Les noves il·lusions de Ferran Torres i Marc Andreu

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva el meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Passa un minut d'un quart de set de la tarda. Marta Montani, bona tarda. Bona tarda. I Marc Andreu, molt bona tarda. Bona tarda, pendons. Molt bé, rient ja d'entrada, i això s'agraeix. Ja tinc el tall, ja tinc el tall. Ara l'escoltarem. Ah, sí? Ah, bueno. Escolta'm, la Juliana la tenim gravant Club Tàndem i havia d'arribar molt just de temps,

però al final. Ha estat treballant tant la Juliana i la Marina Porres també fent coses superinteressants que aviat podrem veure i des d'aquí dir que l'enyorem moltíssim i que és molt evident que falta ella. I serà molt evident que falta ella.

Hi ha un cràter a Catalunya Ràdio Avui i concretament en aquest estudi. Totalment, és que omple més del que us podeu arribar a imaginar des de casa. És un dilluns molt difícil avui. Molt delicat. Això ens ho deixarà sentir després. Sí, sí, després ho sentiré. No, perquè a la tarda han vingut uns quants imitadors del Cracòvia i un dels nous personatges és Joel Díaz, una persona que coneixem moltíssim.

És a dir, hi ha una imitació de Joel Díaz. Sotenero, company aquí de Catalunya Ràdio, i l'imiten Carles Roig, l'actor.

I vosaltres l'heu sentit i es veu que és increïble

és igual la Marta s'ha tirat enrere de l'emoció pensant que es tenia el Joel Díaz

davant és que no tenia el cap que fos una persona tan fàcilment imitable, saps? gent que és així com propera a tu no te'ls

imagines imitats i t'ho acaben traient, eh? que és el que comentàvem abans amb la Marta de que no sé com t'ho agafes si un dia t'adones que t'estan imitant en algun lloc perquè és aquesta exageració que fan d'algunes coses que dius, que fas.

Tot i que hi ha vegades que et claven tècnicament, que la veu és exactament igual en Xavi imitaciones, en Xavi ho fa tot també calcadíssim amb una tècnica brutal. De vegades hi ha gent que tira més per la paròdia, però ell, per exemple, fa una imitació 100%.

A mi m'estranya que no us hagin imitat mai a vosaltres, de veritat.

Però jo crec que amb la Juliana no la farien bé. Com la Laura Escanés. Exacte. Tirarien més d'una tia que crida, que és rosa o no sé com. Li farien la caricatura. La caricatura total, sí. Jo espero veure-ho en algun moment. Jo espero que no. I la Juliana menys.

És veritat. Ella es moriria. I el teu riure podria funcionar com a imitació. Sí, sí. És imitable. Per cert, moltes gràcies a tota la gent que va venir a Vicaveurens, a l'Atlàntida, ahir al migdia, a les 12 del migdia, més de 800 perfectes que ens van acompanyar i ens ho vam passar molt bé, la veritat. Crec que un dels millors bolos que hem fet mai. Vam sortir molt contents i ens ho vam passar molt bé. El proper serà a Barcelona, al Teatre Coliseu. D'aquí dues setmanes gairebé. D'aquí 15 dies. Ja, i hem de canviar tot el guió. Sí, jo ja estic preparat, no vull dir que Marta espavila. Mare meva. Tu, Marc Andreu, també posa't les pibes. I llavors anirem a Esparreguera. I d'Esparreguera, sí.

I anem al desembre, concretament el dissabte 12 de desembre a les 7 de la tarda, és la funció, i encara podeu trobar entrades. Aquí sí que hi ha entrades. A Barcelona no, per això. A Barcelona totes exaurides.

I a Esparreguera sí, d'acord.

A Esparreguera sí. Bé, passen 4 minuts d'un quart de set. No sé si us recordeu, però la setmana passada vam demanar a la Col·laboració Ciutadana per intentar trobar unes ulleres que un oient va perdre al concert de comiat de La Fómiga a Barcelona. I tant. Doncs bé.

Eren brada i roses i marrons i negres, no?

I molt cares, pel que ens deia aquella oient. Doncs bé, aquesta oient ha contactat amb nosaltres. Diu, mil gràcies per ajudar-me a fer difusió per les ulleres, però haig de dir que no han aparegut. I vinc de l'òptica ara mateix i ja les he tornat a encarregar. Diu, cobro la setmana que ve, per sort. Eren unes ulleres cares, que deien que li havien costat molts que des. Diu, fins aquí la història de les ulleres parada perdudes, però moltes, moltes gràcies per haver-me ajudat. Per tant, una abraçada molt forta a aquesta oient que no ha pogut recuperar les seves ulleres. M'ha semblat que havíem de tancar aquí aquesta història per si la gent seguia buscant-les per tot arreu. Per cert, canviant de tema, i això no fa gens de gràcia el que explicarem, aquest cap de setmana molts oients ens han escrit al 677 27 10 58 escandalitzats per la publicació que va fer ahir la model i empresària Jéssica Goicoetxea sobre els aldarulls que es van viure dissabte a la nit al centre de Barcelona.

I no hi és la Juliana. O sigui que, Roger, ens toca dir alguna cosa a tu i a mi.

A veure, per posar en context, aquesta vegada, i de la mateixa manera que ho va fer aquest estiu amb la crisi de Ceuta, la Goico s'ha cascat un comunicat titulat "Estic fins als ovaris d'aquesta situació", amb frases tan problemàtiques com "Esto es pura delincuencia, amigo". I és important aquest "amigo". Perquè és racista. Exacte. En tot cas, jo li deia a la Marta. Fonts negra, lletra vermella. Però allò comunicat és que no et sabria ni dir quants n'ha fet, perquè últimament n'està fent molts. S'està mullant, si això és mullar-se, i està opinant políticament.

Sense cap mena de mania. Així com debatíem en el cas de la Maria Pombo si posicionar-se l'afectaria o no en el seu futur de cara a campanyes, col·laboracions amb marques, publicitat, etc. I jo deia que la Maria Pombo crec que no, perquè tothom ja li compra molt el seu posicionament i la seva ideologia, perquè ella tampoc no se n'ha amagat mai. En el cas de la Goico, que era una persona que és que només vèiem en fotos. Vull dir que no sabies pràcticament ni que parlava, perquè la veies només de manera estàtica, i que ja a mesura que va anar obrint-se una mica més ja li vam conèixer la veu, però ni molt menys sabíem què pensava. Ella sí que, en teoria, tenia un perfil molt neutre. Ara això jo no sé com li afectarà, perquè ella es dedica al món de la moda. Trobo que és un cas molt diferent del de la Maria.

Un de la moda, té una empresa també, que la gent que té empreses normalment no se sol mullar molt políticament perquè perds una part dels clients, però sí que aquesta deriva política, per dir-ho d'alguna manera. És a dir, va començar fa com uns cinc mesos i va en augment, pel que sembla, comentarà tot el que passi a partir d'ara.

I tinc ganes de veure també com s'expressa ella quan li preguntin amb micròfon i càmera davant, perquè això està molt reflexionat, per part d'ella entenc, amb un missatge com més construït, diguéssim, però dins del seu argumentari, però és veritat que quan ho hagi de respondre amb una catifa, que és amb microcalent i que potser no té els. Saps? Tant. És a dir, en aquest.

Tu vols que hi hagi la Juliana versus Goicoe, però no la tindrà mai.

No, no, però és veritat que algú li haurà de preguntar en algun moment a la Teresa. Ningú li va fer cap pregunta. No s'està deixant veure molt, no?

Les va vetar, potser, les preguntes sobre política?

Ah, també pot ser que no les vulguis respondre, llavors perquè digui tot el que haig de dir ja ho he dit i ho he explicat amb aquests comunicats. Bé, en tot cas és un comunicat que ve a dir que els actes vandàlics són culpa de la immigració, bàsicament, seria el resum que en fa.

I ratifica molt la decisió que van prendre al primer programa d'aquesta nova temporada, que és donar-li, treure-li, de fet, el carnet de perfecte.

Sí, sí, sí, no forma part del club. Bé, set minuts i dos quarts. També ens escriu un oient que dissabte es va emportar una desil·lusió al Sant Jordi Club de Barcelona. El dissabte vaig anar al Sant Jordi Club a veure els Fontaines DC, el grup que han tret recentment la cançó Where Is Gone en col·laboració amb la nostra perfecta La Rosalia. És per això que vaig estar ben atent a veure si n'hi havia algun senyal que indiqués que apareixeria a l'escenari en el moment que toquessin la cançó. Jo també em vaig adonar que a les grades estaven asseguts la nostra altra perfecta, la Pili, que és la germana de la Rosalía, amb el seu nòvio, en Diego. Per tant, tots van pensar que evidentment sortiria la Rosalía, però la sorpresa va ser justament que no hi era i per tant no va sortir a cantar-la amb el grup. Una abraçada, família. Una Rosalía, que jo m'imagino que dissabte no hi va ser, perquè, entre d'altres, dos dies abans, el dijous a la nit, estava recollint els tres premis Billboard de la música llatina a Miami, i entenc que potser s'ha quedat uns dies per allà i que no era a Barcelona. I parlant de música, Marc Andreu. Molta música aquest cap de setmana, eh? És que hi ha hagut molta música.

I molta cita, no? Marc Andreu? Sí, te n'hem tingut tots en concerts. No, tots no hem tingut cita, no. No he anat a cap concert aquest cap de setmana, alguna cita musical. Va anar bé o no, per això? Va anar bé, va anar bé. Ahir? Del 0 al 10?

Doncs Vicky Núñez.

Escolta'm, del 0 al 10, no et posen cap compromís. Un 7 és molt bona nota, me n'alegro. Érem al charcuter, pregunta de sí o no?

No. Ja ho saps, Marta, perquè m'ho fas dir d'antena. És que no érem el xarcuter. Perquè la gent ho ha de saber.

Això és una sèrie. Això és un format.

La gran cita d'en Marc Andreu. No cal, no cal. El món xarcuter interessa molt. Tothom ens demana per Marc Andreu. Vau sortir vosaltres

també divendres a les fires de Girona.

Sí, vam anar a fires de Girona. Tocava precisament Miqui Núñez.

I la gent demanava per el xarcuter i en Marc Andreu.

Total, ho preguntaven. I al teatre també ens ho van preguntar. Bé. Doncs total, que la cita que has tingut no és amb ell. No, però.

Té alguna professió destacable que puguem comentar aquí a l'antena?

No vols dir directament, Marta? És conductor de trens. Sí, és conductor de trens. És maquinista.

Hòstia, a veure, un moment, això m'agrada molt, Marc Andreu, però escolta'm, quin carnet. És que quedem ja amb ell. Com et treus el carnet de tren, des de quan li ve la vocació, el seu pare era maquinista.

Va ser 4 hores i jo pensava que l'estava entrevistant perquè m'interessava moltíssim.

A tu també has connectat amb l'univers dels trens, vale, vale.

I t'explicaré una de coses tan interessants. No, no, ara no, va. I quina màquina porta? Un tren. Però quin tren? O és un metro? Un rodalies. Un rodalies.

Ui, i com està la feina? Ja us ho explicaré en un altre moment. No, però línia,

digues el color o el número o algo. No diré res més que això. No és mitja distància. Però passa per sants.

Prou ja, sí, passa per sants. Passa per sants. Fixa't que ell ja ho sap tot, eh? Sap tots els detalls importants de la seva feina. I tu saps si poden rebre visites a la cabina quan

estan de servei? Mira, a la propera li pregunto.

Què et faria més il·lusió, tu? Que t'ho digués això un pilot d'avió o un conductor de trens? Un conductor de trens.

Un conductor de trens. I una cita. Jo entenc que no es pot veure conduint un tren, però una cita, tu i ell, amb un vinet. A dintre una cabina de tren, de la locomotora, parada. Ah, sí. Allà, en una via. Home. Jomo. En el meu cas, en el vostre, tinc una pausa. No, era de Montferroviari. Gens. Com més lluny, millor. Li trobes com un romanticisme d'en Marc Andreu i el conductor de tren.

És la primera vegada que vosaltres dos connecteu amb alguna cosa, eh? Totalment.

És molt interessant. Bé, tornem a Miki Núñez, que venim a parlar d'això. Marc Andreu, divendres a la nit ens el vam trobar. Ell actuava a Barracas de Girona, a l'escenari.

Perquè són les festes de Sant Arcís. Exacte. I, evidentment, nosaltres vam ballar molt una cançó, que és la de Raquel Sanz. Raquel Sanz, Raquel Sanz, Raquel Sanz, con mi la mirada.

De fet, aquest directe que estem escoltant ara mateix és del concert que feia l'endemà, és a dir, aquest dissabte passat, al bolo final de gira, a la Sala Rasmatar. Una sorpresa molt esperada, perquè ahir hi havia Miki i Tiets cantant junts aquest temacle, però, a més a més, vam poder veure l'estrella de la cançó, Raquel Sanz, sobre l'escenari, i també acompanyaven alguns dels participants de la travessa Expedició Tramuntana, com Carolina Ferre, Laia Palau, Neus Rossell i Jair Domínguez, que van fer com una mica de bar i de cors al voltant d'ells.

Van viure un bon bany de masses, que va servir també com a termòmetre per veure com s'està mirant la travessa VIP, que està sent un espectacle. I m'explicaven també d'aquest concert que la Raquel Sanz. Una autèntica estrella, no? Focus de tensió, focus mediàtic. Vull dir que tothom volia una foto amb Raquel Sanz, que és la gran estrella de la travessa.

És a dir, que la Raquel Sanz ja és molt famosa i molt coneguda de tota la vida, però està vivint un pic de popularitat que la deu sorprendre fins i tot a ella,

així de sobte. Sí, jo he estat tota la vida treballant, jo he tingut una corresponsalia molt important i de cop i volta.

Hem volgut demanar com es va viure des de dins aquest celebrar conjunt que van fer els participants a la travessa i així ho va viure el tiet Oriol de Ramon. Què passa guapos?

Mira, just ara m'estava mirant vídeos de l'actuació del concert de Mickey i al·lucino amb la penya, tio, perquè la canten com si fos una cançó que fa mesos que està fora. Sí, és d'aquestes cançons que la gent les crida a muerte. I res, va ser molt divertit. I després poder pujar amb els companys de la travessa va ser especial. També fa gràcia veure'ls allà darrere que no saben on posar-se una mica. Però bé, crec que és l'estrena que es mereixia i va ser molt maco.

No ens explicava algú, ja no recordo perquè últimament oblido moltes coses, però que aquesta cançó de Raquel Sanz, les estadístiques i les mètriques van molt més disparades que altres èxits de tiets, per exemple.

És que tant a YouTube com a Spotify o a les diferents plataformes ho està rebentant la cançó i és això que diu, que la gent ho canta com si ha fes mesos que estigués fora aquest tema. I també, per cert, sabem que en aquest concert de Miki hi havia Sara Roy, que tot i tenir concert amb ella per presentar el seu nou disc, doncs va anar a veure'l. Un cop va acabar i va poder cantar la cançó aquesta també de. Però va pujar a l'escenari? No, va ser des de la zona des del dalt del palco, diguéssim.

Encara anirà a la travessa VIP2, la Sara.

A mi em funcionaria molt bé A mi em faria molta gràcia Jo la veig molt Carlota Bruna Si de sobte treu com aquesta energia Què vols dir la veig molt Carlota Bruna? Que sembla molt bona noia I de sobte té el seu caràcter I això m'agradaria.

Jo ara l'estic coneixent una mica més, la Sara Roy, per un contingut que estem preparant en aquest programa. Per quan? Per uns teatres i també per aquí a la ràdio. Estàs fent un documental de la Sara Roy? Sí. I d'en Miki Núñez? Sí, i he anat a casa seva. És ja oficial aquesta informació? Sí, jo no sé si la podíem dir, però. Treballant en el documental. Has dit que has estat a casa d'en Miqui Lassara. Sí, sí, sí. Dispensa. I moltes hores he estat allà parlant amb ells. El convidat d'Alberto, amb Roger Carandel. Doncs pràcticament, em sentia Alberto, perquè és que em van obrir les portes de casa seva d'una manera que va quedar tot obert, finestres i tot. I us ho explicaré més endavant, perquè és un contingut que serà molt cuidat. I em fa il·lusió que comparti amb vosaltres.

Se li està anant molt, eh, en Roger? Des que et creus el biògraf oficial d'aquesta parella,

doncs ho fas gros, ho fas gros. Ara sí que ho pot dir. Abans no tenia cap sentit, però ara.

No, i ara estic resolent molts buits que ens feien falta d'informació a la cronologia. La connexió amb Marroc, clar. Vaig parlar de Marroc, que si el Conill, de moltes coses, de moltes coses que han format documental molt aviat. Estrenarem i ja us aniré informant.

Tornant a la cançó, si us sembla, hem volgut consultar què n'opinava l'especialista musical del capçalera del programa, en Jordi Cubino. Hola,

us faig una anàlisi d'aquesta cançó, Raquel Sanz, tot i que és difícil per mi, perquè a mi, que és amic meu, fa molts anys que ens coneixem, la Raquel també em conec, Els tallets menys, ens hem saludat alguna vegada, però tenim menys relació, però bé, em centraré més en el que és la part musical. Té un arranjament molt fresc, que em recorda molt el pop dels 90, que es feia un pop molt mediterrani, no? No és tant el que s'està portant ara a nivell de so urbà, i això té una gràcia perquè aporta una frescura molt especial. Després té una tornada, el Raquel Sanz no m'ho esperava, súper recordable, que es repeteix bastant, I això de cara a la gent i de cara sobretot als directes funciona molt bé. I hi ha un altre hook, que és el Quin horror necessito luxejar, que això fa participar la gent. I tota cançó que faci participar la gent ajuda molt a l'èxit de la cançó. Llavors tenim tres ingredients, que és una cançó pop molt fresca, amb un arranjament inclús una mica recodant els 90, una tornada com molt memorable i una part participativa molt important que és la del pont del Quin horror, i penso que tot això, junt, evidentment, amb la personalitat del Miki i dels tallets, és molt graciós i, evidentment, el guinyo a la Raquel, que és evident pel carinyo que la tenim tots i és com una figura històrica dintre la televisió de Catalunya.

Raquel Sanz, no m'ho esperava. Raquel Sanz, poder, quina mirada.

Una cançó rodona i que fuig potser una mica d'aquest so, que últimament n'estem més acostumats, que és aquest so urbà. Aquest és l'anàlisi de Jordi Cubino. Jordi Cubino,

que veurem en una docusèria o ben bé no sé exactament què és, d'aquí poc a Trescat.

Ah, sí, que m'ha dit que ens conviden, si voleu, a la Premiere, que és el dia 1 de novembre, als cinemes a Arribau. No m'ho heu de dir ara, ho dieu si us va bé més tard. Deixa que miri el calendar a veure què. No sé si cabreu tots en aquesta euforia. Però ja en parlarem algun dia, d'això, també. No, no, en parlarem. És per a tots els públics.

No se sap. És una mica del seu passat com a DJ. De David Lyme. Exacte. Busquen una mica el nou David Lyme, crec. Crec que vindrien a fer això,

pel que m'han explicat. Ja ho descobrirem. Que sapigueu que aquest matí, quan hi he parlat, us ha convidat, dic jo, jo els traslladaré la invitació.

Quan parlarem de la travessa? Un altre dia, fem-ho, eh? Hi ha un clam al carrer.

Que dimecres haurem de parlar de la travessa perquè precisament demà hi ha un especial. Exacte.

Hi ha dos episodis extras després dels vuit episodis oficials de la temporada de la travessa Expedició Tramuntana. Demà hi ha dos nous. Un debat on es retroben els concursants de l'edició sis mesos després. Un debat. És com una mica de debat que comenten entre ells com estan i tot això. Es confronten per això, s'enfaden. Hauríem de veure el to, no crec que sigui aquest to tan de. Podrien enfadar-se, eh? Tant de bo passés, perquè així hi havia una mica d'amarro. Però això es va gravar el dia abans de la presentació d'aquesta temporada. El dilluns es va fer aquest rodatge i dimarts vam fer l'estrena oficial. I modera la Laura. Modera la Laura, exacte. I també hi haurà un segon episodi amb moments inèdits de convivència. Hi haurà algunes coses que crec que també ens ressonaran aquí al programa. Vull dir que Marta carrega el mòbil del programa perquè rebrem molts missatges, diria. Sí. I també avui he parlat amb. No només l'Oriol dels tiets, sinó també amb en Xavi, però en ell li he volgut preguntar com van viure al final de la travessa sense espòilers.

Nois, la final de la travessa va ser tensa, la veritat. Em sembla una mica injust, però al final les regles són les que eren. Ja estava escrita així en el guió i és part del programa de la tele. Jo crec que a l'espectador també li fa un gir de guió interessant. Igualment estem supercontents de la rebuda de la travessa, de com se'ns ha vist. Un encert total. Perdona'm,

sense espòilers, ho diu tot per mi. No diu res, Marta, no se sap ben bé.

Queda't com tot a l'aire. El Roger no l'ha vist ni un capítol.

No, però posaré les piles perquè. Sempre ho dius, eh? Dimecres crec que ja n'hem de parlar, després del debat i tot. I haurem de començar. Començar? A comentar, sobretot al final de la travessa, que m'ha escrit molta gent que ha plorat, que s'han emocionat. Ha plorat? Sí, una persona em va dir que havia plorat. I em. Eh?

Eh? Una noia. Fem una pausa i de seguida parlem. A mi m'ho treus tot. Ella, ella. De Ferrantos. Ja sé qui és.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Víctor Navarro, bona tarda. Bona tarda, com esteu, els tres? No teníem previst rebre't amb aquesta.

Quin canvi, després de Pitbull?

Sí, però encaixa molt amb el Víctor, també, aquesta cinta. I que és de nit. Encaixa també que és de nit i no m'agrada. Tu ets un home d'anar a cocteleries a tenir converses amb gent. No, no tant, però hi he anat. No sóc tant d'això, sóc més d'una terrassa d'un bar, eh? No tant una cutuleria, però sí que he anat a cutuler a vegades, sí. Alguna nit, sí.

Bé, ho hem ambientat amb aquesta música per parlar del que podria ser una nova parella de guapos, ara veurem, però sí que un dels protagonistes és un dels homes del moment, Marta.

Sí, estem parlant d'un esportista que va captivar el món sencer al final gràcies a un nou pentinat. Vull dir que la cara era la mateixa. Només es va deixar els cabells una mica més llargs i prou. I gràcies també a un gol a una final de Mundial que li va fer pujar els fums i deixar el club que l'havia acollit. No sé si és amb nota rabiosa, pot ser que sí. Nota fatal. Un gol i uns cabells que l'han fet famosa, uns nivells que ell mai no s'ho hauria imaginat, nosaltres tampoc. Ell, que abans no gaudia ni molt menys d'aquesta popularitat, ara protagonitza campanyes d'hamburgueses, com en Víctor ja ens va explicar, o també de roba interior.

Antes de cada entrenamiento, de cada partido.

Siempre hay una primera decisión. La mía es human.

A mi hi ha un frame d'ells saltant a corda com en un primer pla del calçotet, que jo entenc que s'ha d'anunciar. Del seu paquet, sí. Sí, que m'impacta. A tu t'agrada, no? Marc Andreu, a tu et funciona. L'anunci del calçotet. Les dues coses. És aquest bòxer, no? Una mica apretadets. Mai l'havia vist en volum,

aquest anunci. Mira que no m'ha parat d'aparèixer a tot arreu, per totes les xarxes i tots els canals de tele, però en veu no l'havia sentit i mira, no sé si guanya o perd. Ha guanyat molta moneda, en Ferran, amb aquest anunci, Víctor?

Amb aquest? Jo imagino que sí. Mira com riu. Mira com riu en Víctor. Ho està cobrant bé, clar, evidentment. Ha de fer-ho. Sí, sí, està cobrant bé, està cobrant bé. Estem parlant de, clar, evidentment, 6 xifres, segur. Sí, sí.

Bueno, doncs tenim en Ferran vivint el seu somni i flirtejant amb famoses a tort i a dret. Podem parlar del tema amb tranquil·litat, perquè al final és el seu exnòvio. Però no podem obviar que és una realitat. En Ferran ha anat ensumant moltes flors del jardí des del mes de juliol. Llavors, no sé si voleu que fem una mica de cronologia del seu historial més recent.

Doncs a mi em semblaria bé per actualitzar una mica. El cas Ferran Torres.

Doncs vinga, la carpeta, que no és curta. De totes les que recordo, la seva relació més oficial i llarga amb una noia va ser amb la Cira Martínez.

Una relació que et va funcionar molt a tu vida, recordo que tu en parlaves molt. Clar, perquè era la parella. Us coneixeu amb la Cira?

Perquè sempre la vas veure quan competeix amb els Cavalls.

Sí, quan ve a Barcelona, i no sé si hem coincidit en algun lloc més, segur. Però sí, sí, sí. Molt simpàtica i molt maca. És que la família és de veritat encantada. Sí. Sí, el pare en roda de premsa pot ser una mica més bo. Lluís Enrique. Sí, però bueno, encantadors, sí, sí.

Van estar junts del 2021-2023, més o menys, i és molt fort que ara el seu ex-sogre sigui el seu entrenador. Exacte. El PSG, perquè també deuen viure a la seva manera una mica en el futur. Fem un salt temporal i ens plantem ara, just abans que comencés el Mundial. Per tant, finals de primavera 2026. En aquest programa. Vam explicar que en Ferran Torres estava veient-se amb una influencer catalana de nom Martina Junter, a xarxes, de 22 anys, una noia russeta, i hi havia fotos que els delataven i era evident que estaven fent els mateixos plans als mateixos llocs, però a mig mundial, més de juliol, Víctor, mira com va rient, ell.

La vaig veure l'altre dia, estava dissabte, a un acte de Spotify. Ah, sí? La Martina, sí, sí. I et va saludar. Sí, ben parlat, perquè havia anat de safari amb la seva germana, la Gina Alguero, i el Janís Cargol, que és la parella de la seva germana. I està contenta o la veus una mica. Mira, de veritat, la vaig veure molt bé i molt contenta. Ah, doncs mira, millor.

Bueno, jo no sé si està bé, perquè és que fa tres dies va publicar un TikTok, un sorteig amb una foto mirall amb aquesta cançó de fons.

Bueno, aquesta cançó de

Bad Bunny, que comença dient, jo no soy celoso, però ella, a la foto, i afegia en text, jo sí. Com dient, jo sí que soc gelosa. Clar, no sé si va per en Ferran, o per aquí, o si ella hi aprofita l'onada de popularitat, també, per sucar-hi pa, cosa que em sembla intel·ligent. Doncs, escolta'm, si està gelosa, amb en Ferran tindrà greus problemes, perquè la llista de noies amb qui l'hem relacionat des d'aleshores és tan llarga, o sigui. Per exemple, eh?, i ho farem ràpid. La cantant Anna Mena. I me'n recordava d'això. A la festa privada de Madrid per celebrar el Mundial de la Selecció Espanyola, que alguns testimonis afirmaven que es van menjar la boca, tot i que l'Anna, a l'aeroport, diverses vegades va desmentir-ho. També vam estar entretinguts mirant quines famoses internacionals havien seguit en Ferran, i resulta que entre el jugador i la cantant Tate McRae hi va haver follow i follow back. Que folla. Que crec que això en Ferran ho ha fet moltíssim. No sé si van enviar-se DMs o no, o la cosa es va quedar allà i ja està. A l'estiu també van aparèixer portades de revista als kioscos d'en Ferran convidant amigues a superiors de luxe, a Eivissa. Fins aquí també. Bueno, una moneda de vegades. No, ell, un tio lliure que va fent. I al setembre, farà cosa d'un mes, el vam relacionar amb la influencer Fabiana Sevillano, que jo encara no sé qui és, perquè una altra creadora de contingut afirmava que els havia vist menjant-se els morros també una festa de la selecció de futbol a Madrid. Però, novament, els protagonistes van desmentir els fets, Víctor.

Jo, de veritat, s'ha desmentit molt, moltes coses, sí. Ell sap tant.

És que val més pel que calla que pel que ens diu aquí. Ell va fent sí, sí, va rient.

Saps greu que la gent que està escoltant la ràdio no et vegi la cara? Perquè només mirant-te ja confirmes algunes coses. Perquè tu saps que hi ha famosos també que menteixen. No parlo d'ells. No és veritat. I que el futbolista està com molt protegit, no? Per tot arreu. Això és veritat. La majoria de coses que fan no ens arriben. I sort.

I sort, perquè I a vegades també a l'altra part tampoc es vol I és un món, doncs.

Bé, doncs encara em deixava un altre nom abans d'arribar al final de tot, que és el de l'actriu Nicole Wallace, que és aquesta noia coneguda per la saga cinematogràfica Culpa Mia, Culpa Tuya, que són grans èxits basats en best-seller. No coneixes la Nicole? T'ho prometo que no. No? Aquesta noia té milions de seguidors, és molt amiga de la Itana Ocaña, de la cantant. Sí? Sí. I ella havia publicat una foto amb en Ferran Torres per la final del Mundial, que ella va assistir al partit, i aquesta foto va ser esborrada del seu Instagram. I ella ja no el segueix, a ell. Però ell, en canvi, sí. I aquí no sabem què ha passat, però a internet s'especula molt que sí que hi havia alguna cosa, tenien una relació, però que potser la Nicole va deixar-lo de seguir per motius polítics, recordem aquella gorra que també va lluir en Ferran. Eren com el dia i la nit. I d'altres diuen que potser s'ha sentit traïda perquè ha descobert que en Ferran ha fet una multipartida de llibre i ha jugat a moltes bandes.

No ho sabem. Tot això és rumorologia. No ho sé, no ho sé. Deixar de seguir algú i esporrar una foto és que, evidentment, alguna cosa ha passat i estàs emprenyat.

I el cas és que ara mateix us informo que hi ha una espècie de dol col·lectiu a xarxes, amb molta noia com la Juliana, molt trista, amb un despid descontrolat, perquè sembla, podria ser, que en Ferran.

Tendría nueva parella. Pero muchos fueron capaces de capturarla rápido. Y por eso mismo varios medios de comunicación están apuntando a un posible romance. Yo por el momento no tengo información contrastada.

I clar, això és obrir la caixa de Pandora. Amb moltíssimes preguntes. Què, com, quan, on, per què? Els bàsics del periodisme. Però si us sembla, comencem pel qui. És el més important. Perquè qui és la Sara Sampaio? No pateixis, ara mateix entra i te la presento. Mira-la, que mona. Hola. Ella és la Sara. Què tal? És portuguesa. Ves mirant com es diu. Bona tarda. Hello, no. Bueno, a veure, també el domina, perquè model internacional, coneguda per ser un àngel de Victoria's Secret. És que, Roger, ho sento, però.

No has de fer, no? No, no, no. És veritat, era model, és veritat. Sí, molt coneguda.

A edat, no ho diries, 35 anys i en Ferran 26. Per tant, 9 anyets de diferència que no arriba a Aitana i Maxi Iglesias, però són gairebé una dècada. Ella també, a part de model internacional, és actriu i ha aparegut a pel·lícules com Superman el 2025. Llavors, els rumors d'una possible relació entre la Sara i en Ferran han rebentat internet aquest cap de setmana després d'aquesta foto que comentava en Javi Hoyos, que és una imatge on es veu la seva cara, la cara de la modela, amb un noi misteriós, amb una cavallera curiosament exacta, la d'en Ferran Torres, que li fa un petó al nas a la model. Una foto que ella va esborrar. I en Javi Ollós també explicava, en aquest àudio que hem sentit, que la Sara va assistir a un partit d'en Ferran. Doncs aquest partit era el de Champions, dimarts passat, del PSG contra el Barça, que tremenda setmaneta negra que ha portat. Sí, són dies delicats. I no penso parlar del tema. Llavors, també circula molt un vídeo de fa 20 dies, de quan la selecció va jugar un partit contra Croàcia, on es veu en Ferran parlant amb algú de l'estaf, diria, i que hi ha una noia que l'agafa de la cintura. Sí. I ell encara està vestit pel partit, diguéssim. I ho fa d'una manera molt afectuosa. El fet que estiguin tenint una conversa a tres implica que aquesta relació està molt normalitzada, perquè és algú que integres i que presentes als teus companys de feina, pràcticament. I ara la gent lliga caps i només hi veuen una opció. Aquesta noia també era Sara Sampaio.

La foto d'aquest petó, ella fa una cara d'il·lusionada, no? Fa aquest somriure. És molt bèstia.

Tot quadra molt, fins que fa una hora, literal, he llegit un article a The Objective que ho desmunta tot. Ai. Però vaja, que això tampoc m'estranya perquè els famosos sempre menteixen. En aquest mitjà asseguren que han contactat l'entorn més proper del futbolista de Ferran Torres i que amb la Sara només són amics. Però confirmen, no sé si de manera voluntària o no, que efectivament en Ferran és el noi dels cabells que apareix a la foto del pató al nas. Et diré, a mi en Carandell no m'ha fet mai un petó al nas. No, ni passarà, Marta. És que seria l'escena més violenta. És que, on me'l faries abans? Al nas o al front? Al front. Al front. És que per mi el nas és molt íntim.

No, no, clar. Anava a dir el front mil vegades. No són mil, però sí que abans te'l faria al front que al nas.

Heu fet mai un petó al nas a un amic vostre?

Per mi és molt de nòvio. És que ni a una nòvia li he fet, Marta, un petó al nas. O sigui. Que han de ser amics. Bueno, que potser sí, però.

Ells expliquen que sí que hi ha una relació, hi ha un vincle, que va néixer aquest estiu a Eivissa, que van coincidir a Ushuaia, i que a partir d'aquí sí que s'han anat veient i tal, però que és una relació d'amistat. A partir d'aquí, i també creieu-vos el que vosaltres vulgueu. Sí que explica coses, no? Sí, per ser tan hermètic. Bueno, no ho ha explicat ell, suposo, sinó un entorn. També a mi, jo crec que és el que faria si a mi m'interessés vendre una imatge de solter d'or, que fa anuncis per intimissimi, que també és com l'home del moment. Ja m'interessa que la gent es pensi que estic solter, perquè així em fa com disponible per la resta, per molt que sigui una mentida.

Llavors què en saps tu, Víctor?

Què diu el mundillo del futbol? Em va preguntar gent aquest cap de setmana i no sé res perquè tampoc sabia com preguntar ho dic, bueno, ja m'hi trobaré ja m'hi trobaré coincident si coincideixo amb algú i tal que em pugui explicar ja m'hi trobaré tampoc és que començar a preguntar és com és perillós i llavors ja m'hi trobaré per cert acaba de sortir avui és la gala de la pilotadora i Ferran Torres en la posició número 16. Si hi ha 15 jugadors per davant seu ara mateix, que no sabem, estan fent l'ordre a poc a poc. Fins arribar al top 10 i llavors al top 10 a partir de la nit. Però ho té molt complicat, no? Fa rara, però si ja ha quedat 16. Ha quedat 16, va. Ha quedat el número 16. Qui guanyarà, Víctor? Mira, jo et diria, o sigui, fa una setmana et deia la Mindy Amal, i ara et diria, no sé si el Hurricane,

a l'anglès, davanter d'Anglaterra. Laia Tudela ha dit que sona molt.

Sí. Que, per cert, ¿és veritat que la Mindy Amal, ahir a la nit, quan va acabar el Clàssic, va agafar un avió privat i va volar cap a Londres?

Sí, i jo no sé si tenia tan organitzat com per volar ahir a la nit o era aquest matí, però tenia des de feia dies ja un avió privat, ja ho havia reservat, pel marge de l'expressió del Barça, ell porta tanta gent, i l'avió del Barça no hi cap tanta gent, com a molt et deixen portar dues persones, tres, però no tanta gent com ell vol portar, i ell porta unes 15 persones, porta la seva mare, el germà la parella de la seva germana, el seu cosí, el seu millor amic, el seu pare, la seva parella, i després porta la Inés Segura, que li farà el look d'aquesta nit, porta el Río Bo, que és el José, que és el que li està gravant cada dia, la seva fotògrafa, la Rachel, i també porta. És una empresa, això. Sí, porta una persona d'Adidas, i després porta de la seva agència, crec que són quatre o cinc. I que s'ho sàpiga de memòria, vinc fàcil. La seva agència és advocats, imatges. També ve un advocat? Bueno, la seva gent de confiança, sí, la gent que treballa a la seva empresa. Si es foten algun merder, doncs mira. Ell vol que la gent que l'acompanya dia a dia estigui al seu costat. Ell creu que guanyarà el pelotador i vol que siguin al seu costat. I es queden a dormir a Londres, perquè el Flick ja va d'una festa a l'equip, dos dies de festa, fins i tot que no tornen a entrenar, llavors hi haurà de fer el que vulgui, i ell ja va dir que dormin a Londres i es queden tots allà. El pare ha viatjat, també, a Londres? El pare d'en Lamín. En principi sí, però és veritat que no hem vist tota l'expedició perquè van viatjar uns ahir a la nit, en Lamín amb la seva parella i altres han viatjat aquest matí amb vols comercials, amb vols. No sé quines companyies volen anar a l'Otres perquè no han anat mai, però els vols que siguin.

No t'ho dic perquè el pare d'en Landin ha tingut un perfil com molt baix, almenys els últims mesos, que l'hem vist molt poc, però de sobte. Ara és brutal.

Ara? Ara és brutal. Que a mi m'encaixa que sigui en plan, ara, doncs, no, amb la meva parella, que estigueu passant temps junts i tal, perquè ara passarem dos dies tots plegats i llavors que hi hagi més afinitat, perquè si es veu un poc pel futbol, pel viatges i de més, doncs que A mi m'encaixa per això. La Inés coneixent el seu sogre.

Què t'ha semblat la foto que el seu pare ha penjat? Clar, és aquesta foto que va penjar fa uns dies amb la Inés que li diu te presto a mi hijo? I ella li contesta amb un cor marró que sempre posen. Això on és? A casa del pare o diries que és la casa de l'Amin i l'ex d'en Piqué?

Jo crec que és la casa del pare. Jo crec que van anar a casa del pare, jo crec. També hi havia els gossos, no?

Els gossets. Ell acariciava. Potser ha conegut els dos cadets. Hassell Hart acariciava els cadets.

Hassell Hart, a més,

té un gos molt gran. No sé com es diu. Es coneixia en tu, creus, ja de fa temps amb la Inés i ara simplement ha estat la foto i ho comparteix.

Com a moltes veurien una o dues vegades abans, no crec, perquè al Mundial ell no va anar, la Inés sí, i llavors poc temps, i abans del Mundial no sé quant temps portava en la MIM, però tampoc portava tant temps amb la Inés, per tant, poc temps.

Creus que també és una acció que fan per desmentir possibles males relacions entre la Inés i la família de la MIM Jamal?

Potser, jo crec que també el pare passa poc temps amb el seu fill perquè no viu amb ell, perquè pel futbol, és que per tot, pels viatges, si és que no paren al cobert. Si, per exemple, no va a la pilotador perquè sap que no guanyarà ni el trofeu amb més jove ni, evidentment, ni la pilotador, llavors prefereix descansar perquè amb tants viatges no paren i prefereix estar dos dies a casa tranquil·lament. Doncs jo crec que és una cosa de mig mitjà, que el pare li fa il·lusió passar temps amb el seu fill, que sempre ho diu, que el troba a faltar. Així coneix a la B, la nòvia del seu fill, i al final és una parella que està molt consolidada. Jo crec que per part de tots l'Amin també ha volgut tenir això.

Caïda, és on va captar el moment en què el pare de l'Amin saludava la Inés a la grada del Camp Nou. Sí, sí, ja està.

Que el que està al seu costat, al costat de la Inés, és el Riobó, que és el que li porta una mica tot el tema de vídeos i, a més, el José, que era ex-traballador d'Ibai.

Ja hi són, sí, sí. També ens han escrit alguns oients, comentant alguns dels vips que hi havia ahir al Camp Nou, entre ells Carlos Cuevas i Biel Juste, que es van fer tots dos una foto amb una bufanda del Barça.

Que Biel també, ahir era el dissabte, a la festa aquesta de Spotify, bueno, l'actuació, que era a la Casa Rius, a l'Eixample Esquerra de Barcelona, i va venir acompanyat de la seva parella, i res, i ahir al Camp Nou el vaig veure que el van fer com una entrevista, com si fos un podcast de Barça Studios, del canal del Barça, i va posar alguna cosa així com.

Que era la seva professió frustrada, o alguna cosa així, que li hagués encantat ser tertulià o narrador o no ho sé si a lo locutor de ràdio,

no ho sé, no ho sé, a lo Toni Aguilar a los 40, no ho sé, algo així, però allà estava, i mira, molt bé, molt bé, els dos, són habituals, i a més el Biel Juste cau molt bé, al Barça, vull dir, sempre el conviden. Però hi van convidats, o és que tenen saient i són socis? Hi van convidats, hi van convidats. A la llotja. Sí, sí, i l'Acció amb Spotify el va convidar al Barça, també, sempre el tenen, aquests dos els tenen sempre presents.

I això com funciona? És a dir, si ets prou conegut al Barça, t'envia un missatge, et diu tal dia vols venir o és que tu ja envies un missatge al bar i dius.

Igual que quan envien samarretes, no?

Sí, no? Aquestes de. Quan treuen samarretes aquest és el moment curiós perquè hi ha alguns que sí que escriuen i, hòstia, a veure si em doneu alguna samarreta, escriuen els treballadors que s'encarreguen d'això, de relacions públiques, i altres directament els envien. Ells dos sempre estan a la ment de la gent que treballa al Departament de Relacions Públiques, sempre els tenen presents, sí, sí. Molt bé, Víctor, quan tornaràs? No ho sé, però demà heu d'estar molt pendents, encara que no de la pilotadora, de tot el que hagi succeït, els looks, tot. Clar, estem parlant que és Mbappé, Estre, Expósito, Inés, la Minya Mal, o sigui, són les parelles del moment.

Estem tocats, eh, per això, Víctor? Si podem evitar parlar de futbol, potser ho farem, eh? En teoria, això és un oasi.

Fem una pausa i de seguida tanquem la tarda amb en Garriga.