Les reflexions del dia amb Helena Sardà

Quatre minuts per tancar el Catalunya Nit i ja sabeu que no ens agrada tenir a nosaltres l'última paraula, sempre la cedim. Avui torna a ser el torn d'Helena Sardà, és periodista digital, col·laboradora del mitjà AJ+. Helena, bona nit. Molt bona nit. Què tal? Com ho has vist, això? Quines reflexions et venen després de tot el que hem explicat?

En primer lloc, heu posat uns grans temacles, musicalment. He tingut moments que m'han ajudat molt a reconnectar, a reprendre la tensió, que la tenim tots desperramada. És veritat. Però. A veure, inevitablement, estic tot el dia pensant el tema de l'habitatge i el que he pensat, intentaré justament no centrar-me en el que ja s'ha dit, però el que penso és que s'està activant tota la narrativa una mica de la defensiva dels interessos privats quan es parla d'aquesta mena d'espasa de democles que és la reducció de l'oferta. I jo la reflexió que faig d'això, perquè és el que estem sentint tota l'estona com el greu problema que causarà aquest decret, el que penso és reducció d'oferta, però de quina oferta estem parlant? Si ara mateix tenim un sistema que no funciona, que no hi ha prou habitatge digne, que els preus són desorbitats, que la gent no té, de fet, hi ha accés a la pràctica a un habitatge digne o se'ls fa fora. Per tant, en realitat, aquesta mena de xantatge econòmic, com si el mercat fos una mena d'ens màgic, quan en realitat és un agregat de decisions de propietaris, em fa pensar, bé, doncs si efectivament estem amb aquestes pagues de democles, que s'ha de reduir l'oferta d'habitatges perquè hi hagi un decret que protegeix les persones, els ciutadans, això vol dir que aquest sistema de per si ja no funciona, ja és un sistema que hauríem de qüestionar, és el que penso. Sí, sí,

aquí està clar que el cas de la Mari Carmen va ser un revulsiu i ara el gran interrogant és saber si d'aquí tres mesos tornarem a estar com estàvem o si realment això és un punt d'inflexió.

Jo vull pensar que sí, perquè com a mínim el que hem vist és que el missatge que jo m'he quedat i que emocionalment m'ha servit moltíssim és veure que la mobilització popular ha tingut una reacció política. I tot i que hem de veure fins a quin punt és prou eficient o és prou de duració, prou important, com a mínim hem vist que no és en va, que per tant sortir al carrer pel que a un li importa sí té un impacte, que això és un missatge

que ens hauríem de quedar totes. De fet, fa una setmana o fa 15 dies, quan es deia a veure si dimarts arriba un decret, semblava impossible i els decrets és veritat que han arribat. Una altra cosa és que agradin més o menys, però la presió ha aconseguit que hi siguin.

Sí, per tant, és una crida un cop més a l'esperança i no al rebuig, i no a la por, i no a l'odi, que és el que volen vendre'ns uns quants. Així que jo em quedo amb això avui.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.