Les reflexions del dia amb Xavier Albertí

No. Quatre minuts per arribar a la mitjanit. Hem dedicat bona part del Catalunya Nit a parlar dels temporals. Demà, al matí de Catalunya Ràdio, es farà des de Xerta, amb Ricard Tostrella al capdavant, i ara mateix, la nit dels ignorants, ens agafarà el relleu, però abans hi posarem la reflexió final amb el dramaturg avui, Xavier Albertí. Xavier, bona nit. Bona nit. Com ho has vist, això?

Avui he anat al teatre aquesta tarda a Barcelona i n'he sortit que faltaven cinc minuts per les nou i queia tot el cel sobre la ciutat. Per no perdre'm la connexió amb el nostre programa he caminat, he caminat des del teatre fins a casa. A mitja hora m'he trobat amb uns transaunts que anaven desconcertats pels carrers, m'he trobat amb persones que acostumen. Amb el viure sense casa als carrers, que no sabien com aixoplugar-se d'aquella tempesta, he trobat fins i tot algú que feia running pels carrers. He arribat a casa amb una quantitat d'aigua a sobre impensable, però la gran reflexió, després de sentir tot el programa, és que la paraula clau avui és la paraula casa. I de la paraula casa en surt la paraula intempèrie, i de la paraula intempèrie en surt la paraula exili. I de la paraula exili en surt Auschwitz, i d'Auschwitz-Gaza. I d'aquí també surt la Unió Europea com aquesta casa col·lectiva que volem tenir. I també en surt la paraula escola, que és una casa important, una casa que fa que els nanos a França protestin per no tenir les condicions que han de tenir. I de tot això n'ha sortit una paraula realment curiosa per mi, que és la paraula fòbia. Fòbia a la natura, que també és una fòbia a la casa. I m'han vingut al cap uns poemes, uns poemes d'una poeta caïniana de Barsenshire, que es titula precisament Casa, i diuen així.

Ningú se'n va de casa excepte que la casa sigui la boca d'un tauró. Només corres cap a la frontera quan veus a tothom que també corre. Només te'n vas de casa quan la casa no t'hi deixa quedar. Deixa enrere la roba, arrastra't pel desert. Travessa oceans, ofega't, sigues fam, pidola, oblida l'orgull, la teva supervivència és més important. Si no tenim casa, no tenim res, i aquesta casa la construïm a vegades amb maons, a vegades amb identitats, a vegades amb lluites que ens porten a sentir que una tempesta important la pot destruir, i tot això ens ha de portar a reflexionar sobre com. Construïm la nostra forma d'estar conjuntament amb una societat que està sent amenaçada. I aquesta amenaça esperem que generi més aviat voluntat de cohesió, que no pas aïllar-nos i tancar-nos a casa. Bona nit.

El Catalunya Nit el fem Manel Alías, Agnès Marquès, Marc Güell i la redacció d'informatius de Catalunya Ràdio. Amb Eli Espunya, la producció, i Luis Ángel Alonso, el control de so.