Les Santes, els focs de Blanes i el compte enrere del Dansàneu

Els dissabtes a les 6 del matí, Mans a Catalunya Ràdio, amb Quim Rullant.

Bon dia i bona hora. Arrenca una nova edició del Mans des d'ara i fins a les 7 del matí aquí a Catalunya Ràdio, tot a l'arrel a la Ràdio Nacional. Aquest cap de setmana la cultura popular té gust d'estiu. Viatjarem fins a Mataró, al Maresme, per començar a viure l'ambient de les Santes, una de les grans festes majors en el nostre país. També ens acostarem als focs de Blanes, que tornen a convertir la Costa Brava i el seu portal de la Costa Brava en la capital de la Pirotècnia. I escalfarem motors en un dels festivals més esperats de l'estiu, el d'Ensàneu, que tornarà a omplir les valls d'Anau de dansa, de patrimoni i de música. A més a més, recuperarem una novetat discogràfica de La Coixinera, ja que som a Mataró, amb Quanta Ballera. A la producció de Dolors Journal, aquí us parla Quim Rullant. Aquest és el Mans, aquesta és la Rel a la Ràdio Nacional. Deixa't de manies, Mans. Som-hi. I començarem amb una composició de Pitu Chamorro amb la copla principal del Llobregat i la baritona de Jordi Campos. I és que aquest cap de setmana al Festival de Sardanes de Seret hi haurà la presència d'aquesta formació i s'hi sentirà precisament la baritona. Un festival que va començar ahir mateix divendres i s'allargarà fins demà diumenge. Hi haurà, a més a més de la Llobregat, la copla mil·lenària. És el 68è festival d'estiu de la copla i també s'hi celebrarà la sisena Copa Catalunya de competició. Aquesta és l'herència dels Lamot de Pitu Chamorro.

SENSE ÀUDIO PARLAT

Fins a les 7 del matí a la Ràdio Nacional. Faig que La Coixinera explora els camins de la música tradicional amb una mirada pròpia, combinant repertori popular i composicions noves amb una clara vocació de portar l'arrel cap a espais de ball. Presenten ara Quanta Ballera, un disc que posa precisament el focus en això, en aquest ball compartit, en la plaça, en la comunitat que es crea al voltant de la música. I arriba en un moment d'aniversari, en parlem amb dos dels integrants de La Coixinera, aquesta formació del Maresme de Mataró, en Joan Ponsola i en Dani Álvarez. Bon dia. Bon dia. Què tal? 25 anys s'han de celebrar, hi ha moltes maneres de fer-ho, moltes vegades és fer un recopilatori, vosaltres no, vosaltres us heu liat la manta al cap i Disco Nou, a més a més cooperatiu i col·laboratiu, èxit de participació a Barcami, per tant una bona manera de celebrar aquest aniversari.

Bàsicament també és perquè des que vam fer el Tenim i Tindrem, que és quan justament més o menys estàvem celebrando els 20 anys, no?, que teníem ganes de fer un disc de ball i per fer un disc de ball volíem fer material nou, material que hem trobat d'aquí de la comarca i peces que hem fet de nova creació i per tant vam dir fem un disc però un disc amb coses noves.

Conteneu molt fidels al vostre estil, de retorn al que dèiem, fer ballar a la plaça amb aquest concepte de serau, que últimament se'n parla molt, però que vosaltres l'heu reivindicat sempre. A Fira Mediterrània, l'any passat, ja estàveu recuperant les peces del primer disc, però ara heu volgut fer, amb aquella línia i amb tota la maduresa d'aquests 20 anys, una aposta totalment nova, però sense oblidar aquest repertori del Maresme, que forma part del vostre ADN. Sí, la veritat és que sí.

De fet, a la Fira Mediterrània vam anar amb 8 dels 14 temes que hi ha al disc, nous. La intenció era haver arribat amb 12, probablement, dels 14. I tot en diem 14, però n'han quedat més per seguir treballant. No vam poder arribar per circumstàncies d'aquell jaume. Va caure en bici, es va trencar la clavícula i vam haver de dar més o menys una substitució, però. Però si no haguéssim arribat a la fira amb aquest reporte. També s'ha de dir que el fet de no arribar a la fira a l'octubre amb tot, ens ha permès acabar-ho de reunir, acabar-ho de polir. I la veritat és que s'agraeix també, en el fons, que en Jaume tingués la patacada amb bici.

Celebrem-ho! És el primer cop que ho celebren, eh? I ara arriba aquest de quanta ballera, com dèiem, que recupera temes tornant als orígens. Heu anat a espigolar cançoners, recopilatoris, temes que estan en l'imaginari i que formen part d'aquest ADN, no només de Mataró, sinó també del Maresme, i permeteu-me dir-hi que també fins i tot de la selva marítima.

Tenim la sort que en un moment determinat es recollissin grans melodies, grans cançons, no? Per exemple, el cançoner de Pineda, Sada Llorenç, per nosaltres sempre ha estat allà, sempre ha estat un referent. De fet, a Titani també vam estirar d'allà i portem, bueno, des del 2001, des d'aquests 25 anys, doncs, que és un dels llibres de consulta juntament amb les cançons de Mataró i amb l'obra del cançoner popular, l'Arxiu dels Flavio Baires i. I tota la feina que han fet els garrofers també d'aquí de Mataró amb tots els antics flabilaires. És una sort i a més a més ens agrada reivindicar-lo de manera desacomplexada i amb alegria perquè, com que és molt festiu de seguir, jo penso que són melodies molt atractives i que la gent agrada.

Una de les virtuts de la coixinera, i en aquest disc s'hi veu moltíssim, és aquesta capacitat de fer servir aquestes melodies tradicionals, també algunes de nova composició, utilitzar els instruments tradicionals i posar-los al servei del rock, moltes vegades, o d'instruments que anirien més en la línia de rock. Aquest equilibri, potser fa 25 anys ens podia sorprendre, avui ja forma part d'una normalitat.

Per nosaltres són 25 anys i no hem canviat, o sigui que hem fet. Diferents coses, hem anat cap a diferents costats, però mantenim sempre la instrumentació. Per nosaltres, amb aquests 25 anys, l'únic que hem fet és afirmar-nos amb el que pensem, hem fet el que busquem, és entrar al repertori de ball, que es pugui ballar, i el fet que no tothom o no tots els concerts, espectacles o el que fem seran ballables, perquè depèn de quina hora, o sigui a les tres de la matinada, possiblement fer una sardana curta. Pot funcionar perfectament, però que la gent el vulgui ballar i estigui en condicions de ballar-lo com una sardana ja és una altra història. Aleshores, pensem que el fet aquest, la instrumentació aquesta i els arranjaments van una mica cap aquí. Si voleu fer un ball, en un ball no tenim cap problema i és el que tenim. Que voleu fer una cosa més desorganitzada, passar l'estona, també ho tenim.

De fet, des del 2001 que ens reivindiquem com a companyia de Saraus per aquest motiu, per la capacitat aquesta que amb la nostra proposta musical que pot encaixar en molts escenaris diferents, en moltes situacions.

Parlem d'algun dels trecs del disc, que mostra perfectament aquest concepte de companyia de saraus que comentàvem ara, i aquesta capacitat de dir, si voleu ballar un ball pla, el balleu, i si no, deixeu-vos anar, és igual. En el disc hi trobem, per exemple, el que obre el disc, que és aquesta La Torre Chica, un clàssic, que se'n va cap al contrapàs de Olanes.

Format de suits, d'alguna manera de barrejar temes, també ha format part de la vostra manera d'entendre la música que heu anat servint?

I ens va agradar, perquè de fet el contrapàs nosaltres ja l'havíem fet amb ministils, estem parlant d'abans del 2001. Els últims anys amb ministils a la palla vam incorporar el contrapàs en aquell moment de Sant Genís de Palafolls. Doncs ja veuríem d'on ha de ser exactament, viurem una mica a tot arreu, i era una melodia que ens havia quedat allà, ens havia quedat allà, i quan vam trobar la versió de la Sartre de Llorenç a la Torre Xica, vam pensar que, bé, al ser les dues de la mateixa zona, doncs que podia ser que li podíem donar l'oportunitat, i la veritat, nosaltres ens la imaginem a plaça, de fet ja l'hem pogut posar en pràctica, i pensem que és una de les peces que tindrà. Molta fortuna en els propers anys a la coixinera.

I ja parlant d'aquestes trobades espectaculars musicals, les muntanyes del Canigó amb una mesurca, com la mesurca d'en Morina, un dels grans noms també de Mataró.

També és una versió de la Sara Llorenç, aquesta, de les muntanyes del Canigó, i ens va semblar que tenia un aire, no?, quan vam llegir la partitura i quan la vam començar a treballar, que es recolzava molt amb els accents també de la mesurca, i de fet, la mesurca d'en Morina, és clar, la vam aprendre del repertori d'en Quirze Perich, era un dels temes que teníem pendents també feia molts i molts anys del repertori d'en Perich i del repertori d'en Borini. Vam pensar que les dues tenien aquest regús i que les dues podien encaixar bé i de fet ens agrada molt poder-nos fer juntes.

Muntanyes del Canigó són fresques i regalades, sobretot ara a l'estiu, que les aigües són gelades. Tres mesos mi soca ha estat sense veure persona nada, sinó un trirro sinyolet que nit i dia cantava, que nit i dia cantava.

Es respira també moltes gitanes. A vegades les gitanes les col·loquem només al Vallès, però hem de recordar que al Maresme, vaja, documentades hi són, al mínim, no? I que hi ha moltes mostres.

Sí, o sigui, aquí, nosaltres aquí a Mataró, precisament quan van començar, bueno, es van recuperar, vam estar ficats des del primer moment a premiar, vull dir que sí que potser en el Vallès vam tenir més continuïtat, però aquí al Maresme. En algun moment van afluixar amb el temps. Penso que han agafat adeptes i que estan sortint

gent, gent jove, i és fantàstic. De fet, per això hi ha la jota de Gitanes Arenys Amunt, que no la tenim per Arenys Amunt, sinó que la tocàvem. A Premià de Mar, buscàvem una jota i, a més a més, no per les gitanes, sinó pel Vall de Panderos que es van crear fa uns anys l'agenda de bòlit de Premià de Mar. I, d'altra banda, doncs sí que hi ha una peça de composició pròpia que ens van demanar les gitanes a Capdedeu, que volien una polca i nosaltres la vam fer amb la coreografia d'Encisco de Besande i l'hem volgut gravar en aquest disc.

Sí que és evident que vosaltres, els gèneres de ball, aneu al país, a Vallplà, a Bolangeres, i a Jota, rumba, si ha anat respirant al llarg del temps, per tant, teniu clar quins són els pals de ballables al nostre territori.

Ja ens agrada veure que les places ballin, que es balli. De manera col·lectiva, de manera individual, en parella, no? Però, ostres, si nosaltres no ballem el que a nosaltres ens toca i el que és una mica allò del català, no? Si ens passem de seguida, canviem d'idioma ràpid, doncs, hòstia, si canviem d'idioma de ballar i ens passem a cercles, xampanyes i companyies, i porrers i tot això, hòstia, està molt bé que hi sigui, no?, però. No deixem de parlar la nostra llengua, com deia en Fratxina en el disc. Ens reivindiquem que som catalanovellans. Per tant, els gèneres són els nostres.

A mi se'm va acudir una vegada i, ostres, aquí podíem fer un cercle, gent especial. Bueno, o sigui, no va sortir un globo, però li va ser. Tu prova-ho, eh? Sí, sí, no, no. Em va quedar clar, em va quedar clar que nosaltres som catalanovellans, com diuen Fratxina, i, a veure, hi estic totalment d'acord, eh? Toltaria més.

Escolteu-me, Jaume i Dani, agrair-vos que hàgiu atès la videotrucada en aquest cas del programa. Felicitats per la feina, felicitats pels 25 anys i que rodi molt aquest quanta ballera. Moltes gràcies.

Moltes gràcies. Una llarga vida a vosaltres, també.

La primavera punta de dia es posa a cantar. Diu que n'ha tret una cançoneta per les doncelles

que es volen casar.

El Señor ja en té vuit facetes, com trenta arrels també se pot dir.

Ell les entrega la seva moreta, els el diumenge de bon matí.

Quan són promesos, bé són entesos, l'afición luego els va a casar.

I el rossinyol a punta de dir amb aquella alegria es posa a casar. Quan som casats, al cap de nou mesos, tot són sospires i llantos i plors. I el rossinyol a punta de dia sempre els hi canta, sereu més de dos.

El rossinyol a la primavera canta i s'alegra i fa riu tot sol. Diu que n'ha tret una cançoneta per les viudetes que es treuen el dol.

Des del quanta ballera rossinyola a la primavera són la coixinera amb aquesta nova proposta que ens presenten aquesta formació materonina. Mans, som l'arrel. Seguirem amb l'avis del jove des del treball 35 anys. Un avis del jove que avui serà a Viladecans, al vespre. Sentim Manel, de Marcel Sabater. Música.

SENSE ÀUDIO PARLAT

Manel, de Marcel Sabater, amb la Bisbal Jove.

La cultura popular i l'associacionisme a Catalunya Ràdio.

Manos. I repassem ara activitats per fer. Bateria de festes majors. Complen el cap de setmana de moltíssimes activitats. Al Baix Llebre, l'Almadraba, municipi de Vandellós, Hospital de l'Infant. Estan de festa major fins aquest diumenge. Màpets populars, música. I activitats i ball per a tothom. També fins demà diumenge al Nucli de Torrelletes, a Castellat i la Gornada, al Penedès, festa major amb cercaviles, concerts, sopars populars i activitats per viure en família. Sant Julià de Vilatorta, a Osona, van començar aquesta festa major que s'allargarà fins a finals de juliol amb una programació molt extensa que combina no només la cultura popular, sinó també esports, activitats infantils i el tradicional ball del ciri. També des d'aquest divendres s'han cogat ses Garrigues al Penedès a celebrar la seva festa major que s'allargarà fins al 26 de juliol amb música, cultura popular, corafoc, valls i activitats per a totes les edats. Cap de setmana intens també a Santa Maria de Montbui, a l'Anoia, així com al pont de l'Armentera a l'Alcamp.

I acabarem mirant cap a la setmana que ve, perquè divendres comença una nova edició del Danzànau, el Festival de les Cultures del Pirineu, que fins al 3 d'agost omplirà les valls d'àneu, el Pallars Sobirà, de música, dansa, patrimoni i arts escèniques. Una proposta que combina artistes consolidats i noves creacions, a partir de la cultura de real, en espais patrimonials únics, que s'ha convertit en una de les grans cites culturals de l'estiu als Pirineus. La Ruth Martínez és la directora d'aquest Danzànau.

No, la idea una mica a nivell de dies anem sempre ja fa tres anys que anem amb aquests deu dies de programació, o sigui que fan el que són dos caps de setmana i tota l'activitat de la setmana, però sí que és veritat que hi ha aquesta intensitat de matí, tarda i nit, o sigui tres actes mínim cada dia, i és veritat que n'hi ha alguns que aquest any per això n'hi ha més, que tenen alguna prèvia o que hi ha tota una part de contingut que creix, que té a veure amb els debats, amb les taules rodones, i que d'alguna manera complementa el que és estrictament la part d'exhibició, de concert, d'activitat artística. Llavors sí que, al separar-ho, realment sí que hi ha un extra, diguem, de programació, però sempre acotat, diguem, en aquests deu dies, que ja per nosaltres és realment un esforç molt important des del punt de vista de producció i de mans, no?, de mans que fan les coses.

Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.

Catalunya Ràdio. Sou a Catalunya Ràdio, sou al mans, aquí tota la real a la Ràdio Nacional. Ens avancem ara el proper cap de setmana perquè Mataró, al Maresme, comença ja a respirar l'ambient de les Santes, una de les festes majors més emblemàtiques i participatives del país. Durant més d'una setmana, aquesta ciutat acull gegants, nans, castells, focs, música, dormides al carrer, activitats que formen part de l'imaginari col·lectiu de generacions de mataronins. Bon dia, Oriol. Bon dia, Quim. El dia que ens vam acomiadar, l'últim mans que vas fer tu, jo et deia d'aquest any ja no parlarem de les Santes perquè la quota matronil està feta,

però és que se n'ha de parlar. Sí, home, ja sé que el dia que em vas dir adéu de la substitució del mans vas dir que ja no en volies parlar, però com que ja s'acosta, això ja ho tenim. De fet, aquest cap de setmana ja comença a haver-hi la prèvia de les Santes, que prèviament aquest portal de la Festa Major. Ja tenim un par si tactes avui i també demà, però les santes, el que prou a més són les santes, començaran dissabte de la setmana que ve amb la crida a la festa major del 25 al 29 de juliol. Ja us podeu estar convidats a Mataró, si voleu. Gaudir d'una de les gestes potents que hi ha a la calendaria festiva a casa nostra. Està clar.

Com deies que aquest desembre comença tot a les prèvies, quins elements són els que es fan característiques a les Santes de Mataró? Quin fet diferencial destacaries? Nosaltres tenim, evidentment,

un patrimoni festiu potent, perquè, si té a ser sincero, és evident que en moltes festes majors, quan diuen, què hi ha en aquesta festa major, quins concerts hi ha? Nosaltres a les Santes mai ens hem basat en això, tenim un col·lectiu festiu molt potent, i jo em basaria, bàsicament, en que la gent vingui i gaudeixi del. Mira, potser hem deixat d'acabar. És el que la gent de fora coneix més, perquè és la nit boja. Evidentment, allà ja sabeu que la seqüència, per mi, és immillorable pel que fa a qualsevol festa dels països catalans. És a dir, la seqüència de la nit boja, que comença a dos quarts de dotze de la nit, amb el deshock i el bellugós de la família Raufaves, que això és una cerca vila nocturna dels gegants. Després hi ha una convida a la plaça Santana, que és un concert de música folk. Després els gegants tornen a pujar. Des de la plaça Santa Anna, que és on han anat a parar, fins a davant de l'Ajuntament, perquè comenci una cosa que es diu escapar de negre a nit, que és el correfoc, molt potent, a quarts de dues de la matinada. Arreu, en lloc, trobes un correfoc que comenci tan tard. Això s'acaba cap a quarts de quatre, aleshores s'agafa tota la multitud, un grup de tabaders i els porta des d'una cava fins a un altre indret, que és la part central. El Parc Nou per fer-hi allà la ruixada, que és una mena de bogeria, de megadiscoteca, però no li podem dir discoteca perquè ben bé no és una discoteca com a tal, a l'aire lliure, amb aigua, perquè la gent que ves parada, evidentment, de tota la seqüència de nit, doncs li va ser una mica aquesta excitació. Doncs clar, això de dos ports de 12 fins als 6 no ho trobes enlloc, però això és molt mainstream, és a dir, en rebrem milers de persones a materialitzar-se. Però jo vull parlar també d'alguns altres actes que són una mica més romàntics, que no hi ha l'aglomeració que hi ha en aquesta nit boja, com és, per exemple, l'endemà de tot això, el diumenge 26, a les dues de la tarda, fa una cosa que es diu la barra, allà, per exemple, pots anar a badalir-te durant 30 minuts, una cosa tan simple de veure com sonen les campanes.

Com giren les campanes, que és un toc de campanes característiques d'Ulava Ram. Encara que, costi de creure, reuneix també no milers de persones, però sí centenars de persones a la plaça de Santa Maria per veure com giren les campanes. L'endemà, a les 7 de matí, les matinades que anuncien festa major de Mataró, que són Santa Juliana i Santa Sant Bromiana, Unes matinades, tenim unes matinades precioses, amb grups de grellers, no només de matadors, sinó també vinguts d'arreu, que des de, bàsicament, gairebé tota la ciutat, doncs, de 7 a 9, van fent el toc característic de matinades, evidentment, i també amb voladors que van despertant a la gent que és festa major.

I després, fem moltes altres coses. La festa major, ja saps que el dia 28 hi ha un acte, que aquest any el dia 28 cau en dimarts, que es diu No n'hi ha prou, que el coneixes bé, que és un acte també que ha anat agafant volada al llarg dels anys, que és de matinada, que és una bogeria de les figures en què ballen les unes amb les altres davant de l'Ajuntament, amb música de Marcel Casellas. Per tant, és un acte que l'any passat es va emetre a l'Únix de TV3 i per tant ja va veure una mica de què va. També tira una mica que la gent que ve de fora diu, això ho enteneu vosaltres perquè és de fora, doncs no ho acabem d'entendre bé, però després una vegada hi són, s'ho passen molt bé.

El 28 jo el defineixo com el dia més llarg de l'any, perquè comença a les 9 del matí amb la cursa popular, si t'agrada córrer pots venir aquí a Mataró a fer aquesta cursa, i després hi ha una cosa que es diu l'anada a la residència, que les figures van a les figures, vol dir, entre més els festius de Mataró van des de l'Ajuntament fins a una residència a saludar els avis que hi ha allà, després hi ha una ballada de sardanes, i després d'aquesta ballada de sardanes hi ha un esmorzar on les colles van esbordar. Després hi ha la tornada més boja de tota la festa major, en què els membres de les colles institucionals es canvien unes amb les altres. Veus gent del drac, per exemple, que porta la muarota, gent de la muarota que va vestida de geganter. I això una vegada s'arriba davant de l'Ajuntament per fer el que en teoria serien els valls tradicionals de les colles, doncs aquí no passa res del que hauria de passar. Les coses s'intercanvien, sonen músiques que no haurien de sonar. En Roba Faves, que és el gegant de la família Roba Faves, en Roba Faves, que és qui hauria de fer l'últim vist per entrar a dormir, a dormir vol dir que se'l tomba perquè no entra a dret a l'Ajuntament, doncs li sereix a la geganta, o a la geganta de si és que és ella. L'última a entrar. Per tant, bé, és una bogeria de dormida, que jo crec que és la més divertida de tota la festa major. I és una mica més íntima, perquè no hi ha aquella aglomeració de gent. Per tant, és bastant divertit. I aquest 28 encara s'allarga amb la tarda, en què hi ha també la postal de gegants, després que hi ha el ball de dracs, la postal de gegants. Convidada de la família Rolf Abbas a una altra colla de gegants del país. Hi ha un ball de drac. A les 11 de la nit hi ha un ball de requisits. Un ball de requisits és un ball d'embalat de la Festa de la Bisbal, com el taret. Aquí s'hi serveix una beguda que es diu Juliana, que és una beguda típica de la Festa Major. De Mataró. I després d'aquest ball de requisits de festa major ja no n'hi ha prou a les dues de la matinada. S'acaba a les tres i després aquí, com que ja la programació s'ha acabat, aquí comença una mica la bogeria, no? L'off de la festa, una mica. Sí, hi ha una cursa perca entre els programes, després hi ha una dormida que no està prevista, en què la gent fa de figures, però això ja són les 6 del matí. Per tant, és un dia que comença a les 9 del matí, el dia 28 de juliol, per anar a córrer la cursa, i a les 6 del matí o quarts de set s'acaba. Per tant, són gairebé 22 hores d'absoluta bogeria de què jo defineixo com el dia més llarg de l'any. I el dia 29, evidentment. Tu tindries la festa major i ens arrosseguem tots per terra perquè cada any anem fent anys, per sort, però cada any costa més poder viure la festa major, sobretot si la vols viure de dia i també de nit.

Cada generació a Mataró ha sabut posar-hi la seva capa.

Sí, el que és el corpus de la Festa Major, sí que és veritat que quan, l'any 79, veníem del franquisme i hereus del grup de gent jove aleshores, de les Santes Fem una Festa Major, van decidir a veure què podíem fer, no anar creant actes. Evidentment, van anar sortint les figures, es va anar creant la bumerosa, va tornar. O sigui, es va crear el drac, l'àliga, la família Roquefabas, evidentment, ja la teníem, es van anar introduint les diableses també, per tant, tot això va anar sortint del no-res, evidentment, per un grup de gent que tenia la possibilitat de fer màgia, perquè aleshores, evidentment, no existia res, el 83 va néixer el desvellament bellugós, com una parida, com una bogeria genial, tirada una mica en la baixada dels gegants de de Solsona, amb música també que va venir des de País Valencià, que evidentment a Mataró ens estimem tant, que és el nostre himne oficiós.

Són aquests actes que ara semblen imprescindibles, però que han anat creixent i s'han anat creant amb el pas del temps. També és veritat que ara ja, després de No n'hi ha prou, fa anys que no apareix algun acte que sigui tan potent i que estigui inclòs al calendari, també perquè si mires el calendari d'aquesta major, de 8, per posar-hi coses ja en queden ben pocs. Aquest No n'hi ha prou va néixer el 2007, perquè el 2006, com que hi havia un buit al calendari la nit del 28 de juliol, després d'aquests requisits que abans en parlava, com que hi havia un buit a la programació, la gent no sabia què fer, tothom va començar a fer de tot, uns nois van decidir que feien una cursa pel carrer, La policia local els va aturar perquè anaven, evidentment, despullats. Els va demanar la documentació, no la portaven a sobre, i arran d'això es va estar a punt d'aliar un renou considerable entre la policia local, que no entenia que aquests joves corressin, grups de joves que van anar allà a demanar a veure què estava passant, i no va arribar la senyal triuda per sort, no? Arran d'això vam dir, home, hem d'intentar omplir el 8 de l'any del 28 perquè no torni a passar mai. I arran d'aquí va sortir l'anònima iniciativa d'unes quantes persones.

Doncs res, escolta, Oriol, t'agraïm que hagis fet aquesta aproximació a les Santes de Mataró, una de les festes més per celebrar aquest mes de juliol. Que tinguis unes bones festes i, escolta'm, dormit tant com es pugui i a les hores que et deixin.

Ja sabeu que esteu tots convidats a la Festa Major, i per tant, aquest cap de setmana, i si no, a partir de la setmana que ve, que a més a la 25 no n'hi ha prou de tenir la nit boja i la crida a la Festa Major, sinó que també hi ha pujat la Diada Cafellera, amb els caps grossos del Castellero i la Franca i els Millons de Terrassa, a la 5 de la tarda, que farà poca calor a la plaça Santana. Per tant, és un dia de bogeria el 25 de juliol. Esteu tots convidats, i la gent que vingui aquí a Mataró, si no sap de què va, que vingui, que miri, i que sobretot respecti molt la festa, que és el que ens fa falta. Moltes gràcies, Oriol, que vagi molt bé. Una abraçada.

La cultura popular i l'associacionisme a Catalunya Ràdio. Mans.

Floria la primavera i tot cantava al nostre pas i el vent xiulava a la carretera.

Fins demà!

Un lloc com viure, fem-li un bon lloc on plorar i riure dels pobles xics a la ciutat.

Els bon vent, és a dir, l'Every Night, amb aquesta versió d'Aquesta terra és la nostra terra, des de les cançons de Xescu Boix. Els podreu sentir en directe a Mataró el proper dia 22 de juliol.

I seguirem. Dimecres que ve comença la Festa Major de Sant Anna Blana. És una de les grans celebracions de l'estiu també de la Costa Brava que s'allargarà fins al dia 28 de juliol amb l'Aplec de l'Amor. Dies en què la ciutat es transforma sobretot, sobretot, també pel concurs de focs artificials. Però més enllà del concurs, també hi participen molt les entitats, tant culturals com esportives i socials. Amb un esperit, doncs, molt participa. Diu que mica en mica a Enri Arany es va recuperant. Però, evidentment, si un acte ha projectat blanes no només arreu de Catalunya, sinó que arreu del món, doncs és el concurs internacional de focs d'artifici, que cada nit reuneix milers d'espectadors davant de mar, davant de la roca de sa plomera, i converteix l'abadia d'aquesta població en un gran escenari pirotècnic. D'aquest gran aparador internacional de les novetats d'enguany en parlem amb el regidor de fires i festes de l'Ajuntament de Blanes, en Quique Pérez. Bon dia, Quique. Bon dia. El concurs de focs, Festa Major de Blanes, és evident que el concurs

marca el caràcter de la Festa Major, no? Sí, bueno, el concurs és una de les coses més grans, importants, diguem, però no deixa de ser que potenciem tot el restant d'activitats, també bastant.

Més enllà de les activitats habituals d'una festa major, com són des d'un toc d'inici fins a balls de rebella, etc. El concurs té cinquanta i tants anys. Parla'ns una mica de com es planteja aquest any, aquests cinc dies que hi haurà al voltant del Dia de Sant Anna.

Bé, són cinc dies, del dia 23 al 27, el qual hem potenciat econòmicament el concurs, de cara a tirar-ho endavant i pensem que hem aconseguit de les millors pirotècniques que hi ha al món, ja que tenim des de la Xina fins a Orense i Portugal, hem aconseguit bones pirotècniques que crec que fa temps que no les tenim. Parlem de cada una d'elles. El primer dia tenim la pirotecnia Hossmann, que va disparar Tarragona, Pamplona i Blanes, amb la qual cosa són tres concursos importants de l'Estat. Després tenim una pirotecnia portuguesa, la qual és molt reconeguda al nord de Portugal. Seguidament tenim la Pirotecnia Xaraiva, que fa anys que anem darrere que puguin disparar, ja que és una empresa fabricant i disparadora, però és el més important, juntament amb un parell més a Espanya. Seguida, la Pirotecnia Valenciana, que ens ha guanyat els últims 5 anys, i això és qualitat, acaba de guanyar el concurs de l'Ejido, i no para, dispararà Sant Sebastià, dispararà diversos concursos aquest any, això vol dir que endavant. I per últim tenim la Jinli, de Xina, la qual, des de l'any passat estem darrere d'ells, que van estar veient l'espectacle aquí i els va encantar, lo que és la zona de sa palomera i les dues, la veiem, és la zona dels pins.

Clar, una persona que ve un concurs de focs, un concurs, una tirada de focs d'artifici, bueno, ens imaginem una mica el que és, els que ho veiem cada any en un concurs com el del Cas de Blanes, sabem que cada un té les seves característiques, la seva manera de tirar, els seus ritmes i carcasses diferents, no? En què ens hauríem de fixar quan anem a veure un concurs?

Primer han de disfrutar i després hi ha diverses coses. No és el mateix veure com a públic que veure com a jurat, evidentment. Però fixats en els colors, que no siguin els típics colors vermells i verds que es veuen durant la Rebella de Sant Joan, és important. Els colors blancs, blaus, turqueses, verd llimona i tot això són colors molt macos. I una de les coses que aquí també apreciem molt de Majorat és potenciar molt el conjunt artístic que tenim, ja que és un lloc que es veu, i els aquàtics ja als dos costats són espectaculars.

Doncs a Blanes, del 23 al 27, dintre el marc de la Festa Major de Sant Anna. Quique Pérez, Regió de Fires, gràcies per atendre'ns. Gràcies a vosaltres i esteu convidats.

Encara que les passes no baixin el compàs. Vull ballar amb tu aquest esquadra, tota la nit i si pot ser fins l'endemà. S'ho lleva ràpid, chassé a la dreta i un promenet cap endavant. Perduts entre els passos, busquem la mirada en gir. Quan sigui el ball ballaré, no hi vull pensar abans, ja m'ho trobaré. Quan sigui el ball ballaré, des que aneu de cara al vent. Quan sigui el ball ballaré, no hi vull pensar abans, ja m'ho trobaré.

Bona nit. A les iaies que marxen al que ens queda. Fuirem a fumar.

Quan sigui el ball ballaré, desquenal de cara al vent. Quan sigui el ball ballaré, no hi vull pensar abans, ja m'ho trobaré. Quan sigui el ball ballaré, desquenal de cara al vent. Quan sigui el ball ballaré, no hi vull pensar abans, ja m'ho trobaré.

Quan sigui el Val d'Algaré, no hi vull pensar abans, ja m'ho diré. Quan sigui el Val d'Algaré, les teno de cara a ell. Quan sigui el Val d'Algaré, no hi vull pensar.

Quan sigui al Vall Ballaré, són la cosina que en aquest cas sentim amb Germà Negre i les Antines. Seran a la Festa Major de Blanes el proper dia 24, concretament a la barraca de les Barra, en aquesta població de la selva. Mans, som l'arrel. I nosaltres que ho deixem aquí, esperem que hagi gaudit d'aquest recorregut per festes i festivals. Demà hi tornarem a ser, a la mateixa hora, amb una nova edició del Mans, continuant descobrint moltes músiques i moltes arrels. Nosaltres marxem amb els fetos, que divendres que ve actuaran al Tinglado, a Vilanova i a la Geltrú, compartint cartell amb artistes com Jonathan Penalba, Marial Marbonet, entre de molts altres. I hem estat la Dolors Genola i en Quim Rullant. Que passeu un molt bon dissabte. Ens trobem demà a les 6 del matí, aquí al Mans, a Catalunya Ràdio, en tota la Real, a la Ràdio Nacional. Aquest és el romanço de la Rambla del Pollo.

Plou a Uñol, plou a Xiva, al dia de Sant. Narcís, plou com fa temps que no ho feia, plou a Xest, plou a Turís, plou i els mitjans sols destaquen que l'avi ha quedat tallat. Però els avis valencians saben que aquesta aigua busca el mar. Que del barranc de Xiva pel Pla de Quart per Torrent arribarà l'albufera arrasant l'Horta sense fred. Tot això ho saben els avis i ho sap la dona del temps que intentes campar l'alerta, però ho desueix el govern. Les estacions hidrogràfiques. De la rambla aigua se amunt diuen que ja du més aigua que el riu Ebre en algun punt. I el director d'emergències munti el mòbil ben apagat. Ningú sap del cert on para quan es dispara el cabal.

I el president es retrata sense escrúpuls ni gambals, allargant de sobretaula en una patria ideal. Com que a l'Horta no hi plovia ningú estava preocupat. Els nens han anat a l'escola, tothom fa vida normal. Quan s'aproxima l'aigua, quan el fei treu el nas, els hombres a Aisla tanquen, seguiu aquí. Treballant a les 8 de la vesprada quan per importe ja un estany per fi sonen les alarmes vigileu l'aigua ha pujat vibran hores de basarda de destrucció i de mortalitat la tragèdia inevitable que es podria haver evitat i l'endemà. Quan careja amb els carrers ben plens de panoríca. Certesa és ràbia, és dol, és pèrdua i engany.

BOTXES ATREPATS COM RATES SON A LES VIES AL FAFAR CADESCUN AMUNTI PUNT QUE JA NO HUBRA EXPLICAT PRO LA CONSELLERA RENYA ELS FAMILIARS DELS MORTS MENTRE EL GOVERN DESINFORMA I EMPULICA QUE FA PORT EL GOBERN ESTRANGER QUE ARRIBA A PORTEBARSA. No se'ls veu. I així els dies van passant. Els cadàvers s'afonteven en els pàrquings inundats i enviant els voluntaris per atejar i per mercats. Però aquests les obreixen, saben bé com actuar. Salva el poble, salva el poble, salva el poble, salvarà.

Després de quatre dies sense moure un dit per res, els governants organitzen un passeig més que grotesc, escortats per una tropa de punts. Bona nit. Mentre tant, plorarem els morts, que un dia ens estornarà el mar, sols el poble, plora el poble, sols el poble plorará. Mentre tant, plorarem els morts, que un dia ens estornarà el mar, sols el poble, plora el poble, sols el poble plorará.