Les reflexions del dia amb l'agitador Vicenç Altaió

Falten 4 minuts per arribar a les 11. Són uns minuts que cedirem amb molt de gust al poeta, editor i tantes altres coses, Vicenç Altalló. Bona nit. No ens està sentint el Vicenç. Ara sí, Vicenç, em sents? Et sento perfectament. Bona nit, Manel. Bona nit. Ens sentim. Ens sentim, ara sí, aquí et tenim, t'estem escoltant perfectament. Escolta, com ho has vist això avui? Quina reflexió hi poses?

Mira, ahir seguíem les notícies de Catalunya a nit en un directe amb l'Agnès des del lloc de la tragèdia ferroviària. Avui l'Agnès no hi és. Però ahir provava ella, com a periodista, d'entendre una nova catàstrofe en un país enormement caòtic. D'alta velocitat, una notícia d'alta velocitat. Avui ella és absent del programa, però Tom Manel ha seguit no solament la informació, sinó també analitzant d'una manera impressionant el paper de les tecnooligarquies. En un model aparentment llibertari, però que en realitat és feudal. L'espasa d'un poder polític global. La intel·ligència, ha dit algú, aquí es construeix i s'ha anat construint com una nova forma de la política. Jo avui he escoltat el programa, on soc ara, en el directe, i he anat fent el seguiment des del metro per la Rambla, per l'ascensor anant des de la Fundació Vila-Cases que celebrava 40 anys de la seva existència donant suport a la salut pública i alhora a l'art contemporani. Però no era tant explicar el tema de la filantropia, on volia aturar-me, sinó en el medi dels mitjans de comunicació. Això és, tenim unes tecnologies de la comunicació. Que ens permeten seguir el directe i el punt de vista d'un noticiari en català que planteja un punt de vista progressista sobre l'ús de les tecnologies. Això va així. La pregunta és també per què les tecnologies de la comunicació vial són tan deficitàries i catastròfiques en la xarxa física per a tot l'Estat i alarmants a

Catalunya i en canvi tenim. Un sistema de comunicació fet en català amb tanta excel·lència. Aquesta és el meu entendre la paradoxa entre el petit i el gran. Allò que és local és universal. La tecnologia, com s'ha dit, és una pròtesi humana, una metafísica irreversible. Les tecnologies són útils a la salut pública, a l'ensenyament públic, a la informació pública. Catalunya Ràdio no pertany a l'epidèmica caudal. Avui, ara, hi ha uns radars amb visió tèrmica que continuen treballant damunt les tragèries. En un món hipertecnificat, Què passarà quan la indústria tecno-militar tingui un accident humà? Què diràs? Manel, quina serà la informació? L'opinió vol informació. Gràcies. Bona nit.