Les recomanacions per al 48 Hores Open House Barcelona 2026

Perspectiva. L'arquitectura a Catalunya Ràdio.

La vida sense arquitectura. Què passaria si, de sobte, no hi hagués arquitectura? És una pregunta que suggereix una cosa molt difícil d'imaginar, un món sense arquitectura, però en tot cas és el lema i la pregunta que formula la 17a edició del Festival d'Arquitectura 48 Hores Open House Barcelona, una cita anual que cada tardor, durant un cap de setmana, ens convida a visitar un extens catàleg d'edificis i espais, molts dels quals normalment no estan oberts al públic.

Més de 200 aquest any i un 30% són novetats d'aquesta edició. És el cap de setmana dels dies 24 i 25 d'octubre i, com ja és habitual, implica 6 ciutats. A banda de Barcelona, Badalona, l'Hospitalet Llobregat, Sant Joan d'Espí, Sitges i Vilassat de Dalt. Aquest any, però, i amb motiu de la Capital Mundial de l'Arquitectura Barcelona 2026, el festival ha tingut tres petites edicions estacionals. L'Open Barri, que a l'hivern es va celebrar a Nou Barris, durant la primavera a la Marina i durant l'estiu a Sarrià i Vallvidrera. En parlem amb la directora

del festival, que ja és una tradició saludar-la al Perspectiva cada any per aquestes dates, l'arquitecte Elisenda Bonet. Salutacions. Hola, bon dia.

Hem retrobat després de l'estiu i amb energia nova per afrontar aquesta 17a edició del festival.

Ja ens cal energia perquè com que aquest 2026 tothom hi ha posat més llenya al foc, vosaltres heu fet l'Open Barries amb caràcter trimestral o quatriomestral, estacional, diguéssim, no?

Sí, ha sigut molt interessant perquè hem pogut anar més al detall i veure diferents tipologies o diferents estils que quan fem el festival gran no podem posar la lupa en aquestes zones. Hem vist quina arquitectura de qualitat hi ha i treballar colze a colze amb arxius, associacions veïnals que coneixen molt bé aquest territori.

Estan lluitant pel seu patrimoni. Sí, sí, és que és increïble. Amb 17 edicions del festival aneu estirant fils i penses, home, un festival amb tantes edicions té el perill d'acabar ja sempre sent més del mateix i en aquest cas és que cada any és una història que no té res a veure amb l'anterior.

Entre un 30% no arriba de renovacions d'edificis i algunes novetats interessants.

Molt bé, sempre amb un lema o leitmotiv, en aquest cas, aquest any, una pregunta que a mi és que m'ha deixat una mica així, com vols dir que això és possible, què passaria si de sobte no hi hagués arquitectura? I és que, esclar, jo no ho sé entendre, això, perquè és que un cau de conills és arquitectura, un formiguer o un rus de velles és arquitectura pura i dura, no? Ja si traiem la visió antropocèntrica, no? Què voleu dir amb això? Sí, eh.

Bé, en l'any de l'arquitectura li hem volgut donar la volta al mitjó i dir què seria la vida sense arquitectura, com ens podríem relacionar i tal, i això ho estem veient als nostres carrers, que cada vegada hi ha més habitatge que no és habitatge.

D'aquella manera, sí. Baixos comercials habilitats com a habitatge o al carrer mateix,

gent que no té casa, etc. I realment quan ho veus et dónes compte quin primer èxit que tens, quan tu tens arquitectura que puguis realitzar en unes condicions climàtiques adients.

No, no, dormir a la platja, oi? Molts turistes diuen, no trobo hotel a Barcelona, potser me'n vaig a Barcelona, dormiré a la platja, cap problema.

I amb el tema dels migrants, no? Doncs hi ha aquest problema habitacional tan important o amb els nostres joves o amb la nostra gent gran. I aleshores, una mica és aquesta reflexió, no? Sí. A vegades t'adones de la importància de les coses quan les perds i ens semblava que amb aquesta reivindicació que vol dir l'any de l'arquitectura i la capital mundial de l'arquitectura, fer aquesta volta de mitjó ajudaria a reflexionar. Amb tantes activitats que hem fet, mirem-ho des de l'altra banda.

Sí, ara farem un top 15 per no atabalar-nos, però de debò que és que heu d'entrar a la pàgina web. 48hopenhousebarcelona.org I allà us podeu fer la planilla de com voleu passar el cap de setmana. A més a més, el que és l'actual FuturaX Casa SEAT, o sigui, ha estat Casa Cupra abans de ser Casa SEAT i ara torna a ser Casa SEAT, oi? Sí. Aquí feu la cluenda i lliurament dels premis, que això serà després, el 10 de novembre, eh?

Sí, el 10 de novembre fem una trobada per veure com han anat aquests tres mesos d'activitats que hem fet i també per reflexionar amb altres agents què vol dir la difusió de l'arquitectura, perquè arribi el ciutadà corrent, no els especialistes, sinó que tothom en pugui gaudir i anar adquirint el criteri per saber quina és la millor arquitectura o el que podem també demanar a les nostres administracions o exigir per tenir una bona qualitat de vida. Hi ha uns premis entre

els quals hi ha E18 que van associats al Barcelona Design Week i ja des de fa quatre anys que vosaltres doneu aquesta altra.

Sí, ells es van inventar l'ADOS E18. Els ODS estan fets per la ONU i són com a itineraris o com actuacions que poden ajudar a millorar la qualitat de la vida de les persones des del punt de vista energètic o un altre punt de vista. I ells van trobar que no hi havia punt de vista del disseny, com el disseny pot millorar la qualitat de vida de les persones. En el 2017 es van inventar l'ODS 18. Llavors ens vam reunir i vam dir, ei, per què no fem algo dins de l'Open House? I vam dir, ah, doncs podem fer un premi. Llavors ja fem la quarta edició i aquest any l'E18, aquest premi, el donem a l'exposició Futuro Immediat, comissariada per Albert Gasull. De l'AMB, no? Amb els projectes de l'AMB dels últims anys. El disseny és de Roger Badia. I és una exposició que està aquí al port i és molt interessant perquè qualsevol ciutadà pot veure cap on va la regió metropolitana. Ja no hem de parlar de Barcelona cap on va. Realment tots vivim a la regió metropolitana, treballem o anem o ens barregem. I s'ha de millorar en habitatge, s'ha de millorar en comunicacions, s'ha de millorar en moltes infraestructures o coses i fer més ciutat i menys carreteres, convertir aquestes carreteres, per exemple, que uneixen poblacions en avingudes o espais per passejar o per viure o per comerciar. Llavors aquesta exposició és molt interessant, convidem a veure-la i també li donem aquest premi en reconeixement de la seva qualitat.

Fantàstic, doncs des d'aquí que també ens alegrem i els felicitem. El seu dia ho vam estar explicant en profunditat amb el seu comissari, Albert Gasull. Doncs si et sembla, bé, anem a veure aquest top 15 que, insisteixo, és una selecció, perquè és que si no dedicaríem tot el programa a detallar tot el que hi ha d'interessant. Per començar pel primer que vosaltres heu llistat, que és la Llotja de Mar.

La Llotja de Mar és el clàssic, com estava l'antiga borsa, de la Cambra de Comerç, i que podem gaudir d'aquest edifici, que va participar només a la Penthouse el primer any. La torna amb força i és una oportunitat per veure aquest gran saló de contractacions i per veure totes les diferents estades. I que molta gent no ho sap,

però és que aquí es decideixen coses com el preu del blat a tot el planeta, no? Coses d'aquest tipus. S'havien decidit.

És més un centre per realitzar esdeveniments, però bueno, el Consulat del Mar estava aquí.

Sí, en altres temps era la gran potència naval del món. En el segon lloc d'aquest top 15 tenim l'edifici Estel, de Joan Pau Mitjans i Parelló i en Francesc Mitjans, BCA Arquitectes, no?

Sí, el podrem veure amb aquesta forma actual, no? El BCA que l'any passat va fer una remodelació en profunditat i pots entrar i gaudir d'uns dobles, triples espais impressionants quan entres d'unes vistes també impressionants a 23 i 60 graus a la ciutat de Barcelona. I és una oportunitat de revisitar un edifici que ha estat durant tants, tants anys tancat, que se li havia dit, que havia sigut una oficina telefònica, que se li havia dit la mina de coure, de la quantitat de coure que tenia dins.

Llavors té un edifici. Ara aquests que roben coure de les vies del tren.

Anaven a robar-lo, ja. Ah, anaven a robar-lo, ja. Sí, sí, sí, fins i tot van arribar a treure-t'ho. I aquest edifici té un germà, que és on està la seu de la MEBE. Són dos edificis germans que tenien, evidentment, una secció, una planta amb una façana similar, i ara la planta continua sent pel retranquet similar, però l'aparencia és completament, el materialitat és completament diferent, que és la seu de la MEBE. Llavors es pot visitar els dos, i actualment, doncs, lo diferents que són i quines propostes tan diferents de rehabilitació s'estan fent. Molt bé,

com a tercera proposta destacada, recircular l'eixample de denda i flexo.

Sí, és un dels nostres projectes estrella aquest any, que ha guanyat un PremiFact. Són tres projectes que estan al centre cívic, al mercat, amb tota la coberta nova, una coberta amb eficiència energètica. Ara són les parades, tenen una lluminositat que no tenien abans, per exemple. I és un projecte espectacular d'aquests dos projectes de venda. Després també tenim, hi ha una biblioteca també a tocar, que no l'hem obert mai, que és de Ruy Sánchez, que és més antiga però forma part del conjunt. I després també properament tenim a dins de Miriurgia, Dallà a mi lluny ja tenim un centre d'atenció de Sagrada Família que també està molt a prop tota ella i forma un parc al voltant de la Sagrada Família molt interessant de nous arquitectes i aquest últim és de Pedro García, Marco. Mosca i Albert Xavarría. Anem per la quarta proposta, Cubicub. Són especialistes en reformes i ens presenta alguna reforma que han fet d'interiorisme. Són una gent que treballen ràpid i eficient i està bé també veure aquesta part més pràctica o més eficient de l'arquitectura.

També tenim el CEM Esplanceda, de BB Architectes en Conchita-Balcells.

Aquest és un projecte molt, molt interessant i m'agradaria també anomenar-lo juntament amb el nou poliesportiu de l'illa. De la Noguera, sí, sí. M'agradaria anomenar-los perquè són dos projectes. Sí, que aquestes van d'un Premi Catalunya Construcció també, eh? També. Són dos projectes que estan equidistants per la seva tipologia i per la construcció eficient i tenint en compte també temes de recirculació, de ventilació, etc, etc, fan un servei als barris molt interessants, a més a més de tenir una arquitectura de qualitat i maca, que dius quins edificis més bonics.

Quan a l'àmbit de les rehabilitacions patrimonials tenim el Palau del Marquès del Ferraz.

Una meravella que ha estat tancat, no sé, 40, 50 anys? No sabría dir, però sí, sí. Però molts. I s'han rehabilitat tots els esgrafiats de façana, que són preciosos. Bueno, té aquest aire modern, aquest aire ara, preciós. I després a l'interior el que s'ha fet és com rescatar, rascar les restes de pintura que hi havia, o la mamposteria com es treballava. I llavors, bueno, és una senzilletxa molt gran, però molt efectiva per veure la qualitat dels diferents espais. És molt simple, però i molt bonic.

La setena proposta la tenim a Montjuïc, al Museu Etnològic i de les Cultures del Món.

Sí, aquest museu, el Toni Juranés va fer una rehabilitació important el 2015 amb figura hexagonal que es va repetint. Llavors, el que ell va aconseguir fer és tornar com al projecte primitiu, alliberant espais i poder veure molt més aquesta feina de dobles espais i de comunicació visual entre espais. És un projecte molt bonic, relativament hi pots accedir, sempre, però molt desconegut, molt recomanable.

Sí, com desconeguda és la Universitat Abad Oliva Seu, que quan passes per allà a la Ronda de Dalt la veus allà lluny, però vas atrafegat i no t'hi atures mai.

I no t'imagines l'interior, l'aula magna que era l'interior de l'església, el claustre que té, és una meravella. Es va construir l'any 26 per Bernadí Martorell, que era deixeble de Gaudí.

I que hi ha la torre de Vellesguart allà al costat i que ho veus des de la torre de Vellesguart es miren l'un a l'altre.

Estava construït als terrenys de la torre de Vellesguart inicials i està molt bé. També molt a prop, si vas a veure la Universitat de Batoliva podries revisitar el restaurant La Balsa amb una gran novetat, que es podrà visitar l'antic habitatge. La balsa estava construït amb una bassa d'arreglar. Construïda amb esposteria de pedra. I el projecte de Tusquets i Clotet el que vam fer és construir dins un habitatge que són els que vam promoure el projecte i tots els serveis i cuines a lo que seria l'interior de la bassa. A la planta 1, a modus de com els antics mercats, una coberta lleugera de fusta, etc. I van construir el restaurant. Aleshores es podrà visitar el restaurant però també es podrà visitar l'antic habitatge que té una entrada privada i que té molta gràcia.

Obres acabadíssimes però aquí ara tenim també com a proposta un work in progress de GCA Arquitectes previst que s'acabi el 2027 que és l'Hotel Arts, no?

L'Hotel Arts també és una novetat important aquest any. No he participat mai en aquest edifici de SOM, que són els arquitectes Sigmoor, Owens& Merrill, són grans arquitectes americans que tenen aquests edificis. Estats Units, Chicago, Hancock. Aquesta obra és del 94. Aquesta obra va ser per les olimpiades. Ja fa 30 anys. I un edifici que tota l'estructura està a l'exterior. Normalment aquests edificis amb alçada, l'estructura és interior, es recolza amb el nucli d'ascensor, escales, etc. i aquí la van fer tota metàl·lica i per l'exterior. Ezeasi està fent una important obra de posada al dia de l'hotel i és una oportunitat per visitar unes vistes espectaculars a tota la costa de Barcelona.

Molt bé. Sortint ja de Barcelona, Tenim aquí una reforma a Badalona, això que és també un bé patrimonial del 1910, no?

Bueno, això és una caseta entre mitgeres, que és d'humil, i que Olvi Ladoms, Joan Valls i Anna Prats han fet aquesta reforma, molt interessant, i bueno, alliberant tota una zona pel nucli de comunicacions, fer una reforma espacial molt interessant a l'interior, un projecte molt bonic.

Bé, un altre gran edifici del Richard Rogers, l'hotel Hears Regency Barcelona Towers.

Sí, han posat aquest hotel destacat perquè l'Hospitalet compleix ja deu anys com a ciutat que participa a l'Open House. De celebrar juntament amb l'hotel que compleix 20 anys que el van realitzar, doncs és un doble aniversari i per això posem aquest destacat. També té una vista a 360 graus de tot el que és l'àrea metropolitana i pujar fins allà, visitar algunes de les seves habitacions, que són habitacions que ara es tornen. És curiós, no? Ara, els joves arquitectes, com Gross o com Lang, estan fent una arquitectura que està una mica recordant aquest historiografisme, per exemple, d'aquest hotel, no? Amb aquestes fustes, ara, actualment, que es comencen a treballar més fosques, un altre ha recuperat el treball dels miralls, ha deixat de treballar amb les línies de LED, coses així, doncs era una manera que es treballava als anys 2000, no?

Molt bé, un col·lectiu que darrerament s'ha hagut de traslladar, fins i tot els vam tenir aquí al Perspectiva, un co-working, no sé si dir-ne co-working, un Fab Lab TMDC, que fins ara estaven a la zona de Guipúscoa, a prop de la Pau, i ara ja estan instal·lats a l'Hospitalet, el TMDC Cobalt, no?

Sí, nosaltres ja els hi vam donar suport quan estaven a prop de Guipúscoa, perquè és un projecte molt interessant, un super coworking.

Molt, molt, enorme, és increïble el que es fa allà dins. Tu pots ser allà, en aquell moment estava. Allà ha nascut Estrada del 3 i tants altres.

Estrada del 3, estava construint un dels seus modus allà i ara es van traslladar aquí a l'Hospitalet i nosaltres estem donant suport també perquè es conegui aquest projecte tan interessant de coworking a gran escala. I és una oportunitat per a jutjar empreses o autònoms que treballen amb les mans. També volem reivindicar treballar amb les mans. Ara que la intel·ligència artificial ens ataca, hem de retrobar-nos amb coworkings com aquest, treballar amb les mans. Sí, trobar-li la volta positiva. També voldria comentar que el TMDC es fabricava lo de l'estrada del 3. Sí, el mòdul aquest del poble sec, no? Que podrem visitar-lo també ja col·locat al poble sec, com a novetat d'aquest any. Ah, molt bé, perfecte. Sí, que seran els habitatges que podem també visitar.

Bé, deien que hi havia poc habitatge en aquest top 15, però n'hi ha un. Si el lema és la vida sense arquitectura, bé, no sé si arquitectura o no, arquitectura dels arquitectes, però en aquest cas és arquitectura popular, que són les casetes de la platja del Garraf, de la dècada dels anys 20 del segle XVI.

Sí, aquesta és una novetat que ens fa molta il·lusió, perquè és conegut, però tampoc tant, i tenir l'oportunitat de poder-ho explicar, és un paisatge, per exemple, s'està modificant el paisatge per la llei de costes de Sitges, i alguns edificis que havíem visitat anteriorment a l'Open House, en el futur no es podran visitar, doncs això és una sort que es pugui conservar les casetes al Garraf.

Molt bé, doncs ja que som a les frimeries del segle XX, escolta, la Torre de la Creu de Josep Maria Jujol de l'any 1916.

La seva situació a peu de parada de tren ens fa que hem d'anar-hi tots. És un edifici que ell en plan també en recorda, per exemple, el del Melnikov a Moscú. És un projecte espectacular, on hi eren dos. Dos torres adosades. Jo és que és perquè et tinc aquí,

perquè a mi em preguntes que han d'estar aquí alguna cosa i diria simplement aneu-hi, aneu-hi i en parlem, no?

També hi ha l'oportunitat a la Torre de Creu veure l'exposició promoguda per la càtedra de Jujol. Fa un concurs de dibuix amb els seus estudiants i estudiants d'altres universitats, no? Un concurs obert tant de dibuix sobre obra de Jujol en directe o que puguis veure per internet, fotografia i tal. Llavors s'escollixen uns finalistes i uns guanyadors i durant l'Open House es pot veure, a més a més, la petita col·lecció de dibuixos premiats que no només són de la Torre de Creu, que també són d'altres edificis jujolians.

Molt bé, ja per fer un salt de molts segles en el temps, a l'última posició d'aquest Top 15, que no per ser l'última és la més recomanable, oi? Els Fons Romans de la Fornaca, una rehabilitació d'Antoni Gironès de principis d'aquest segle, no? Tot i que són del segle II després de Crist.

Són uns forts d'argila, fets en argila per coure, bassos, ànfores, etc. I, bueno, ens vam trobar i el Toni Joananés va fer aquesta nau, també construïda amb blocs de pedres de granet, recoberta amb malla, i és un projecte molt atractiu a Vilassar de Dalt.

El visitant de Bonet, doncs, seguiríem i seguiríem i seguiríem, però jo crec que el millor és això, que, com dèiem, entreu a la web i allà trobareu desplegat tot el que us podeu programar per aquest 24 i 25 d'octubre. Haureu de triar només una petita part perquè és absolutament impossible visitar tot això en 48 hores. No sé si ens trobarem per algun d'aquests espais durant aquest cap de setmana del 24 i 25 d'octubre. Elisenda Bonet, en tot cas, com sempre, gràcies per estar al capdavant d'aquest festival 48 Hores Open House Barcelona per 17a edició consecutiva ja. Que vagi molt bé. Adéu.