Les reflexions del dia amb Trinitat Gilbert

Poc més de 4 minuts i arribarem a les 11 de la nit, i amb això el Catalunya Nit també arribarà a la seva fi. Com sabeu, cada dia cedim aquests últims minuts a un col·laborador nostre, a qui li confiem la reflexió final del dia després d'aquestes dues hores de notícies i d'informació. Avui és el torn de la periodista i filòloga Trini Gilbert. Com estàs, Trini? Bona nit. Molt bé, contenta d'estar aquí amb vosaltres. Bona nit. A nosaltres també, contents que ens acompanyis. Com ho has vist, això, tens aquests últims minuts del programa per afegir la teva mirada?

Molt bé, moltes gràcies. Doncs mireu, jo m'he recordat d'una de les frases més famoses de la literatura, de Principis de Llibre, que per mi és una de les més genials, que és la que diu que totes les famílies felices s'assemblen i cada família infeliç ho és a la seva manera. Ja sabem que és una frase de Tolstoi, jo crec que és una de les més genials que mai s'hagi escrit, i jo pensava que actualment, si pensem, si agafem aquesta frase, la diríem. Exactament al revés. És a dir, jo diria que totes les famílies infelices ara s'assemblen totes. No és que ho siguin a la seva manera. En un segle de diferència, el segle XXI, diríem que totes són semblants bàsicament per un motiu que és el que és transversal aquí a Catalunya i a tot el món, que és aquesta precarietat que estem vivint. Aquesta precarietat laboral, aquesta precarietat de l'habitatge, aquesta precarietat de valors també, aquesta polarització entre bons i dolents d'una manera tan extrema. És a dir, en un segle hem canviat una de les frases màximes de la literatura que la va fer Tolstoi i jo la diria actualment al revés, justament per tots aquests motius. Altres de les coses que us volia comentar, també dels temes que heu comentat, és aquest retrat generacional que heu definit molt bé i que per mi també forma part d'aquesta infelicitat. És a dir, s'han trencat tant els esquemes que els joves

prefereixen mirar-se el mòbil que no estar amb els amics. Per mi això és una de les coses més greus. Que pugui passar. La socialització ens fa ser humans, ens fa ser persones, i el jove és una de les característiques que sempre han tingut en tots els temps, és aquestes ganes d'estar amb els amics i d'estar entre ells. Ara mirant uns vídeos d'uns gatets es veu que dona més confort. Per això també jo afegiria aquesta infelicitat que ens uneix si és que aquest retrat generacional és el que es posiciona. I per acabar, la tercera notícia que jo voldria destacar, i jo trobo que és una notícia molt bona, i em porto dues del dolent, és a dir, que jo crec que hem d'acabar bé, que és divendres i que comença el cap de setmana, És aquest cribatge del càncer de mama que s'amplia, de previsió de càncer de mama que s'amplia, que començarà als 45 anys i que s'allargarà als 70. Per mi és molt bona notícia perquè tot el que sigui prevenir, sempre s'ha d'aplaudir, però és que en part hi ha un esforç molt important dels nostres hospitals públics per fer aquesta ampliació de cribatges d'edats que va des dels 45 i que va fins als 70. Per tant, que bé, quina sort que tenim que tinguem uns hospitals que faran aquesta prevenció.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'Informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.