Les reflexions del dia amb Míriam Cano

I els minuts que ens separen de les 11 ja sabem que seran de qualitat perquè els cedim a una periodista, escriptora, traductora, poeta, Miriam Cano, bona nit. Autònoma, Manel, jo diria. Autònoma, autònoma, resumim-ho, sí.

Sí, sí. Doncs què, com ho has vist això avui? Mira, doncs avui pensava, ostres, com ho llevo tot això, i de cop i volta he pensat, ostres, m'han començat a venir al cap totes les maneres possibles de fer trampes, no?, de saltar-se. Les regles del joc, o encara pitjor, d'aprofitar-se de les regles del joc. Pensava en els avisos de bomba, els avions comercials que hem vist avui, que tenen l'objectiu de generar por, paralitzar una infraestructura, etcètera, I Isabel Allende, a la conversa que ha tingut a Barcelona amb Julia Otero, deia una cosa que jo tampoc no em canso de dir, que és que la por paralitza, i és una manera rapidíssima que la democràcia se'n vagi a Norris. Per tant, generar por deliberadament és fer trampes, és alterar les condicions en què una societat pren decisions. Avui també hem sabut que Koldo García assegura que un advocat del PP. Li va oferir un milió d'euros perquè fes declaracions contra l'entorn de Pedro Sánchez. Clar, el PP i l'advocat ho neguen, però és una gravetat extrema aquesta denúncia. Perquè, clar, si intentes derrotar un adversari polític comprant testimonis o fabricant acusacions, ja no estàs competint democràticament, no estàs manipulant aquest terreny de joc. Clar, la democràcia té a veure amb acceptar unes normes i assumir la possibilitat de guanyar o perdre. Però també hi ha qui intenta fer trampes aprofitant-se de les lleis. És el que planteja la polèmica al voltant de Santiago Peña i la voluntat de conservar un escó vitalici i els aforaments després de deixar el càrrec enmig de l'escàndol bancari. Perquè una cosa és tenir garanties jurídiques per exercir una responsabilitat pública i una altra és utilitzar aquestes garanties com un escut per evitar respondre. Davant la justícia. Avui que ha tingut lloc l'homenatge a les víctimes de Paiporta és un bon moment per recordar un altre forat, Carlos Mazón. Els escorcolls dels immigrants sense papers, aquesta norma ambigua que porta directament a l'arbitrarietat, que és una altra forma de trampa. Els becaris, el Departament de Cultura, no pots contractar algú, d'aquesta manera és fer trampes. Les trampes també tenen conseqüències, Elon Musk perd part de la seva fortuna després d'aquestes trampes. Jo em preguntava al final si acabem acceptant que guanyi qui fa més trampes, potser arribarà un dia en què ens cansarem de jugar.