid, on el preu de compra-venta puja un 24%, front un 9% a Catalunya, i la cosa més notòria que hem tingut és la compra d'un àtic per la senyora Ayuso versus aquí en la construcció de 50.000 habitatges protegits. Mentre tant, per això hi ha una ofensiva. La dreta s'organitza, per exemple, ara hi ha la decisió del Suprem de suspendre aquest dret a vot als nacionalitzats amb la llei de Nets. Vostè hi veu aquí un nou capítol d'aquella famosa frase també d'Aznar de el que pugui fer que faci? Jo crec que. La frase d'Ednar s'ha explicat per si sola. Hi ha hagut una mobilització de tot de forces del país que no han suportat un govern que s'ha enfrontat als poderosos, que ha defensat els interessos de la gent treballadora, de les classes mitjanes del nostre país, que ha volgut canviar les coses, que ha dit que no augmentar el PIB en defensa fins al 5% perquè creiem que estaríem hipotecant l'estat del benestar i, per tant, els recursos de pensions, de sanitat d'educació del nostre país. I després, les decisions judicials, li he de dir que em toca tenir respecte per les decisions judicials.

Ara bé, també li he de dir que en algunes qüestions em sorprenen, perquè crec que s'han inventat una nova categoria de ciutadans amb nacionalitat espanyola sense dret a vot. Crec que això no ho reconeix ni la Constitució. I per tant, aquesta és una qüestió que haurem d'analitzar i que s'haurà d'estudiar bé, perquè això de tenir passaport espanyol, haver pogut votar en les diferents eleccions i ara no poder exercir el teu dret a vot, també ho he de dir, que és una mica estrany que no haguem tingut cap problema amb haver incorporat en la nacionalitat espanyola les persones cefardistes que van marxar fa 300 anys o 400 anys del nostre país i tinguem problemes en incorporar els nets dels represaliats de la Guerra Civil que van fugir d'Espanya després de la Guerra Civil. Hi ha algunes coses que en aquest país ens obliguen a fer una reflexió amb molta profunditat. Què s'hi juga a Catalunya en aquestes eleccions del 29 de novembre? Ho dic perquè hi ha molts temes que han quedat aparcats en aquest avançament electoral. Penso, per exemple, en el finançament. No sé en quin punt està. Penso, per exemple, en el FLA, la condonació del deute del FLA. Que per Catalunya suposaven més de 17.000 milions d'euros. Això també feia mesos que estava acordat, però s'havia d'aprovar crec que aquesta tardor. I penso també en Rodalies, no sé el traspàs en aquest sentit com queda.

Jo crec que Catalunya, deixem que l'hi digui així, si juga tot, tinc l'esperança i crec que hi ha una possibilitat que el president del govern i el Partit Socialista Obrer Espanyol pugui mantenir el govern, pugui guanyar aquestes eleccions. Crec que honestament és una possibilitat, però en tot cas. On hem de veure-ho durant els propers dies de campanya, però sí que és evident que els ciutadans de Catalunya ens hi juguem. Ha sigut útil augmentar el salari mínim pels treballadors del nostre país? Ha sigut útil pels pensionistes augmentar les pensions a l'IPC? Ha sigut útil augmentar els recursos per a les beques? I en termes de Catalunya és evident, és que hem pogut pactar amb el govern d'Espanya ampliar els Mossos d'Esquadra fins a 25.000 agents, tan rellevant per reduir els delictes a Catalunya, ampliant 91 nous jutjats a Catalunya. Què és el que ens està fent? Que a la ciutat de Barcelona haguem passat de jutjar el judici ràpid de 10 mesos a 10 dies? Té a veure amb les inversions, per exemple, que hem de fer en el canal d'Urgell, que és una qüestió importantíssima. Té a veure amb el nou sistema de finançament, 4.700 milions més per Catalunya, per la sanitat i l'educació. Té a veure amb projectes que el govern ha apostat a Catalunya, com ha sigut la Gigafactoria Intel·ligència Artificial Amor a la Nova. És que la gent pensa que és el mateix un govern del

Partit Popular amb Vox per Catalunya que un govern progressista encapçalat per Pedro Sánchez, que s'ha manifestat de forma clara en fets en favor dels interessos de Catalunya, que ha sigut possible, per exemple, l'amnistia, gràcies també als acords amb Junts i amb Esquerra Republicana. Jo ho he dit moltes vegades, crec que aquesta legislatura ha valgut la pena perquè ha sigut una legislatura de venços pel país, per la gent treballadora, per les classes mitges i sobretot per Catalunya. Això ha sigut possible gràcies a una majoria plurinacional i per això crec que és tan sorprenent que algunes decisions hagin precipitat aquest final de legislatura. Però una de les coses que li traslladava, no sé si també una de les conclusions que vostès treuen d'aquesta relació entre el govern català i el govern de Madrid, també socialista, és que el que cal és marcar potser més bé els terminis perquè s'aprovin les coses. Ho dic perquè, per exemple, en tema de finançament, l'acord PSOE-Esquerra per investir Sánchez ja feia tres anys i ja preveia impulsar el 2025 les reformes legislatives necessàries. Per exemple, el Consell de Ministres va aprovar fa més d'un any la condonació del deute del FLA i s'havia d'aprovar aquesta tardor. No sé si en aquest sentit creu també. Bostec, una lliçó que s'ha d'aprendre d'aquesta relació és que cal potser acotar-la més. Jo crec que també la política ha de servir per dir-li a la gent

les coses tal com són, i no fer pensament màgic. Les coses, perquè passin, triguen temps. Jo li puc assegurar, perquè fem una escola, ara posem en marxa, al final d'aquest. Acabem de licitar ara en el barri de la Minyamà, a Rocafonda, a Mataró, acabem de licitar l'escola a les Cinc Sènies de Mataró, que és una escola que fa 10 anys que està en barracons. D'acord? A mi m'agradaria que comencessin les obres demà mateix i que estigués feta en 6 mesos. Tardarem el nostre temps, l'important és que l'hem licitat ara, començarem les obres i per tant passaran un any, un any i mig i podrem finalitzar aquesta escola. Doncs el mateix passa amb les coses importants. El sistema de finançament feia 13 anys que estava caducat. El Partit Popular ha tingut majoria absoluta i ha sigut incapaç de posar una proposta damunt de la taula, amb majoria absoluta. El govern actual, el govern de Catalunya, en dos anys ha aconseguit acordar amb el govern d'Espanya una proposta, acordar-la amb Esquerra Republicana, una proposta que reconeix l'ordinalitat, que aporta 4.700 milions d'euros, que s'ha aprovat en un consell de política fiscal amb el suport de Catalunya i de Canàries, que havia d'anar al Congrés dels Diputats. Hi havia moltes coses importants en aquesta legislatura. Ara també li he de dir, tinc la confiança de que serà possible, perquè crec que els catalans saben que ens hi juguem en aquestes eleccions,

i per tant tinc la confiança de que serà possible en una següent legislatura seguir endavant amb aquests processos. Ara, evidentment ho dic, el Partit Popular i Vox no seran sensibles, perquè ho han demostrat al llarg de la història amb aquestes qüestions que són capdals per Catalunya. I la qüestió de Rodalies és el mateix, no? Escolti, amb Rodalies hem passat d'invertir 180 milions. A invertir-ne aquest any tancarem amb 600 milions d'inversió de rodalies. Estem desdoblant la R3 entre Parets i la Garriga, que ens permetrà desdoblar els trens i augmentar la capacitat per dos. Estem canviant la catenària entre Figueres i Portbou, que ara acabarem a final d'any. Hem d'acabar a final d'any o a inicis de l'any 2027 la nova estació de Reus a Bellicens. Tot això té a veure amb una aposta a llarg termini de transformació del país, que és possible quan hi ha complicitats. I és normal, ho dic, ha sigut possible acordar tots aquests jutjats, tots aquests nous Mossos, perquè al costat hem tingut un govern que ha estat sensible a les demandes del país. Parla de sensibilitat. Sí que hi ha la sensació, per això, que en segons quins temes vostè en parla de Rodalies. A vegades no es trasllada ben bé així. Recordo un caos de Rodalies, en aquest cas a Madrid, que va traslladar-se a la sessió del Congrés dels Diputats. Quan veiem el que passa aquí, miri, la setmana passada, amb la plantada de maquinistes,

ni una entrevista del ministre, ni una declaració, ni una vintena de tuits aquell matí sobre la convocatòria electoral. Bé, mira, jo com que he hagut de respondre moltes vegades al Parlament sobre la situació de Rodalies, li dic, sempre dic el mateix. La primera és una qüestió d'empatia i disculpes amb els viatgers, perquè ells no han de pagar, diguem-ne, el desobri de les administracions, ni que aquest sigui un problema que vinguem de lluny. I crec que també nosaltres ho hem de dir i ho hem de parlar sense ets niuts. Els usuaris de Rodalies mereixen les nostres disculpes. Han de saber que el camí que hem emprès és l'únic camí possible per revertir la situació de Rodalies, i que quan acabem aquesta legislatura deixarem Rodalies molt millor que com ens la vàrem trobar. I que només hi ha un camí, que passa per tres coses. Fer les inversions que s'han de fer en les infraestructures, perquè avui tenim una infraestructura que està envellida, i per cert, mentre fem les inversions hi haurà molèsties, perquè estem tallant vies de tren, perquè estem canviant la catenària, estem canviant els sistemes d'informació. Dos, necessitem nous trens, perquè necessitem trens amb més capacitat. I dos, un dels problemes que hi ha en la xarxa de rodalies és que els trens són tan vells que s'enganxen els pantògrafs a la catenària, per tant, provoquen retards, etc. Necessitem nous trens que comencen a arribar el primer trimestre

de l'any que ve per ser fabricats a Catalunya, a l'empresa Alstom. I tercer, canviar el sistema de gestió pel qual hem arribat en aquest acord per avançar en el sistema de gestió. I tot i que passem per moments de dolor que els estem passant, que els estem passant, i hi ha que dir-li a la gent, sí, mentre estem tallant la R3 entre parets i la Garriga, sí, mentre estem fent els túnels del Garraf, sí, mentre estem fent el túnel de Roda de Benau, el túnel de Rubí, hi ha molèsties, al final del camí ens en sortirem, i jo li demano a la gent que ens faci confiança perquè és l'únic camí que hi ha possible. Jo li podria dir, aquí hi ha hagut molta gent que durant molt de temps, és que fa de mal dir, s'ha enganxat en aquesta cosa del putarrer en fer, quedar-se encallat amb la crítica constant, jo ho puc fer i fins i tot puc tenir empatia, però li asseguro que no solucionaré res. I que el camí que s'ha de fer per solucionar la qüestió de Rodalies en el nostre país és aquest. Fer les inversions que s'han de fer en les vies. Hem passat de 180 milions a 600 milions. Portar nous trens i canviar el sistema de gestió. I això no passarà d'un dia per l'altre. Ara, estem anant en la bona direcció? Malgrat tenir problemes que es veuen d'una forma molt evident quan hi

ha un temporal com el de l'altre dia, que ha sigut molt excepcional. I aquesta és una qüestió que requereix, per part de la classe política, per part dels que estem al capdavant del govern, primer, solucions, i dos, empatia amb la gent que cada dia utilitza el tren i que es troba en una situació lamentable. Per tant, nosaltres hem posat tots els recursos que havíem de posar, de nous informadors, sapient que hem tingut. Això és d'informadors, però els informadors ho hem de veure en directe. No sabien quina informació donar, per exemple, fa una setmana. Deien que estaven esperant la informació de dalt. Llavors poses una persona allà a informar de què? En general, els informadors. Les pantalles fallen, conseller. En general, els informadors informen. Aquell dia ho hem explicat d'una forma molt clara. El sindicat majoritari de Renfe va decidir que no operava els trens. I què ha fet el govern perquè això s'acabi? Vostès han obert un expedient, aquests maquinistes, aniran fins al fons amb això? Nosaltres intentem no posar-hi més llenya al foc per no perjudicar els usuaris de Renfe. I per tant mantenim un diàleg. El conseller, qualsevol persona que ens estigui escoltant, si no es presenta a la feina a preguntar si és segur i la feina diuen que és segur, perd la feina. I nosaltres saben que mantenim el diàleg molt exigent amb l'operadora Renfe. Molt exigent amb l'operadora Renfe. Saben que hem reforçat

el sistema de busos interurbans, que avui és qui està observant la xarxa de rodalies en el seu conjunt, i sobretot, el que hem assegurat és, doncs, miri, les pantalles, fins fa un temps, la gent es pregunta per què les pantalles no donen una informació correcta. Doncs perquè fins fa un cert temps les pantalles donaven la informació dels trens que estaven programats, no dels trens que estaven passant per la via. Des de fa unes setmanes aquest tema ja està canviat, s'ha canviat el sistema informàtic perquè les pantalles donin la informació dels trens que passen per la via, no dels trens que estan programats i perquè hi ha hagut una incidència, perquè no passen. Per tant, el que vull dir-li amb aquesta qüestió és, és veritat, la qüestió de Renfe i dels trens no estava en la situació que el país requeria, però que estem anant pel camí correcte, aquest va ser un encàrrec directe del president que va fer, diguem la veritat, fem els recursos que es necessiten i li dic, crec que amb el camí que hem pres sent constants, podrem deixar. La xarxa de rodalies millor que ens la vàrem trobar nosaltres. I per tant, com que la gent sap que portem una dècada parlant de la qüestió de Renfe en el nostre país, l'esforç que s'està fent en inversió, en canvi de trens i en canvi de gestions ha de poder donar aquest resultat. Ara, en els ciutadans, què li he de dir?

Doncs empatia, evidentment, dels membres del govern del seu país i posar els recursos necessaris per minimitzar aquesta situació, especialment en els períodes d'incidència. També li dic, la situació de pluges, jo vaig estar a Granollers el dia de la setmana de les pluges, on hem tingut pluges amb registres de 360 litres. Recordin-se que els meteoròlegs estan parlant de si teníem un huracà a Catalunya, que vam haver de tancar mig país. He vist les cases de la gent inundades fins a la segona planta. Vull dir que hi ha hagut una afectació molt important per un sistema de vies que va a la intempèrie en el conjunt del país, que si a més hi afegim que és molt antic, doncs, evidentment, acumula problemes. Ara, vull enviar aquest missatge de confiança. El camí que hem emprès, si som constants i no ens aturem, Si passem de la queixa a l'acció, està donant resultats i donarà resultats. I, per tant, crec que anem en la línia correcta, tot i que partim d'un punt de partida que, evidentment, no és el desitjable. Tot això tenim un repte demogràfic important al país. Hi ha debats també que veiem com es posen sobre la taula quan a vegades veiem que tampoc són urgents. Penso, per exemple, en el cas de Lleida, que van aprovar prohibir el burka. Quan comptes quantes persones portaven burka pel carrer, doncs no. No eren gaires. No sé si vostè també tem,

ja no parlo del seu partit, sinó en general a la política, que hi hagi una contaminació de debats que no són prou importants ara mateix per a la ciutadania. Bé, jo ho he dit en general. Jo, com que conec l'alcalde de Lleida, crec que és una persona que es deixa la pell perquè la seva ciutat funcioni correctament, per afrontar reptes amb la neteja, amb la seguretat, on estem reduint els delictes, per construir habitatge, per fer projectes d'activitat econòmica. I, per tant, això és arreu del país. Ara, en general, hi ha algunes formacions polítiques, en bon sentit dir. Crec que això passa a Europa, al conjunt d'Europa, a l'extrema dreta no se la combat imitant-la, la combat solucionant els problemes de la ciutadania. I és veritat que el nostre país ha augmentat en dos milions de persones, la qual cosa ha sigut bona, entre altres coses, pel creixement econòmic del país, per persones que contribueixen amb els seus impostos a pagar les pensions, que treballen en el sector agrícola que avui veurem manifestant-se al conjunt del país, però també són els metges, els conductors d'autobús i també professionals liberals que estan al nostre país. Ara, el repte està en els dos milions de persones que han vingut o que no hem acompanyat el país en el salt que havia de fer en infraestructures i en serveis públics. Jo li puc dir que aquest govern en dos anys està obrint 25 centres d'atenció primària nous,

nous o remodelats gairebé al 100%. Aquest govern començarà les obres del desdoblament de la C-55 entre Manresa i Castellbé i Alvilar. Ho farem a inicis del 2027. Comencem les obres de la variant de les preses Olot. Jo vaig estar l'altre dia a Salou, on estem fent el tramvia del camp de Tarragona. Acompanyar el país a fer aquest gran salt d'infraestructures, de serveis públics que necessita per la població que som, aquest és el repte de la nostra dècada. El repte de la nostra generació és acompanyar el nostre país. A fer aquest salt d'un país de 8 milions que encara arrossega uns serveis públics i unes infraestructures de 6 milions. Evidentment, ho faríem millor amb un nou sistema de finançament, que podria ser més perfecte, que podria ser d'una altra fórmula. El que hi havia possible eren els de 4.700 milions. I això és possible quan hi ha governs que posen les energies en els problemes de la ciutadania, que generen aliances amb altres governs que troben que són sensibles a la realitat de Catalunya, i si som constants. I si som constants, perquè ho he dit, perquè puguem fer la variant de l'Espressolot que porta una reclamació dels últims 25 anys, cal un govern que no només ho prioritza, sinó que té la capacitat de poder-ho gestionar durant els propers 4 o 5. I aquesta és la qüestió del nostre temps. La qüestió de Rodalies, estarem 4 o 5 anys d'esforç inversor per poder-li

donar la volta i estar en la situació d'excel·lència que nosaltres volem. Ara, en aquest camí, hem d'anar generant millores pels ciutadans. En aquesta taula té una persona que és fan seu, que és el David Madí, que sempre que ve diu aquest conseller és un conseller que està en forma. Avui també, David? Vaig portant-te-la de

tant en tant perquè posa el termòmetre. Mira, a mi el conseller de la MAU em genera una profunda simpatia perquè conec el lloc on està. Sí, que vol dir estar en el seu lloc. I és on li van aparar tots els merders aguts i per haver. I els acaba sabent, no? I ho acaba explicant, jo crec,

amb un grau de sinceritat, no? Quan ell explica això, és que s'ha espatllat la pantalla i el sistema de la pantalla de no sé què, no? Quan tu ets conseller de president estàs allà i t'arriba això, hi ha un merder perquè la pantalla. L'argument que ha donat, que no s'havia explicat fins ara, és a dir, que les pantalles tenien els temps programats i no els que passaven. Doncs això ja ho entenem. Si no ho sabem. Que Déu-n'hi-do que sigui així fins avui. Però en tot cas, és una explicació. Però quan li arriba això al conseller de BAU, no té. Vaja, estic convençut que abans que llegi el programa, tenir punyeta idea de com funcionen les pantalles el sistema de les pantalles dels trens d'arribar sobre la taula això i corre pressa i tal i això és successivament tot així successivament

tot així i per tant com que sé el que és això i veig que ho afronta sempre bastant de cara em genera aquesta simpatia. Només una cosa del que has dit referent als pagesos d'avui.

És a dir, els pagesos no es van manifestar contra la internacional ultra amb tot això. És veritat que tota la inflació té aquestes

causes internacionals molt directes, però aquí no és una cosa que la Generalitat. Hi pugui posar mà,

però sí que políticament una de les queixes principals, que és, se'ns estan menjant els costos, l'increment dels costos que ens estan minant la rentabilitat, en aquest cas concret sí que hi ha una solució, i és una solució molt clara i molt fàcil,

és a dir, els combustibles, la major càrrega del preu del combustible són impostos, i la manera d'ajustar això, perquè aquesta és una cosa que en aquest país no passa, quan passa. Tots aquests processos inflacionaris i tal, tothom ha de fer sacrificis, tothom s'ha d'ajustar els pantalons, menys les administracions, que ni deflecten els impostos, que ni rebaixen ni un punyetero impost,

que són les solucions més directes d'aquest tipus de coses. Volva a ser impostos, de veritat. Jo estic parcialment d'acord, però per què ho dic? És cert que a les administracions els costa més abordar la qüestió impositiva, entre altres coses perquè tothom va a picar la porta a les administracions perquè posi més recursos. Aleshores, jo no sé com dir-ho en català, però soplar i sorber no és possible a la vez. Aleshores. Aquesta és la paradoxa del nostre temps. Avui els pagesos ens reclamen a les administracions perquè nosaltres som els responsables que posem més solucions. I en aquest sentit, ho he dit, el president de la Generalitat avui està a Brussel·les. També li hauríem de tenir un president de la Generalitat amb capacitat de poder ser rebut pel president del Consell Europeu per parlar d'aquestes qüestions, que també forma part de la capacitat d'interlocució que tenim com a país. Jo ho conec, he estat aquest estiu amb el grup d'agricultors afectats per la plaga de Cunís, he estat a Itona recollint fruita amb la gent de les cooperatives d'Itona i soc molt conscient de la qüestió que hi ha en relació amb. Els carburants, se n'està parlant amb el govern d'Espanya, perquè saben que el sector de la pesca té unes bonificacions que no estan exteses a la resta de sectors, i aquesta és una forma part del diàleg. Hem afrontat, ho he dit, hem afrontat qüestions que són vitals pel sector de la pagesia,

que són les inversions, per exemple, en regadius. Ho he posat certa escènia. Quants anys fa que teníem la infraestructura i no estava en marxa? Més de 16 anys. El canal de Trem, de la conca de Trem. On estem ampliant el radio, que és fonamental, entre altres coses, perquè siguem més resilients a les sequeres que estem tenint. Reduir la burocràcia, que és un dels mals del nostre temps. No pot ser que tinguem pagesos que passen més temps omplint papers, que em deien a mi quan jo vaig estar amb ells ara a l'agost a Verdú, que em passo més temps omplint papers que fent la meva feina això té a veure amb una normativa ambiental que hem anat creant, creant, creant, creant que a vegades no aconsegueix el seu efecte i l'única cosa que fa és dificultar les coses a la gent. I aquestes són les qüestions que el govern aborda. Ara també ho he de dir, també ho vull dir-ho, perquè al final, darrere de moviments molt extensos a la nostra societat d'emprenyamenta, perquè a la gent li costa arribar a final de mes o perquè omplir el dipòsit és més car, també hi ha que explicar, i crec que hem de fer una tasca de pedagogia, que això passa perquè hi ha unes guerres que nosaltres no hem provocat, de les que en paguem les conseqüències. Els ciutadans directament a la seva butxaca i les administracions perquè

hem de donar resposta. Jo li dic, crec que és significatiu que a Espanya hi hagi hagut un dels pocs presidents que s'oposés en aquella guerra, que ha sigut un desastre, que anaven a canviar el règim i no ha canviat el règim iraní, l'única cosa que ha fet ha sigut empitjorar les condicions de seguretat a tot l'Orient Mitjà, que els preus dels fertilitzants, que majoritàriament venen del golf pèrsic, estiguin disparats, i que el preu de l'energia estigui disparat. Aleshores, això també hem de ser capaços de posar-hi noms i cognoms, perquè si no ens farem un mal favor. Perquè del malestar de la gent hi ha formacions, especialment les formacions ultras, que se'n volen aprofitar. I crec que també forma part de la responsabilitat de la política assenyalar-ho. Perquè a tots aquests que se'n volen aprofitar cal explicar que també per l'altre cantó són els responsables de crear una part d'aquests problemes. Ara bé, les administracions, ningú ens treu la responsabilitat d'arreglar els problemes del dia a dia. Podem no haver creat la guerra, però ens toca arreglar les seves conseqüències i en aquest sentit saben, el conseller Ordeig és algú que parla molt clar en aquest sentit, d'interlocució amb el sector de la pagesia i. I atendrem les demandes que ens han fet avui com les que s'han anat realitzant durant el conjunt de l'any, perquè és un sector molt afectat, molt afectat. Com ho hem sentit dir

amb el cas de la pesta porcina africana, per protegir el sector càrnic en el nostre país calia acabar amb la plaga de porcs anglès que hi ha. Que ha sigut enorme i descontrolada durant molt de temps, que ha d'acabar amb la plaga de conills que hi ha. La gent no es fa la idea de quins són els efectes de la plaga de conills a l'urgent. Hectàrees de camp de cereal destrossades i hectàrees de vinya destrossades pels conills. Ens pensem que n'hi ha 3 o 4. N'hi ha centenars de milers. Que estan descontrolats, perquè no s'ha fet control cinegètic durant molt de temps, centenars de milers. No estem parlant de centenars de milers, que es mengen sencers a l'esforç d'agricultors que estan fent la collita de celerial o de vinya. Jo he vist els camps de vinya arrasats per la plaga de conills. Perdó, això mateix. La solució és això, que és palar conills a punta pala, parlant en plata.

Però hi ha regulacions que no permeten fer aquest

genocidi de conills. I compensar els danys, no és només pelar els animals,

és també compensar els danys. No, no, però el primer és disminuir la població. Podem dir més amable o menys amable, però és el que és. De salut pública, eh? Estic totalment d'acord. Però les regulacions que no els permeten, això s'ha aixecat? Jo li dic, hem fet control poblacional a aquesta zona des del 2025 amb més de 300.000 captures a tota aquesta zona. Ara bé, ha significat contractar equips que estan treballant juntament amb els pagesos, paguem l'amunició que molts d'ells han de fer servir, paguem els protectors que es fan servir pels conreus. Però ho dic perquè moltes vegades, amb una certa idea romàntica que tenim des del món de la ciutat cap al món urbà, jo defenso molt els animals, però això no té a veure amb nosaltres. És que estem parlant d'hectàrees arrasades de cereal o hectàrees arrasades de vinya pels problemes que genera la fauna cinegètica en el nostre país o problemes que tenen amb malalties que poden entrar dintre de les granges. I aquesta és la nostra obligació, és.

Pots tenir com a 50 caos en un sol camp.

És una cosa esperbarant. Però això no és conseqüència de cap política de Trump ni de l'extrema dreta mundial. I les persones que estan governant l'any 2025 i el 2024 també formaven part. Hi ha hagut una demonització del control cinegètic perquè a la casa són

tots uns desgraciats. Però no d'aquest govern. Aquest govern ha sigut molt clar amb això. Li dic molt clar.

Però el que està clar és que a Catalunya no ha governat mai el Partit Popular i que fa vuit anys que a Madrid hi governen forces d'esquerres. Nosaltres podem pensar que la inflació és el resultat del que fa l'extrema dreta en el món. És bastant cert, en el cas del combustible, sí, sí. Sí, bueno, com si no hi hagués hagut guerres mai i si no haguéssim tingut problemes d'aquest tipus mai. Sempre les afectacions, la geopolítica mundial ens afecta, però I si resulta que la causa d'aquesta onada d'extrema dreta no és aquesta inflació, sinó que és el contrari? Unes polítiques públiques socialdemòcrates en el món, sobretot a Europa, han acabat generant cansament perquè no veuen que les coses s'arreglin. Abans s'ha parlat de com s'ha aplicat la llei de l'habitatge a Catalunya. Catalunya són campions de desnonar persones, de que les qüestions en habitatge no s'hagin solucionat, i els que tenim contacte amb Madrid i Barcelona veiem que la situació és pràcticament la mateixa. Es pot dir que aquí s'han construït no sé quants habitatges, però si tenim un problema que hi ha dos milions de persones més, per molt que 50.000 semblin molts habitatges, resulta que no en són tants. El que vull dir amb això és, potser el que li ha passat a la gent és que ha pensat. No sé si equivocadament o no, jo no dic que això sigui cap solució, però potser pensa, bueno, si fins ara el que hem vist és que aquests no ho fan i els altres, que suposadament són el coco, fa tants anys que no governen, doncs potser hem de canviar i hem de tornar a donar-li carta de credibilitat a altres persones. Tenint en compte, i jo ho reconec, que això no és ni fàcil, i que moltes de les polítiques que es puguin fer no són d'ara per demà, i que la paciència ciutadana és petita, perquè nosaltres volem que tot es resolgui ja, i no es resol ja. Però, home, uns quants anys després d'estar en ja sigui per la pròpia el protagonisme del Partit Socialista, o per estar en col·laboració amb altre resulta que no s'ha que els conills han crescut 3 milions de conills però que ha passat? que la gent no ha fet

els deures per acabar, conseller mira, com tot la vida és complexa i la realitat del món encara ho és més que és una obvietat. O sigui, no és opinió, és real, diguem-ne, que la inflació, el preu dels carburants i dels fertilitzants, està posant per una guerra que nosaltres no hem provocat, i que això està provocat per un moviment ultra que governa els Estats Units i Israel, és així. Tothom ho sap. Escolti, aquesta guerra, tothom sap com va començar. I ja han hagut guerres al món. Aquesta afecta, diguem-ne, l'epicentre de l'energia mundial. I està tot el món desendreçat. I uns aranzels que nosaltres no vam demanar. Per cert, són un desastre per l'economia americana, però també ho són per la resta del món. Això, diguem-ne, és cert, és així. El preu de l'energia de la indústria és menys competitiva per culpa d'aranzels, per culpa del preu de l'energia. Ara bé. El nostre país ha d'estar centrat en donar solucions als problemes del dia a dia. Crec que aquesta és una de les qüestions pel qual el president Illa va arribar a la presidència de la Generalitat, intentant passar pàgina dels últims deu anys amb l'objectiu de centrar les energies de les institucions en els problemes que importen a la gent. Dient-li a la gent la veritat, les coses no se solucionen d'un dia per l'altre, però si som constants, si fem la feina, si tenim aliances amb el govern d'Espanya,

amb les institucions europees, aconseguirem coses positives per Catalunya que acabaran sent coses positives pels catalans. Ho he dit abans, acords amb el govern d'Espanya per ampliar els Mossos d'Esquadra, que per cert han fet que els delictes baixin a Catalunya un 7%, ampliar el jutjat, augmentar els recursos en l'àmbit agrícola, en els regadius, posar en marxa un pla en matèria d'habitatge. Bueno, són qüestions que requereixen temps per afrontar una transformació que és importantíssima del nostre país. Ara, cal que les institucions posem les energies en resoldre els problemes de la gent, en atacar aquelles qüestions que són immediates, siguin els conills, siguin la qüestió dels trens, siguin l'aeroport, siguin les infraestructures viàries a casa nostra. Quant de temps hem estat discutint sobre si s'havia de fer la B40 entre Sabadell i Terrassa? I aquest govern ha pres la decisió que s'ha de fer, perquè és que si no el país estarà congestionat. Durant massa temps ens ha costat prendre decisions. Escolti, encertat o equivocat, això la gent ja ho jutjarà, però crec que ara hi ha un govern que pren decisions, que mana i que arriba a acords, amb l'objectiu de què? De tirar el país endavant i de poder-ho fer amb consens amb altres formacions polítiques. Perquè també li dic, en aquest combat que hi ha, entre els proinstitucions i els antiinstitucions, diguem-ne, i està cridat tothom. I està cridat tothom. Totes les formacions democràtiques en favor

de resoldre les qüestions per la via de la política. Ho diu per Junts. Bueno, ho dic en general perquè s'ha de fer política útil. Renunciar a fer política útil només alimenta els extremismes. I ho he dit, en el cas de Junts, crec que ha sigut un error enviar la legislatura a petar amb els dos decrets de l'habitatge, perquè crec que tenia moltes coses importants per seguir avançant. Què espero, no? Ara si em permeten relació a Junts, no? I van dir, bueno, és que no investirem un govern de Pedro Sánchez, però tampoc investirem un govern de PP i Vox. Bueno, aleshores, per què serveixen? Si aquestes eleccions van de si Espanya té un govern encapçalat per el president Pedro Sánchez amb una majoria progressista que sigui sensible amb Catalunya o una alternativa del Partit Popular i Vox, perquè serveix algú que ja diu d'entrada que no servirà ni per investir a uns o per investir als altres en les eleccions que són més dicotòmiques que mai. Conseller de la Presidència, Albert Dalmau, gràcies per acompanyar-nos. Ara ho comentem.

Escolta, com és que ja no em mires com abans? O sigui, em mires, però hi ha alguna cosa que em separa.

Podria ser pel cupó del sorteig 11 de l'11 de l'11 que faig servir per tapar-me la cara perquè no em reconeguen si em toca el premi d'11 milions d'euros o un dels 11 premis d'un milió. No ho sé. Jo ho sé, això sí.

Si no vols que et reconeguin perquè t'has fet milionari, ves en compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que més premis milionaris dona. Ja la venda. Et trobo a faltar. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Fer-se gran és adonar-te que el teu cos canvia. És assumir responsabilitats. Fer-se gran és buscar nous reptes. És ser més lliure. És ser més tu. I és evolucionar com Ato, que des del 1970 ha ajudat els catalans i les catalanes a fer-se grans. Ato, la llet que ens ha fet grans.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida. El millor d'aquests 100 anys ets tu.

Atlantida. Un segle fent salut.

A casa tenim quatre fills. Més que una família, som com una start-up. Molt d'entusiasme, només despeses i un munt de beneficis. Emocionals. El repte de veritat va arribar aquest setembre amb les extraescolars. Vam fer números i allò semblava el pressupost del Barça. Però vam pensar, som un equip. I què fan els equips? Buscar patrocinadors. Vam anar a les botigues del barri amb una proposta. Si ens pagaven la meitat de la quota, posaríem el seu logotip a la roba dels nens. Les botigues van acceptar. Això sí, quan surten de casa, semblen pilots de Fórmula 1. Si ets família nombrosa o monoparental,

demana el títol i podràs accedir a beneficis i descomptes. Truca al 012. Davant del dubte, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.

Intervencions ràpides per tancar. En David Madí, Nacho Corredor, Eva Fomares, Montserrat Nebrera i Arturo Puente. I de seguida també tenim dos convidats avui il·lustres, que, de fet, us deixaré que els quedeu també, si voleu, perquè segur que podreu preguntar diverses coses. A veure, Nacho Corredor, què t'assemblen les paraules del conseller? Bueno, aviam, hi ha un contrast evident en la primera part del debat que hem tingut avui i la segona, no? Sí, això és veritat. La primera, diguem-ne, estàvem parlant de qüestions que no tenien res a veure amb cap política pública, ni cap diferència programàtica, ni cap diferència, diguem-ne, de com encarar el futur del nostre país i del món, i la segona part, diguem-ne, ha aterrat fins i tot. El que el David Madí ha anomenat el genocidi dels conills i com gestionar des de plagues de conills, de porcs senglars, la gestió ferroviària, etc. Jo crec que això és el que és exigible en aquests moments a un representant institucional. I més encara quan hi ha espais que el que canalitzen amb molta habilitat i de fet amb motius de sobre per part dels qui ho recolzen que és l'enfadament. I davant d'aquesta moció, el que s'ha de fer és gestionar. D'una banda, fent fronting, parlant, penso que deia també el conseller Dalmau, com a adults, els ciutadans, i explicant el que és complicat, el que és possible i el que no és possible, però entomant la responsabilitat de gestionar la complexitat del nostre dia a dia. El que a mi em crida l'atenció també de Catalunya en aquest cas és que aquests senyors que porten dos anys al govern. Semblan moltes vegades en el debat públic que se'ls fa responsables de 15 anys d'inacció política en general des de Catalunya. I amb sobte, perquè molts dels qui tiren encara moltes de les coses que no estan funcionant, per exemple l'aigua, són dels qui han participat durant 15 anys d'un ecosistema i d'una dialèctica on l'aigua importava el mateix que l'importen els protagonistes de la primera part de la conversa. I això a mi és una de les coses que em crida l'atenció de Catalunya. Però el contrast crec que ha estat evident entre la primera i la segona part del debat d'avui.

Molts fronts oberts pel govern, més que mai diria, però com que avui parlem de pagesos que són al centre de Barcelona, una dada que és desgarrifosa. Entre el 2020 i el 2026 han desaparegut el 45% dels afiliats d'armaderia, agricultura i pesca. De la Seguretat Social. Estem en menys del 1% de pagesos professionals. Avui el que reclamen, perquè clar, sí, hi ha conills, hi ha un tema de l'aigua, l'aigua per desgràcia arribarà, s'ha de fer, però arribarà tard ja per a molts pagesos, perquè ja simplement han desaparegut del territori, i això té un impacte també en la restauració, en la soberania alimentària, i en moltes coses. Avui el que es demana també. És una qüestió de preus justos i quan la Montse Feia deia que aquests acords que l'Unió Europea acaba d'aprovar i que per cert està recorregut als tribunals contra la voluntat del PP i també del grup socialista en aquest cas a l'Unió Europea, el Mercosur. El que surt, que està pendent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea d'aplicar-se, és l'acord que farà, que aposta bàsicament per a la gran indústria i que acabarà d'ensorrar, com altres acords bilaterals, per exemple, amb el Marroc, la competència israelí. Es demana als pagesos europeus i als pagesos catalans que competeixin amb desigualtat i fins i tot també amb qüestions com fins i tot com estandards de producció. És a dir, ens perjudica als ciutadans, perjudica a sectors econòmics claus i sobretot als pagesos que ja estem tocant fons. Deia el conseller del MAU un tema que m'ha semblat interessant, recollia el guà de les manifestacions que hi ha avui aquí, que deia que s'està parlant sobre els ajuts directes als carburants. Jo recordo que hi ha una disposició dels pressupostos d'enguany que ja preveu uns 200 milions d'euros que de fet provenen de la Unió Europea pel tema del conflicte i el canvi climàtic que es poden aplicar aquí. Suposo que això es parlarà, se deu estar parlant, perquè és absolutament imprescindible que els pagesos, ja no et dic que sobrevisquin, perquè estem en uns nivells lamentables. I, a més a més, això no és inevitable. Justament el cap de setmana passada estava a Bolònia. Clar, tu quan veus allà la distribució, que és allò capital gastronòmica, de l'agroindustria de qualitat, no? I tu quan veus allà la distribució de les grans cadenes. A Espanya hi ha un 60% de tota la distribució alimentària que ja està en mans de les grans cadenes, i a més a més circularment només en una, que és Mercadona, el 20%. A Itàlia és el 30%. Això possibilita, i acabo, que hi hagi ecosistemes, que hi hagi comerços de proximitat, que hi hagi restauració amb qualitat, que hi hagi pagesos al territori, i si us fixeu, els italians no acostumen a estar a les manifestacions dels pagesos italians, perquè l'ecosistema i el model és diferent, i crec que PES ha de començar a caminar cap aquí, perquè si no. Simplement desapareixerà el sector agrari.

Té raó Nacho Coronador quan diu que ni és just ni és raonable demanar-li a un govern que porta dos anys que ho arregli tot. A no ser que ell hagués arribat dient que ho solucionaria tot immediatament. Com és el cas? Aquest és el problema d'aquest govern. Va arribar dient que faria immediatament un salt, una transformació històrica en els serveis públics, ens va dir. I dos anys després no acabem de veure solucions estructurals, ni tan sols que les coses vagin millor en pràcticament cap cosa de les importants. No en educació, no en rodalies, no en habitatge, no en serveis públics en general. És més, la convocatoria d'eleccions ha deixat aquest govern

sense la seva raó de ser en coses com ara el finançament, el FLA, ho has citat, ho has citat tot. I això deixa, jo crec que, els objectius i el futur

d'aquest govern una mica tocat. I, a més a més, tinc la sensació que és un govern de moltes paraules. Que després li costa una mica aterrar en fets, per fer una mica d'honor a la venda de fum, molt bé, això de vendre fum està molt bé a la cuina, no tan bé a la política. Avui ens acompanya dues persones, avui que hi ha protestes, per cert, dels pagesos, que crec que també en poden parlar. Ferran Adrià, Albert Adrià, bon dia. Bon dia. Com esteu? Bé, bé, bé. Viu ha estat mai al Bulli, tu sí, David? Jo he tingut el privilegi d'estar-hi diverses vegades

i tenir uns records sensacionals i, vaja, deixa'm-ho dir, jo crec que al Bulli i al Ferran Adrià no és que hagin estat.

El millor restaurant d'una època. Segurament és el millor restaurant de la història i repetible en tots sentits. Moltes gràcies. Jo no hi vaig estar, crec que ja nacionalment no em pertocava, però he estat molts cops a la Cala Montlloi. Vaig estar al museu i m'hauria encantat i conec molts dels plats perquè soc un gran fan. T'has d'anar al restaurant de l'Albert. Sí, sí, sí, a l'Enigma. T'has d'anar i és el més semblant. Que seria la Bulli actualment i estic absolutament d'acord amb la idea que això que va passar al Bulli va ser irrepetible però deixa'm afegir una

cosa en termes històrics que és el mèrit. L'alta cuina mundial estava dominada pels francesos des de feia un segle, quatre segles. Ho va apagar el Ferran. Ho ha dit. Trencar allò i que de cop i volta, perquè a més a més el bullir és l'inici d'una explosió, l'inici amb alguna altra, però l'inici d'una explosió gastronòmica a Catalunya extraordinària. És un fet. Passa que hi ha molta gent, i especialment en la política, us he de dir, que hi ha molta gent que no sap menjar.

Jo em vaig posar la llista de vull anar, però clar, ja mai vaig ser la afortunada. Sí que voldria dir, he vist ara la sèrie, per les felicitats d'aquesta casa, amb la sèrie, sí que voldria dir, i si no, sisplau, corregiu-me, que el que estàvem dient abans, una gran gastronomia, una revolució gastronòmica i de l'alta cuina com van fer. Com van fer ells no seria possible sense el pescador de proximitat sense el pagès de proximitat sobre tot això i crec que una cosa no pot existir sense l'altra i per tant cal que això estigui com a prioritat damunt de la taula de la política

jo l'aconsello a la gent. Visitar el Bulli en 1856, que obre el 15 d'abril així, i després anar a sopar a Nima, que és la teòrica i la pràctica. Vull dir, és una experiència fantàstica. Després que t'agradi o no t'agradi, en els restaurants, com a tot, te podran agradar o no, però com a experiència tal. Amb això dels països i tot això, m'agradaria dir. Nosaltres vam fer, no sé si quan vam venir l'altra vegada, un giro que es diu el plan d'empresa Génesis. Sí, tal. Vale. A Espanya, que és un llibre que és per situar-vos un volum enorme perquè l'expliques com no fotes una nata en un negoci com aquest. A Espanya n'hi ha entre autònoms i petites empreses d'un a nou empleat 3 milions. Aquí tothom parla de les grans empreses, solo n'hi ha 6 mil. Jo no sé a veure quantes vegades parlo d'això en aquest fins al 29 d'abril. Això que em deies, no sé si n'hi ha 800.000 petits agricultors. A l'estat, vols dir? Sí. Ningú fa planta d'empresa. Ningú fa comunicació. Ningú tal. La majoria estan fallades. Tu no pots fer tres hectàrees, no dona. A veure, té que haver-hi una formació empresarial i financiera per aquest tres milions de persones. Pels pagesos, vols dir? No, no, per tots. Un autònom, un fontaner. Sí, sí, sí. I n'hi ha exemples. Jo crec que els petits pagesos, parlo, eh? Tenen que fer venda directa. Se tenen que saltar, tal. I hi ha exemples. Mira, hi ha una empresa que l'any 2000 diu Naranjas Lola. Naranjas Lola. Sí. No, no, 2000. Google és del 98. Ja vendria online. Saps què va fer? El Bulli nos va enviar una caixa de taronges. Vam dir, hòstia, són brutals. I se'ls va enviar a los millors cuiners en aquella época del restaurant d'Espanya. I me diuen, no os deixeu posar en la web, faltaria més. Un altre, el Pau Santa Maria, el Fel de Santi, té un d'això, directes, té que fer directes. Tu no pots, vale, no. Otra cosa són la gran, de, com es diu, les grans. Just ahi parlava una pescadora la única dona pescadora que hi ha al port de Barcelona la primera i la única que hi ha el peix és car? el peix no és car, el que és car és l'intermediari

el que és car és que no arribin els salaris a comprar un quilo de rap no,

no, però el que em deia és que el que ella cobrava pel peix no és car, és que hi ha molts intermediaris a part del peix a Rosas, jo vaig parlar amb la gent de Rosas. I primer, fan caldos. Veieu tots els fumets. Són brutals. Això pot donar més diners que la pesca. Visites a la llotja, a la lonja, a la subhasta. El turismo, si és de les coses més maques del món, i tal, i sobretot si no tens mar, i tal. Tres, anar a pescar gamba. Te dic gamba, com ho podria ser, te cobren 300 euros per persona a un estranger, no hi ha cap problema. És una experiència, et juro, que tu dius que la gamba no és barata, no, lo siguen. La gent va així a fer un barco, i tal. La ramaderia, igual. Nosaltres tenim el fill del Marcos Pineda, que vull estar fent i tal, i t'has que vendre directa. I tal, com es fa això d'això? I t'has de formar. Los restaurantes pasen igual.

Però això també va amb un debacle general del món rural, i això passa a França i passa a molts llocs. És a dir, els ramats no pasturaran al parc de la Ciutadella. D'acord? Pasturen a on? Al Pallars, a la Terra Alta I cada cop n'hi ha menys, per exemple, si parlem de ramaderia extensiva.

Llavors. Estic d'acord amb tu, eh? No hi ha tanta gent que pugui pagar el que val un pollastre de qualitat que val 25-30 euros, quan el 95% dels espanyols i dels catalans no guanyen més de 1.300 euros. No has de fer populisme, perquè si no la gent diu. Mira, jo era íntima amic, el Albert i jo, de Carlo Petrini, que és un senyor que va crear Slow Food i tal. I jo se lo vaig dir 20 vegades. Diu, no pots fer populisme. Jo compro Clógic, eh? Y de proximidad. Los payesos de la boquería, no has visto que me gusta de la boquería. Y comprem.

Els costos de producció són els que són. El tema és que, com tu has dit, després la cadena és la que s'emporta el gran benefici. I ara el que demanen avui aquí és justament el compliment de la llei, de la cadena alimentària, que està aprovada la primera el 2016, la segona el 2021, i que impedeix vendre per sota el preu de cost.

Una cosa molt important, eh? Llavors, on som? Hi ha productors, que és molt interessant, quan parles amb ells el que et diuen és no puc baixar el producte fins a Barcelona en el dia, per exemple. No tinc cadena A veure, que l'Albert arriba al restaurant de Galícia, perdona, i se bastopola avui en dia. Se bastopola el dia? Evidentment. No, no, no. Escolta'm, no ho sento. Jo tinc experiència real. L'Albert també. 12 proveïdors de peix. 12. A tot l'estat. Mira, la mayoría de restaurantes que tancan a España, no sé si a España, creo, tancan 12.000 restaurantes. Se obren. La mayoría están fallidos abans de obrir. Y eso es fácil de explicar. Tú ahora fíjate que te ofrecen a trabajar en Estados Unidos como periodista o como. Un milló de euros. ¿Vale? Es una metáfora. No, no, no. ¿Qué pasa? Y te compras un pis aquí, acostat d'aquí, que te costa dos millons i mig. ¿Vale? Y a los cinc mesos se foten al carrer. ¿Qué pasa? Que el banc es queda normal. Aviat diran que no és normal. Aviat diran que no és normal. No sé, no sé. Has dit una cosa amb tota la. Yo pago los mismos impostos. Has dit una cosa absolutament lògica. Jo pago bastants, i l'Albert també. Està molt bé, però no és el tema. Xir, mira, si voleu, com val jugar un Pisa a París? ¿Cuánto val jugar un pis a Londres? No mirem més que viure. ¿Que qué? Nota que no viajamos. A Nueva York, por menos de 4.000 euros, tú no llogas ni una chabola. Y no al centre. No, no, a Manhattan.

No, no. Ni se me acudiría discutir.

No, no, no discutir. Mira, mira, jo tinc. No, no, pero yo tengo una filosofía. Si no hay andadas, yo no debato. ¿Por qué? Porque estamos en un momento de dogmatismo. Vosotros en la política le dió polarización. Dogmatismo. Lo que yo pienso es lo que. No, perdón. Dades. Cuando yo te digo que los 800.000, ¿vale? Seguramente ni a más de la mitad que no han hecho un plan de empresa y tú con tres hectáreas del millón de tomacas del mundo, Albert compra tomacas de 20-25 euros, ¿no? Sí. ¿Vale? Sí. I això te lo ven en directe, no? Funciona. O Albert va dient que sí. No, no, no. És un tema important, perquè no faltarà si n'hi ha algú que recolza a los petits productors. I tal ha sigut l'altacuina. Perquè és qui la pot pagar. És qui la pot pagar. Bueno, jo no parlo en cinc minuts. No, no, sí que parles. Jo a més venia a dir que hi ha gent, per exemple, que es dedica al formatge, que està allà a la muntanya i que et diu, jo per baixar el formatge, la llet crua, per exemple, la llet. No puc baixar-la perquè no tinc mitjans de transport que facin. Que n'hi ha, no torno a dir, que n'hi ha, vull dir, com us diu. Totes les empreses que te poden portar. No podem pagar-lo perquè són molt petits. Pues que facen cooperativas con toda la vida y asociaciones. Que lo paga el restaurant. A ver, si tú no te. El primer de eso de. Yo digo marketing. Es la ventaja competitiva. ¿Qué diferencia hay en el producto? Ha vingut un cuiner aquí, eh? ¿Qué diferencia hay en el producto? A partir d'aquí, 20. Petits productors que tenen d'aquí, del planeta, la mateixa carxofa. La mateixa, o tu fas una gran comunicació i te montes una història, ¿por què he de comprar a un i a l'altre? Sí, però això és el problema de l'educació empresarial i financiera que no hi ha, però no aquí, ni a Itàlia, ni a

Estats Units. Però Ferran, no sé si consideres que no pot ser que només sigui patrimoni de la gent que pot pagar de les classes altes menjar bé. Perquè menjar bé no vull

dir alta cuina no és un problema ni de los restaurants no és dels restaurants és dels salaris i de l'estructura de la producció i després veus els supermercats els riders esperant amb una boixeta una maquineta de feita i mig quilo de carxofes, colombre i pa de motlle aquesta és la. La contradicció. Jo truco a un petit productor de llet a Galícia i el dia segon la tinc. Però parlo de petit productor, perquè la nostra obligació com a restaurant és intentar trobar els millors ingredients i això té un preu. És això, aquí a La Vergonya està molt clara que fa molts anys que es debat que no pot ser que al pagès li paguin 80 cèntims per un quilo de tomàquet o el client final acabi pagant 6 euros aquest és el gran drama això està a la cadena això no, és la cadena que té un sistema Ferran, tu deies que els pagessos havien arribat a venir amb cotxe després de la pandèmia venien amb cotxe a la porta quin percentatge tenen? ¿qué porcentatge tenen Mercadona? Mercadona té el 20% de tota la distribució de mercat. Per sota del 5%. Per sota. Per sota, sota. ¿Sabes quant té Google? 30%. Anem a posicionar-nos en contades. Que jo no sé bastant per parlar de Mercadona. El Albert diu que compras jet. ¿por qué no compra iet de Catalunya? ¿sabes por qué? pues no se lo ofrecen

y diga una cosa que es Instagram oye, hoy en día, cualsevol petit empresario o autónomo. Si fa bé les coses i té una certa ventaja competitiva, te lo dic. Pot arribar a través de les xarxes. Jo hi ha un peixater que compro a Málaga. Cosa't una mica, Albert, que així et sentirem millor. Perquè el vaig veure per internet, per Instagram, perdona, el vaig veure per aquest peixater i vaig estar de vacances i me'l vaig trobar de casualitat a Málaga. I doncs ens som dels proveïdors, perquè has d'assegurar-te que més o menys tens un. Clar, fem 40 clients al dia, necessito 40 gambes, 40 carxafes, 40 tomàquets, 40 de tot, no? I això és molt, molt, molt complex. La gent no ens fa idea de lo difícil que és trobar 40 unitats sempre, doncs, allò, cercant la perfecció, no? I després, una altra cosa, el model de negoci que abans funcionava, el mateix, ara no. Per diferents motius, no? Un és, evidentment, per exemple, les 8 hores que treballa la gent. Si abans en feia 11, multipliques tot el personal per les 3 hores de menys que fa cadascú i, evidentment, necessites més personal. Però tu diries, per exemple, Albert, que amb l'Enigma fas un model de negoci millor que el que hi havia avui? Sí, crec que sí, no? No, home, no. El modelo de negoci. Com a model, com a model.

Com a model de restauració de negoci, sí. No, no, no. No era la restauració del bullit. No era la restauració.

Ei, saps què és el modelo de negoci, no? Sí. Què és?

A ver si algun de vosaltres sap la diferència entre el modelo de negoci, plan econòmic versus business plan, i plan financier. No, no, no, no. Si tu no saps això, no pots muntar un negoci. Ya te lo di cara. Totalment. ¿Qué es un modelo de negocio? Es cómo guañas dinero. ¿Cómo? ¿Vale? ¿Y cómo guañas? ¿Cómo guañas dinero? Un petit agudo. Bueno, pues sí, no sé. No, Lola, por internet, ¿vale? Venta de eso. ¿Cuánto dinero guañas? ¿Cuánto? Això es el plan económico. Y si es lo que guanyo, pues paga los créditos o la inversión. ¿Vale? Eso es esencial. El bulli, que tú perdías dinero, pues esto es todo toque. No, directament. Per això estic retirat i la Fundació. Si el Bulli no perdió diners. A ver, el modelo de negoci del Bulli. Era més ampli. El senyor Albert Adrià, que no va a voler ser soci del Juli meu, eren assessors a vegades de 12 multinacionals. Texico, Nestlé. Lo que nos pagaban. Era el negoci del negoci. No, no, yo te pude explicar. Era assessor de Capravo, del año 2000, eh? Marca Blanca. Capravo y después Pétrico. Y era un ex, yo. Y tal. A ver, nosotras com a llamar, això. Nosotras el últim mai. He de dir que no repartia molt, eh? Home, no, no, no. No repartia molt. Això ha millorat el món perquè jo soc més generós. No, no, no te enrotllis. Vale, no, que a veces trec números. Dades. No, no, no, no, no, no. Eh, tal. Per això tu tens més diners,

perquè jo reparteixo molt.

No, no, no, no, no, vostè no volgués ser soci, que això l'ha recorregut. Vale, no? No, no, no. Vull dir, estem sempre així. No, però què passa? Allí, l'últim any, final de 2011, vam fer 30 sopars per recaptar fondos per la Fundació. Saps quan va pagar la gent? L'any 2010, crisi total. 5.000 euros per persona. Per sopar? Per sopar. Era una fundació, era amable. Per una causa noble. Sí, però igual. 5.000 euros per un senyor que té 1.000 milions és el xocot de l'oro. Per mi, vull dir, clar, vull dir, como per nosaltres sí, sí, patir un centímetro no, clar, vull dir, esto hay que entender y no hay mucha gente que tiene mucho dinero en el mundo ventaja competitiva mundial vale, o solo gente de Barcelona ayer nosotras podíamos haber buscado esto y nunca lo hicimos porque la vanguardia la vanguardia, que es lo que nos dedicaban Albert y yo ¿qué es? los que van davant y matan. I l'avantguardia és que jo abans de canviar la meva filosofia tanco restaurants i nosaltres vam mantenir fins al final aquesta. Per què? Collons, perquè el que ens pagava Petsic era com muntar restaurants vam estar 14 anys. Podries viure amb Pepsi sense el restaurant? No, però pensate quan tenies 10. Pero cuidado, eso es lo maco. ¿Vos queréis que te explique lo que le decía a él? 84-98, yo cobraba. Él cobraba más que yo, me sembla. No, no, no. Cobraba lo que serían ahora 2.000 euros y Yuri y yo éramos los propietarios del Bulli. Vam aguantar 14 años y éramos más felices. Que el teta. Això ho has dit molt bé a la sèrie de TV3, que allà no se't veu rentaplats en la sèrie, però tu vas rentaplats, no? Sí, però no s'ha pogut explicar tot, perquè són sis capítols i tal, que per cert, volem donar la gràcia de tothom de Catalunya, ahir me van dir les dades, 1.450.000 descargues.

I el descobriment de les noves generacions perquè el Bulli, jo per exemple explicava, jo vaig demanar matrimoni en el Bulli i demanar matrimoni la gent ara

no sap què és vols dir no, no, no.

I els meus fills, per tant, el producte d'aquell matrimoni, ara han vist el bulli i estan al·lucinats. Estan al·lucinats, no? I tu, papà, aquí havies anat i tal. Al·lucinats, estan fent un descobert.

Al·lucinats. Jo tinc 38. La revolució comença en 93. Quants anys tenies? 5. Però com tu, 50, 60. És un revival a nivell mundial, perquè ara surt a Netflix mundial, acompanyat d'un documental de veritat en tota la innovació. Heu fet 5 de documentals del Bulli. Sí, però ara fem un resum de la innovació. Perquè a Catalunya. I Espanya, el 80% de tota la innovació mundial del 93 al 2015-16, que és el que jo tinc controlat, va néixer aquí. No hi ha cap empresa. Saps com significa la restauració a Espanya i a Catalunya del PIB? Que són dades, 6,7. Quant representa l'agricultura? 2,3. No, no, no, no. No, però a mi se m'entén. I l'industria alimentària, no, 2,5. No, no, la restauració mou, dades d'Espanya, 1.800.000 empleos. O sea, això no és un joc de quatre edades. I d'aquí parlo. McDonald's. No, però ella va a menjar a McDonald's. I tot ha de ser respetat, perquè, ei, jo no sé com es pot fer una millor hamburguesa al pre. Jo no ho sé, a mi m'han intentat. M'han ofert McDonald's, i jo no sé fer lo millor al pre. D'això. Sé fer lo millor si agafes badella de Girona, no te fots. Y tú te lo referías. Una hamburguesa en badella de Y si lo fas ya en Guayo, pues Y tal. Posar el focus a la innovació, dius, Ferran. Aquest és el senyor. Sí, sí, que és el que fas tu l'enigma. Era el jefe. Què, què? No, dic que és el que fas tu l'enigma. Innovar, dius. Innovar, no?

Intentem omplir i pagar. Primer intentar omplir el restaurant, que no hi ha restaurant

més maco que un restaurant ple, i després retornar l'inversió, perquè ningú em va dir que no em gastés tots els diners que em vaig gastar. Gràcies a Déu i a mi, aquest any ja han passat 10 anys i pago l'inversió, amb el qual ja puc respirar més tranquil, i després, com deia el Ferran, també intentem posicionar-nos a nivell mundial. No a nivell estatal, sinó que la marca, doncs, a poc a poc sigui reconeguda a tot el món, arreu del món, i, clar, el preu és el que marca, diguem, aquí, no?, és el que marca la gran diferència a l'hora de poder venir, no?, jo m'agradaria convidar tothom a venir, no?, però és que l'alta cuina, que, per cert, no està en crisi, jo, decidiment, crec que no, el que passa és que el mercat s'autoregula, no?, una dada que li agrada tant al Ferran, el 2005 hi havia 156 restaurants amb una 2 o 3 estrelles, 2025 300 i pico, 306, el doble. Llavors, com ara cafeteries, com ara hamburgueseries, com ara acoteleries, no? Sí, a més, molts restaurants que tenen estrella que neixen de l'esperitull. Això és important primer. Quant costarà una entrada al Barça-Madrid? Depèn d'on vagis. Un 100 euros. 300 euros. 600 euros. No, no, no. Dona'm 20 euros. A 100 euros. Jo l'any passat vaig anar a un de Champions per 200. No, no. No Barça-Madrid. No, no, no. No, no, no. Jo li volia preguntar a l'Albert, per què creu que va costar tant que li donessin la segona estrella? Perquè jo crec que el món gastro de Barcelona era un clamor. L'Enigma es mereix la segona. Què passa? L'Enigma es mereix la segona. Aquestes coses per què costen tant? O no us ho planteu gaire? No, tampoc puc preocupar-me del que no puc controlar. Del que no puc controlar. Però la pandèmia va fer molt de mal. I jo no volia tornar a l'alta cuina. Llavors el primer any vaig fer una mica el tonto buscant un model que me'n divertís, que m'ho passés bé. No va funcionar. Cocktails, no? Era això, eh? Sí, vaig fer a la carta, ara que es parla tan bé del menú degustació, intentava no fer. No fer menús. Jo mateix com a client

m'avorreixo molt en general amb un menú degustació. I vaig començar la carta i després, com no volia obrir per la nit, vam inventar l'Afternoon Drink,

que venia la gent allà i posaven un DJ i això suposo que va repercutir una mica negativament a l'hora de reaccionar a la gent de Michelin, però bueno. Bueno, jo no explicaré la raó, vale? De veritat, vale? No sé si te l'explicarà ell, bueno.

No, no, no, no, no vull dir. No sé si t'ho explicarà ell.

De totes maneres, perdona, jo dic restaurant ple, restaurant. És el més complicat, no? Casi pràcticament ens queda, evidentment, lloc, qui vulgui venir, doncs hi aposto, però d'aquí al Nadal estem ja bastant plens, no? I dintre de la situació tan complexa que hi ha en aquests moments.

Hi ha molts tancaments, no? De restaurants, jo estic veient ara estan

consolidats i obertures, el que passa que jo sempre explico una mica una metàfora que és com quan un neix un adonent neix és una setmana de festa i quan un mor és un cafè quan un restaurant obre és una pàgina sencera al diari i quan tanca,

ni t'enteres vols explicar com funciona l'alta cuina? que és interessant perquè és com si jo fossi i l'Albert, enginyers de la Fórmula 1. Jo no m'entero de res que si parlessin, d'enginyeria, perquè la gent parla de alta cuina com si fos la cuina de casa. No, no, és un món totalment diferent. L'edat de cuina va néixer, fa molt con la civilització. Però da igual, no anem ara. Vale, com ho funcionen? N'hi ha tot el tema del reconeixement, que passa en el cine, passa en el periodisme, passa en tot. I això és el Star System. Aquest és el Star System de la Michelin, 50 més, los 50 millors restaurantes del món, más o menos. Però després està el soterrani, que és el que en veritat mana. Que tu diràs aquest periodista ja no està tan brillant no, no, no no està tan brillant que això no són lobbies que això anem parlant a l'Albert parlem molt tenim el respecte de no parlar-lo públicament, però què passa en el món de l'alta cuina no n'hi ha més de 100 al món. 100. I normalment 99,99% a nivell creatiu. Perquè, esclar, tu vas a un restaurant, t'agrada o no t'agrada? Pues faltaria més. Dos, està ben executat o no? Jo la cuina catalana. Tradicional, o español tradicional, me llamas tan como tú, tienes los criterios para saber si el producto está bien, y la gente dice que está bien, cuidado, que no es tan fácil.

Bueno, no es tan fácil. Yo la cuina mongolia, a mí me endonan, no sé si está bien o no. Y después está el valor creativo, que es lo que es la alta cuina. Y això ja està a nivell estratosfèric, que són lo que diuen aquestes 100 persones. Això és marciano per la gent i està molt bé per fer una xarla, per a gent que t'escolti, que vulgui il·lusió, però això la gent no. La gent té que vindre, que és lo que diu l'Albert, a disfrutar. ¿Vale? Y tal. Y si t'interessa, no, no, jo conec gent que li interessa i va estudiant i tal, però el món que has dit, com qualsevol, si jo te dic, ¿cuál és el últim last show? Al món, eh? Al món, no a Estats Units, que ha innovat algo. Bueno, el món és molt gran, eh? Xina, Japón, tal. Això lo saben X persones, perquè fan un tema de recerca. Avui, con Instagram en la cuina és fàcil. Si tu dius un restaurant creatiu, en si del món, jo diré si és creatiu o no, perquè em digo això i l'Albert igual. La Michelin és una guia que paga la persona que va i té el seu criteri. Si no t'agrada, fes una guia. En Inma, i això te lo he dit, el món no n'hi ha restant més que la lluita. I el que diguen-ho, jo se les demostro.

El 80% de tota la innovació mundial, n'hi ha 8 milions de restants, n'hi ha uns 50.000 d'alta cuina. No, gastronòmica. Aquí també compta tradicional. Que lluiten. Per lo màxim n'hi ha 8 o 10 i cada 50 anys un ho aconsegueix i el Bulli i tota la nostra generació de los que sabem va aconseguir i aquestes són dades és que el problema que n'hi ha ara en general és que és dogmàtic parlant de dades, som uns desgraciats perquè tu muntes un restaurant gastronòmic que cada vegada ha de ser més car i més petit si fos

cantant poso més altaveus i vinga va, anem aquí a fer una festa que al final a mi em costa el mateix clar és que és l'únic art no deies, Metallica l'esfera de Las Vegas valia 700 euros per persona la més barata perquè després hi ha una nova tendència que és buscar experiències experiències

és una paraula molt fàcil de dir i molt difícil de fer que al final el 20% de la gent paga el 80% restant i són noves tendències que així al camp del Barça passarà el mateix que el 20% pagui el mateix que el 80%. I a la cuina, doncs, dius, no pot ser un restaurant de cuina barat, és molt complex, és molt difícil. Saps com val un restaurant a Coperangues? Alchimist, Noma, Como el Enigma, 1.000 euros, 1.200 euros. El Noma? No, no. Que val el que? Anar a sopar. 1.200 euros. No, no, i a París, la majoria del món, n'hi ha 163 estrelles al món, més o menys. Menys 3 estrelles. De 4 plats, carro de quesos, i tal, 800 euros. I aquí, el disfrutar el celler, en Imma, i les 3 estrelles, i per clar, som un país europeu, això ja no més funciona del que deia abans, del que costa un pis, tal, això, gràcies a Déu, som. Un país, yo viajo por el món y al Albert, yo estoy muy orgulloso de vivir en aquel país con todos los problemas que veiem cada día y tal, pero yo creo que la gente no viaja molt y a ver, parlem tal, yo le digo Japón, Japón es el país de la economía un cullo de mico, el 10% que vale la economía tal, el sou a los pobles a Japón es más baixo que aquí. A veure, tu aquestes dades, dius, tal, tal. Escoltem, vull dir, dades, perquè si no, no funcionem. A partir d'aquí, home, ojalá tothom cobresi 4.000 euros, perdona, net, que és el que faria falta per poder tenir una vida, tal, però jo no sé com. Fíjate, la quantitat d'experts que hi ha al món, jo no sé com es fa això, ojalá. Jo crec que quan se vol volar a persona. Cuando vuelva una persona es lo que voldría. No puja un 10% el salario mínimo. Això, entre cometas, no arreglaré. Es que, vale, pues en vez de comprarte una galleta, compra una altra. Ahora, yo no sé, ojalá sapiese cómo se fa. I a partir d'ara, què? Fundació El Bulli, tenim el restaurant Enigma, la sèrie que podem veure al 3CAT, algun projecte, Ferran? Tornar a obrir un restaurant o. Primero, l'Adrià que té varios projectes.

Allò que heu dit d'aquí, el Bulli 1800, no sé què, què és això? El museu? Ah, vale, vale, vale.

El museu, no, que tothom s'equivoca, vaig a El Bulli Fundació, no. El Bulli Fundació és una entitat jurídica. Vale, vale, vale. L'Adrià que té varios projectes. No he signat encara cap equip, però. Però hi ha coses, hi ha coses. Hi ha coses, hi ha algunes, sí. Sí, em vaig prometre també que no faria res més, però la gent va creixent, els nois que porten amb mi molts anys s'estan casant, ens siguem pares i hi ha algun de fer. El cercle de la vida.

Doncs ho seguirem, ho seguirem. Sí, sí, sí. Farem una mica de tot. Em vull apropar una mica

més al poble, eh? Ah, doncs mira, ho seguirem a interés. Ferran i Albert, moltíssimes gràcies. Tu saps què és lo pendent? El pendent? El pendent més important. Manca, manca. No, no, no. No, no, jo vaig cuinar molt aquest estiu. Tu m'has convidat i no m'has convidat, Ferran. No m'has convidat. Quan vulguis, no m'has convidat. Jo m'has de convidar a mi? No, no, tu m'has de buscar a mi, no? Escolta, ara parlo en serio. La cuina a casa, 2026-2036. Aquest és el gran reto de la societat. Perquè no teniu ni punyetera idea, la majoria, de fer una truita. Ja no dic de fer algo i tal. I el fricandó tampoc se fa si arribes a les vuit i mitja. Lo pots fer el dissabte. No, no, parlo en serio. El temps. No, no, és clar. La gent que arriba a les vuit i mitja, el dissabte, cuines un fricandó, te portes a la família a los mercats, que són fantástics, i tal, igual. I pots fer una miqueta més i lo congeles que queda impecable. I lo dic, això teniu que fer perquè no es parla. Tampoco d'això. Ho farem. Ferran i Albert, no, no, també, també. Ferran i Albert, gràcies per acompanyar-nos. Germans Adrià, avui al matí de Catalunya Ràdio. David Badí, Nacho Corredor, Eva Pomares, Montserrat Nevera i Arturo Puente. Gràcies també per acompanyar-nos. Gràcies. Bon dia. A paus, ara tornem.