
Les santes que van dir que no als homes
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Ai, escolta'm, no sabeu l'olor que fa aquest estudi després que ha passat la Céline, la nostra perfumista, i que, per cert, fa un taller en una botiga que es diu Les Topets, que està al carrer Joaquim Costa de Barcelona, i Marc Garcia Puig hem decidit que ens hi apuntem, oi? Ens apuntem el dia 16 d'octubre, no?, 16 d'octubre al carrer Joaquim Costa. Es veu que ens trobareu a la Marc Garcia Puig i a mi olorant coses. Ho acabem de decidir perquè ens ha agradat tant aquesta entrevista. Ens ha encantat, i tant. Ara, com ho diria? A Tarragona es diu Santa Tecla Gloriosa. I aquí, com hem de dir a la Mercè. No sé, és que no sé com li diu la gent de Barcelona. No ho sé. Santa Eulàlia plora.
Santa Eulàlia plora. Venim a parlar. És la Mercè. Sí. La festa major de Barcelona.
No plou. Això és una bona notícia, perquè fa anys que plovia, plovia, plovia.
És una bona notícia, però a mi de petita, la meva mare, sempre quan plovia, que era quasi sempre per la Mercè, em deia Santa Eulàlia plora. M'agradava molt aquesta frase, em va obrir el món de les màrtires. Per què? Tu havies sentit això de
Santa Eulàlia ploure? La veritat és que no ho havia sentit perquè jo soc de Tarragona i llavors li dèiem Santa Teca la Gloriosa, que és el dia abans, però Santa Eulàlia m'encanta. I, de fet, jo quan era petita tenia una obsessió amb aquest nom, i llavors totes les meves nines es deien Eulàlia. Deixa-ho estar. Et pega molt aquest nom. Ara ho veurem. Deixa-ho estar, lo catis que està la Virgínia. Escolta'm, però explica'm, què vol dir Santa Eulàlia plora? Què vol dir?
A veure, Santa Eulàlia va ser la primera patrona de Barcelona, però resulta que al segle XVII va arribar la Verge de la Mercè i li va arrebatar el tro. Resulta que són copatrones, però això no ho sap gaire ningú. Eulàlia és la patrona d'hivern i la Verge de la Mercè és la patrona d'estiu, diguéssim, final d'estiu. Però ningú sap que de fet són copatrones i la patrona es va convertir en la verge de la Mercè perquè resulta que el 1687 va arribar una plaga de llagostes que amenaçava els camps de la ciutat de Barcelona, encara hi havia camps de la ciutat de Barcelona. Tot això eren camps?
Tot això era en camps. Ara són pisos que valen 3.000 euros al mes, però tot bé.
Efectivament, i hotels, i Airbnb, i tot això. Però quan eren camps va venir aquesta plaga d'allagostes, vam anar a la ciutat i llavors li van demanar a la verge de la Mercè. Que marxessin les llagostes que els protegís i ho va fer i el papa la va declarar patrona de la ciutat de Barcelona això al segle XIX a 1868 que jo no sabia que el papa havia de. Autoritza a qui era.
La patrona. La patrona. Sempre hi ha un home que ens ha de dir com fem les coses.
Sempre hi ha un home i, de fet, la cosa va per aquí, efectivament, com de costum, no? Llavors, quan a Barcelona plou, per la Mercè, doncs et diuen això, no? És perquè Santa Eulàlia plora. És bonic. És bonic i, a més, és que he mirat, clar, és veritat que són les dates, no?, però he mirat i en els últims 100 anys, durant la setmana de festes, no el dia de la Mercè, sinó la setmana de festes, ha plogut un 86%.
Els últims 100 anys, quan tornin a fer aquesta estadística d'aquí 100 anys ja et dic jo que no passarà això escolta, Santa Eulàlia plora miques, però ja ens agrada ho trobo molt bonic això de plorar en lloc de ploure i Santa Eulàlia, clar, per què plorava? perquè era una nena era una nena,
és que el més fort és que Santa Eulàlia, com moltes de les màrtires Santa Eulàlia va ser una màrtir que tenia només 13 anys quan la van matar, no? Jo de petita no sabia res de Santa Eulàlia i amb els anys em vaig aficionar a això de les màrtires. És que és rareta, eh? Jo soc una mica boja, però ella és rareta. Aquelles cementiris, santes, coses aquestes que li agraden. Però clar, és que és apassionant. Mira, la història de Santa Eulàlia, val? La traducció explica que Eulàlia vivia a Serrià, quan Serrià era un poble, no era part de Barcelona, però en el segle III, i ella era una pastora que portava oques. Era molt cristiana, llavors durant les persecucions que va ordenar l'emperador Dioclesià, ella, com que era molt cristiana, va anar fins a Barcelona i, I es va reunir amb el governador i es veu que es va posar a insultar-lo per aquestes persecucions als cristians. Ens podem imaginar que al governador no li va agradar gens això, no? Que aquesta dona, aquesta nena, li retregués la persecució als cristians i la va obligar a renunciar a la seva fe. I ella es va anar, val? Amb tot l'ímpetu adolescent dels 13 anys. Amb tot l'ímpetu adolescent es va negar i el poder no porta gaire bé que li diguin que no i molt menys una masreca de 13 anys. Llavors, segons la tradició d'Àsia, la va condemnar a 13 torments. Un per cada any de la seva vida. Mare meva. I la imaginació medieval, que és on es va crear tota aquesta tradició, era molt imaginativa amb això de les tortures i no es va quedar curta en una col·lecció d'horrors. Va ser assotada, cremada. Però el torment estrella va ser que la van posar nua en una bota plena de claus i vidres i la van llançar rodolant 13 cops per una pendent que és l'actual baixada de Santa Eulàlia. No sé si. Està al barri de. Està al Gòtic o al Born. Al Born, diria, hi ha una verge. És un carrer molt petitet i hi ha una verge que és Santa Eulàlia.
No m'estranya que plorés. Jo també ploraria. Sí, et posen una bota plena de claus i vidres, i clar, enplores i renegues i de tot. I tant. I no va perdre la fe, això és el més bèstia. No.
De fet, la llegenda diu que quan va ser crucificada va començar els seus miracles, perquè per ser santa has d'haver fet algun miracle, i vaig mirar quins són els seus miracles, i és que quan va ser crucificada, que era l'últim torment, va començar a nevar per tapar la seva noiesa, i també es diu que va encreixer els seus cabells, també per tapar la seva noiesa. I a la catedral de Barcelona, si algú s'anima a anar-hi, hi ha un sarcòpac on està representada la seva vida, però sobretot el més curiós de tot és que en el claustre hi ha sempre, des del segle XVI, hi ha sempre 13 oques vives. Que és per aquest homenatge que era una pastora d'oques i els 13 turments i els 13 anys que va viure a Santa Eulàlia. Llavors, a qualsevol moment que vagis al claustre, que hi ha una espècie de bassa. És allà on l'ou balla, no?
Sí, és allà on l'ou balla, les oques parlen. Sí, és que és una festa a Barcelona.
Total, i això de les oques és una cosa bastant sorprenent, perquè és el que en diuen patrimoni viu. Patrimoni viu, mai millor dit. Patrimoni viu.
Ai, ningú vol ser Santa Eulàlia, perquè amb aquesta vida tan martiritzada, la veritat és que em quedo amb la verge de Montserrat.
Sí, és veritat, però fixa-t'hi que té una cosa molt interessant, i que jo crec que d'aquí també que ens atreguin tant les màrtires, no?, que la teologia feminista ha estudiat molt que, més enllà de la lectura d'aconseguir la santa edat a través del patiment, en el fons es pot desplaçar la mirada perquè totes aquestes màrtires al final han sigut dones que han dit que no, que han desobeït i normalment a figures masculines i a figures de poder. Hi ha un patró que es repeteix, que és un home amb autoritat i exigeix alguna cosa a una dona. I aquesta dona es nega, diu que no, no? I en el fons ve a dir, tu em podràs matar, em podràs torturar, però tu no pots decidir sobre la meva consciència. És com subversió al màxim. Clar, o tu no pots decidir sobre el meu destí, sobre el meu cos, etcètera, no? I de fet, tu que dius que, perdona, eh? Però tu que dius que a les teves nines els hi posaves Eulàlia, no sé si saps què vol dir, Eulàlia. No. Eulàlia vol dir la que parla bé, la que és eloqüent. Fixa't-ho. Llavors Eulàlia va parlar bé i li va dir a aquest senyor no. No. Què t'has pensat? Exacte. Montse, tu tens màrtir preferida?
Jo tinc màrtir preferida. Úrsula. Úrsula, com no. Úrsula, perquè a més és la filla de l'os, que això és una cosa que m'encanta. Ah, això no ho. No, vull dir que Úrsula és la filla de l'os, i jo quan era petiteta, no sé si és per l'època o què, però estava obsessionada amb l'os Misha. Avui tota l'estona estic parlant de quan era petita, Déu meu. Ja semblo una abuela. Escolta'm, però tu em vols parlar d'una altra santa, de moment. De quina santa em vols parlar?
De quina màrtir en vols parlar? De Santa Agada, que és la meva preferida. A veure. Santa Agada era siciliana, de Catània, al segle III, igual que Eulàlia, i de molt petiteta es va decidir consagrar a Déu, no casar-se i mantenir la seva virginitat. I com sempre apareix un home per complicar-li la vida. En aquest cas, Quincea, que era un poderós funcionari romà que es va encarapritxar de Agada, I es va voler casar amb ella, ella li va dir que ni parlar-ne, llavors va intentar aconseguir-la per altres mitjans. Quin mitjà et pots imaginar? Fos algun pervers. Lligar-la, lligar-la la pota a la cadira. Pervers, no, la va ficar en un prostíbul perquè es corrompés, perquè descobrís.
Home, vas forta, eh, tu també. Quince años, quince años. Veníem de l'Eulàlia, ara l'Àgada, l'Àgada, mare meva.
I llavors tenim el mateix patró, no aconsegueix doblegar-la i tenim el mateix patró, ella diu que no. I el problema no és només que li digui que no a aquell home, sinó que digui que no al matrimoni, que un home la posseixi, etc. Llavors la resposta d'aquest no torna a ser la tortura.
Tu pensa, de tots els que van escriure les històries de sants i tal, o sigui, el seu marc mental, és a dir, no vols fer això, doncs buscarem que et torturin, que no sé què I a part
no en tenen prou amb matrimonis. Matar-la, no? Hi ha tota una tortura. I fixa-t'hi la imaginació de Quinceà i la imaginació medieval que després va recrear totes aquestes històries, que Sant Àgada és coneguda, de fet, i l'art n'ha deixat mostra perquè el seu torment va ser molt brutal. Perquè anava contra el que simbolitzava la feminitat, que és que li van tallar els pits. De fet, la imatge que tenim tots desentagada al cap, i ara moltes oients ho reconeixeran, és que porten una safata als seus propis pits. I aquest quadre de Zurbarán espectacular, el tens en ment Montse? No, ara no Gugalegeu, Zurbarán i Sant Àgada i és una dona amb una cara de serenitat i de dignitat i amb una safata amb els seus pits.
Mare meva, ens riu tant de Santa Llúcia, eh? Clar, és una mica,
tu m'has volgut prendre el cos, doncs mira, aquí el porto jo en una safata, saps? I encara més fort, perquè hi ha una tradició a Sicília i també a Aragó, que hi ha uns dolços que es diuen les tetes de Santa Agata, que són uns dolços molt bons. Hi ha braços de gitano i hi ha tetes de Santa Agata. Que es menja en el dia de Sant Agata, no? Sí, que de fet podem menjar la representació de la tortura de
Sant Agata. Ai, mare meva, quines coses que ens explicarà la Mar García Puig. Tot això ha començat, que era la Mercè, la Blàlia plora, i mireu com ha acabat.
Mira, Santa Úrsula, Santa Águeda, totes aquestes podien haver cantat aquesta cançó de la Leslie Gore que diu, tu no em pertany, jo no et pertanyo, no?
Sí, és que és, realment, no? És una mica el discurs, no? De si com ens diu la teologia feminista, apartem la mirada. I mirem aquesta forma de dir que no. Escolta, Santa Úrsula, què? No parlaràs de Santa Úrsula? Sí. És la meva prefe. És la teva prefe. Que te l'has deixat fins al final. Me l'he deixat fins al final perquè seria una espècie de festival feminista de les màrtires. A veure. Perquè no és una dona que diu que no, sinó 11.000, perquè hi ha la tradició novenera Santa Úrsula i les 11.000 verges. La història és el mateix patró que les anteriors. Santa Úrsula, princesa cristiana de Britània, l'actual Gran Bretanya. La volien casar amb un príncep pagà i ella va dir, val, però jo vull peregrinar tres anys pel món i acompanyada de les seves amigues verges també. Llavors va arribar a Colònia i ella i les amigues d'Úrsula van ser capturades pels Huns. I Atila, el rei de los Hunos, es volia casar amb Úrsula. Volia tenir rotllo amb l'Úrsula i l'Úrsula li va dir que no. Ella li va dir que no i llavors la van assassinar, martiritzar, tot plegat, junt amb les seves companyes que són les famoses 11.000 verges. Al Marac, per exemple, hi ha un retaule. Dius 11.000 verges? Són moltes, no? Són moltes. Una espècie de rei feminista de màrtirs, no? Llavors aquí jo, que em dedico al món de l'edició, soc correctora, soc traductora. Escriptora també. Escriptora també. Aquesta història em fascina, perquè l'error d'un traductor pot tenir moltes conseqüències. A veure, explica'm. Us explico. Probablement no eren 11.000 verges, probablement n'eren 11. Qualcosa té més sentit. Llavors, hi ha una inscripció antiga que sembla ser que es va interpretar malament, on posava Úrsula et, llavors posava l'11 dels números romans, una M, que en números romans seria mil, i una V, una V baixa. Llavors, qui va interpretar aquesta. Va dir 11.000. Va dir 11.000. Verges de la B baixa. Mare meva. Però és que la M ara diuen que potser era màrtir, val?
Val. Llavors eren 11 màrtirs verges. Doncs no ho sabrem mai, no ho sabrem mai, però sempre tenim aquesta dona fantàstica que ens explica aquestes històries. Marc García Puig, escolta'm, moltíssimes gràcies. Acabem amb gris, perquè som així nosaltres. Gràcies. Al programa d'avui Olors, Màrtirs, què voleu més a Catalunya Ràdio a les 11 de la nit ja a les 12 pràcticament Roser Pereira Moraga, Cèlia Forment, Meraia Isar Albert Castellví, Helena Miquel Dani Jiménez i qui us ha parlat Montse Virgili i tornarem demà per conèixer una de les grans galeristes d'aquest país la Laura González Palacios. Que és la propietària de Chiquita Room, una galeria de Barcelona, però que té molta història i descobrirem una dona fantàstica darrere d'aquest nom. Això serà, com sempre, demà a les 11 de la nit a Catalunya Ràdio. Bona nit.
Yes, it's raining on prom night Oh, my darling, what can I do? I miss you It's raining rain from the skies And it's raining real tears from my eyes Over you Oh, dear God, make him feel the same way I do right now Make him want to see me again Oh, yeah.