Les reflexions del dia, amb Cristian Segura
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Doncs poc més de 5 minuts i arribarem a les 11. Són els últims minuts del Catalunya a nit d'estiu 2026, perquè aquesta matinada ja ens plantarem la tardor i tindrà l'honor d'omplir-los el Christian Segura, corresponsal del País a Berlín. Christian, bona nit.
Bona nit. Ara m'has fet pensar en la selecció musical de la Gemma Puig, que m'ha. Mentre us escoltava anava treballant i quan ha començat a sonar Vivaldi de seguida he entès i m'ha relaxat m'ha fet pensar que mira bé La tardor t'agrada o què? Sí, sí m'agrada, m'agrada molt l'hivern no tant però sí,
la tardor sí L'hivern aquest any et semblarà suau, home tu véns d'Ucraïna, et semblarà suau aquí a Berlín l'hivern.
No, no, a veure, jo quan vaig viure aquí, que aquí vaig viure ja, això que ho he començat fa 20 anys, aquí els hiverns, jo recordo un que vam arribar 15 sota 0, que. A Ucrania és normal, però aquí també fa fred. I el recordo especialment, és a dir, que bé, no m'he mudat a Cancún. No sé si milloro gaire amb això.
No, però bueno, estàs més entrenat, això segur. Escolta, del que hem anat explicant avui, quines reflexions et venen a la ment? Doncs. Doncs la veritat és que,
com sempre que hi participo, caudeixo i em sembla força interessant. Avui tinc una llibreta on vaig apuntant coses. He començat per la qüestió de Nacions Unides. Tot sovint diem que Nacions Unides, que és un projecte d'entesa internacional malaguanyat, Però mirem de veure el concepte positiu. Vosaltres mateixos heu posat exemples de trobades diplomàtiques que d'alguna manera ajuden, encara que puguin acabar sent no res. Iniciatives, pressions a Donald Trump perquè, per exemple, Vladimir Putin o Volodymyr Zelensky coincideixin en la mateixa taula, n'hi ha hagut abans. Però mira, com a mínim es prova. Ho he vist, per exemple, el vídeo de la Delcy Rodríguez, la, no sé com dir-li, presidenta d'exili, o com li vulguis dir, venezolana, parlant amb Pedro Sánchez. És útil. Jo soc el primer a vegades a menysprear-ho, però sobretot per aquests discursos que sempre acaben sent propaganda, com el que ha fet Donald Trump. El món seria pitjor si no pogués haver-hi una Assemblea General de Nacions Unides.
És el que penso. Potser s'hauria d'actualitzar o reformar o això, però millor que hi sigui que no pas que no hi sigui, això segur. I tant.
I després he tingut un flashback tremendo quan heu parlat de Puigdemont i de l'oficialitat del català a la Unió Europea, perquè jo com a periodista vaig tenir uns anys convulsos durant el procés i he recordat. He recordat coses d'aquella època. L'oficialitat del català a la Unió Europea a mi em sembla que és una cosa absolutament que cau pel seu pes, pel seu propi pes. Hauria de ser una llengua oficial. Molts altres països han dit que si el català és oficial hauríem de ser-ho d'altres. També països baltics, etc. Bé, mira, el català és una llengua que no només es parla a Catalunya, sinó d'altres països. Comunitats espanyoles i no sé quin és el nombre de persones que el parlen o l'entenen, segurament passa dels 9 milions. Però l'oficialitat del català europeu, el que he explicat, m'ha fet pensar en el procés, perquè durant el procés. Per mi van fallar dues coses per part de l'independentisme o el nacionalisme català. Una és plantejar la ruptura, la creació del nou estat amb la meitat de la població en contra. L'altra era que els faltava la real política, entendre com funciona Europa. I aquesta qüestió del català a la Unió Europea està evidenciant que el món és dur, és trist, però és així. Però és que els problemes a la Unió Europea són molt més grans i l'ampliació de la Unió Europea està. Malauradament per sobre del català. Deia el vostre company a veure fins quan aguanta Madrid amb aquest pols. Home, jo crec que el govern de Pedro Sánchez, quan Albanya, Montenegro, Ucraïna formin part de la Unió Europea, ja no hi seran. I per acabar, em sembla interessantíssim el tema del centre de dades, però al final no és responsabilitat del Benjamín Rovira, aquest senyor que heu parlat amb ell, És responsabilitat de tots. Cada clic que fem nosaltres, que ens passem el dia amb el mòbil, consumeix. Fa mal al medi ambient. Hem de començar a fer un consum responsable.