Les reflexions del dia amb Cristian Segura

4 minuts i mig per arribar a les 11 farem un salt ara fins a Berlín perquè allà hi tenim la persona que ara tot això ens ho endreçarà una mica o ens hi posarà la seva reflexió final és el periodista del país i col·laborador del Catalunya Nit Christian Segura, bona nit. Què tal? Com ho has vist això avui?

Bé, moltes coses interessants, com de costum. Primer m'agradaria posar en valor l'entrevista amb el Patrick Raden Kifi, perquè ha estat molt interessant i jo crec que és, podríem dir que pot ser, jo fins i tot diria que també pot ser el teu ídol, el meu segur, jo de gran vull ser ell. Sí, no m'importaria gens. Perquè els seus llibres. Agnès, estàs aquí també? Sí, hola, què tal? Tristian, sóc aquí, sóc aquí. Doncs el. Jo realment recomano a l'audiència que compri el seu darrer llibre i els anteriors, perquè és una meravella. M'agradaria ser ell. Després. Voldria fer un apunt que fa dies que volia fer, i és preguntar a la Gemma Puig si ella té una llista de les cançons que escull, de la seva selecció musical, si té una llista a Spotify, perquè és tan bona, o sigui, ara he entrat a Spotify a buscar, a veure, clar, hi ha moltes Gemma Puig, però si per alguna cosa ella té una llista, que ens la comparteixi. I ara hi ha un tema que hem tractat altres vegades, altres nits que he participat, que és la qüestió, que em sembla que és la més greu que afrontem com a la humanitat, que és el canvi climàtic. Jo estic convençut. Que les futures generacions els nostres fills mateix i els nostres nets per descomptat es faran creus de com veiem aquestes senyals tan evidents de les conseqüències que van creixent creixent

i creixent pel canvi climàtic i que essencialment no ho estem fent no diré res però sí que molt poc per una cosa que és evident que posa en risc la civilització humana. Dos anys després de la forta dana, tràgica dana de fa dos anys, ara tinguem una nova dana que és constant, ja no és una cosa que succeeix cada deu anys, sinó que és constant. És un tema que a mi sempre crec que feu molt bé de tocar i jo el trobo prioritari. Després, no sé per què sempre coincideixo amb el Toni Padilla, em aneu canviant de dies, jo és que m'ho passo pipa escoltant-lo. I m'ha semblat molt interessant el punt que ha fet sobre Aràbia Saudita, la importància d'una estratègia de comunicació que. Aquest cas alimentada amb diners, però ella posa l'exemple de dir, mira, fa 15 anys, o 10, posa't una xifra, si tu buscaves a Google Arábia Saudita, et sortien essencialment, el primer que et sortia era qüestions de drets humans, ara no, ara et surt si el Cristiano Ronaldo ha marcat el gol 400 o els que hagi marcat més indiferent. Si el famós campionat de golf aquest que ara està en fallida, és a dir, com netegen la seva cara en qüestions tan frígoles com l'esport. Això m'ha interessat molt, com sempre, que participa el Toni i que tingui la sort de coincidir.

I per acabar, o sigui, vull acabar amb Jordi Pujol. És molt l'exemple de real política donada és a dir, Jordi Pujol no ha dit quina gran persona, quina meravellada persona era Lluís Pranafeta que no ho era, no us ho dic ara ha dit, perquè la política funcioni cal persones com Lluís Pranafeta i abans ha dit tot això dels exres humans les persones no són ni bones ni dolentes a vegades fem coses dolentes i això és totalment cert ha estat un exemple molt bo de realisme polític.