Les finals sardanistes es decideixen al "Mans"

Més mans, més arrel, més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora, benvinguts al Mans, l'espai de la cultura popular i l'associacionisme de Catalunya Ràdio, com cada dissabte al matí, tot a l'arrel a la Ràdio Nacional. Un nou cap de setmana amb moltes coses per explicar-vos i on posarem l'ull a les finals de la competició sardanista. Aquesta tarda a Valls acull la final a la vina infantil i juvenil i demà Balaguer decidirà els campionats de les colles grans. Posarem el marcador al dia i escoltarem com encara en les finals les responsables de les diverses colles. També obrirem l'agenda de fires i festes d'aquest cap de setmana darrere dels presos catalans, on hi destaca, a Santa Coloma de Farners, la festa de l'Artafia. I en el camp musical, doncs, tres festivals, el Molifolc, a Talladell, el festival trobem a Castelló de la Plana i el Cantot, a Cassà de la Selva. Així que des d'ara i durant els propers 40 minuts, amb Rosa Silloe, el muntatge musical, l'Andi Franco, la producció i qui us parla, Quim Rullant, comencem un nou mans.

Sona a poble, a plaça i a gent. Això és el Mans. I és de bon matí. A Catalunya Ràdio, amb Quim Rullant. Som-hi, doncs.

Benvinguts a la REL, a la Ràdio Nacional.

Primeres notes amb una novetat d'aquesta mateixa setmana. És la Coloma Bertran, que continua avançant el seu nou treball Arrelalada, amb aquest On tot comença.

En nit tancada, una petita estrella no vol néixer.

Que va a la terra per alçar murs on viure, tornar a la mare.

Aquesta pluja ha fet canviar les formes del paisatge. No sé com era, però el record per sempre fidel el guardo.

Des de la torre tot són camins de fuga o d'arribada. Pregunta i si mai no apareixis, on aniries? Mira la perla, només els anys i l'obra la fan perfecta. Si tant l'esperes podria arribar l'hora on tot comença.

El joc que imites sense saber cap regla, hi perds i guanyes. Tots els silencis invoquen la presència de la veu nova, d'ànima nova, carbó de ventre amara segueix la ruta. Gira la pàgina en el blanc que t'hi espera, activa la vida, activa.

Un dels temes del nou treball de Coloma Bertran d'aquesta real alada que arribarà a finals de mes. N'hem sentit on tot comença amb la col·laboració de Magali Sare.

Una intel·ligència artificial no repartirà una sardana. Nosaltres sí. Entrem en demà i al mans

d'avui dissabte. Posem el marcador en marxa perquè el cap de setmana acull. Les grans finals del Campionat Nacional de Cerdanes, de colles de competició. Avui Valls al camp decidirà els títols de les colles alevines infantils i juvenils. Demà Balaguer proclamarà a la Noguera les grans guanyadores del Campionat Nacional 2026.

Us expliquem cada temporada i pot sorprendre, però les colles de competició sardanista tenen una particular lliga en diverses categories, per edat i per territori. Aquest cap de setmana es juguen les grans finals de l'àmbit nacional, és a dir, la primera divisió de tota Catalunya, en diverses categories. I tot seguit us volem explicar com arriben les colles a les últimes jornades i què pot passar amb les darreres sardanes competides tant avui com demà. Dir-vos també que, a diferència del futbol, en el cas de les colles sardanistes, com menys punts tens, més ben classificat estàs, perquè el resultat sempre és el de sumar les diverses classificacions particulars que fa cada un dels jurats. Comencem per les colles alabines. La capital de l'alcance serà la plaça que veurà aquesta final. A valls, la colla local, ocells de la Passigolla, surt des de la primera posició amb una lleugera avantatge després d'haver guanyat les dues sardanes disputades a l'última jornada del campionat, a Sitges, l'altre concurs, en aquest cas, que van competir les colles alevines. Els vellencs sumen dos punts, davant dels quatre que tenen menuts d'en Saires del Vendrell i els sis de Trapelles, de Sabadell. Amb dues sardanes encara per ballar, només que en guanyin una, la gent de Valls, i no facin cap xafastre, doncs s'emportarien el títol de campions de Catalunya en alevins. La final infantil arriba més ajustada després de 6 cerdanes competida. La colla Ocells del Bosc, també de valls, està per davant però amb només un punt de marge sobre la colla Xiroia de Barcelona. Escarlata de Lleida és tercera dos punts i mig del lideratge i il·lusions de Caçada la Selva així com Purpurina de Rosselló comparteixen la quarta plaça ara mateix. Els ocells del bosc hauran d'estar fins si no volen que la Xiroia els hi prengui el títol de campiones infantils, que ara mateix ostenten els de valls des de l'any passat. Els resultats d'avui, per tant, poden moure el podi d'alguna manera. I el bloc de valls d'aquesta final que se celebrarà avui la tanquem amb la categoria juvenil. En aquest cas, les colles han fet una fase inicial on s'ha imposat la colla Cabirols de Sabadell, amb cinc dels sis enfrontaments guanyats. Però la final d'avui posa els comptadors a zero. I encara les dues colles més ben classificades per al primer i segon lloc. I la tercera i quarta plaça, doncs també se la jugaran entre elles. La colla sabadellanca, per tant, competirà amb la giravolta de valls, que vol revelar el títol. Nova Tarragona, Dança i Destell, de Rosselló, competiran per la tercera i quarta. Cabirols, depèn d'ella mateixa, però no disposa de marge per especular gaire amb el resultat.

Recopilant, les colles de valls apunten a la primera plaça d'infantils i alevins i pot optar també la de juvenils amb una final més ajustada. La Marina Egea és la cap de colla de les colles vellenques. Bon dia, Marina. Hola, bon dia. En pocs anys heu aconseguit situar les categories alevina, infantil i juvenil. Colles de valls que no hi eren, que no existien, que feia molts anys que no hi eren, les heu aconseguit posar en el top d'aquestes categories. El segret és molta dedicació,

són uns nens que s'ho mereixen moltíssim, fiquen molt d'esforç i moltes hores d'assajos i això és el resultat. Al final d'hores d'assaig i de dedicació i de concentració i de treball en equip.

Anem per categories, en el cas dels elevins, que és a dos concursos. Avui hi ha situats al capdavant de la classificació els ocells de la Passigolla. Ho tenen bé, hauria de ser un drama, hauria d'haver-hi un xafastre, perquè no s'emportin el campionat cap a casa. Són els més petits. Això com es valora i com es fa a l'hora de treballar amb ells?

Bueno, és una categoria una mica complicada. Aquest any hem tingut una mica de transició perquè són nens que estan encara a l'edat de la 20, però ja és veritat que a nivell de creixement ja estan quasi bé a la fase d'infantils, però és l'últim any per categoria dels de la 20 i és una fase complicada perquè és un assajos que no és el mateix que un categoria juvenil que hi has dedicat molt d'esforç, sinó que has d'intentar jugar una mica en passar-ho bé i a. I bueno, en veritat, són dos concursos, doncs ho juguem tots. Sí que és veritat que a Sitges el primer concurs vam tenir els dos primers, però bueno, avui pot passar de tot també. Esperem que no, perquè s'ho mereixen també molt. Esperem a veure quin és el resultat. En la categoria infantil

teniu classificada a la primera posició, amb els tres concursos que s'han fet, els ocells del bosc. Aquí sí que hi ha un tema de mitjanes i d'eliminar la pitjor puntuació. Només amb un primer ja està clar que quedaria la butxaca al campionat.

Sí, bueno, infantil suposo que està més tirat cap a la recta final, que intentarem donar el màxim de nosaltres. La veritat és que són cerdanes complicades, encara que siguin categoria infantil, però bé, el nostre objectiu és anar a ballar, disfrutar-ho i sobretot demostrar aquí a la ciutat el que som capaços de fer, perquè molta gent d'aquí a la ciutat no ens veu als altres pobles i ciutats que anem i llavors. És l'objectiu d'anar a disfrutar i al final ballar el millor possible. Però sí, és una categoria que potser la que més assegurada tenim en aquest cas.

I a juvenils, Camirols és el capdavant i Giravolta i Sou tot just amb una sardana de diferència. En aquest cas hi han hagut els diversos enfrontaments amb sis sardanes que s'han ballat i avui, com ho encareu en aquest cas? Com veieu la competència?

Bueno, crec que aquesta categoria és la més difícil ara mateix, els que tenim molts nervis, que avui ens ho juguem tot, perquè al final és veritat que la Caviralt és una colla amb gran nivell, que estem molt contents de poder enfrontar-nos amb ells a la final, perquè crec que és una colla que tant una com l'altra ens ho mereixen moltíssim, i que guanyi qui guanyi estarem contents, perquè. Bueno, és una categoria que portem poquet. Realment només vam participar l'any passat i vam fer un empat amb la Cabirols a la final de vall. Així que aquest any tant una colla com l'altra pot optar el pòdium. El que passa és que ells porten una sardana d'avantatge i això és important perquè nosaltres per guanyar el campió necessitaríem un primer a les dues sardanes.

Doncs caldrà esperar aquesta tarda a veure què passa al Cursal de Valls, a la capital del camp, aquesta gran final, amb les alumnes, els infantils i les juvenils. Marina, que tingueu molta sort, també, com totes les colles. Moltíssimes gràcies. I sobretot que disfruteu de la festa, que és el que val la pena. Moltes gràcies a tu. Però en aquesta categoria juvenil, la colla de Valls tindrà al capdavant la colla Cabirols, amb el grup Mirant el Cel. La Núria Ferrer és la cap de colla d'aquest grup. Bon dia, Núria. Hola, bon dia. Posem el focus en juvenils, en aquest cas, arribeu amb totes les fases inicials, amb la fase inicial acabada, i amb els que han guanyat més sardanes, els cavirols, han fet una bona temporada.

Sí, realment han ballat bé i han fet una bona temporada, ni més ni menys, i l'estan fent, i estan treballant molt. El que passa que la competència també treballa.

De fet, amb Giravolta, que és amb qui jugueu a la primera i a la segona posició en el concurs d'aquest mateix dissabte a Valls mateix, només hi ha una certa diferència. Per tant, com en quereu al final?

Home, amb ganes i esforç, però a partir d'aquí, mentre ballem bé i estiguem satisfets, jo ja en tinc prou. Si a sobre quedem primer seria fantàstic, però si no. L'objectiu és ballar d'una manera digna d'una final.

A la categoria juvenil, des de la mirada en el cel, sempre heu tingut especial interès perquè la cosa flueixi i llueixi. No seria el primer campionat que us emporteu com a grup?

No, no, no, ens n'hem emportat molts. A mi m'agrada anar a ballar quan ja ho tenim tot fet, saps? Però els nervis d'aquests nanos joves els hi juguen males passades i, a més a més, que la gira volta balla molt bé. Per tant, a partir d'aquí pot passar de tot. Jo crec que en aquest cas no dius, mira és que la gira a volta juga a casa, això és un avantatge, però realment el que vull és que ballin bé, que se sentin feliços de la ballada que han fet i el resultat ja sortirà. No serem ni més ni menys feliços, per dir-ho d'alguna manera, mentre s'hagi ballat bé i hagin set molt dignes.

Doncs no hi hauria res aquest dissabte a treballar fort. És de dues sardanes, eh? O sigui, pot haver-hi empat.

I jo espero que no n'hi hagi. És molt dur per aquests nanos joves fer una sardana de desempat sense conèixer-la, sense res de res. És durillo. Ja hi hem passat per aquí, eh? I encara els que ho van ballar encara ho recorden.

Doncs res, molta sort. Que vagi molt bé, Núria. Gràcies per tenir la trucada al programa. Moltíssimes gràcies a tu. I de valls saltem a la final de Balaguer demà mateix, a la final de les Colles Grans.

També hi ha hagut fase inicial i avui i demà posaran marcadors a zero el grup B, la segona divisió. A competir per la primera i segona plaça hi ha en les colles sempre Tarragona Dança, que ha anat al capdavant quasi tota la fase inicial i competirà per la primera o segona amb Dolç Infern de Lleida. Per la tercera i quarta places competiran les colles Solstici de Barcelona i Tarragona de Dança, que ara mateix estan a pocs punts i que han demostrat molta igualtat. El grup A, la categoria reina del campionat nacional de colles sardanistes. Mare Nostrum i Violetes del Bosc, les dues de Barcelona, protagonitzaran el gran duel històric des de fa molts anys. Després de la primera jornada de la fase final, la colla Mare Nostrum domina per dues sardanes a una. Demà en quedaran tres de sardanes perquè defensi aquest avantatge o perquè les violetes capgirin el campionat. Què pot passar? Doncs la Mare Nostrum necessita guanyar dues de les tres sardanes per assegurar-se el campionat. Només guanyar-ne una voldria dir que es força un desempat. I en el cas de les violetes del bosc necessiten guanyar les tres sardanes d'entrada o bé forçar l'empat guanyant-ne dues. Pel que fa al tancament del podi, les colles Maig de Barcelona, mans amigues de Caçada la Selva i Miren el Cel de Sabadell, arriben empatades en lluita pel tercer lloc. Escoltem protagonistes. Ester Cibran és de la colla Mare Nostrum. Bon dia, Ester. Hola, bon dia. Arriveu en aquesta final, després d'una primera part de la final a Banyoles, amb un punt d'avantatge. Tot i que a la fase inicial, també frec a frec amb Violetes, també va quedar la cosa amb un sol punt, si no recordo malament.

Sí, sí, hem quedat molt junts. Es va decantar a Vilassar, la primera fase la van guanyar ells, però bueno, això com, bueno, ara des de Banyoles es compta de zero i bueno, ens ho juguem a dos concursos.

Com us prepareu aquesta última jornada?

Doncs una mica igual que m'han preparat la resta. El nostre objectiu a tots els concursos és treure el millor de la colla, fer les millors ballades i les millors ardenes possibles i avalar igual. Evidentment hi ha molta més pressió perquè és la final. Però l'avantatge que tenim les dues colles és que estem acostumats a afrontar aquestes finals i bé, sabem com hem de treballar, buscar el punt d'estratègia, tenir-ho tot ben preparat per fer els canvis oportuns en funció de com vagi la jornada i molt concentrats i anar a gaudir i a donar un bon espectacle que és el que al final és l'objectiu.

Com veu encara la temporada, heu tingut molts canvis aquest any, heu hagut d'apretar molt fort, què heu fet?

Aquest any sí que hem tingut, molts canvis tampoc, perquè costa molt tenir canvis, sí que hem tingut a mitjana de temporada alguna incorporació. L'any passat també vam tenir, fa dos anys també, estem apostant per l'any molt jove que s'està incorporant. I evidentment la estem fent, la fem ballar i la fem participar i l'objectiu és millorar i aquesta és una incorporació que hem tingut a casi a final de temporada, doncs treballar-la perquè l'any que ve la tinguem ja a Pont de Carmel, igual per ponts, igual ja de bota, però bueno, treballar i treballar amb qualitat i que no perdem el nivell que tenim i sempre millorar-ho.

Com a espectadors, és evident que arribar a la final amb una mica d'emoció té el seu què? M'imagino que per a vosaltres no tant, seria més fàcil arribar amb la feina feta, però m'imagino que també el punt de competició, el fet que hagi recuperat les violetes, el fet de participar al campionat, deu incentivar més a

l'hora de treballar. Evidentment que sí. Nosaltres, Violetas, una mica necessitem, les dues coses es necessiten mútuament. El fet que Violetas hi sigui és un punt més d'emoció. I d'energia per poder continuar. Quan ells no hi són, evidentment s'ha de ballar, no et pots refiar mai, i sempre anem als concursos a ballar el millor possible. Si no estan les violetes, no, no, no, perquè en qualsevol sardana et poden passar, i evidentment ha passat aquest any que no ens han passat violetes, ens han passat altres colles.

¿Seria desitjable un empat per haver d'anar a una sardana? O més val no jugar-se-la tant?

Nosaltres no volem el desempat, que guanyi una o l'altra, però el desempat no el volem. No és just, una sardana de desempat tampoc no és justa. Entrem on sempre, perquè un campionat de dos concursos o un concurs tampoc no és el seu, però les colles que volen així ja està. Arribar a una sala de desempat, bueno, sí, la gent, bueno, sí, el Morbovera aquí guanya, però tampoc no. Sí, i això, que no sabem les ranes, si et toca una rana que no te la saps, doncs tampoc molt espectacular no pots donar. Faràs el que puguis i si és que una gauda, doncs sí. Però, bueno, nosaltres, evidentment, no volem arribar al desempat. I l'he tancat que tampoc puguin arribar.

Perfecte, doncs, Esther, que tingueu molta sort aquest diumenge, que vagi molt bé i, sobretot, gaudiu de la festa, perquè al final és el més important de tot plegat. Moltes gràcies. Maritxell Sanz, Violetes del Bosc. Bon dia, Maritxell. Hola, bon dia. Gran notícia que hàgiu retornat al campionat. Això s'ha de dir per començar. Gràcies. Teníeu ganes, m'imagino, no?

Sí, sí, sí. Entre ganes i por, una mica, perquè, clar, com que també vam plegar. Vam haver d'abandonar el campionat fa un parell d'anys, estàvem amb por que no ens tornés a passar una cosa similar, però necessitàvem sortir perquè som gent de campionat i sense competir és complicat mantenir la colla, però bé, molt il·lusionats.

Heu tornat amb una plantilla molt renovada. Com ha anat aquest temps de transició que heu passat? Com us heu plantejat la temporada en guany?

Renovada, alguna incorporació nova hem tingut, però sí que és cert que som els mateixos que érem, amb un parell d'incorporacions noves tan sols. L'any passat, doncs, fa dos anys vam haver de parar per temes que eren molt justos, lesions, companys que se'n van anar a estudiar i treballar fora, i ens vam quedar molt poques persones, però la gent s'ha anat incorporant, com que vam fer un any una mica així, com és el Campionat de Barcelona i altres, ja era el que podíem fer en aquell moment, però sí que és cert el que et deia, que aquest any va ser o sortim o sortim. De la manera que sigui, el fet només és de dir, estem vius i tornem a activar-nos a poc a poc, i tornem a assajos, a plegs, a veure si trobem més gent perquè si no la cosa es veia complicada. I la veritat és que bé, el nostre èxit era sortir, de fet, vull dir que no era més enllà, o sigui, sortir, sortir de la millor manera possible, però el fet era sortir perquè la colla no acabés morint. I la veritat és que estem sorpresos de com ens han ensanyat. Content.

A Banyoles, que es va celebrar la primera part de la final, vau guanyar una de les dues sardanes. Ara demaneu amb un lleuger desavantatge. Desavantatge, sí. Però clar, vulguis que no, tres sardanes, pot passar qualsevol cosa. Com ho encareu per demà?

Doncs ho encarem, la veritat és que això, entre nervis, contents i, òbviament, quan arribes en aquesta situació que no era el plantejament d'iniciar la temporada, o tens ganes de guanyar, o sigui, les coses com siguin. L'únic que sí que és cert és això, que al final el que volem és disfrutar. Arribar fins aquí ens ha costat, no ens ho esperàvem gens, ja estem demà a la final de Balaguer, això, per disputar primer o segon lloc, del segon segur que no baixarem, nosaltres anirem a per totes, però al final el que tenim és ganes de disfrutar-ho, de que la colla estigui contenta, i pensar que l'any que ve hem.

Si voleu guanyar amb les tres sardanes de demà, heu de guanyar-ne les tres, directament.

I un empat, havent parlat també amb

l'Esther Cibran, diu, no és desitjable per ningú.

No, no és agradable. La veritat és que no. Al final molt bé, perquè dius, fins a l'últim moment podem competir i estem demostrant amb dues colles, però és millor que quedi definit abans i deixar de passar aquest maltrangut. Però al final també és una situació de nervis, de coquet i de repte. Si pot ser el desempat, que ens estalviem el desempat millor que millor. Però si ha de ser, doncs mira, doncs hi serà i ja està.

Maritxell, moltíssimes gràcies per tenir la trucada. Molta sort demà a la final i, en fi, que guanyi la festa, que és el més important, i sobretot el que deies, disfrutar de ballar, de ballar bé i de trobar-se una vegada més a la final.

Exacte, és això. Així esperem que surti i després els resultats ja es veuran. Moltíssimes

gràcies.

Ah ah.

Aquesta era Prada, Pobilla del Canigó, Sardana de René, Picamal i que hem sentit amb la principal de Llobregat. Una de les peces que sonaran avui a la final del Campeonat de Catalunya a Valls.

Cada dissabte a primera hora, el país sona amb mans. Música.

Més enllà de les finals sardanistes, el cap de setmana arriba carregat de fires de tardor, productes locals i cultura popular. Fem-ne una voltada ràpida arreu dels països catalans. A sort, el Pallars sobirà, la Fira de Tardor posa al centre la ramaderia, els productes del Pirineu i els oficis del territori. A Vic, a Osona, la Fira de Muntanya reuneix esport, natura, llibres i cultura excursionista. A Vilanova de Maià, demà mateix a la Noguera, recuperen la Fira de la Perdiu. Areva de l'antiga Fira de Sant Martí, amb artesania, aus i productes del camp. A Olost, al Lluçanès, la Fira de Roca Guinarda, que fa tornar els carrers al segle XVII per reviure l'univers del bandoler per a Roca Guinarda, entre escenes i música tradicional. Al País Valencià, a Palmera, a la Safó, viu l'Arrelat, més de 30 parades, tallers, música, danses, pilot al carrer i la moixeranga de la Safó. I a Llosa de Ranes, a la costera, recrea el bandolarisme valencià del segle XIX, amb la Fira de Roders. A Mallorca, Sant Marçal, a Marratxí, a Reiguer, acull la Fira de Tardor amb mercat artesanal, tallers de fang i ballada de gegants. I a Perpinyà, al Rosselló, commemoren avui la Diada Nacional de la Catalunya Nord, que recorda el tracte dels Pirineus amb cultura popular, manifestació i concerts.

Sou al Mans, sou a Catalunya Ràdio, amb tota la rel a la Ràdio Nacional.

Seguim amb més coses perquè Santa Coloma de Farners, a la selva, aquest cap de setmana, la ratafia no és només una beguda, és una fira, és un concurs, és gastronomia, és música i tot un ritual compartit pel poble i, esclar, també molta cultura popular. Arriba la 45a edició. El centre de tot plegat continua sent aquest concurs de ratafies casolanes. Però al seu voltant hi ha la fira de productors, el Ratafiarium, els fogons de Ratafia, tastos, exposicions i una litúrgia pròpia que comença amb processó de la confraria i acaba amb el lliurament del panor al nou custodi. Aquest dissabte, avui mateix, hi ha a la fira durant tot el dia cuina amb Ratafia castellers, gegants, al Vall de la Purificació de les Herbes i a la nit al Vall de la Ratafia. Demà hi haurà la cursa, els tastos, activitats familiars, música i litúrgia del tancament d'aquesta nova edició de la Fira de la Ratafia. Ens centrem en un detall, perquè us imagineu una ratafia que contingui herbes d'aquí, com el romaní, la menta, i també ingredients japonesos, com per exemple el cítric yuzu? Doncs bé, amb aquesta combinació, un pagès del Japó n'ha elaborat una, de ratafia, que ha presentat en el concurs de Santa Coloma de Farners. La Laia Claret, amb el muntatge musical de Jurell Lluís Santís, ens explica el perquè d'aquesta ratafia japonesa i els inicis d'aquesta festa que celebra la 45a edició.

Fa més de 10 anys vaig descobrir el no-chino, un licor típic del nord d'Itàlia fet amb nous verdes, i vaig començar a elaborar-lo amb les nous de casa. Investigant les herbes japoneses del meu entorn, vaig descobrir la ratafia catalana.

Aquest que acabeu de sentir és Daishiki Igarashi, que ha presentat la seva versió d'aquest licor al concurs anual de la festa. Una història que neix, com explica Xavi Amat, membre de la confraria de la Ratafia als organitzadors.

Vam fer un taller amb els amics del casal català de Tòquio i necessitàvem nous. I vam estar buscant nous per tot Japó i vam anar a petar amb un pagès molt tradicional del nord del Japó i quan li vam demanar nous per fer el taller, diu, home, jo també vull participar i també vull saber què és la Ratafia. I Igarashi l'ha fet a la seva manera. És una ratafia molt i molt curiosa perquè està feta amb herbes que compartim d'aquí, com la menta, el romaní, però també ingredients típics d'allà, com el yuzu, el sancho, que és un tipus de pebre molt cítric, el kaki, que ell cultiva kaki sec.

Un any de rècord de ratafies que s'han presentat al concurs. El jurat haurà de triar la millor d'entre 340. Una edició d'homenatges. Els confraires d'honor d'aquest any són els que el 1982 van organitzar el primer concurs de ratafies. S'anomenaven Jovent del Poble i Joan Ferrà, un dels fundadors, remarca que la intenció era trencar amb la festa major que organitzava el Centre Cultural Colomenc.

Era una festa major de traje corbata, de palco, i tu ets soci del centre, pots entrar. Tu no ets soci, ni pagant el que sigui podies entrar. Estàvem en un temps de canvi. Estàvem al principi de la democràcia, que tot anava entre filets. Tot el que feies era trencar el sistema.

Va ser una mica una rebel·lió volguda del jovent.

Sí, podríem dir que sí. En realitat va ser d'aquesta manera, o sigui, el jovent quan arribava a la festa major marxava.

Pep Solà, un altre dels membres de Jovent del Poble, recorda per què van voler potenciar aquest licor

català amb el concurs. Nosaltres érem gent inquieta, interessada per molts temes, muntanyisme, escoltisme, cultura popular, llengua catalana, literatura, cinema, etc. I amb la ratafia vam veure aquesta cosa que ens lligava amb aquest rescat de la tradició catalana. I a més a més era un element que s'estava perdent, perquè a les nostres cases n'havíem sentit a parlar de què es havia fet, però en aquells moments, en moltes cases, es havia deixat de fer.

I especifica que es van inspirar en Francisca Pastells i Durà.

Amb la ratafia vam començar a tenir notícia de dones que sí que encara en feien. La Consol Pere Caula, la Llúcia Casadevall, etc. I aviat també vam anar a parar a la Francisca, perquè la Francisca, a més a més de fer-ne, era una senyora buscarola autèntica, que vivia en un contacte i comunió amb la natura que ens va impressionar.

Aquest any l'organització immortalitza la figura de la Francisca amb un cap gros de la imatge de la històrica buscarola.

Ara anem cap a Talladell, amb una entitat municipal descentralitzada de Tàrrega, l'Urgell, d'uns 190 habitants, que avui i demà celebren la segona edició del Molí Folk, impulsada per la cooperativa El Galliner, Agitació Cultural. Una proposta que porta molta música d'arrel, circ, dansa, cultura popular, en un poble molt petit, i que vol que els veïns no siguin només públic, sinó part activa del festival. Eduard Escanyo, del Galliner, explica d'on va sortir la idea i per què el folk els permetia reivindicar la cultura feta des dels pobles.

Un festivalet al poble d'on tenim la seu social de la cooperativa El Galliner. Volíem reivindicar la cultura als pobles petitons i vam decidir que el tema del fol, que ens agradava i ens encaixava molt per fer un projecte cultural al poble i que reivindiqués la cultura.

La programació d'avui comença amb Teixint Memòries, un taller de la companyia IF Circus, en què dones grans del poble elaboren una corda que demà formarà part de l'espectacle Amalic. Avui al migdia hi haurà vermut i concert amb Sorgen a les 5, trobada de Nancy Catgrossos amb Sarcavila, a les 7, Vall de Gralles amb els Quatre Vents i a les 9 del vespre, sopar popular a la nit. Atenció als dos concerts que hi ha previstos, un amb Artur Blasco i Cati Plana i per tancar a l'OSA. El Molifolc no vol ser només una suma de noms, el projecte defensa una cultura de qualitat, una remuneració digna per als artistes i una manera de programar allunyada de la lògica dels macrofestivals.

Des del Galliners sempre apostem per, normalment, quan treballem amb cultura, els pobles petitons, reivindiquem la cultura, però també reivindiquem que siguin productes de qualitat, reivindiquem que els artistes tinguin la remuneració adequada, és a dir, ens agrada treballar la cultura des d'una altra visió, no només merament econòmica, com està passant ara amb els macrofestivals, diguéssim.

Demà diumenge, a partir de les 12, serà el torn de Socarrel de Núria Argelés, una peça que posa en diàleg la dansa contemporània amb la dansa d'Arrel i el paisatge del Pla de Lleida. Després, IF Circus presentarà Malik, construït amb la corda i les veus recollides en el taller d'avui, és a dir, circ, memòria històrica, artesania i vida rural. El festival, a més a més, també vol activar el poble i el territori, fer que la cultura porti gent a tallar d'ell, generi activitat i reforci la comunitat local.

Tenim molt clar que som de Lleida, que és la realitat que hi ha i la volem ajudar i volem potenciar que la gent vingui als pobles perquè al final és activar l'economia i activar la societat d'aquí. Molifolc, per tant,

avui i demà a l'Espai del Molí de Talladell a l'Urgell. Activitats, a més a més, que són gratuïtes, esclar, excepte el sopar. Minem cap a la setmana que entra, perquè dijous que ve, fins dissabte, Castelló de la Plana, a la Plana Alta, Es convertirà en l'aparador de la música valenciana amb la 14a Fira Trobem. Durant tres dies, l'auditori i el Palau de Congressos combinaran concerts oberts al públic amb l'activitat professional, debats, formació, tallers, trobades ràpides i presentacions de projectes. El cartell supera la quarantena d'artistes i travessa molts llenguatges. Des del Mans posem especialment al radar en noms com Pep Jiménez Botifarra, Feliu Ventura, Ana Ferrer, Noelia Llorenç Titana, Tomàs de los Santos, La Chica Dulzaro. O Terra de Guapas, l'espectacular concert i posada en escena de Sandra Montfort. Propostes que des de llocs molt diferents fan dialogar la música popular i la memòria amb la creació contemporània. Fira troben, per tant, el País Valencià, que comença dijous, s'allargarà fins dissabte a Castelló de la Plana i que engloba, més enllà de la música valenciana, també música d'arreu dels països catalans.

Dissabte a les 6 del matí, Mans, amb Quim Rullant.

Encara una altra cita per aquesta setmana que comencem divendres que ve, que s'ha de la Selva al Gironès, tornarà a convertir-se en un gran espai per coescoltar, per conversar i per cantar. El Festival Cantut celebra la desena edició del 13 al 15 de novembre amb una trentena de propostes repartides en 12 espais. Concerts, tallers, xerrades, presentacions i àpats pensats per cantar en comunitat.

Quan jo aniré petitet, petitet, un jove tendre, em vaig infundar l'amor.

El cantó va néixer l'any 2012 com un projecte per recopilar i difondre les cançons de tradició oral i sobretot de transmissió oral de les comarques gironines. Des d'aleshores ha construït un arxiu amb milers d'enregistraments, però també ha impulsat produccions, exposicions i un festival que busca una cosa essencial, que aquestes cançons no quedin immòbils dins d'un arxiu, sinó que tornin a circular. Del 13 al 15 de novembre, Caçada la Selva acollirà la desena edició d'aquest festival amb 31 propostes, 14 de les quals són pensades expressament per a l'ocasió. Per saber què hi trobarem, què significa arribar a aquesta desena edició, en parlem amb l'Albert Massip, ideòleg del Cantut com a arxiu i també responsable del projecte. A la presentació vam poder parlar amb l'Albert Massip.

Bon dia Albert.

Bon dia. 10 anys de CANTUT, destacar-vos la raó de la premsa que no us ho haguéssim imaginat mai

el que ha passat. Clar, el projecte CANTUT és un projecte que ha anat naixent de forma paulatina i sense pressa. Arriba un moment que t'adones que de mica en mica el segon, tercer any comença a ser com un festival que ve gent d'arreu dels països catalans. Venen persones que et diuen, ostres, això és gaire necessari de fer. Es va extenent, això va continuant en els anys i arribem a deu anys. Ha estat de forma supernatural, però continuem amb les mateixes línies, la mateixa il·lusió del primer any, però sí que realment el primer any, el 2016, no sabíem quin era el nostre horitzó, no?

Una de les coses que també està acabant rodada a la premsa, que de fet ja fa molts anys que respira, és aquest concepte de les coses es fan amb cura. La frase és l'antifestival.

És una frase que ens va dir un músic, que ve molt sovint aquí al Cantut, i ens va dir, diu, és que sou l'antifestival, no? Sou un festival que la cançó menys antiga té 50 anys, i de fet ja no ens en anem a les més antigues, no?, que potser en tenen centenars, no? Però al mateix temps tenim un arrelament al territori molt important, és a dir, estem parlant que hi ha una implicació de les entitats, dels col·lectius, de les escoles de caçar de la selva, que hi són, cantants d'aquí caçar. Per tant, aquesta implicació en el territori, el tipus de repertori, que els espais més venuts, que parlàvem també, siguin els espais on la gent pot fer festa cantant, ostres, això és el que creiem que no és la línia de la gran majoria de festivals. I estem molt contents que sigui així, només faltaria, perquè el feedback que rebem per part de la gent és molt important, i això ens ho diuen, ens diuen, ostres, que estem molt contents de ser aquí, ens ho estem passant molt bé, i per tant, seguir aquest antifestival que ens deien temps endarrere, doncs, no tenim cap problema per continuar, que és la nostra manera d'entendre les coses, aquest arrelament al territori. Sí, una cosa és convèncer el públic, l'altra cosa és convèncer els músics. Exacte. El que intentem fer moltes vegades és, de fet és un dels nostres objectius, és, a part de donar a conèixer les propostes al públic, que això potser seria la línia d'un festival qualsevol, El que intentem és trucar portes, gritar, insinuar a alguns músics, a dir, escolta'm, t'has mirat aquesta web? T'has mirat aquest arxiu que tenim? Has vist que això podria tirar cap a aquesta banda? Perquè, clar, hem de pensar que el que hi ha recopilat, aquestes 2.300 gravacions, n'hi ha de tot tipus. Però si tu agafes per àmbits temàtics, a vegades pots arribar a tenir un projecte amb una certa coherència, com és el cas que ha fet en Jaume Pla, en Masoni, de la bisbal que s'ha endinsat en el món de la mentida, dels enganys, dels desenganys, que serien altres formes de mentida. I d'aquesta manera hem fet un assessorament amb ell per poder tenir un projecte, un espectacle que tingui una coherència a partir de cançons de tradició oral, cosa que en Jaume Pla, en Masoni, mai de la vida s'hauria, a temps endarrere, mai s'hauria atrevit amb aquest tipus de repertori. Doncs mira, ho estem aconseguint i es podrà veure per primer cop aquí al Cantut. Aquest tipus de sinergies

s'han anat treballant, però d'alguna manera han anat creixent moltíssim, perquè te'n vas a Fira Mediterrània i moltes propostes diuen, hem anat delgant tot. Sí.

Bé, no sé si he dit per sort o per desgràcia, som un referent en aquest sentit. Per sort, perquè és un orgull que aquesta feina que estàs fent de picar pedra, d'anar a entrevistar un avi, una iaia, que et canti unes cançons, aquestes cançons acabin prenent sentit. I dius, ostres, que bé, no? Ara també, per altra banda, també penses per què en aquest país no hi ha més propostes d'aquest tipus, o més recerques fetes, o potser perquè no hi ha la manera de conèixer-les, no? Però sí, tens tota la raó que bé, que cada vegada hi ha més gent que veu d'aquestes fonts de la tradició, no? I això ens fa estar molt. Enguany, destaca'ns els ítems que hi haurà. Aquest any es compleixen els 80 anys del naixement d'en Xescu Boix. En Xescu Boix va ser una figura clau de l'animació infantil, un referent, no només pel que fa a repertori, que ell de fet bevia molt del folclore americà i tenia traduccions, De fet, de cançons pròpies d'en Xescu Boix no n'hi ha, però ell per tant feia moltes traduccions. Llavors, el que feia molt era agafar cançons tradicionals catalanes que li havien arribat des de la família, que li havien arribat a través de cançoners, o des de pastors que li cantaven cançons, i difonia aquestes cançons. Però també el que és interessant d'en Xescu Boix és la seva manera d'entendre la cançó. Era una persona allunyada del món de l'espectacle, era una persona sempre, o gairebé sempre, a peu, amb la mainada a terra, sense escenaris, i per tant ell, aquesta filosofia que creiem que és essencial i que té molt a veure amb el canto, que és, no canto per la mainada, sinó que canto amb la mainada, la forma col·laborativa, la part comunitària. Estic cantant i tots estem cantant, i això penso que és essencial en la figura d'en Gius Comuix. I aquest és un dels pilars del festival d'aquest any.

Aquesta decena edició ho treten els asos, els Sant Cristos Grossos, en els sopars, no? Sí.

Aquest any comptem amb dos grups de referència al que fa la dinamització de sopars i de dinars. Segurament són els dos grans grups que, a partir d'ells, s'han generat altres experiències i que altres grups i col·lectius que han propiciat aquest tema del cantar. Són Germà Negre, que els tindrem el divendres, amb l'Adrià Dilmé i tota la colla de Balloles. I després tenim en Joan Garriga i en Carles Belda, que segurament, si els primers són els pares, aquests ja serien els avis de referència de persones que s'han involucrat en el que és la dinamització. I que ho fan tenir també, no? I els vam tenir els primers anys, els vam tenir els dos primers anys, i no han tornat més, no? Com a ells, no? Com aquest tipus de proposta, i ara sí que hem dit, doncs va, ja que fem deu anys, traiem-los aquí i que siguin, com dius tu, els Sant Cristos Grossos. Hi ha pares, ja he vist, però hi ha fills i nets, Laia Gluc, Marc Pujol. Exacte. I llavors tenim dues persones joves que ens venen als dinars de cantadors, en els dinars segurament la dinamització no és tan important, però sí que són persones que tenen un. Una sensibilitat cap a la cançó popular, cap a la cançó tradicional, cap a la cançó d'arreu, com són la Laia Gluck, que ens acompanyarà el dissabte i la Marc Pujol el diumenge, i que ens venen a acompanyar, perquè en aquest cas els dinars estan acompanyant, perquè el que passa dels dinars és que moltes persones s'aixiquen de la taula i canten i tothom es posa a cantar amb elles. En aquest cas no són tant els protagonistes, sinó que són persones que estan acompanyant els cants.

Se'n va la guerra al general Bombo.

Una lota que dormia a s'abora d'un estel somia. Va que tenia el lloc de venas arres tremut. S'apell per soca d'un recorregut sinuós barrut. Boixos i bèstis troben en sombra un repòs. Ses palmeres estirades, filles de sardamba, jampes. I aprofa en BFA perquè creix horitzontal. Si mireu bé sa carona, té tres signes ancestrals. Crivell de sa callona i vacatjada.

Per seu pixós. Ses palmeres estirades, ties de sartambejar. En passar-li a prop fan befa, però la volen empaltar. Ha begut de moltes pluges, no té pressa per quejar. Trigada de sacalló,

Aquesta era la blanca d'en Mestres, des del turmerí de les Laranà, Ana Sala i Lara Magrinyà, que avui presenten a l'Auditori de Barcelona el seu esperat treball turmerí.

I nosaltres que pleguem, tanquem aquest mans, posem-ho a fer amb la Rosa Silloe, el muntatge musical, l'Andi Franco, la producció i en nom de tots plegats, en Quim Rutllan. Acabarem mirant cap a la final de colla sardanistes grans de demà a Balaguer. Una de les sardanes que hauran de ballar a les colles, atenció al compromís, és aquest joc in serra, Roses del Brull, que també formarà part del 75è concurs, que es farà a la plaça del Mercadal i en aquest cas amb la Copla Maravella. Ara la sentim amb la Copla de Cambra de Catalunya. Gràcies per ser-hi, ens trobem el proper cap de setmana aquí mateix a Catalunya Ràdio, com sempre en tot l'arrel, a la Ràdio Nacional.

SENSE ÀUDIO PARLAT