Les reflexions del dia amb el Xavier Albertí

Ja sabeu que no ens agrada tenir l'última paraula, per això la cedim, i la cedim en punteria. Avui és Xavier Albertí, dramaturg. Com ho has vist, això, Xavier?

Bona nit. Bona nit, Manel, bona nit, Agnès. Doncs, clar, hem de parlar d'aquesta onada demòcrata de la que parleu els mitjans de comunicació, i parlant d'aquesta onada demòcrata m'ha vingut molt al cap un text de 1837. Em vaig una mica lluït de l'Alexis de Tocqueville, un dels grans textos de filosofia política que es precisament la democràcia amèrica. I rellegint-lo, l'Alexis de Tocqueville ens fa pensar. Que els grans perills de la nostra societat, la d'avui i també la d'aquell 1835, era que acabi significant la singularitat i la inhabilitat contra la normalitat d'allò que entenem que és una col·lectivitat. Podem construir una societat de persones iguals sense convertir-nos en persones uniformes, en persones dependents, en persones incapaçes d'exercir la seva llibertat? Podem pensar profundament que té una democràcia com ella mateixa pot acabar destruint la llibertat que ens promet. El toque vil ens fa reflexionar sobre què és una majoria, quins són els drets de les minories. Ens fa pensar. Sobre la desaparició de la participació ciutadana, com la gent es desinteressa, com s'uniformitza el pensament, com una societat més igualitària pot esdevenir culturalment més mediocre. Ell fa una gran defensa de l'obsessionisme, de l'associacionisme, fa una reflexió sobre la tirania de la majoria. Cal diferenciar i això és important, igualtat de llibertat. I, finalment, Alexis de Tocqueville ens entrega una gran pregunta. Com podem defensar la democràcia sense que es perdi la nostra llibertat?

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'Informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.