Les persones amb relacions socials tenen un 90% més de supervivència

And the sun went down As it crossed the hill And the town lit up The world got still I'm learning to fly But I ain't got wings Coming down. May not return and the rocks may melt and the sea may burn.

Roger Tugas, com estàs? Bon dia. Molt bé, molt bon dia. Amb el Roger, que ens acompanya un estiu més al matí de Catalunya Ràdio, ja ho sabeu, el Roger, periodista i analista de Dades. Aquest any tornarem a parlar de Dades, aquest estiu, aquí al matí de Catalunya Ràdio, però alerta, perquè les enfocarem cap a un àmbit bastant concret, bastant complexa i bastant interessant, com tot el que expliques.

Vaja. Sí, sí, sí, content que un altre any tots els col·laboradors t'hagin dit que no hi hagis hagut de recórrer cap a mi. No ha anat per aquí, això, ja ho saps. Bueno, aquesta vegada ho farem una mica a me, no? Ho intentarem, almenys, i tractarem un tema, doncs, una realitat més quotidiana del que acostumem a tractar amb dades, però que té molta rellevància i segurament ocupa més converses de sobretaula que no pas els últims debats del Parlament. Sí. En concret, parlarem sobre com vivim les relacions d'amor sexoafectives i familiars en un sentit ampli. En definitiva, parlarem de com estimem, com cardem i com ens relacionem entre nosaltres. Ara bé, com sempre, ho farem amb dades d'enquestes recollides a Catalunya i a Espanya i també a partir d'estudis empírics, una mica per donar-hi context. És a dir, que aquestes enquestes.

Ui, ui, ui, és mal, no me'l pactis d'aquesta manera. Les enquestes no només parlen d'intencions de vots, sinó també parlen de com ens estimem i aquestes coses que deies tu, eh? Sí, sí, sí,

sobretot són les enquestes d'estimació dels cons, el que acostumen a treure els titulars dels mitjans, però cada cop hi ha més enquestes que parlen d'aquesta realitat quotidiana de les persones, no? Que és un fet que al món anglosaxólic ja feia molt de temps que passava, però aquí cada cop per sort tenim més. I dic per sort perquè m'agrada, hi haurà alguns haters que diran allò de per què s'han de gastar diners per saber què faig a la meva vida íntima? Doncs perquè en realitat diu molt de nosaltres, diu molt de la societat i també encabalca amb aspectes que són molt importants com el del repte demogràfic, o també de la salut pública, com després veurem. Per tant, per això cada dilluns parlarem d'un àmbit vinculat amb aquestes qüestions, com la família, la parella, el sexe lliure, el sexe remunerat, que aquest sí que genera debat parlamentari, o qüestions com la maternitat i la paternitat. Ho farem en dades, però intentarem fer-ho divulgatiu, que s'entengui, i si algunes coses, algunes xifres, la gent no ho pilla, hem fet una pàgina web. Què dius? Sí, que la gent podrà entrar allà, fins i tot un qüestionari per veure com se situa en aquests àmbits. Qüestionari, a veure si.

Ara falta que la gent digui la veritat, però bueno.

Bueno, ja passa a les enquestes això també, vull dir que no hi haurà un públic resvinculat, per tant que ningú s'espanti, serà tot anònim. I després també. Si algunes dades interessen més tocar, doncs hi ha anamodades.periodismedades.cat, doncs allà ho trobarà tot. Una idea repetida.

M'ha cridat l'atenció que has dit que les relacions socials es poden vincular amb aspectes com la salut.

Efectivament, de fet, així per donar un títol ràpid, els amics, les parelles i la família poden curar tant o més del que ho fan els metges o els medicaments. És un tema realment, sí, sí, és molt estudiat, no? I de fet, fins i tot, recentment ha aparegut un estudi que analitza 150 estudis fets fins ara, per tant no és un bolet que apareix per allà al mig, I llavors la conclusió que arriba és que les persones arreu del món, diguem, que tenen les relacions socials més fortes tenen un 50% més possibilitats de supervivència que aquelles que tenen relacions socials més febles. I de fet aquest estudi el que assenyala és que els altres estudis analitzats, diguem, que agafen el la qüestió de les relacions socials d'una manera més àmplia, és a dir, no només un aspecte concret, eleven encara més aquestes possibilitats. Fins a un 90% més de supervivència entre les persones amb bones relacions socials. I això com s'explica? Com es pot explicar això? Clar, clar, no és que hi hagi una mena d'immunitat de ramat, que el fet de tenir amics et faci més fort, no? Ai, m'ha agradat, això. Però, en canvi, bueno, el Covid passava una mica,

però bueno. Sí, ja, ja, però associat a la qüestió dels col·legues i de les parelles, ho trobo interessant, la immunitat de ramat.

Però el fet és que el fet de tenir amics, per una banda, et desestressa una mica, et permet alliberar problemes que tens i, per tant, la reducció d'estrès, la gent que té bones relacions socials dorm millor, també, que és un tema important, i després també està associat a. Activitats més saludables, com per exemple fer exercici, ni que sigui anar a passejar, o fins i tot anar al metge. És a dir, que quan tu et trobes malament, hi ha un amic que et diu, ostres, això t'ho hauries de fer mirar. Ah, que bo. I per tant, també la gent que té més amics, més relacions socials, acostuma a anar més al metge i per tant, doncs, també es cura més.

I per tant té més amics, i els hi fa cas, a més a més, quan els diu anar-se'n al metge.

Clar, hauríem de mirar aquest viatge, no? Però sí, sí, per tant, hi ha aquest vincle. De fet, molts cops es diu allò de compra't un amic, no? Segurament el que hauríem de dir és que l'amic t'hauria de donar la

seguretat social. Estaria bé això, amb recepta i tot. Aviam, les xarxes socials també n'hem de parlar, no?, d'alguna manera, o viviu en una societat en què la parella i la família tenen una gran centralitat, d'alguna manera, no només els amics, eh?

Això aparentment sí, no?, perquè és el que hi ha a les pel·lícules, a les sèries, doncs clar, tot està molt centrat en l'amor, en. Menys, diguem. Però, clar, les enquestes també ens ajuden una mica a matitzar aquestes percepcions. De fet, hi havia una enquesta feta a Catalunya, en concret, que preguntava I ara no miris el guió. No miro el guió. Aviam què em diries. Per tenir una vida plena, què és el més important? I llavors citaven com a opcions una casa en propietat, una feina que t'agradi, fills, molts diners, no diners, molts diners. Una parella estable o temps lliure? Què creus que la gent va dir més? Per tenir una vida plena. Per tenir una vida plena.

No què diria jo, sinó què crec que va dir la gent. Si vols fer el qüestionari a la web, el pots fer. Ja el faré, el faré. Per tenir una vida plena, has dit temps lliure, que és el que m'ha quedat més. Casa en propietat, feina que t'agradi, fills, molts diners o parella estable. Jo crec que la gent dirà els fills. Doncs fred, fred, fred.

Fred, fred, eh? Fred. La gent diu temps lliure. Mira, és el que anava a dir. És el que anava a dir al principi. És que ets la català, no. És que anava a dir jo, però he pensat, no, la gent tirarà pels. Era una pregunta trampa, era una pregunta trampa. La gent diu el temps lliure. En segon lloc, una feina que t'agradi. Per la neutralitat de la feina, és espectacular. En tercer lloc, una casa en propietat. I llavors, només llavors, a nivells molt similars, hi ha la parella estable, fills i molts diners. Molts diners és l'últim? Molts diners i fills estan més o menys allà. Vendries el teu fill per molts diners? Hi haurà gent que et dirà que sí. I curiosament, per als homes, la parella i els fills són més importants que per a les dones, que, en canvi, valoren més el temps lliure i la feina. Mentre que els joves donen més pes als elements més materials, com la feina, els diners, la casa en propietat, potser perquè veuen més difícils assolir-los en un futur proper. Aviam, de tota manera,

això que els diners compren la felicitat, si costa una miqueta, amb el que dius, o no ben bé?

Bueno, hi havia aquella frase atribuïda a Oscar Wilde, que deia que els diners no donen la felicitat, però et donen una sensació tan increïblement similar que només els experts, més experts, són capaços de diferenciar-les, no? I de fet, hi ha estudis també, molts estudis que ho han analitzat, ja assenyalen una cosa que es diu la paradoxa de la felicitat i el consum. És a dir, que el fet de tenir diners, evidentment, sí que t'aporta una certa felicitat, és a dir, el fet de patir per si et desnonen de casa, doncs no et permet ser gaire feliç, però a mesura que tens més diners, el guany de felicitat cada cop és menor, o fins i tot hi ha un punt en què això decau. Ah, sí, eh? Efectivament. És a dir, tenir massa diners tampoc seria. És un maldecat, també. Sobretot si tens un fill que no té clar que els deixis en herència. Però, en tot cas, per què passa això, més enllà de problemes familiars? Passa perquè, u, t'acostumes ràpid a les possessions, i, per tant, el guanyes. És menor, és a dir, que passar del 0 a un Rolls-Royce fa il·lusió, però passar de 6 a 8, segurament ja no tant. I llavors, també perquè.

Ui, l'Isma em diu que això se'n diu adaptació adònica. Ah, doncs mira. Com saps tu això, Isma? Mira, filosofia estoica. Sí, Isma, em deixes molt sorpresa. M'encanta el concepte. No, no, no, com n'has dit que es diu, això?

Adaptació adhònica. Doncs mira, aquesta és una. I l'altra és que a mesura que tens més diners, la comparació social augmenta. És a dir, et compares més amb la gent que està una mica per sobre teu. Hi havia la senyora aquella, propietària de pisos, que els deia als llogaters, vosaltres el que teniu és enveja. Aquí, aquí, un matí de Catalunya. Doncs els que tenen enveja són sobretot els rics cap als més rics encara. I per tant, doncs això. I a més a més. És més important segurament el que fas amb els diners que els diners que tinguis. El que també s'ha estudiat és que quan els gastes amb experiències, és a dir, en un viatge, fer coses amb gent, o comprant coses per amics, és a dir, fent regals, això et dona més felicitat que simplement les possessions. Per tant, tornem al mateix. Si tens diners però no tens amb qui gastar-te'ls, doncs tampoc és un bon negoci.

No serveix de res. No. Bueno, serveix, serveix. Aviam, aviam. Sí, sí, sí. Escolta, els rics també ploren, però és millor plorar en un Mercedes que sobre el bici. Absolutament. Aviam, tornant a les dades que deies abans, deies que l'amor i l'amistat tenen nivells d'importància similars, però poden no ser contradictoris, és a dir, tu et pots estimar molt, els amics, diguem-ne. Potser no romànticament, però gairebé.

No, però és veritat que cada cop, o almenys tenim la sensació que es parla molt de l'amor d'un sentit més ampli que no pas el clàssic, no? Però les dades, un altre cop, tornen a matisar aquesta qüestió. Hi ha una enquesta molt interessant amb resposta oberta, és a dir, que tu et preguntaven simplement, tu quan et parlen d'amor, amb qui penses que sents aquest amor? I llavors aquí tu podries respondre el que volguessis. La majoria de la gent, bueno, el 60%, parlava de la parella o de família, per tant, cosa clàssica, diguem-ne. Però sí que hi havia més d'un 20% que parlava dels fills, que pots tenir fills o no, i els amics. Per tant, hi ha una de cada cinc persones que sí que parla de l'amor cap als amics. Això quan la pregunta és en quins amors penses. Quan parles de l'amor, sí, en qui penses, no? I bueno, hi ha respostes de tot tipus, un 8% de la gent que respon amor a la societat, en general a la humanitat, un 4% parla a la mascota o als animals, no sé si són estèrians o simplement és qui té.

Qui té animals. No reobrim el volador. I no l'obrirem. Per l'amor de Déu.

Però bueno, a favor, perquè això, que els joves van estar molt. Se'ls agafa molt de picota, però en canvi hi ha coses bones dels joves, per exemple, que hi ha un 4% d'evaporació. Però són sobretot joves que parlen de l'amor propi, l'autoestima, el qual també és un tema molt interessant. Està molt bé, això. Però, per contra, sobretot també en la gent més jove, un 20% dels menors de 25 anys parla directament de l'amor romàntic, que és una cosa que podem considerar antiga i, de fet, en generacions més grans, l'amor romàntic pràcticament no se cita. Ah, sí, eh? No, no, no. Se necessiten més els joves que els més grans, l'amor romàntic? Sí, sí, és ben curiós, és ben curiós.

En qualsevol cas, els amics, però això que has dit de la gent jove em crida l'atenció, és a dir, sí també és l'amor romàntic, però la gent jove no estima, és a dir, no estima els amics, entén-me, no cita l'amor als amics quan parla de l'amor.

Bueno, es poden estimar els amics, jo crec que ho estima, jo me'ls estimo moltíssim, és super sa estimar-los, exacte. I efectivament, sí, sí, la gent jove decora més que sent amor per les amistats, o estima, eh. Aquest amor per als amics cau entre la gent de dretes també, bueno, hi ha certa gent de dretes també en aquestes enquestes que quan preguntes per amor et diu amor heterosexual no és una mica, sobretot senyors de certa edat amb aquest to a més a més jo quan llegeixo enquestes sento aquest to. Però el que és més curiós amb el tema de les amistats és la diferència d'home-dona. És a dir, les dones senten 10 punts més d'amor que els homes cap a les amistats, i estem parlant d'un 20%. Per tant, les dones són un 25% i els homes un 15%. La diferència és molt, molt, molt gran. I, de fet, és coherent amb altres enquestes en les quals a les dones se'ls preguntava, bé, a tothom se'ls preguntava, si en cas de necessitat creus que els amics t'ajudarien, Un 35% de les dones diuen que sí, amb tota seguretat. En canvi, només un 25% dels homes estan segurs que els seus amics els ajudarien. Per tant, aquí hi ha un diferencial de gènere bastant gran. No sé si té un nom, si ens el diran ara.

No se sap, aquest. El buscarem. Hi posarem, hi podem posar un nom nosaltres. En fi, un 35% de les dones creuen que les amigues no els hi fallaran, diguem-ne. Correcte. I això, en el cas dels nois, és només un 25%. Per tant, ¿hi ha més vincle entre amigues dones que entre amics homes?

Clar, segurament té un nom perquè efectivament s'ha estudiat això també i hi ha estudis molt curiosos del tema. Hi ha una persona, bueno, una persona, uns investigadors, que el que van fer va ser començar a mirar imatges a Facebook i veure si hi havia més imatges de dones entre elles dones, aparentment no parelles, sinó entre amigues, o d'homes amb més homes. I clarament hi havia moltes més dones que penjaven fotos amb altres dones que homes. I de fet es va fer una altra investigació. Espectacular, que van dedicar 2.600 hores a mirar el carrer a 46 països i van anar apuntant quantes parelles de dones i quantes parelles d'homes hi havia. 2.600 hores apuntant això? Moltíssims investigadors, segurament mal pagats, mirant el carrer, esperem que en moments que no feia tanta calor com ara, apuntant tot això. I a Europa hi havia un 72% més d'amigues caminant pel carrer juntes que amics. Per tant, sembla ser que efectivament les dones cuiden més l'amistat entre elles. I en països diferents, això era, eh? Sí, sí, en 46 països, pràcticament a tots. Hi havia un diferencial positiu a favor de les dones, però a Europa era especialment

exagerat. De tota manera, que un 30% estigui convençuda que els amics o les amigues l'ajudarien, clar, no sé si és poquet.

Clar, estem parlant d'una escala del 1 al 10 en què el 30% aquest és el 10 absolut, és a dir, ho deixarien tot per venir, però clar, jo crec que també té un punt de realisme, és a dir, que, jo què sé, potser dius, home, potser el problema que jo crec que tindré és de diners, i els meus amics no són especialment rics, no? Per tant, doncs, bueno, jo crec que està bé el percentatge aquest, perquè, de fet, quan es pregunta per la satisfacció amb les relacions, no?, l'apuntació amb els amistats no és baixa, de fet. Al mitjà la gent té un 8,1 sobre 10 de satisfacció amb les relacions d'amics. Jo crec que està bé. És una mica més baix que amb les relacions de parella, que és un 9,1, o amb les relacions familiars, que és un 8,7. Però bueno, també té un punt de postureo, perquè dir que no estàs bé amb els amics és lleig, o amb la família o amb la parella. Quan jo tinc uns quants amics, no direm quins. En antena, que es queixen una mica,

però bueno, en tot cas. No, però sí que és interessant, no sé si hi ha una qüestió d'edat aquí, no sé si amb la gent jove canvia. Ho dic perquè, per exemple, això que deies dels amics, clar, jo a mesura que m'anava fent gran, jo estava convençut que la meva vida seria com prens. Està convençudíssim que seria comprensible. Hi hauria el grupet d'amics, alguns tindrien parell, alguns no, però quan hi hagués alguna cosa bona o dolenta, allà estaríem tots. A mesura que fas gran, t'adones que no perquè siguin mala gent, sinó perquè la vida és

molt punyetera. La vida porta per molts llocs i sobretot et dona problemes i reptes i dificultats, efectivament. Com els joves això passa? Els joves encara s'ho creuen? Sí, però no excessivament. Hauríem de veure fins a quin punt les xarxes socials aquí impacten o no, però vaja. El que sí que hi ha diferències, per exemple, i també vull vincular-ho amb el tema de les relacions de parella, la qualitat de parella, que, clar, aquí els problemes ja no venen tant amb l'edat dels reptes que venen, sinó directament amb els reptes que hi ha. És a dir, alguns dels problemes que. Tots coneixem, més enllà dels que passen al llit, d'això en parlarem en un altre programa, alguns passen a la cuina o al menjador, que és l'hora, per exemple, de netejar. I aquí sí que veiem diferències molt grans que no acaben de resoldre. Per exemple, i aquí hi ha unes dades molt interessants, que preguntaven en parelles que conviuen juntes si quina de les dues feia més feina a casa, o si feia més feina del que pertocaria. De homes, només un 7% diu que fan més feina que l'altra persona. Un 54% creu que les feines són igualitàries. I escassament un 31% reconeix que l'altre fa més feina. És un de cada tres. Podries. Actuar una mica per millorar-ho, però està bé aquest terç que ho reconeix, almenys. Però és que, en canvi, les dones, hi ha un 59% que diu que fan més feines elles. És a dir, 31% d'homes que reconeix que en fa menys, i, en canvi, un 59% de dones que diu que en fa més. Per tant, aquí, cuidado. I això en els joves, no només no canvia, és a dir, hi ha el mateix percentatge de dones que diuen, dones joves, que a casa fan més feina que les seves parelles homes joves, I el fet està que hi ha menys joves homes que reconeguin que fan menys feina del que pertoca. Per tant, la cosa no sembla que vagi a millor.

Però el que sí que canvia és el concepte clàssic de família, no? És a dir, cada cop se'n veuen més d'altres menes, des de monoparentals o parelles homosexuals o tot això. Clar, clar, i parelles separades,

divorciades, el tema de l'adopció per part de parelles del mateix sexe és més comú. De fet, el nombre de núcleos moromparentals en 14 anys a Catalunya ha passat de 250.000 a 430.000. És un canvi brutal en la societat. I, vaja, i em sembla una mica allunyant aquella frase que escoltàvem de l'APM, quan hi havia les manifestacions contra l'adopció per part de parelles del mateix sexe. Este es un desmadre. Queremos, padre, Ui, ui, ui, que esporta la merda.

Colores la naftalina. Ui, ui, ui, que esporta. Doncs semblaria que està molt lluny,

però en canvi fa molt poc a Catalunya van fer una enquesta en la qual demanaven el grau d'acord amb la frase un nen necessita un allar amb el seu pare i la seva mare per créixer feliçment. Doncs això, que jo pensava, dic, home, tothom ho rebutjarà, només va rebre el rebuig del 45% dels encastats. 45% només. 45% només. Ho hem de deixar aquí, Roger. Mil gràcies.