Les reflexions del dia amb Daniel Vázquez Sallés

Una mica més de 3 minuts i mig perquè arribem a les 11 de la nit, és el punt on els del Catalunya Nit ens acomiadem cada dia, però ja sabeu que no ho fem nosaltres, cada dia li cedim la paraula a alguns dels nostres col·laboradors. Avui és el torn del Daniel Vázquez Sallés, periodista, escriptor. Daniel, com estàs? Bona nit. Molt bé, bona nit. I com ho has vist tot plegat això avui?

Doncs mira, s'ha parlat, com no, del midterm americà. Una mica el trom i la por. És la por dels trompitzes a que el seu oligarca perdi les regnes del poder suprem i la por dels altitrompitzes a que s'aixi governant com si el món fos la seva finca particular. Aquí tenim el punt. S'ha de veure si a les eleccions sortirà el que està previst, que és que perdi, si perd el Senat, si perd el Congrés, o si al final passa com va passar el 2016, que va guanyar contra pronòstic Hillary Clinton. Mai al món hi ha hagut tan interès com el que hi ha ara per les midterms, per les ganes que tenim que aquest home comenci a perdre el poder i se'n vagi allà on se'n vagi a Mar-a-Lago. També tenim el tema dels blocos i les xarxes anònimes que estan ingerint en la nostra vida quotidiana. S'estan detinguent certes persones, certs administradors, que fins ara eren anònims, com també un altre tema ha sorgit, és el que m'ha interessat molt, que és el tema aquest que ha passat al nord d'Europa, amb els pirateres informàtics que han pres el control de la temperatura de les neveres dels supermercats. I han hagut de tirar totes les de menjar. L'especialista, que no me'n recordo el nom, ha dit que ara el que està, diguem, sobre emportada o sobre de moda és això que se'n diu les guerres híbrides, no?

I sempre hi ha com darrere, hi ha nacions que suposament estan darrere, com podia ser Rússia o Israel, no? Aquestes guerres híbrides el que volen és portar el caos a punts neuràlgics de la societat. I el que han aconseguit és incendiar la moral d'Europa. També tenim el tema del tren, de l'accident, on hem parlat amb Francisco Cárdenas, un membre d'UGT i maquinista de Renfe Catalunya, que està d'acord en baixar la velocitat a 40 km hores i tornar a caure el sistema de seguretat, encara que jo crec que està difícil que la ciutadania recopili la confiança a llarga distància. És que hem gastat amb l'alta velocitat com una potència mundial, però gastem en manteniment el que gastaria un país a segona. És com els nous rics obsessos en l'obstentació o com els nobles arruïnats. Tenim una casa estupenda però no tenim mobles a dins o no tenim diners per mantenir. Demà Puente, el ministre Puente salta a una plaça política al Congrés, que l'esperen amb tant la mà dels toros i el Montería com hi ha. L'esperen com Islero, que és el toro que va matar Manolete. A veure si dimiteix, ja veurem. Però, de moment, estem a l'expectativa de què farà. M'ha agradat aquell senyor que deia que els preus els pisos a Barcelona. Es contenen, però que cada cop són més petits. I m'ha recordat un xiclet que jo prenia quan era petit, que es deia La Tira,

que es deia La Tira, que va mantenir els preus, però cada vegada era més curt. No sé si era un cicle llarg, llarg, com una expressió de I res, moltes felicitats a Eva Baltasar pel Premi Médici. He llegit els tres llibres de la triologia, m'han agradat molt. Em va costar entrar-hi, però un cop vaig entrar-hi em vaig tornar un devot absolut. I res, que ara em toca els dos últims llibres.