Les reaccions de la caverna madridista a les polèmiques arbitrals

Qui m'ha fotut la tarda en l'aire ja des de fa potser 48 hores? La caverna madridista.

A veure, certament, aquesta setmana que tenim PSG demà i Clàssic diumenge, home,

una mica de polèmiques orbitals. Però potser més del que ens pensàvem,

no? Segurament, segurament. Per cert, aquí vull reivindicar una resposta de la setmana passada, quan em vas preguntar si jo regalaria els tres partits abans del del Madrid, perquè el Barça guanyés el Madrid, i et vaig dir que no. Victòria Turquia, victòria el Camp del Betis. Sí, senyor, i grans victòries, a més a més. I grans victòries.

Amb una mica de polèmica al Barça i una mica de polèmica o molta polèmica al Madrid, també.

Clar, primer va ser el partit del Barça de dissabte, amb l'expulsió de Facundo Bernal, jugador del Betis, per aquesta agressió en la minya mal, i també hem d'assumir aquell gol, que tothom diu, golàs, golàs, anul·lat de Lo Celso, per una mà prèvia de Cucho Hernández, que hauria estat el 2-2. Has vist com sembla jo que treballi el tot costa? Jo ho he dit moltes vegades, jo volia ser la Marta Carreras. Però bé, la Caverna del Madrid ha tingut un bufet lliure d'hotel aquest cap de setmana per agafar el croissant, després repetir amb el torn salat i tornar-hi amb el dolç si vols una miqueta de fruita. Sucar-hi pa i repetir. Tot i que t'haig de dir que fins i tot culers declarats com Jordi Évole deien el següent a les xarxes. Són mans, però no es poden anul·lar gols així. El futbol abans que els colors. I com a culer i futboler, no vull prescindir del gulàs de l'Ocelso. No, si ja l'hem vist.

Ara que l'anul·lin. Gulàs, però no compta.

Entenent i volent entendre el que diu el Jordi, que al reglament posin els gols bonics, no s'anul·laran mai. Estaria bé això.

El cas és que l'ambient es va començar a caldejar dissabte al vespre i una de les proves en va ser l'editorial que va fer Matías Prats Jr. S'està fent un nom, eh? Fill del mític presentador, per si algú té algun dubte.

La diferència amb el seu pare i el seu avi és que ara ja ho diu descaradament. Ja ho diu descaradament, eh?

Doncs atenció a les seves paraules a El desmarque de Mediaset.

¿Por qué el Barça juega siempre con el viento a favor? A ver, el Barça es el mejor equipo de largo, sin duda. Ayer le metió una manita al Betis en su campo, pero da la sensación de que todas las jugadas polémicas acaban cayendo del mismo lado. Ayer el Barça retrocedió media hora para anular un gol del Betis y el árbitro expulsó a Facundo Bernal y no a Lamín después de un rifirrafe que tuvieron entre ellos. No sé, entre lo buenos que son y estas cositas, es posible que nos quedemos sin Liga en diciembre.

Sí, sí. Empieza el partido. Estas cositas, eh, Bassas? Sí, el gol que li van anul·lar a Fermín en el Barça-Real Madrid de la temporada anterior. Una cosita. Era una cosita. Una cosita. ¿Qué cosita es?

M'has dit, Garriga, que aquest noi és de

l'Atlètic de Madrid? Jo el vaig conèixer quan jo vivia a Madrid, el 2012, i allà crec recordar que era de l'Atlètic de Madrid. Sí, sí. Això és com el Pedrerol, també, que se suposa que és del Barça, l'únic que. No, és, és. Com que és? Home, ho diu ell.

Jo aquestes disfresses no les he entès mai, jo les disfresses les entenc per Carnaval. Aquesta és l'actitud. Ah, bé. El cas és que dissabte es va generar un caldo de cultiu ideal pel partit del Madrid contra el Sevilla. Ah, inclosa la pancarta, el Bernabéu. Sí, alimentada també per les paraules del president de la Liga comparant les arts de comunicació de Real Madrid TV amb les de Goebbels, el ministre de propaganda nazi. Aquesta pancarta que deia. Ni una banda ni l'altra. No és futbol, són teves sin egreira. Molt bé. Total, un ambient, un xup-xup previ, que va pujar encara més de temperatura després del partit Reial Madrid-Sevilla, amb la targeta vermella que sembla que hauria d'haver vist Guler per un cop de colza. Una jugada, podríem dir jugada fantasma, que mereixeria l'anàlisi de l'Iker Jiménez d'abans, no el d'Horizonte, no el d'Horizonte, sinó el dels misteris, el de Quarto Milenio. I una jugada fantasma que va fer que Mourinho s'adreçés així als periodistes al postpartit. Dice que hoy no ha visto

ninguna imagen nítida y es así. ¿Has visto tú? No, no, tampoco, tampoco.

Por eso te decía. Yo hago la pregunta general. ¿Algún de vosotros ha visto? ¿Algún de vosotros tiene una imagen que me haga ver? No creo que vosotros lo tienen. Por eso yo no entiendo la obsesión en una, dos, tres, cuatro preguntas de esta historia. Bueno, no sé.

Ningú no té imatges, entre altres coses, perquè la televisió no ha ofert encara les imatges més clares o les que serien més clares de la jugada en què hi hauria hagut d'haver expulsió per agressió. No, no, no va haver impressora aquest dia.

Aquest cop no ha reimpres. Mourinho no veu res i tampoc va veure el partit del Barça. Ara, per no haver vist res, opina igual. No he visto.

Te juro que no he visto, no estoy bromeando, te juro que no he visto. Después me llegaron, obviamente, las voces, pero tampoco es sorpresa para mí. One more day at the office.

Quina esca de veritat, eh? Un dia més a l'oficina. És que és superior a tu. Mira que no sols fer gaires tuits, eh, Garriga? Però em vas deixar anar un. Ahir no vaig poder orbitar. És que és superior a tu. Home, és que a veure, un moment. És que a veure, un moment. Tira, tira, tira. Tiro perquè t'estàs encenent, eh? Veus aquest xup-xup també t'està afectant a tu, eh? Mira, ha passat una cosa força inèdita a partir d'aquesta polèmica al Madrid-Sevilla, que per cert va acabar amb victòria dels de Mourinho per 4-1. I el que ha passat és que, de cop i volta, molts tertulians d'aquests programes, no?, que ho alimenten tant, tertulians que s'han plantat i han dit que estan farts de parlar de tant de l'arbitratge. De l'arbitratge al Madrid, esclar, no al Barça. Com aquell senyor, aquell senyor argentí, saps el que tenen al chiringuito? El senyor argentí que sembla que la vena del

coll li estigui a punt d'explotar. un programa de este nivel. Estemos hablando dos horas y media del reglamento. A mí realmente me empequeñece. ¿Qué quieres que te diga? Que los protagonistas sean los árbitros no es para Latinoamérica ni para el mundo entero. Hoy protagonistas la picaresca no, la picaresca no. No me gusta. Y para mí, te digo sinceramente, jamás tenía que haber sido.

Es boníssim, perquè quin viatge en pocs segons. Un senyor que diu, no vull parlar de l'arbitratge, acaba dient, por cierto, la vinya mal debería estar expulsado. Bueno.

El van operar. ¿Té relació una cosa amb l'altra?

No, és d'aquestes llors que et saps un futbolista.

Dades, dades que saps. Pensava que deies crida tant. És un senyor que es diu Jorge de Alessandro.

Jorge de Alessandro, sí, mític. Va ser entrenador del Nàstic. El mateix, però més finet, ho ha dit Jorge Valdano. Correcte. Ha dit el mateix. Escolta, jo vinc aquí a parlar de futbol i veig pancartes a la graderia. Més elegant va el nano, clarament. Sí, clarament.

I no oblidem que estem parlant de programes que omplen minuts, fins i tot hores, parlant d'arbitratge, de jugades polèmiques, de senyors. És que això me'n recordo, fa uns anys, agafant regles i posant-los a sobre d'un monitor per mirar si hi ha fora de joc o no. I que, recordem-ho, fa només una setmana, quan Vinicius va deixar sense cabells el jugador del Villarreal, Saliba, i va veure la targeta vermella. Allá van estar horas debatent l'estirada i fins i tot donant la culpa als cabells arrisats del jugador.

Y analizamos que la mano, vimos que la mano no cerraba y se le queda el dedo meñique enganchado. Salivar es un futbolista que tiene el pelo extremadamente rizado, prácticamente afro, y eso puede suceder. Bueno, Lobo, mira la imagen.

Marcos, Marcos, Marcos. Marcos y Paloma y Hugo, los rizadores. Aviam,

us vull recordar que estem parlant. Els cabells estiren els dits de Vinicius.

Exacte, declaro culpable el cabell

afro del jugador. No, no, aviam, és que estem parlant d'una caverna que és capaç d'inventar qualsevol cosa. En fi, és igual. I és la setmana del clàssic.

Sí, una bona prèvia. I això també ho ha dit Josep Pedrerol, el xiringuito.

Pensábamos que sería un fin de semana tranquilo, ¿no? Pero ha habido más polémica que nunca. Pues tras la bronca de este fin de semana, el domingo. Llega algo, en fin, más tranquilo. El Clásico. En fin, empezamos. El Clásico.

Empezamos. M'ho treus molt bé. Antonio Bassas. No, tot això no són més que bones notícies, o sigui, encara que no ho sembli. Per què estan dient tot això? Perquè s'estan posant la venda abans de la ferida, perquè estan a sis punts del Barça, perquè les coses no van bé, milloraran, però encara els costarà una miqueta, i el Barça, francament, està molt bé. Llavors, què han de fer? Doncs exagerar i dir que el Madrid, el Madrid, l'equipo del gobierno tota la vida. Els àrbitres l'estan perjudicant. Fixa't-t'ho, quines coses.

A veure si es posa la vena abans de la ferreria del Ciro López. Ciro, estàs ja preparant les venes o no? O ja les tens posades, tu?

Jo estic amb les venes posades des de fa temps. Com un gatet, ja pensa. I el coll, no tu, ha sigut una cosa. Que puja una cosa. Quan menjo, em costa que es passi la. Dues boles aquí, ja. No sé lo que serà. Ja t'ho dic una cosa, estic més animat. Ah, sí? Després de l'últim quart d'hora, perquè els primers 60 minuts no són per. Estava pitjor. Però després de l'últim quart d'hora del partit de la Roma i després de lo d'ahí, bueno, igual podem perdre dos a cero o tres a cero. No, no, jo crec que el Madrid pot presentar batalla.

Pot presentar batalla. A veure, quan veus el Barça que fa 5 gols a cada partit, no penses, doncs potser si seguim la dinàmica. Bueno, però també l'hi fan.

Això sí. Això també. Jo crec que la defensa no és el millor del Barça. No. I per mi era un suïcidi jugar com estava jugant. Jo no volia ni pensar en l'alineació inicial de l'altre dia en la Roma, que ens fa tres i podia fer vuit o nou. Jo deia, i ho deia, no ara aquí a Catalunya Ràdio, en el programa del meu amic Garriga, Si no, el deia en la retransmissió que jo feia per YouTube i per Twitch, que jugant així en els plantejaments de Mourinho en el partit de la Roma, segurament al final de la primera part el resultat del Camp Nou seria d'1 a 5, 1 a 6, 1 a 7. No, no, és veritat, és veritat, és que jo crec que es va equivocar en tot, per mi. Des que coneixo el Mourinho, o per lo menys des que va ser entrenador o ha sigut entrenador del Madrid, jo crec que ha sigut el pitjor plantejament que podia fer el Mourinho en un partit de futbol. L'altre dia és que va ser un desastre.

Però clar, tot això arriba, a més a més, amb aquesta història de la Manegra, de Tebas, la Pancarta. Negreira hi és. No, no, no, no hi és. Hi és, no hi és. No, no, no hi és. Bueno. No? No hi és? I José Plaza també hi és, no? Bueno, ja, també. José Plaza, per la gent jove, és el senyor dels àrbitres de fa 50 anys. Sí, els de I que era bastant madridista. Els de Plaza ja no estan. Era bastant madridista. Els de Plaza ja no són.

Els de Negreira, alguns, encara estan. I llavors encara cobren. No, ja no cobren. No, no crec.

Però segueixen fent perquè, com que ens van pagar 25 pessetes, doncs.

No, però jo vull oblidar-me dels arbitratges. No parlem d'això, només si és l'arbitratge del Barça. Perquè si no, també podem parlar del partit del dissabte.

Quan vulguis. Podem parlar. Tu hauries expulsat Lamín?

No, però tampoc. No, però no. No hauria expulsat tampoc el jugador del Betis.

Però sí, fins i tot els jugadors del Betis, els seus companys van dir, això són coses que no s'han de fer, i ell això ja ho sap, i fins i tot el seu entrenador.

Home, tampoc es pot fer, o no hauria de fer-lo, el Lamine el que va fer. Però a veure, el Lamine no fa res de l'altre món. Jo tampoc. Jo, per mi, és una jugada de tarja groga per dos. Lamin fa un gol que dona la volta al món. Increïble. I a l'Empapé també, ahir. I es parla més que si havien d'haver expulsat el Guler que del gol de l'Empapé.

S'ha de parlar perquè haguessin hagut d'expulsar el Guler. A més, el segon gol de Mbappé va haver-hi una falta de Konaté, que va impedir seguir una jugada ofensiva de la Sevilla que va passar inadvertida, o sigui, és clar.

Tu com a Mourinho no he vistos nada, no? No, no, jo la veritat, jo en la jugada aquesta que diuen del segon gol, no l'he vist. No l'he vist. I després, en la jugada del Guller, jo de veritat, i ara parlo sense. Sense forofisme. Com sempre, com sempre. No, no, no. Et treus el carnet de la butxaca però de veritat que no n'hi ha una imatge per mi hi ha un cop en l'antebraç però jo crec que és el pit i que després es deslitza una mica fins al coll però és que no tots els cops de colça són vermelles home, depèn si són a la cara o el coure. Quantes vegades hem vist de jugadors que posen el cos i li donen un cop de cols al jugador rival i és groga no és vermella vosaltres esteu convençuts que aquesta del Guler és vermella jo no estic convençut jo ara ho dic de veritat no he vist una imatge que reflecteixi que això és una targeta vermella. Jo crec que és un rifirrafe. Però és que no va ser ni groga. Bueno, això és una altra cosa. Per mi és groga. Per mi és groga. Pot ser groga. En les imatges que tinc. Igual hi ha altres imatges que li dona un cop fort i potser és vermella, però jo aquestes imatges no les he vist.

Les ha batat Florentino, segur. Això no és informació, però. Però bueno, però bueno.

Per una vegada que en casa de dubte per una vegada que en casa de dubte no cau la moneda del costat del Madrid negativament parlant benvingut sigui l'error

si ens ajuda a nosaltres Ciro, dilluns que ve serà molt divertit això bueno,

el diumenge potser és més sí. El dilluns pot ser molt divertit, però el diumenge per alguns potser és més. Aquí t'esperem.

Una abraçada i fins dilluns.

Fins el dilluns.