Les reflexions del dia amb Gabriel Garroum

4 minuts per arribar a les 11 sempre ens fem acompanyar de gent interessant per tancar el programa perquè expliquem moltes coses i ens agrada que alguns les endreci una mica avui ho fem amb Gabriel Garrum que és politòleg catalano-sirià investigador també en relacions internacionals a la Universitat Pompeu Fabra benvingut Gabriel. Merci, molt bona nit. Com ho has vist això? Quines reflexions et vénen al cap després de tot el que hem explicat? Dilluns, dilluns intens.

He de dir que un no sempre té el plaer d'escoltar a Toni Padilla gaudir d'un gol del Sabadell en directe, que ja fa el dilluns una mica millor. D'altra banda, el professor Jogren Klaus Nagel, m'ha fet molta il·lusió veure'l, perquè és professor meu a la Universitat Pompeu Fabra, fa molts anys, i mentre ell parlava d'aquesta anàlisi de l'ascens de l'AFDE, m'ha fet recordar una sèrie de coses que Hannah Arendt, la filòsofa política que tant va escriure sobre totalitarisme a principis dels anys 50, posava sobre la taula allò per tenir ben estudiat què és això del totalitarisme i per què apareix. I justament el professor Nagel comentava tres elements que m'han semblat especialment clau i que Arendt també en parla quan rememora l'ascens del totalitarisme. Un és aquesta sensació de crisi, aquesta sensació de condicions materials a la deriva, més enllà d'altres debats, i a més aquesta policrisi. Una sensació d'atomització, i deia Arendt, no hi ha res pitjor que aquesta sensació de l'ésser humà esdevenint un àtom, no esdevenint social, no esdevenint col·lectiu. I finalment aquesta apel·lació constant a la puresa ètnica, la diferència entre un i l'altre, aquesta línia divisòria entre identitats. I quan comentava això m'ha fet també venir al cap, hi ha un dels meus autors preferits, libanès Amin Maalouf, té un llibre preciós que es diu Identitats assassines, i ell justament parla d'això, de que perillós és concebre la identitat com una suma zero, com això que o ets o no ets, o estàs dins o estàs fora. I enteulant aquestes qüestions sobre l'ascens de l'ultradreta a Alemanya, el totalitarisme i les condicions materials, m'ha vingut al cap també quin paper juga l'educació davant de societats que s'estan polaritzant en tots els nivells, des de l'educació primària, òbviament, fins que els que estem a la universitat. I és un debat recurrent a la universitat. Hem d'esdevenir activistes a vegades, més enllà de ser professors, en el meu cas de Relacions Internacionals, tenim una responsabilitat col·lectiva més enllà d'això, davant d'un alumnat, que òbviament pateix també d'aquestes qüestions que comentaven. Per tant, qüestions d'identitat avui, relacions materials, educació, ascens de l'ultradreta. Moltes, moltes qüestions que, com veieu, a vegades hi ha alguns llibres, alguns de ficció, alguns que no, que ens permeten entendre-ho tot plegat una mica millor.

És ben interessant això que deies també del paper a l'hora d'educar a les escoles o universitats, perquè a Alemanya precisament s'havia posat molt d'exemple que allà aquest treball històric sí que s'havia fet. O sigui, aquí sempre dien, si apareix tant símbol franquista, allà no passaria, allà no passaria, doncs ja han arribat.

És feina constant, feina constant. S'ha de mantenir l'intel·lecte preparat i un s'ha de mobilitzar. Gramsci també parlava d'això.