L'estiu més càlid registrat mai a Catalunya: què ens estan dient les dades?

Meteotemps. Va, anem cap a l'entrevista. Això és Meteotemps, com sabeu, i bé, toca fer balanç del temps que ha fet l'estiu. És veritat que l'estiu, astronòmicament parlant, no s'acabarà fins a les dues de la matinada i algun minutet del 23 de setembre, Santa Tecla, Vigília de la Mercè i també de la Misericòrdia, que és Festa Reus. Bé, és època d'aiguats, però no volem parlar d'aiguats, volem parlar de la calor que ha fet aquest estiu que ha trencat tots els llindars esperables i per molt. Aleix Serra és cap de control de qualitat de dades del Servei Meteorològic de Catalunya. Aleix, què tal? Hola, com esteu? Molt bé. Fa dies que et veiem a tot arreu explicant, etc. De l'1 de juny al 31 d'agost, que és l'estiu en aquest cas metaborològic, no pas astronòmic, les dades climàtiques han saltat pels aires.

Sí, ja ho anàvem veient, no? Vam començar amb calor intensa a mitjans de juny, el mes de juliol va ser un mes molt excepcional, el més càlid de la sèrie, sense cap mena de dubte, però la calor no s'acabava, continuàvem encadenant calorades una darrere l'altra, pràcticament, costava de dir quan acabava una i començava la següent, els períodes de normalització de temperatura. Molt curtets, i després l'agost, gairebé fins als últims dies, també amb calorada continuada, i el mes es va tancar amb que tornava a ser el més càlid de la sèrie, en aquest cas igualat aproximadament amb el 2003, en alguns llocs una mica per sobre, en alguns llocs una mica per sota, però aquell agost del 2003, que en aquell moment va semblar un mes irrepetible ja l'hem assolit i el resultat de tot això és, sens dubte, l'estiu més càlid que hi ha registres a Catalunya. Quan diem això ens referim a la temperatura mitjana tot el mes, que és una mica com el resum numèric més fàcil que podem analitzar, però després d'això se'n deriven multitud d'indicadors a nivell de temperatura diurna, nocturna, superacions de llindars tots diuen el mateix, no havíem tingut un estiu tan càlid, i crec que amb això la major part de la població ho ha anat vivint, ho ha anat patint, i no sorprèn gaire aquest balanç final.

Escolta'm, a banda d'aquestes temperatures mitjanes, en alguns casos desbocades 4 graus per sobre, del que seria la mitjana que tocaria, feta a base d'anys de registres. A banda d'aquest valor, ens trobem amb una persistència, ja ho has comentat, bestial. Tant és així que, per exemple, la ciutat de Barcelona n'ha estat 59 nits tòrides, és a dir, que no s'ha baixat durant dos mesos dels 25 a la nit. Clar, això és una barbaritat. Penso en una dada de Lleida dels dies en què s'han assolit en aquests tres mesos els 40 graus. La mitjana a Lleida dels tres mesos estivals és 0,6 dies en què s'arriba o es supera els 40 graus. Aquest any han estat 15, de 0,6 la mitjana a 15. Estem parlant de barbaritat. Si dies en què s'ha assolit els 40 graus, crec que han estat 21.

Una vintena a Catalunya depèn una mica de quina xarxa d'estacions agafem, però en tot cas és l'any que més, l'any 2017. El 16 ho havíem tancat amb 16 dies, que havia sigut fins llavors el rècord, en aquest cas 20 dies, un altre indicador que hem anat superant els anteriors registres de molt, és a dir, aquest 2026 l'estiu ha trencat aquests rècords. Parlaves de la ciutat de Lleida, que potser és un dels llocs on aquesta temperatura diurna ha estat més escandalosa, almenys amb aquest llindar gairebé psicològic dels 40 graus, Ens queda molt lluny el que era el clima d'abans. Fins al 2003 i encara durant alguns anys d'aquest segle, arribar als 40 graus de Lleida no era gens habitual. Hi havia molts estius que no s'hi arribava. Això ara potser sobta la gent. Estem tan acostumats a aquesta voràgine de calor cada cop més intensa, sobretot, Des de l'any 2022. Va haver-hi com una mena de trencament en les sèries l'any 2022, com a mínim els estius. I ja no hem retornat a una situació anterior. I per això ens assopta ara que diguem que 40 graus de Lleida és una anomalia. És evident que aquest any no ho ha sigut, perquè si hem arribat 15 dies sembla com si ha estat una.

Hem normalitzat la barbaritat, hem normalitzat aquest comportament que és bestial. Han desaparegut les marinades aquest estiu? On han estat les marinades?

Sí, hi ha hagut molts dies que hem quedat molt afablides, fins i tot a nivell de A l'agost sí que hem tingut més sofogó, més aquesta calor més enganxosa típica de la costa mediterrània, però el juliol realment vam tenir molts dies que ni tan sols de nit no feia gaire humitat, la temperatura era molt alta tant de dia com de nit, era més aviat baixa. I vaja, a mi m'agrada donar la referència dels que no són tan joves i recordem bé com va ser l'estiu del 3. En aquell moment va ser un estiu fora d'òrbita, és a dir, molt diferent de tot el que havíem vist fins llavors. Vam fer el mateix que ara, des del juny fins a finals d'agost vam tenir una temperatura molt alta, però a més a més va ser molt diferent de tot el que havíem vist fins llavors. Havíem vingut, evidentment, al nostre clima, hem tingut dies molt calorosos, hem tingut onades de calor, havíem tingut mesos calorosos, però aquell va ser un estiu que des de principi fins a final es va mantenir amb una temperatura molt alta. Allò va semblar en aquell moment una cosa que no es podia repetir des del 2022 cap aquí, Una mica més, una mica menys, hem tingut 2003, 2003, 2003, 2003 i 2003. I en aquest moment la superació encara amplia d'aquell 2003.

Sí, el 2003 era el referent. Anteriorment, per molts, havia estat el juliol del 1982, i jo llavors tenia 15-16 anys, i arribar a Llei de 42 i una mica més ens va semblar una bestialitat. Però clar, un episodi concret. Era un episodi concret, si no recordo malament, del 6 o 7 de juliol del 82. I van ser dos o tres dies. La setmana passada, dos dies seguits, Barcelona Fabra superava la màxima històrica en un mes de setembre que anteriorment s'havia assolit el 1983. Com a mínim, dimecres i dijous de la setmana passada. Lleida, dels 37, ara al setembre, bé, divendres, dissabte, diumenge, una barbaritat i trencament del rècord. Bé, en definitiva, és que ja no parlem de trencaments de rècords d'uns minuts, d'un observatori, parlem de trencaments de rècords passats de voltes, absolutament sobrats, I no d'un dia, de dos, de tres, de quatre dies. Bé, és que em costa, em costa d'explicar tot plegat, m'ha trencat esquemes.

Sí, de fet, la tendència a l'escalfament és evident en qualsevol moment de l'any, i a més a més tant de dia com de nit, però si en algun moment es nota més és a l'estiu. L'estiu s'allarga tant per davant com per darrere, l'estiu es fa més calorós en tots els aspectes, amb onades de calor més llargues, més intenses, més extenses, més persistents, i estem canviant de clima molt ràpid, sobretot a l'estiu. A l'hivern hi ha unes quantes setmanes que amb la poca insolació, amb les inversions tèrpiques, encara tenim periodos prou freds, com a mínim en les zones baixes de l'interior, amb inversió tèrmica, les dits, unes certes vessades en els llocs favorables, però que a l'estiu, si tenim vesses d'aire tan càlides, no hi ha manera d'escapar-se. Fa molta calor, molta més calor de la que feia, i se'ns han desplaçat els climes. És com si una zona de la Catalunya central se li hagués desplaçat el clima al Pla de Lleida o a la Ribera d'Ebre, i les zones més càlides de Catalunya és directament com si se n'haguessin anat a Andalusia, on estem vivint aquest canvi tan ràpid en molt poques dècades.

Bé, en aquest sentit estic pensant en el que eren els anys 70's, 80's, que era quan jo era petit, al nord d'Espanya. Galícia, Astúries, Cantàbria i Euskadi, no hi anava ningú a estiuejar. Que havies d'anar a trobar la pluja i la fresca, si hi anaves. Eres un pringat. No, no, ho dic així, eh? És a dir, havies de buscar el sol, la platja, les gambes, el peixet fregit, tal, però de què havies d'anar a Galícia si plovia i feia fred, Astúries, Cantàbria, etcètera? Bilbao, 43 i mig. Que és una temperatura dels Emirats Àrabs, no sé si m'explico. El Cantàbric.

Sobretot entre el juny i el juliol vam tenir unes situacions també molt excepcionals.

Qui es banyava el Cantàbric? No es banyava ningú el Cantàbric. I jo segur que no, que jo soc fredolic. Però aquest any 22, 23, 24 graus, és una temperatura per mi, Francesc Mauri, fresqueta, jo soc més de 25 cap amunt, però vaja, que em banyaria el Cantàbric amb aquestes condicions, i fa dècades, vaja, no, no, no, no, i el Mediterrani a 30, 31, i la punta de 33 a Cabrera.

Hem vist imatges que també costarà d'oblidar a Europa, perquè aquestes extensions habitualment verdes a l'estiu de les Illes Britàniques, que es van convertir en erms, aquestes escenes de rius molt secs, França, Itàlia, sempre Europa, han superat els 40 graus alguns estats per primer cop a la seva història meteorològica de mesures. I vull dir que no ha estat una situació de Catalunya o Mediterrània, sinó que l'estiu ha estat excepcional, com a mínim a tota l'Europa central i occidental. Hem tingut aquests episodis de falques anticiclòniques enormes que ocupaven tanta extensió que la situació no era gaire diferent a la resta del continent.

Doncs, escolta, ho deixarem aquí, i el que està clar és que l'excepció ha deixat de ser notícia, clarament, sobradíssims en tots els sentits. Ja no pulveritza records per una dècima, dos, aquell dia, aquell observatori puntual, sinó que és un allau el que et passa per sobre. Aleix Serra, de les persones que estan a l'equip del Servei Meteorològic de Catalunya i que, bé, la seva especialitat és el control de les dades. Aleix Serra, un plaer, una abraçada.

Igualment, fins a la propera. Adéu-siau.