Les reflexions del dia amb l'Anna Bosch

¿Qué pasa?

Des d'un quart de deu que estem explicant notícies, són moltes coses que de vegades queden desendreçades, se les emporta el vent, de vegades no, però ens ajuda sempre a tenir algú per tancar el programa, que hi posi una mica de reflexió i d'ordre, i tenim el luxe avui de saludar una vegada més, per segona vegada ja aquesta temporada, l'Anna Bosch, periodista de televisió espanyola durant molts anys. Bona nit, Anna. Bona nit. Hola, bona nit i bona hora a tothom. Bona nit i bona hora. Com ho veus, això? Quines reflexions et vénen al cap després de tot el que estem explicant?

Doncs és que m'heu atrapat en aquesta segona hora, perquè, esclar, heu obert un meló que és un meló molt, molt complex, i no només molt complex aquí, a Catalunya, a Espanya, sinó que és molt complex a tots els països que jo conec, que és el del dret a vot, la llei electoral, qui té dret a votar, amb quines circumstàncies, i per un cantó tenim. Existeix molta enginyeria electoral, començant per la definició, el disseny de les circunscripcions, el redisseny de les circunscripcions electorals, les lleis electorals que no són iguals a tots els països, els requisits perquè puguis finalment posar el vot. I després es pot encetar, o jo crec que ho ha encetat mínimament, un debat que és polític però que també té molt de filosòfic, que és el de la nacionalitat, el de la identitat, no? Tu saps perfectament que hi ha països, Manel, tu ho saps per Rússia, que hi ha països on ciutadania no és el mateix que nacionalitat. Tu pots haver nascut, haver crescut a Rússia, ser ciutadà de ple dret rus però que com a nacionalitat se reconegui, o sigui, constis com a nacionalitat ucranès, per exemple, no? Llavors, hi ha països on no és el mateix, i després, i la nacionalitat ha d'implicar el vot, que és la polèmica actual, no?, la polèmica calenta, i després. També el tema que un passaport al capdavall és un estri administratiu. I ho deia el corresponsal a

Buenos Aires i ho deien algunes de les persones que entrevistava a Buenos Aires. Com a estri administratiu al capdavall, un passaport és una cosa que t'obre portes. I t'obre portes, en aquest cas, a la Unió Europea. I aquí hi ha un tema apassionant, per exemple. Quants argentins. Algú és capaç de dir quants argentins hi ha a Catalunya i, sobretot, a l'àrea metropolitana de Barcelona? Perquè, és clar, administrativament, molts d'ells estan registrats com a espanyols. O com a italians, i per tant vull dir-te, i ja que dic això és la importància, jo per exemple tinc amics argentins, tinc amics mexicans, que han aconseguit i que han lluitat per tenir administrativament el passaport espanyol, el passaport italià, o el polonès, o el lituà, perquè això els permet moure's per la Unió Europea. I crec que en guany que es compleixen 40 anys de l'ingrés, de l'entrada de l'estat espanyol a la llavors comunitat europea, avui a Unió Europea, hauria de servir també per adonar-nos, quan sempre estem criticant la Unió Europea, que hi ha molta gent que aconseguir aquest passaport és realment una meta.