Les reflexions del dia amb Jaume Capdevila, Kap

No. 5 minuts per arribar a les 11, 5 minuts per tancar el Catalunya Nit des de les 9, que estem explicant notícies, i ja sabeu que ens agrada endreçar-ho tot plegat amb la mirada de persones que tenen capacitat per resumir i analitzar moltes coses, de vegades fins i tot sense utilitzar paraules. Aquí a la Ràdio Pro les necessitarem, però. El cap, bona nit Jaume. Hola, molt bona nit. El Jaume Capdevila és especialista fent-ho dibuixant. Aquí a la ràdio li hem de demanar que adapti el mitjà. Com ho has vist això que t'ha cridat l'atenció avui?

Està ben dressat, jo no sé si soc la persona més adequada, però. Avui ha sigut un programa molt variat i hi ha diversos fleixos interessants. A mi m'agradaria posar el focus en una cosa que m'agrada molt quan passa, que és que hi ha hagut un moment en què ha passat una notícia que s'ha sabut al moment i l'he explicat al moment, perquè avui que estem castigats a Catalunya Informació, perquè juga l'Espanyol, els oients de Catalunya Informació, Són oients que estan acostumats a que les notícies els expliquin 25 vegades, perquè les van sentint en bucle i, en canvi, quan es prodige una notícia nova, com aquesta que heu explicat, que en Trump. Ha prohibit l'accés d'uns quants mitjans a la Casa Blanca. Mitjans que, segons ell, s'inventen les notícies. No hi ha Catalunya Ràdio. Jo penso que això és un problema. Si el Trump prohibeix que tu vagis allà, vol dir que estàs fent les coses ben fetes. Si al Trump no li interessa el periodisme que fas, vol dir que fas un bon periodisme. Jo em sembla que aquí ens hem d'esforçar perquè Trump també prohibeixi els reporters de Catalunya Ràdio que vagin a la Casa Blanca, que tampoc què hi vols anar a fer, no?

Jo crec que ja estem batats d'entrada, sí. Normalment ja no ens hi deixen entrar, em sembla.

Llavors, hi ha hagut altres flaixos, hi ha coses que ja, jo em sembla que és un acudit ell sol, tota la teràpia aquesta d'anar a fotre la gent d'alta a baix d'un precipici, això jo ja no cal fer comentaris humorístics perquè la cosa ja va pel seu compte, no? O els problemes de traducció amb el judici de l'espanyol. O sigui, no del judici espanyol, però els problemes són de l'espanyol i el català. Això també no sé si és un acudit o és una broma de mal gust que ja fa massa anys que dura. M'agradaria destacar també. Dues notícies que les heu donat, gairebé una darrere l'altra, i allò com qui no vol la cosa, gairebé fregant la ratlla de les 10, que és que el Warren Buffett, que es jubila, finalment, és un senyor que ha arribat a l'edat de jubilació, 96 anys, Home, aquí ens queixem perquè si 65, 67, aquest senyor diu, no, no, escolta, jo treballant aquí al peu del canó, a la mina, carregant feixos de bitllets, no?, fins als 96 anys. Doncs això sí que és

una bona jubilació. Es veu que ha passat el testimoni el seu fill que en té 71, és a dir,

que ja fa 5 o 6 anys que s'hauria d'haver jubilat. Deixeu pas a la gent jove, deixeu pas a les noves generacions. També a Sant Sebastià he sentit que li donen el premi al Werner Herzog aquest i que diu que ell està aquí a tope d'activitat també, que està bé, gent amb ganes de fer coses, això, l'edat, és un accident tenir més anys o tenir més anys, el que tu has de tenir són ganes. I finalment acabar destacant una cosa que realment m'ha sorprès moltíssim, és a dir, que és una cosa que m'ha machucat, A part de la notícia de la Shakira, de tot el muntatge aquell que munta tota una ciutat sencera allà a Madrid, que diu que hi caben no sé quantes mil persones, ja he sentit la Jusso que li diu que si se li fa petit això que poden al seu àtic, que ella té puesto allà per no sé quantes mil persones més. Però el que m'ha sorprès més és l'entrevista que has fet del llibre aquest, l'autor del llibre El vientre de la bèstia, jo em pensava que era el metge que feia les conoloscopies al Trump, també, perquè t'explicava el que havia vist allà dintre, i no, resulta que és un disjoc, i això m'ha sorprès especialment, perquè jo El vientre de la bèstia em pensava que era una bèstia més bèstia, no?

No, no, déu-n'hi-do, el ventre de la bèstia ni diu estar a la presó de Panamà.

Sí, sí, sí, havia de ser una cosa, una experiència interessant. Sort que el tio, bueno, mira, escolta, punxant aquí i allà, doncs, s'alegra la cosa. Exacte. Bon cap de setmana. Molt bon cap de setmana.