Les reflexions del dia amb Daniel Vázquez Sallés

Adiós.

4 minuts i mig i arribarem a les 11. Daniel Vázquez Sallés, què tal? Bona nit. Hola, bona nit. Ja han passat 15 dies des de l'última vegada que vam parlar. No sé si han canviat molt els temes o no. Com ho has vist, això, avui? Bé, el tema estrella és el no decret d'habitatge.

Que s'ha de veure si s'aprovarà, no s'aprovarà, el que s'aprovarà, si serà una aprovació a l'engròs o si es tindrà en compte cada cas, els petits propietaris, com perseguir els fons voltor. El que sí que em crea certa perfecció amb això del tema del nou decret és les presses que tenen ara partits que semblen que no hagin governat mai, com pot ser els comuns de Maracolau o Sumar, jo crec que aquí hi ha evidentment un punt electoralista que queda a fons perquè tot està a punt d'arribar, les eleccions suposo que seran aviat i el que em fa pensar que aquesta nova política que vam dir que farien fa molta pudor a vella política moltes vegades després el tema del el tema del. Del consum del vi, que jo visc en una família molt especialitzada en el consum del vi, Jo soc el pitjor client que pot tenir, perquè no veig, no puc veure ni most, però sí que molts cops la Mery em diu, per exemple, que la meva dona, que molts cops ha pujat el consum del vi blanc pel canvi climàtic, fa més calor, la gel·li ve de gust més producte fresc. Però, per exemple, l'altre dia vaig sentir un especialista, em va agradar molt la seva. Va explicar una cosa, que ella creia que la baixada del consum del vi és perquè abans el consum del vi estava relacionat amb el que era la comunitat.

O sigui, la gent es reunia al voltant d'una ampolla de vi. Hi havia temps per parlar, per discutir, i ara hem arribat a una espècie de gaudim d'una forma individualista. Llavors ningú s'obre una ampolla de vi per fer les coses d'una forma individual. Evidentment hi ha un tema aquest de l'OTAN, d'Europa, Europa. Jo recomano molt llegir algunes biografies de l'ascensa von der Leyen al poder europeu per entendre una miqueta de què va aquesta decadència europea perquè ho explica molt bé per què estem com estem a Europa. Per fi s'acaba la pilota d'or. Jo no ho diria, però jo estic fins allà on no sona, de les pilotes d'or, i que s'ho reparteixin i que guanyi qui guanyi. El tema. Recomano el tema de les pluges. Jo ja no sé què dir. No sé si sortiré de casa amb paraigües o no surto amb paraigües. Jo ja crec. Jo ja crec les previsions del temps que va fer ahir. Jo així sí, estic segur que no fallaré. Si va ploure ahir, em duc al paraigües i ja està. Però m'ha agradat molt la noia que ha parlat sobre aquesta documental sobre l'avortament. Jo vaig parlar fa molts anys amb la. Amb la ara no me'n sortirà amb la amb la ja em sortirà amb el tema del The Shows feien feien els anys 70 feien conferències sobre la pastilla i la Marguerita Rivier

i m'explicava que quan feien les conferències per explicar perquè s'havia hi havia pastilla a Espanya i tenien manifestacions de feministes contràries a. A la pastilla perquè consideraven que això significava la submissió de la dona a l'home. Llavors és un tema que sempre hi ha hagut i m'agradaria que ningú es posés d'acord. I res, felicitar a la Victòria Spunsberg i a la Marta Butxaca, dues grans persones que vaig conèixer a Guadalajara i celebro moltíssim que hagin guanyat aquest premi.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.