Les reflexions del dia, amb Eduard Sola

Arriba el punt d'anar tancant el Catalunya Nit i ens fa molta il·lusió avui incorporar una persona al nostre informatiu perquè d'alguna manera la gent que ens diu que sí a col·laborar-hi ens fa també ser millors i incorporem l'Eduard sola. Que l'hem tingut aquí des de les 9, és guionista, ja ho sabeu, guanyador d'un Premi Gaudí d'un Goya per Casa en Flames, però si us ha agradat, per exemple, a mi amiga Eva, és en part culpa seva, també, o Barcelona, nit d'estiu, i tantres coses, i aviat el podrem llegir, el 17 de setembre treu llibre. Eduard, bona nit. Bona nit. A veure, no sé si tu t'inspires gaire pels teus arguments en la realitat, en les notícies, o d'on busques la inspiració, tu?

Doncs mira, la busco a seure davant de la pàgina en blanc i la li fotent. I alguna cosa ha de sortir, no? Alguna cosa ha de sortir. També és veritat que això del Cileba és com a llarg plaç, l'actualitat és com a curt placista, d'una forma que pensar sobre el que ha passat avui em sembla un repte apassionant.

Exacte, això té avantatges i inconvenients, ja ho comentarem. Però vaja, del que hem explicat avui, quines reflexions et desperta?

Doncs mira, vull parlar de l'informe PISA, famós informe PISA, uns exàmens per veure què tal els alumnes en lectura, matemàtiques, en ciència. Seu aquí, omple aquest formulari, demostra el que saps. En primer lloc, crec que és legítim i necessari qüestionar aquesta mena d'exàmens, qüestionar els exàmens en general, i plantejo un qüestionament filosòfic. Ja sé que acaben els exàmens, no ens posem nerviosos, però qüestionem-nos si els informes PISA aquests del dimoni no són eines del passat, han de ser una forma d'aprendre i assumir coneixements obsoletes. Qüestionem-nos-ho, potser sí, potser sí que és indispensable fer-les, però potser ens hem de començar a plantejar què és això d'educar, de preparar el jovent per la vida, perquè el que necessitem per un futur millor potser és un informe PISA en empatia, en lectura del món, en formació d'opinió pròpia, i sé que ja hi és tot això en el PISA d'ara, ho sé. Però permeteu-me aprofitar l'ocasió per recordar que la missió del nostre sistema educatiu ha de ser la de crear persones. És una mica igual si aquestes persones saben la taula del 23, perquè la taula del 23 ja la fa la calculadora o el XGBT. Precisament per això el que ens cal és crear persones amb criteri i pensament propi, amb empatia, persones disposades a fer d'aquest món un món millor. Dit això. Anem a fer veure que els informes fiscals són molt importants, segurament ho són. Els resultats són bàsicament una hòstia com un piano.

Catalunya punxa per incompetència pròpia, Espanya punxa en resultat, Europa punxa, els xavals i les xavales punxen. I jo em pregunto, de qui és la responsabilitat? Perquè podem posar-nos del dret o del revés, però el que està clar és que aquests xavals i aquestes xavales no són responsables de la patacada, no els únics responsables, com a mínim. Segons el jefazo de l'espisa, ho hem escoltat avui, un dels problemes són les pantalles. El mal ús de les pantalles, diu, està intensament relacionat amb resultats. Tots sabem, però, que les pantalles són només un objecte. Són la punta d'un iceberg educatiu que té com a cos un doble eix. Pares i escola. Pares, mares, família. El context humà que embota a casa aquestes criatures que han fet els exàmens i s'han fotut la patacada són responsables d'aquesta resposta. Patacada. Som responsables. No ens expulsem les culpes, col·legues. Pares i mares, assumim que ho estem fent malament. Assumim que el nostre exemple, que la imatge de nosaltres estirats al sofà mirant l'Instagram, no ajuda en res a que els nostres fills i filles siguin persones crítiques, lliures i autònomes. Hem de canviar, per suposat, hem de canviar. I hem de ser conscients que els nostres fills, l'educació dels nostres fills, és responsabilitat nostra. I hem de canviar també el sistema capitalista i productiu i laboral que ens envolta en col·legi, perquè és impossible arribar a casa i entregar-se

a l'educació als nostres fills si no podem estar d'hora a casa, i si quan hi arribem no ens queda l'energia, si no, quan arribem, no ens queda cap neurona per poder-la cedir als nostres fills. Cal apostar pel decreixement o ni pisa, ni piso, ni mandangas, que ens anem tots a Norris. Nosaltres, els nostres joves i el nostre futur. I torno a les responsabilitats. Per una banda, pares i mares i famílies, i per l'altra, el sistema educatiu. Comença el curs i comença amb vaga. Hi ha vaga perquè el cos d'educadors exigeix recursos. Demanen moltes coses, però bàsicament volen una educació millor, perquè una educació és millor qualitat humana i millor qualitat humana és, insisteixo, un futur millor per tots. Per tots. No només pels xavals, les xavales. No només pel professorat. Per tots. No es pot construir un futur sense recursos, no es pot fer amb un professor per 20 i pico alumnes, no es pot construir el futur amb aules d'alta complexitat i baixos recursos, recursos humans i materials, perquè el món aprieta, les pantalles aprieten, la desigualtat aprieta, i l'educació és indubtablement la primera mesura de contenció. La humanitat del món, la humanitat del món, s'està desfigurant-se i estem tots espantats, tots estem perplexos. Ai, ai, ai, com ho solucionem això? Què fem? Doncs mira, no ho sé. El que sí sé, el que sí sabem, és que l'educació és l'única arma contrastada

i verificada contra els mals del món. I és una putada, és una putada, una vaga, i estem ja tots bojos de tant estiu. No cal que m'ho expliqueu perquè tinc dos criatures de dos o sis anys i estic desitjant la rutina, l'ordre i l'escola, però desitjo també. Que això tan preuat que tenim, que són les nostres criatures, tinguin l'educació que mereixen ells i necessitem tots per canviar aquest món de merda que habitem. Un món, per cert, que l'hem fet. L'estem fent els que teníem bones notes i notes altes a les proves PISA. Com deia aquell, reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi. Fem el favor de reflexionar, informa Pisa, per una banda, que t'ha crac, famílies que no estem a l'alçada, que t'ha crac, sistema educatiu que necessita recursos, que t'ha crac, i ens sorprèn que els nostres joves estiguin perduts, ens sorprèn que estiguin desmotivats, és que no ho estaries tu, de perdut, i de desmotivat, si al teu voltant tot fes que t'ha cric i que t'ha crac. Amics, amigues, catalans d'aquí del món, som a temps de recuperar els punts de Pisa, depensa d'això de l'educació en sèrio, i d'acompanyar les nostres criatures cap a un futur millor.