Les reflexions del dia amb Míriam Cano

Ens deien ara que el Barça té molts nous i nosaltres aquí al Catalunya Nit també hem buscat tot d'estrelles perquè ens acabin de rematar a porteria el programa i avui estem contents d'incorporar en aquest espai la periodista i escriptora Míriam Cano. Míriam, benvinguda. Moltes gràcies. A veure, de tot el que hem explicat avui, quines reflexions et venen al cap?

Doncs mira, hi ha una cosa que em fa patir molt a mi i suposo que a molta gent, que és aquest auge dels discursos reaccionaris. I per mi l'única manera d'acabar amb aquests discursos reaccionaris és precisament fent una bona gestió, és a dir, que els governs facin una bona gestió i cada cop que hi ha una d'aquestes relliscades penso que és benzina. Per l'ultradreta i per aquesta mena de discursos d'odis. Està clar que la immigració es percep com un problema. Els governs hi haurien de fer alguna cosa. Ho hem vist en el discurs de la líder d'AFD en què es parlava directament de deportació i en el cas, per exemple, del crim de Manresa. I en el cas del crim de Manresa, per exemple, tant el Pere. Com Lotman, els dos menors que encara continuen en un centre de menors, venen d'una cadena molt llarga de desestructures. En el cas d'en Pere, per exemple, la seva mare ja és algú que va quedar embarassada d'ell en un centre de menors. Per tant, aquesta idea del boc expiatori, de què també parla René Girard, en què la gestió de les crisis. Es busca un culpable únic sobre el qual es projecten problemes estructurals molt més grans, com la crisi de l'habitatge, la precarietat laboral, mil coses. Em sembla que el que caldria per anul·lar aquesta teoria del boc expiatori és precisament que hi hagués una gestió molt millor.

Per part de l'esquerra i per part de la dreta mateixa. Sense deixar, tampoc, aquest discurs reaccionari a Trump amb la seva política. De l'espectacle quan ja se li acaba tota aquesta embranzida, aquesta popularitat dels primers anys de mandat, en torna a muntar un altre amb focs artificials i converteix també l'AIS en part d'aquest espectacle. És a dir, totes aquestes polítiques antimigratòries també s'utilitzen com a part de l'espectacle de l'ultradreta. En fi, em sembla que amb tot plegat caldria d'alguna manera buscar. Alguna cosa que fes retrocedir aquesta por, aquesta percepció de la ciutadania, d'alguna cosa, que hi ha un culpable que està fent que tot se'n vagi a Norris, a partir, justament, d'aquesta bona gestió. No sé si aquests missatges no es van interpretar bé, no sé si no van anar pels canals adequats, però en qualsevol cas ho veiem una vegada i una altra que aquesta mala gestió només fa que donar ales a aquest pensament reaccionari i és una cosa que em preocupa moltíssim. Personalment i crec que també a molta gent que trobin aquesta raó en un fet palpable com és aquesta gestió despistada, gestió irresponsable, però que realment és l'única manera, aquesta responsabilitat que aquest pensament no acabi com Alemanya. Estem en aquest perill.