Les reflexions del dia amb Vicenç Altaió

Doncs tres minuts només ens separen de la mitjanit i són tres minuts que passarem amb Vicenç Altaió, poeta i moltes altres coses i col·laborador també del Catalunya Nit. Bona nit, Vicenç.

Impassionant seguir el Catalunya Nit. I tant, i tant.

Com ho has vist, això? Quines reflexions et vénen a la ment després de tot el que hem explicat?

Manel, Agnès, amics, a veure. Primer, la variació. Des de l'amenaça nuclear de Putin a la fracassada execució d'una dona condemnada a mort. Notícies que van explicant-se a través de l'acceleració puntual. Des de les cremes de containers a la plaça Urquinaona, la presa de posició de Junts respecte a les lleis de desnonament. I, en fi, sempre Catalunya nit amb l'ull de sol. Això vol dir aquestes pluges intenses que ens fan estar aquí, a mitjanit, a matins. Però jo avui, permeteu-me, voldria fixar i desviar-me en la nit de l'1 d'octubre, és a dir, a com es viuen les notícies. Recordo, per exemple, fa 9 anys, la variació dels punts de vista, com tot s'accelerava des de l'obertura dels col·legis electorals, la repressió, o fins a l'empresonament més tard del president cap a la I del govern i el president a l'exili. Per què? Perquè em vull fixar en la diferència que hi ha entre memòria i història. Això que estem vivint en cada moment i que ho fem a partir de la realitat sensible i humana. Diria, per exemple, com aquell home de teatre que avui ens ha parlat, diu, estem construint una obra sobre l'amistat, sobre les relacions interpersonals. I encara afegeix perquè diu, amb tanta por, la por ens amenaça i la democràcia està en perill. O el mateix Caminaida, que deia, les teves passes seran reals, no virtuals. En fi, hem de parlar quan donem notícies. Perquè parlem des de la memòria de les persones en un present sensorial. I no hi ha una perspectiva purament objetiva. La intel·ligència humana no s'expressa per decrets, sinó per relacions múltiples. Jo voldria que les notícies d'avui ens portessin aquesta humanització. ¿A quin paper juguen les notícies? A fer d'enllaç. Entre la memòria sensible i complexa i la dificultat que tenim, com es veu, a trobar solucions.