Les festes de setembre obren la 23a temporada del "Mans"

Més mans, més arrel, més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora. Sigueu benvinguts a una nova temporada del Mans, el programa de la cultura popular i l'associacionisme a la Ràdio Nacional de Catalunya. Avui encetem la 23a temporada i ho hem fet mirant directament al carrer perquè aquest primer cap de setmana de setembre arriba carregat de moltes festes. Per exemple, Olot, a la Garrotxa, immersa en aquest cas en les festes d'altura, en tota l'activitat de les entitats i el seguici popular. A Torredembarra, al Tarragonès. Posarem la mirada al Vall d'en Serrallonga, que celebra 25 anys de la seva recuperació, o bé a Santa Coloma de Gravanet, on commemorarem un segle de sardanes a la ciutat. També passarem per Solsona, per Cadaqués i per viure també les seves festes majors. I encara més, passarem a l'àmbit dels Països Catalans, a les festes de Gràcia, a Mahó, i també al Jamasí, on els 7 i 8 tornaran les festes de la Mare de Déu de la Salut, una de les grans cites patrimonials del calendari festiu al nostre país. I com sempre tindrem més propostes de cultura popular, associacionisme i molta música d'arrel repartides arreu del territori. Avui amb Anil Hernández a les vies de so, el muntatge musical en Diego Monroy, la producció l'Andy Franco i qui us parla, Quim Rullant. Comencem temporada, cultura popular, associacionisme i tota l'arrel a la Ràdio Nacional.

El mans, la cultura que no surt als grans titulars, però omple carrers i places. Som-hi!

I les primeres notes, una que actuarà avui al Posidònia Fest de Mataró. És la Marta Rius, l'home bala.

I que l'home bala no mori mai.

Que s'aturi aquest moment, vull viure aquest present. Per sempre, riure amb acudits dolents, fer com quan érem nens, sorprendre. No perdem l'ocasió de viure amb il·lusió. I que l'home vala, no mori mai. I que l'home vala, no mori mai. I que l'home.

Deixa tots aquests records per poder-los cercar quan calgui. Que ens recordin que vam ser feliços i potser tornàvem. No perdem l'ocasió de viure amb ilusió.

Avui a les 6 de la tarda serà a l'Ateneu de la Fundació Loro Mataró, dintre el Posidònia Fest, o és la Marta Rius, que des del treball l'endemà hem recuperat aquest Loma Bala.

Si creus que la cultura popular és cosa de quatre, és que no ha sortit mai del teu algoritme. Mans.

Entrem en temari. Torre d'en Barra, el tarragonès, encara que cap de setmana, la recta final de la Festa Major de Santa Rosalia. Els dies centrals ja han quedat enrere, però avui dissabte, festivitat de Sant Adrià, encara hi haurà sardanes amb la Cople Rau Jove i el concert dels 30 anys de la fanfara de Torre d'en Barra. Demà diumenge la festa es tancarà amb una de les cites destacades, la Diada Castellera, amb la gent dels castellers de Lleida, els xiquets de Tarragona i els nois de la Torre. Un dels protagonistes d'aquesta festa de Santa Rosalia. Han estat la gent del Vall d'en Serrallonga que enguany celebren 25 anys des de la seva recuperació. Ahir van fer la seva última aparició en aquesta festa major, un ball parlat especial d'aniversari i la passada del seguici popular. La tradició però ve de molt més lluny. Robert Adai és del Vall del Serrallonga

de Torredembarra. I a Torredembarra ja trobem registres escrits del segle XIX en què representava el poble aquest vall. I amb la recuperació de tot el seguici popular a Torredembarra, l'any 2001 es va voler recuperar aquest vall, del qual encara guardem. Un petit tríptic d'aquella època del segle XIX, de quan es representava, i tenim alguna de les parts del que seria el Vallparlat.

Una documentació feta a partir d'un petit tríptic antic, documentació històrica i altres valls de Sarrellonga del país. I com correspon a un Vallparlat, els bandolers no només expliquen la història de Joan de Sarrellonga, sinó també que aprofiten per parlar i valorar l'actualitat.

I a part, hi ha un dia molt indicat, que és el 4 de setembre, que té lloc al Ball Parlat, que és aquesta representació de teatre popular en el qual els bandolers es van presentar a Serrallonga per ser acceptats dins la quadrilla del bandoler i s'aprofita per fer una mica de sàtira i de crítica cap als polítics, cap al que va passant al dia a dia al nostre poble i arreu de Catalunya.

Els 25 anys d'aquest Vall de Sarrelló que s'ha celebrat durant aquest 2026.

Vam plantejar-nos tot l'any d'actes relacionats amb el 25è aniversari. Nosaltres comencem per Sant Joan, és on es va originar el vall, és el barri de Baixamar, el barri mariner de la Torre, Allí va néixer el ball i vam voler fer la presentació del nou bastuari. Era un bastuari que ja tenia 25 anys i el volíem actualitzar. Ens vam assessorar amb un historiador perquè tingués aquest punt que fos un bastuari reconeixible per l'època.

Un aniversari que ha inclòs una trobada de balls de Serrallonga de Catalunya i diversos actes festius. 25 anys, per tant, d'una recuperació que ha tornat a convertir els bandolers de Serrallonga en una peça del seguici popular de Torredembarra.

Santa Coloma de Gravanet, el barcelonès, viu aquest cap de setmana la seva festa major d'estiu, que va començar ahir mateix, divendres. S'allargarà fins al proper dilluns dissabte, avui mateix, la cultura popular hi tindrà molt de pes. Al matí hi haurà la rebuda dels gegants de la Passaia, vinguts en aquest cas del País Basc, i a la tarda se celebrarà la 31a trobada de gegants, enguany marcada pels 40 anys de la Margarida i en Genís, els gegants nous de la població. També hi haurà galejada a Trabocaires i a la nit Correfoc. Demà diumenge, més cultura popular diada castellera, Correfoc Infantil Aveneres i un acte especial en aquest cas que unirà dues efemèrides, els 40 anys dels gegants nous i els 100 anys dels amics de la sardana de Santa Coloma.

Un segle de sardanes en una ciutat on aquesta música ha aconseguit mantenir un espai propi a la festa major. Demà a la tarda, els gegants sortiran en cercavila fins als jardins de Can Roig i Torres, on compartiran protagonisme amb l'audició de sardanes que oferirà la Reus Jove. Ho explica la Mercè Prats dels Amics de la Sardana.

Tenint en compte que fem el nostre centenari i que els gegants de Santa Coloma celebren el 40è aniversari dels gegants nous, doncs vam intentar organitzar una festa conjunta. I en els jardins de Can Roig i Torres farem un acte en el qual hi haurà una ballada de gegants. I una ballada de sardanes, que la cosa conclourà amb la ballada final de la sardana que se'ns va dedicar pel centenari el mestre Jordi León, que es diu Santa Coloma, 100 anys de sardanes a Gramenet.

El centenari, però, no només mira enrere. Durant aquest any, l'entitat ha organitzat ballades, activitats amb antics membres de les juntes i, sobretot, ha insistit en una de les grans preocupacions del món sardanista, en aquest cas, la transmissió. N'és un bon exemple la feina que han fet amb els corsets oberts i també a les escoles. Ens ho explica, en aquest cas, la Isabel Ibáñez.

Hem anat fent diferents cursets a la plaça de la Vila, tots els dissabtes oberts a tothom, i ha vingut gent, inclús algú de jove, que costa molt més. I aquesta gent s'ha incorporat i la tenim fixa, i som molt animats i ens donen molta solidaritat. Aleshores, també aquest any, com altres més antics, hem fet cursets a l'escola. La cita, per tant, demà dins la

Festa Major de Santa Coloma de Gramenet.

Cadaqués, a l'Ala Empordà, viu des d'aquest divendres la seva festa major d'estiu. Avui dissabte concentra alguns dels actes més singulars de la celebració. Al matí la travessia popular al port i a les 12 les cuacanyes marineres i el pal ensauat. A la tarda sortiran els gegants Abdoni i Lídia i arribarà una altra de les imatges més característiques de la festa, l'exhibició de la cursa de Dolls. Demà diumenge hi haurà, entre d'altres propostes, la festa Holi, sardanes amb la copa de Janissenca i, esclar, l'ofici solemne. Però si alguna cosa vol reforçar enguany la festa major de Cadaqués és la recuperació dels jocs que havien format part de la infantesa de les generacions de casencs. Ho explica la regidora de festes, Airi Rodríguez.

Aquest any volem destacar especialment els jocs de cocanya que es faran divendres a la tarda i les cocanyes marineres dissabte al matí. Aquestes activitats que estan organitzades juntament amb un grup de veïns del poble van més enllà dels jocs de fusta o els jocs gegants de ses altres dies. Pretenen promoure i recuperar les tradicions del nostre poble, fomentant el joc en grup i fent que petits i grans puguin compartir una estona de diversió. Entre d'altres, hi ha curses de sacs, la trencada de l'olla, en què amb els ulls tapats s'ha de trencar una ulla que està penjada, l'estirada de corda o el divertit joc de fer-se menjar amb parelles xocolata amb melindros amb els ulls tapats.

Curses de sacs, trencar l'olla amb els ulls tapats, estirada de corda, jocs que ja practicaven els pares i els avis dels infants que avui hi participen. I aquest migdia tindrà un protagonista especialment espectacular, el Palant Sauat.

Són jocs de tota la vida que volem recuperar i transmetre a les noves generacions. I dissabte al matí seguirem amb les Cucanyes Marineres i el Pal Enseguat, un altre joc tradicional que consisteix a recórrer un pal i aconseguir arribar fins a l'altra punta per agafar un pollastre. És una activitat que sens dubte diverteix tant els que hi participen com a tots els que els acompanyen.

I a la tarda la festa recuperarà una imatge encara més vinculada a la història quotidiana de Cadaqués, els dolls. Una centena de nois i noies recorreran els carrers portant-nos al cap acompanyats per gegants i també la xaranga.

Aquesta també és una activitat molt tradicional arrelada al nostre poble, ja que antigament, quan no hi havia aigua a les cases, els cadaquesencs i cadaquesenques anaven a buscar aigua a les fonts i les portaven amb els dolls. Així que avui en dia veure una centena de nens i nenes del poble recorrent Cadaqués amb un doll és molt bonic.

Durant els dies previs voluntàries del poble ensenyen als més petits a portar el doll tal com s'havia fet tota la vida i l'aigua que s'hi posa el dia de la festa prové de la Font Vella, una antiga font de Cadaqués. Després de l'exhibició arriba la cursa, corre pels carrers mantenint el doll d'aigua al cap.

I encara més festes majors aquest cap de setmana a Sant Quirze del Vallès. Per exemple, el Vallès Occidental fins dilluns, dissabte, de cultura popular tot avui, si voleu participar-hi amb gegants, diables i, a més a més, concert amb Judit Nederman. Demà, xiula, els beta o l'humor d'en Peyu. El Vallès Oriental, també Sant Saloni, viu fins dilluns la festa major marcada pels Corramons, la rivalitat festiva entre els Montsenys i els Monts Negres. A Guisona, a la Segarra, la festa major s'allargarà fins dimarts. Avui dissabte hi haurà trobada gegantera a les 6 de la tarda, actuació castellera, i dilluns, la nit, prendrà protagonisme el bestiari. A Sabadell, al Vallès Occidental, la festa major s'allarga des d'aquest divendres fins dilluns, també amb uns 300 actes. Avui dissabte, la cultura popular hi té molt de protagonisme, amb taller de danses tradicionals, cercavila de festa major, castells de vigília o la ballada de sardanes amb la copla Sabadell. I més sardanes encara. Avui a Alella, al Maresme, la festa de la barema, la copla principal de Llobregat tocarà aquesta peça de l'actança de Domènec Moner.

SENSE ÀUDIO PARLAT

Aquesta que heu sentit és de l'actança sardana de Domènec Moner, que hem escoltat amb el principal del Llobregat, que avui podreu sentir coble i sardana a les 6 de la tarda a la festa de la barema de l'Ella al Maresme.

El batec de la cultura popular i l'associacionisme. Ets al mans, amb Quim Rullant a Catalunya Ràdio.

Seguim encara amb unes quantes festes més. A Solsona, el solsonès aquest cap de setmana ja escalfa un motor per la festa major de la Mare de la Claustra. Els dies centrals són dilluns, dimarts i dimecres, però avui dissabte el programa ja ofereix activitats com la 43a trobada d'accordionistes. La festa major de Solsona té una estructura ritual que pràcticament no es mou des de fa segles. La celebració és en honor a la Mare de la Claustra i té l'origen en un vot del poble del segle XVII, ho explica el regidor de cultura d'Albert Cullell.

I els seus dies centrals són els 7, 8 i 9 de setembre. Sempre són aquests dies, és inamovible, perquè prové d'un vot de poble que es va fer el 1652, ja fa molts anys, que Solsona estava assolada per una plaga de peste. I, finalment, doncs, amb l'intercessió de la Mare de Déu, la van treure en processó, doncs, l'any següent van celebrar la primera festa major en honor seu, la van fer patrona, i portem celebrant aquesta festa major, doncs, des del 1653.

I bona part de la personalitat de la festa passa pels improperis. El nom en què solsona es coneixen els elements del seguici. Gegants, cavallets, bou, molà, sàliga, bastons, i un drac històric del 1692 que sortirà en dilluns en el passacarrers i protagonitzaran els vellets tradicionals tant el dia 8, com el dia 9 a la plaça Major.

Tenim quatre gegants, tenim un drac, que és un drac històric, un drac de 1692, àliga, bou, molassa, vall de bastons. És un seguici molt, molt interessant, que el dia 7 surt fent un pas a carrers. I el dia 8 i el dia 9 fan un ballet a la plaça major, cadascun d'aquests elements, després dels oficis religiosos al matí. Aquest seria l'esquelet central del 7, 8 i 9. A partir d'aquí, però, la festa major és com a tants altres llocs que també hi ha concerts nocturns, activitats familiars, obres de teatre. Tot és aquesta sèrie d'activitats perquè tots els ciutadans de Solsona es puguin sentir una mica interpel·lats.

I matgeria, per tant, que veu en bona part de l'antic corpus solsoní, ja documentat del segle XIV, que explica també una altra de les grans festes de la ciutat, el carnaval. Perquè els famosos gegants bojos del carnaval no s'entenen sense els gegants solemnes del corpus i la festa major, en són precisament la paròdia.

La festa major, amb aquest format més de ritual, més tradicional, que manté un esquelet molt similar a tots els anys, ha propiciat que potser el carnaval sigui aquesta baula per poder improvisar, per poder fer coses més diferents, que sí que per festa major, més enllà dels actes tradicionals, ja es fan moltes coses diferents cada any, però el carnaval potser aquí s'ho han agafat més volada perquè transgradeix una mica. La Festa Major i aquest corpus que sempre ha estat un pèl més tancat, per dir alguna cosa.

Aquest 2026 la Festa Major a més arriba a la 373a edició, amb novetats com el primer correfac de Festa Major, el retorn de l'orquestra Solsona 70 i l'ampliació de la programació fins al dia 12 de setembre.

És evident que som a setembre i, com veieu, les festes majors se'ns mengen. Així que encara podem seguir, en aquest cas, a Olot, a la Garrotxa, que està immersa en altura, que van començar aquest divendres i s'allargaran fins dimarts, el dia de la Mare de l'Altura. Avui dissabte la cultura popular ocupa bona part del programa. Al migdia hi haurà sardanes i vermut cantat, a la tarda diada castellera i batalla de flors. I demà diumenge, doncs, al migdia ballaran els gegants, els cabassuts, els cavallets, i al vespre arribarà el seguici popular. Ens parla d'aquest seguici popular i del fet que per primera vegada l'àliga entrarà solemnament al Santuari d'Altura l'Alba Gorrell, un dels responsables d'aquest seguici festiu.

Nosaltres el que intentem és anar-nos posant al mateix nivell que moltes festes majors modernes que estan actualitzant-se o estan modificant alguns dels patrons dels protocols i de les maneres que tenien de conviure amb la imatgeria festiva, no?, I el primer que farem nosaltres és una cosa que no s'havia fet mai, que és entrar a l'àliga dins l'església d'altura. És una església petitona, per tant, de moment no ens dona per fer un ball, i en un futur, si la cosa anés molt bé, ja ho estudiarem, però sí que hi haurà aquest moment de l'entrada solemne de l'àliga, acompanyada pels músics de l'orquestra, que farà una ofrena a la Mare de Déu, i després, en sortint, començarem a seguir-se oficialment.

Enguany al Seguir-se també permet celebrar una efemèride de la faràndula Olutina. Fa 425 anys de la primera menció documentada dels cavallets d'Olot.

Hi ha la notícia que els cavallets van sortir a la canonització de Sant Ramon de Penyafort fa 425 anys. I en aquell moment, entre les diferents peces d'imatgeria hi havia uns cavallets. Òbviament no són les figures que hi ha actualment, però és la primera menció. Que hi ha a Olot d'aquesta comparsa. Així és que aquest any l'àrea de festes de l'Ajuntament ha decidit fer un acte d'aniversari.

Però les festes d'altura no s'expliquen sense la capacitat de les entitats d'inventar, de transformar i de fer créixer la festa. Així que, i té molt de pes, per exemple, la Wapix, dels Amics del Porc i del Xai, que fa 37 anys, va començar precisament intentant sacsejar una festa que trobaven massa previsible. Aquest cap de setmana hi tornen, amb algunes de les seves propostes més particulars.

Nosaltres participem a la cerca vera del primer dia i llavors, si alguna cosa curiosa són les marranades, que la fem al cinc i al set, que són encierros de marrans, i és un encierro típic com el de Sant Fermins, amb marrans que evidentment no són de veritat. I el vermut cantat, que és un acte nou que fem des del 2023, és un acte on cantem cançons de taverna i on la gent pot beure vermut, pot menjar olives, patates, el típic de festes, que el fem el dia 5 a les 12 del migdia. Avui, per tant,

vermut cantat al migdia a les 8 del vespre, en cierre de marrans i dilluns encara hi haurà una segona marranada. I un altre dels actes que han acabat fent-se enormes, el concurs de paelles en guany arriba a la 17a edició. Mira, el concurs de paelles

vam començar dient, bueno, serem 3 o 4 colles que soparem el carrer Paella. I ens hem convertit que aquest any tenim 1.300 persones, 70 colles que fan paelles i participen al concurs. O el concurs de llançament de pinyol d'olives, que ja l'hem deixat de fer, però que va començar amb una broma nostra de fer concurs llançant el pinyol d'oliva i que es va convertir en un dels actes centrals de la festa.

I encara queden fins dimarts. Gegants, Cavallets, Cerdanes, Vallplà, Tornavoda, Turinada, el Vall de les Espelmes, una festa d'altura on la imatgeria històrica continua sent l'eix de la celebració, però les entitats no paren d'afegir-hi noves maneres de participar-hi i fer-la créixer.

Cultura popular per gent desperta o per qui encara no s'ha adormit.

Senyores i senyores, per tots vostès, el jaleo.

Obrim focus als països catalans. Mahó, a Menorca, s'escalfa ja l'ambient de les festes de la Mare de Déu de Gràcia que viuran als d'Aria Central aquest diumenge i dimecres. Avui dissabte hi haurà la tradicional romeria fins a l'ermita de Gràcia, mosclena floral. Demà diumenge hi haurà el tret de sortida amb el pregó que farà la cantautora. Anna Ferrer, a la tarda, passejada i ball de gegants, amb convidats, en aquest cas, i sonarà el primer toc de Flaviol. Dilluns, l'anomenat dissabte de Gràcia, començarà el replec de la colcada, amb caixers i cavalls. I dimarts, el dia de la Mareu de Gràcia, doncs, colcada, missa de caixers, jaleo del migdia, i al capvespre, les tradicionals corregudes d'escós, abans del darrer cargol i els darrers tocs de Flaviol.

El Jamasí, a la Ribera Alta, ho tenen tot a punt per als dies grans de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, celebració que arrenca la nit del dia 6 de setembre i viurà els moments centrals el dilluns 7 i dimarts 8, amb una festa que concentra en un mateix seguici devoció, teatre religiós, música, dansa, moixerangues i bona part de l'imaginari festiu del País Valencià. Prop de 1.400 persones hi participen cada any. Des de 2011, a més a més, forma part de la llista de patrimoni cultural i material de la humanitat per part de l'UNESCO. En parlem amb l'Àlex Berger, responsable de comunicació del patronat de la festa.

La declaració el 28 de novembre de 2011 per part de l'UNESCO de les festes de la Mare de Déu com a patrimoni de la humanitat ha fet que el GMSI es posara en eixe punt de vista que fins ara no havia estat i que, per tant.

La celebració s'articula al voltant de tres processons. La processó de les promeses, la nit del dia 7, la processoneta del matí, el dia 8, i aquella mateixa tarda, la processó de la volta general. Ens en parla, d'aquesta manera, dels misteris, de les moixerangues, de les danses de bastonets o de la carxofa, el mateix Àlex Berger.

Des de tots els elements que formen la festa, individualment podrien haver-se volgut declarats patrimoni de la humanitat per la gran bellesa, per la gran. Des d'un punt de vista cultural, des d'un punt de vista teològic inclús, i moltes altres coses, però en el moment en el que les agrupes totes, per això anteriorment parlàvem d'eixa amalgama cultural, no? Dances guerreres, moixerangues, danses, diguem, més folklòriques, no? Des del punt de vista, per exemple, del bolero. O danses que poden provindre de gremis, com és el cas dels Arquets, o la Carxofa, les Pastoretes, també, de la representació teatral dels avals, que encara es du a molts pobles. Com el GMSI recull tot això i ho sap convertir, i sobretot, com deia l'UNESCO, ho ha segur guardar i presentar de generació en generació, crear aquest conjunt indissoluble que s'entén sols quan està en aquest conjunt i que realment forma part de l'essència de ser el GMSI i de ser valencià.

Cada dissabte a primera hora el

País Sona amb Mans. Seguim amb Mans a Catalunya Ràdio amb tota la rel a la Ràdio Nacional.

Deixem festes majors, parlem de dansa. Avui dissabte, a Sallent, el Bages celebra una jornada sencera dedicada a la dansa d'arrel, l'Esbartada, un festival que l'Esbarbila de Sallent recupera coincidint amb el seu desè aniversari i que vol ser sobretot un espai de trobada entre esbars, creadors i públic. La idea de fer aquest festival va néixer pràcticament al mateix temps que l'entitat. La Núria Montefilles és una de les responsables de l'Esbarbila de Sallent.

El festival va néixer just el primer any de l'esbar, ara fa 10 anys. El primer any vam dir, ostres, ens agradaria a la llarga fer un festival per poder tenir altres esbars actuant aquí al poble, per poder fer vincle, per poder compartir una mica les creacions que veiem fent els esbars, per tenir també un espai per provar coses i ensenyar petits tastos de laboratoris. I vam dir, ostres, no ens esperem, vinga va, tirem endavant.

La programació prevista per avui començarà a dos quarts de sis de la tarda amb l'Escola de Dansa de les Bar, dansaire de Mollet, padrins de l'entitat Salientina, i després continuarà amb unes quantes propostes més que ens explica d'aquesta manera on té filles.

Començarem veient un repertori de danses tradicionals i de noves coreografies basades en danses tradicionals de tota la vida. Després veurem Mil Primaveres de l'Esbarc Manresà, que és el Premi del Ficolomer de l'any 2025. Després a dos quarts de nou veurem Mosaic, l'últim projecte de la Llançadora, aquest espai que compartim l'Esbarc de Sallent, el de Navàs i el de Gironella. Després a dos quarts de deu veurem Hora Baixa de Radissela. Que també fa una proposta a partir de danses que han inspirat els quatre intèrprets que formen part de la companyia. Han fet com un viatge entre la música i la dansa que per ells ha estat important. I acabarem amb un sarau, perquè ens hauria de gustar acabar la festa ballant i fent ballar de manera popular al públic, que la gent pugui tastar la riquesa que tenim com a repertori de dansa tradicional i que puguem acabar tots ballant.

I anem acabant amb una proposta multidisciplinar a partir de l'Arrel. Dimecres que ve, 9 de setembre, el Teatre Municipal de Girona, el gironès, acollirà el cabaret d'Arrel, una producció de casca i teatre amb la copla La Flama de Farnés, que vol demostrar fins on pot arribar la música tradicional quan es posa a dialogar amb altres llenguatges escènics, el circ, la dansa contemporània, també la dansa d'Arrel, les titelles, poesia, arts visuals i humor, amb música en directe i més de 40 artistes a l'escenari. Ens ho explica la Susana Lloret, productora de casca i teatre.

Doncs és una proposta multidisciplinar que apren com a punt de partida la música de real tradicional però també amb moltes versions, molt versionada, molt arranjada amb tocs més clàssics però alguns també més contemporanis i després sobre aquesta base musical tan potent que tenim de real i posem arts escèniques. Arts escèniques en tots els sentits de les arts escèniques. Hi ha des de teatre d'objectes, hi ha des de dansa, la dansa fusionem contemporània amb tradicional, hi ha circ, hi ha tota l'amalgama de vessants que pot tenir les arts escèniques es fusionen amb aquesta música de real tradicional i és un espectacle que en diem cabaret en el sentit que és una mostra de moltes disciplines i la fusió d'aquestes disciplines.

La música anirà a càrrec de la copla La Flama de Farnés, dirigida per Xavi Molina, amb Enric Canada i la percussió de Mireia Pagès, també al piano i a la veu. Damunt de l'escenari trobem, entre altres entitats i grups, les bars Joaquín Ruira i diverses companyies d'artistes de circ, de dansa, de titelles i de teatre. Barreja, que també ha sorprès els mateixos artistes que hi participen.

Sí, la gent és fàcil, la gent no és fàcil, però bueno, és clar. La veritat és que tothom ha estat molt predisposat i això va ser una experiència que vam fer l'any passat a Real del Mónia Pool, a l'Espai Ter de Torrolla de Montgrí, i aquest any quan hem plantejat a tot l'equip de tornar a repetir, tothom està encantat, perquè. Fins i tot molts artistes que no estan avesats a treballar en aquest tipus de música se sorprenien, el fet de dir, ostres, és que és molt potent, és que es poden fer coses molt xules. I llavors la veritat és que la bona voluntat i la predisposició de tothom també ha ajudat molt.

Cabaret d'Arrel, per tant, dimitres a les 8 del vespre al Teatre Municipal de Girona. Ja per anar tancant, si voleu danses folklòriques d'Arrel, d'arreu del món, doncs la vostra oportunitat són les EGIF, les Jornades Internacionals Folklòriques que enguany venen amb grups de Panamà, Mèxic i Polònia i que podreu veure fins al proper dia 13 de setembre per tot el Principat. Avui són a Santa Maria de Palau Tordiri, demà parets del Vallès, totes dues poblacions al Vallès Oriental.

Fa ben poc que ets anar l'agost del 17, passen anys i l'odi diria que encara et vas tret. N'hi ha alguns que es pregunten quan vas sortir de l'ou, mentre Europa es desplista i ho veu com un afer nou. N'hi ha mort llavors, n'hi ha mort fins aquí, tot un procés que em barranca perquè puguis existir. I no en sentim bé, no fa de mal dir que el teu essencialisme justifiqui algun fill. Si això és voler canviar el món, fer una nova Catalunya, la teva aliança és un nou jo. Si això és voler canviar el món, fer una nova Catalunya, la teva aliança és un nou jo. Ens dius que hi ha una conspiració, però immigració anti-occidental, que posa en manilla els costums dels blancs i que ho censuren tots els blancs. Però en realitat sou un imitat del 3% de data en abans virtuals. Uite, ho començarem en català, amb el minut de ser antifeixista. Si això és voler canviar el món, fer una nova Catalunya, la teva aliança és un nou joc. Si això és voler canviar el món, fer una nova Catalunya, la teva aliança és una.

Aquests eren fetos amb una nova Catalunya del disc romancer Tartera. Els podreu trobar dijous que ve a Sant Joan dels Abadeses, al Ripollès, dins la programació de la Fira de Música.

Nosaltres que ho deixem aquí, aquest primer Mans de la temporada, primera parada d'un curs que tornarem a omplir de cultura popular, de sucessionisme i de tota aquella gent que fa que la cultura continuï viva als carrers i a les places. Amb en Diego Monroy, el muntatge musical, en Nila Hernández, a les vies de sol, la producció d'Andy Franco i Quim Rotllant a la direcció i locució. Marxarem amb la sardana cristal·lina i flamejant de Lluís Bofill amb la principal de Casar. Cople, que demà serà a la Festa Major de Casabells i Mata Judaica. El vaig emportar en una ballada al migdia. Ens retrobem demà mateix aquí, a Catalunya Ràdio, al Mans, en tota la rel a la Ràdio Nacional. Bon cap de setmana.

SENSE ÀUDIO PARLAT