Les presons catalanes estan al límit?

Els últims mesos s'han encès alguns llums d'alarma a les presons catalanes. Fa unes setmanes un intern va matar un company de cel·la a quatre camins i a Lledoners hi ha hagut un intent d'homicidi. Preocupen les morts, suïcidis i agressions, però també la sobrepoblació. Ja hi ha gairebé 10.000 interns i els professionals alerten que les presons estan al límit. El govern diu que la situació està controlada, però els sindicats avisen que els presos augmenten més de pressa que l'espai i les plantilles. Què està passant a les presons catalanes? Com és que la població reclusa ha crescut tant i tan de pressa? Benvinguts a Això és el Radar de 3Cat Info. El Roger Rovira és periodista de TV3, especialitzat en informació de tribunals. Què tal, Roger? Benvingut. Hola, què tal? Escolta, tu aquests dies has parlat amb molta gent que treballa al voltant de les presons, amb funcionaris, amb responsables polítics, amb acadèmics també, per mirar d'entendre aquesta preocupació. I el primer que ens crida l'atenció és això, que tenim les presons al límit de la seva capacitat.

Què vol dir això, que estan al límit? De quines dades estem parlant? Les dades mostren una situació que feia anys que no es veia a les presons. Penseu que des de l'any 2023 hi ha hagut un augment de gairebé 2.000 interns a les presons catalanes, persones que estan complint una sentència de presó o bé són preventius, que estan a l'espera de judici. El perfil més habitual és la persona que està complint condemna o a l'espera de judici per un delicte contra el patrimoni, un robatori, un furt, una estrabada i ara mateix a Catalunya hi ha uns 9.600 presos. S'acosta perillosament el llindar dels 10.000. El Departament de Justícia diu que no hi ha col·lapse. En canvi, els sindicats diuen que aquesta massificació que s'està vivint a les presons està provocant problemes interns en el funcionament dels centres penitenciaris.

Aquest seria el gran titular, una massificació que s'acosta al llindar dels 10.000 interns. I d'això ens surten altres dades que també són preocupants, com són el nombre de morts i de suïcidis que hi ha hagut els últims anys a les presons catalanes. Aquí també hi ha llums d'alerta.

Les xifres de morts se situen en termes globals estables, tot i que en aquests mesos de l'any hi ha hagut algun petit repunt. Ara, per exemple, al setembre hi va haver un intern que va morir presumptament assassinat per un company de cel·la i s'està investigant. Fa unes setmanes hi va haver un cas allà d'Honés també d'intent d'homicidi, el qual es va aturar. Això és una realitat perquè el Departament de Justícia té clar que un 2% de la població penitenciària són presos agressius i que són difícils de controlar i s'està a sobre. Pel que fa als suïcidis. És una realitat i s'han donat repunts en alguns mesos i aquí hi ha com un cert debat sobre si el protocol de prevenció de suïcidis que hi ha a les presons és suficient. Penseu que en l'àmbit de les presons el que seria la taxa de problemes de salut mental és molt més elevat que la població que hi ha al carrer. Es calcula que és el doble i això incideix molt.

És que hem de recordar que els primers 9 mesos d'aquest any a les presons catalanes hi ha hagut 29 morts, que això és un 45% més que si ho comparem amb el mateix període de l'any passat. Que és un augment, d'altra banda, que segurament també es pot explicar perquè ara hi ha molts més interns a les persones catalanes, cada vegada hi ha més reclusos. De fet, només en cinc anys la població reclusa s'ha disparat un 23%, Déu-n'hi-do. Això com s'explica aquí? Quines coses hi ha aquí darrere, Roger?

Hi ha hagut un efecte a conseqüència d'una major pressió policial al carrer. Hi ha hagut un augment de detinguts, sobretot provocat per plans contra els lladres multireincidents, els carteristes, els que fan robatoris al carrer. I això ha provocat que es reforcessin els jutjats encarregats de fer les sentències. Penseu que s'ha doblat el nombre de jutjats encarregats de fer aquestes sentències en un temps molt més ràpid? I això també ha anat lligat amb el fet que s'han fet canvis legislatius. En el cas dels mutis reincidents, el que es va fer és modificar el Codi Penal perquè amb tres sentències fermes de presó entrés aquesta persona en un centre penitenciari independentment de la quantitat que hagués robat. Aquestes coses són les que han provocat un impacte fort en les presons i el que es pregunten els treballadors és si s'ha previst un pla de xoca dins de les presons davant d'aquesta situació. Val, doncs tenim més agilitat policial d'una banda,

i d'altra banda aquest canvi del Codi Penal, que ara envia més delinqüents a la presó, i això ho ha disparat. Clar, i tot això, quines conseqüències té dins les presons? És a dir, aquesta massificació a les cel·les, com afecta, com es tradueix això en el dia a dia?

El que expliquen els treballadors, per una banda, i el que explica el Departament, són visions diferents del que es viu dins dels mòduls. Per una banda, els treballadors expliquen que en un mòdul d'una presó com Briants, que és de les antigues i més grans, hi pot haver unes 200 persones i els encarregats de la vigilància, els funcionaris, són una mitjana de tres o quatre. Això és molta gent a l'hora de controlar i també expliquen que quan hi ha un pres que ha comès algun tipus d'ilegalitat o algun tipus d'agressió i se'l vol portar al que és el règim tancat, on es compleixen aquest tipus de càstigs, doncs allà es dona la circumstància que de vegades no poden complir totalment la sanció que se'ls imposa perquè també està ple aquest servei que és el règim tancat, que és on es porta els presos més agressius. Aquesta és la situació. Per tant, hi ha problemes d'espai físic,

pròpiament dit, però m'imagino que també deu afectar els professionals, els funcionaris o els sanitaris, penso en psicòlegs, en psiquiatres, que tampoc deuen donar l'abast ara amb tanta

gent dins de les presons, no? Sí, això que dius és molt interessant perquè Catalunya, el sistema pretenceri català, té una peculiaritat que la diferencia de molts altres llocs i són els programes específics de tractament que es fan a les presons, que són de tot tipus, des de violència masclista, violència que seria de persones agressives també per delictes de trànsit o delictes econòmics. Tot això, aquests programes tenen un gran resultat en la rehabilitació i la reinserció dels presos, però suposa que hi hagi d'haver més personal. I això, segons els sindicats, fa que a vegades persones que estaven destinades al que seria a reforçar la vigilància dels presos es dediquin també a aquesta tasca. I això és una de les situacions que critiquen els treballadors. I sí que és cert que hi ha hagut un augment d'uns 400 funcionaris de règim intern en els últims anys però diuen que no han anat a compassat del creixement de la població peritenciària. Ha crescut més el percentatge de presos que no pas de treballadors.

Correcte. I una altra de les conseqüències d'aquest augment de població reclusa és la conflictivitat, les agressions cap als funcionaris, però també les batusses entre els mateixos interns,

que suposo que això també s'està notant, no? Tot i que discrepen sobre la visió de les agressions que pateixen els funcionaris, el Departament diu que no augmenten. En canvi, els treballadors expliquen que, per exemple, en les últimes tres setmanes hi ha hagut una vintena d'agressions directes a funcionaris. Sí, però que es dona una circumstància, ens expliquen els treballadors, que es donen a vegades el que serien les plantades. Una plantada en una presó és quan, per exemple, imagineu-vos que se'ls demana a uns presos que tornin cap a les cel·les i n'hi ha dos que no volen. Llavors, un tercer s'afegeix a aquesta queixa. Un quart, un cinquè, un sisè. Llavors, en aquesta situació, què pot fer un treballador d'una presó quan es troba un col·lectiu de 20 presos que fan una plantada, que és l'argot que es fa servir, i es neguen a seguir les ordres del funcionari que li diu que ha de fer una cosa. Aquesta és una de les situacions que relaten i que, de vegades, passen als centres penitenciaris.

Episodis de tensió, sens dubte, dins de les presons. Davant d'això, davant d'aquest escenari, els sindicats què hi diuen? Què demana l'administració per resoldre això, aquesta situació, aquesta tensió?

Doncs, a banda d'augmentar la plantilla, que ells plantegen que l'últim acord que es va arribar a nivell laboral preveia augmentar en 400 el nombre d'efectius de funcionaris, diuen que ha de ser molt més, perquè aquesta previsió es va pactar fa uns anys i, per tant, ha quedat totalment desfasada. A banda d'això, demanen canvis en el protocol a l'hora de fer les contencions dels presos agressius. L'altra cosa és que des de fa molt temps els funcionaris de presons demanen tenir altres eines per poder-se protegir davant d'una situació així com, per exemple, tenir gas pebre. Això, de moment, no està autoritzat per

part del Departament. Aquestes són les peticions que fan els sindicats. I a l'altra banda, a l'altra cara de la moneda, què hi diu el Departament de Justícia? Quina solució ens proposa davant d'aquest escenari tan complicat a les presons?

El Departament el que preveu és ampliar la capacitat de les presons en 600 noves places, en dos centres penitenciaris, en quatre mòduls. Sí que és cert que hem sabut fa tres dies que es posarà en marxa un projecte pilot amb la creació d'un grup especial d'intervenció per incidents greus dins de les presons. Serà un grup de funcionaris, els quals se'ls formarà per actuar quan hi hagi un incident greu cap a la seguretat dels treballadors o cap a altres interns que estiguin a la presó. Això és un pla pilot i. Potser, si funciona bé, tot fa pensar que sí, s'acabarà replicant a tots els altres centres penitenciaris.

Hi ha un altre model, una altra possible solució que algú ha posat sobre la taula i que seria el compliment de penes fora de la presó, el tercer grau. Vaja, que això buidaria les presons, alleujaria, si ves no, aquesta falta d'espai. No sé si és factible, si es podria aplicar això.

És una possibilitat complir la condemna fora de la presó, anant només a dormir, anant-hi els caps de setmana. No és una manera de buidar les presons perquè l'objectiu del tercer grau, el règim de semillibertat, no és buidar-les. La gent ha de complir les seves condemnes, però sí que s'ha demostrat que quan un intern compleix aquest tipus de condemna en un règim de semillibertat, després es reinsereix millor i no torna a reincidir. Quin és el problema? Que els especialistes a les presons, els quals fan el seguiment d'un intern i avaluen i consideren que està capacitat per poder estar en aquest règim de semillibertat, el que passa és que cada cop més la Fiscalia s'ho posa. Ara hi ha un estudi molt recent de la Universitat Pompeu Fabra que explica que en un de cada tres casos la Fiscalia sempre s'ho posa i posa pals a les decisions que psicòlegs, juristes, educadors i experts d'una presó han proposat a una persona que estigui en règim de tercer grau i la Fiscalia ho recorre i molts cops acaba sent tombat.

Vaja, doncs si no teníem prou problemes amb les persones saturades, ara resulta que la Fiscalia vol tancar l'aixeta d'aquest tercer grau que permetria això, que surtin alguns interns en aquest règim de semillibertat. Bé, doncs caldrà esperar, aviam si fan efecte aquestes noves mesures que dèiem, aquestes 600 places noves per acollir més interns i aviam també si es contracten més professionals per respondre-hi. Roger, Roger Rovira, periodista de TV3, especialitzat en informació de tribunals. Moltes gràcies. Molt bé a vosaltres, gràcies. El muntatge musical és de Sergi Cotilles, jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.