
L'ex català d'Ana de Armas
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Passa, no, falta un minut per un quart de set, és que se'ns estava desmuntant la paradeta abans de començar.
Jo sempre tiro els actívia. Bona tarda, em sap un greu perquè no és res personal, de fet són maquíssims amb nosaltres.
Sí, ens vam venir a portar un detallet i tot, després de guanyar els ondes, ens va fer molta il·lusió. Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, guapíssim. Què, com va tot? Jo molt bé. Un cap de setmana, eh? Entre una cosa i una altra. Que t'ha passat alguna cosa curiosa? No, vull dir que hem tingut teatre, ens hem vist, vull dir que no he tingut ni sensació de cap de setmana. A mi m'encanta quan això passa. I de fet, el 6-77-27-10-58, hem rebut molts missatges, i de molt bonics, de tots els oients que ahir ens van venir a veure a l'espectacle que van fer al Teatre Coliseum de Barcelona. Com el d'aquest noi que diu bon dia perfectes, ara acabo de venir a veure-us al teatre a Barcelona i ho he fet tot sol. No ha sigut la primera vegada que venia, però sí la que més he gaudit, perquè a vegades no cal anar acompanyat per passar-ho d'allò més bé. Sou la meva salvació tant en els dies dolents com en els bons, perquè aquests encara me'ls milloreu molt més. Sou un més de la família. Gràcies per tant, us estimo fort i clar. Manca. No m'ho havien dit mai encara i m'ha com emocionat i tot. Va anar tot molt bé, ens ho vam passar molt bé al Coliseu. Ara bé. Ui, aquest moment. Va ser un moment, primer de tensió, i llavors es va rebaixar aquesta tensió. Però ahir al Coliseum, entre el públic, hi havia una persona de qui hem parlat força vegades aquí al programa. I el tema és que nosaltres no teníem ni idea que aquesta persona estava entre el públic.
De fet, hi havia dues persones de qui hem parlat molt en aquest programa, per ser justos. Ah, sí. Comencem per la primera, Roger, que et veig encallat. Una sí, sí. Una sí, una sí, una sí. I l'altra. Ah, també. També. Va ser màgic. Et diré que crec que és el millor teatre. O sigui, hi havia una energia especial. Saps greu perquè cada vegada diem el mateix i per mi cada vegada és especial. Sembla que estiguem restant valor als teatres. D'altres ocasions. Jo crec que tots els teatres ens han O sigui, no és una qüestió ni del públic, que fos millor ni pitjor, sinó també una coincidència cósmica de noms que hi havia, de situacions. Sí, sí, sí, sí.
Però sí que no ens esperàvem potser la visita d'aquestes persones. En un moment del teatre ens avisen que hi ha una persona, ens diuen que segurament hi ha una persona entre el públic, no ho teníem comprovat, d'aquí hem parlat molt. Acabem la funció, se'ns acosta una.
Podem dir una mica més de detall perquè això va passar en el moment, el tram final del show, en què ens asseiem als sofàs i llegim els secrets que la gent ens ha deixat en una peixera. Exacte. I el secret deia, hi ha una UAC. Entre el públic, que una UAC és l'acrònim de Wife and Girlfriends, relacionat amb el món del futbol, dels esportistes, és a dir, hi ha una dona d'un futbolista del Barça, deia, una UAC del Barça, i fins i tot deia el nom. El que passa que nosaltres ho vam llegir, tampoc va haver-hi cap reacció entre el públic, a banda de sorpresa, però vull dir que ningú es va aixecar a dir "sí, soc aquí". I vam pensar que poder no era del tot veritat.
Entén-me, tothom pot posar el que vulgui en aquella peixera. O potser algú s'ho ha inventat per fer una mica de xou i si expliquem alguna cosa d'ella.
Et diré que ara tornant a quantes persones molt famoses de qui hem parlat molt al programa han aparegut o van venir ahir, dues no, tres. A mi em surten tres noms, eh? Sí. Pensa bé, Juliana. A tres. I tant que tres. Tres. I tant que tres. Tres. Comencem per l'Anna Pesarrodona,
que és la nòvia de Joan Garcia, de qui hem parlat moltíssim en aquest programa, i estava entre el públic. No confirmem fins al final de tot que vam sortir a saludar tots els oients, a fer-nos algunes fotos. Ja estan de manresa, com tot lo bo. Se'ns acosta una amiga de l'Anna i ens diu. Genial, ella. Sí. Crea una UAC de l'Espanyol. Una UAC de l'Espanyol, que és la. Suposo que es pot dir sense problema, no? Sí. És la nòvia d'en Jofre, que és un jugador de l'Espanyol. Promesa, perquè es casen al juny. Es casaran aquest mes de juny. I ens diu, efectivament, l'Anna i jo us hem vingut a veure i li agradaria parlar amb vosaltres, ens diu. Jo aquí gairebé caic rodona terra. Però no li agradaria fer-ho davant de tothom perquè ara esteu aquí saludant a la gent i fent fotos i potser ho hem de fer en un raconet. Jo aquí ja vaig pensar. Vaig començar a repassar tot el que havíem explicat d'ella.
Que quan treballava a Múnich, te'n recordes, a l'empresa, que ho va deixar per dissenyar-li les ampolles. A veure, no sé si ho va deixar per dissenyar-li les ampolles a en Joan.
S'ha plantat per ella. Ella té la seva marca de disseny. Exacte. I porta en Joan entre d'altres. I és molt bona. I també em va venir al cap que tu,
Juliana, n'has estat molt del seu nòvio. Per mi hi havia un punt d'incomoditat, tot i que és veritat que jo estic en una etapa, de veritat, em sento més a prop dels Javis que mai. Em porto bé amb tots els meus exnòvios, no amics, però em porto bé amb tots. Si ara em trobés qualsevol dels meus exnòvios pel carrer, l'únic que podria fer és una abraçada, dos petons i preguntar com venen. Meravellós. Molt bé, el nen. Em porto bé amb totes les exs dels nòvios que jo pugui tenir. Em porto bé amb totes les exs dels meus exs. Jo estic cenant. Jo soc una persona nova. Per dintre meu hi ha flors i violes i romaní. I amb les nòvies dels teus exs també t'hi portes bé. Jo em porto bé amb totes les exs i tot el que sigui de la cosina. Jo no tinc problema amb res, amb ningú. Jo estic de bones, bon rotllo amb tothom. Sí que estàs caviajant, eh? Jo estic only good vibes. Only good vibes. Llavors, a mi em va incomodar que hi hagués. La novia actual del meu ex? Sí. Però vaig decidir que no tenia problema i que jo puc amb tot. Amb tot i més, i m'ho estic demostrant aquests mesos. Per tant, endavant.
A donar la cara. No que ens renyés, però que ens digués. Bueno, nois, m'han incomodat certes coses que potser s'han dit per la ràdio.
Home, jo li vaig tirar la canya al seu nòvio. Ja no estem parlant de dir coses a la ràdio. Jo li vaig tirar la canya al seu nòvio a la cara. Siguem bé qui és el porter del Barça, Joan Garcia. Joan Garcia. Sí, en aquell vídeo de la gala de l'esport català o no sé què era. I de fet, ja que estem ventilant-ho tot, ella ens va explicar que s'enganxa al programa justament a partir d'aquest vídeo. Que és a partir d'aquí que comencen a dir veure aquests tres nois, que han de dir. I que van comprar l'entrada. Sí, sí, sí. Que no, ni ens la va demanar, nosaltres no sabíem que era oient.
Doncs molta il·lusió que ens vingués a veure l'Anna Pérez Arrondona. I jo crec que també podem explicar. Molt bona colònia.
Que hi havia el xercoter del bon preu, no? I que en un moment de l'obra vam dir que s'aixequi el xercoter. I ell, que és una estrella, perquè és que no es pot explicar d'altra manera. És un personatge més, ja. Ja es va ben alçat, tothom el va aplaudir. Va ser un dels grans moments de l'espectacle. Molt celebrat, aquest moment. I després vam aconseguir la foto de Marc Andreu amb el charcoter. Que no sé si la penjarem o no.
Això ja ho hem de negociar. Ho compartirem. Però les sorpreses I la tercera. Jo no sé qui era, però. Bueno, que. Doncs ho deixarem aquí. És a dir, com que tu sempre ventiles moltes coses, de la Marta no, però a meva sí. Ah, hi havia el meu cosí.
Hi havia això. Hi havia un cosí. No, el cosí. A mi no m'agrada fer rànquings. Hi havia l'oficial. A mi no m'agrada fer rànquings. Vas dir que es diria l'oficial.
Hi havia l'oficial, no era ni cosí.
Hi havia l'oficial. Hi havia l'oficial. Ja està. Hi havia la meva mare, la mare de la Marta, el director de la ràdio. Hi havia un senyor Trescat que a mi em va incomodar perquè és veritat que es va carregar fort contra Trescat i jo pensava, ostres, poder el senyor Trescat em fa un toc de tensió i la veritat és que res. Més tranquil·la. Tot molt bé. A Esparreguera encara queda alguna entrada i ventilarem ben bé les mateixes coses anant bé, no?
Sí, explicarem exactament el mateix. Qui no pogués venir a Barcelona pot venir a Esparreguera d'aquí 15 dies. Però tu, Marta, vas tenir un petit problemet sortint del teatre amb una bossa que es va com extraviar.
Recollint les coses dels camerinos del Coliseum, vaig veure que hi havia una bossa de cartró amb una jaqueta, que hi vaig mirar a veure si era d'algú que jo coneixia. A dins hi havia com una jaqueta vintage de Didas. I vaig pensar, de qui deu ser? No la vaig agafar perquè no era meva i no la vaig relacionar amb cap de vosaltres, així que jo me'n vaig anar. I això que estava recollint també la meva mare, que s'enrotllava molt amb la teva, Juliana, que no parlava de xerrar. Una mica més, perdona, i s'embolica, va ser extrem. No es van donar els whatsapps, vull dir que hi va haver una bona entesa. Jo anava escombrant tots els meus acompanyants cap al restaurant, que havíem d'anar a dinar, i em ve. Un senyor del Coliseu ja em diu, aquesta bossa és vostra, em porta-te-la i ja la faràs arribar a algú dels tècnics o de qui sigui. Jo, vale, vale. Me la vaig endur, vam anar a dinar amb la meva família i de cop i volta m'escriu en Suri, que és membre del nostre equip, i em diu, Marta, aquesta bossa que t'has endut. És dels Morancos. Jo encara no sé ni qui són els Morancos. Només arribava i em va dir en Marc Andreu, hi ha tot el xou aquí dels Morancos. De què em parles? Qui són? Jo només els conec per Marc Andreu, tu sí que vales, que sí que van fer alguna cosa. Ah, no, tu sí que vales, no. Ah, sí. I tu cara me suena també. No, no tant. Són humoristes.
Són historics de la tele dels anys 90. Sí.
Però són humoristes. Són germans. És el tricicle d'Espanya. Sí, però és un tàndem, perquè són dos. Són germans. És el docicle de. I ells estan aquests
dies fent funcions al Teatre Coliseum, de manera que vam compartir els camerinos i també l'escenari. Sí, i resulta que aquella bossa era seva. I els vas haver de tornar al teatre.
Al cap d'una estona em van pressionar molt des del teatre perquè jo retornés a aquella bossa. I sí, sí, efectivament, així ho vaig fer. Digues la veritat, Marta, és el cop que més a prop has estat de robar? És el cop que més a prop he estat d'anar a la presó? No sé què farem amb aquesta informació, però me la guardo dins meu. És també el cop que més a prop he estat dels Morancos. Però vosaltres també, eh? Compartint teatre. I potser l'últim. Jo hauria preferit que hagués passat com el mes de juny, que també hi vam actuar al Coliseum, que hi havia en Ricardo Darín, sogra de l'Úrsula Corbaró. Llavors aquí jo hauria estat més còmode. O com quan al Teatre Victoria hi havia tot el vaixell de Maricel. Ah, vull dir que era com un crossover que feia il·lusió, tant de bo haver-li portat una jaqueta d'ides a Ricardo Darín o a l'Alexia Pascual, però. Avui m'he trobat Alexia Pascual, per cert, eh? Sí, jo també. El novio estava aquí i els he dit. L'altre dia vam parlar de vosaltres, i ja ens ha arribat, ja ens ha arribat. Jo he estat a punt de demanar-li que m'envies personalment el vídeo que dieu que va penjar que ressonava a la casa ella cantant, perquè jo no he vist aquestes imatges i començo a pensar que no van existir, però al final m'he controlat. També m'he recordat que just quan va començar el que no surt i vam explicar unes informacions de l'Alexia amb un exjugador del Barça que no li van fer gaire gràcia i he pensat, ai, podré estar emprenyada. Però no sé. A mi m'ha felicitat pels ondes, felicitació extensiva a vosaltres també, així que jo crec que les paus més cafetes. A mi m'agradaria conversar un dia. De fet, a mi m'agradaria anar a casa de l'Alexia, la casa nova. Estic molt enganxada al contingut que està penjant. Si t'obre les portes, per què no? Doncs ho intentem moure.
Per cert, que el WhatsApp també ens demanava com havia anat la festa que vam fer el divendres després del programa. Que va acabar sent al final un casament de nosaltres tres i ens ho vam passar molt bé i crec que en Marc Andreu està preparant un reel d'Instagram una mica amb els millors moments d'aquesta festa de celebració que vam fer per celebrar els Ondas amb la gent que estimem i gent del nostre entorn i gent del.
I molta gent que també l'Ondas és seu, que com que la gala dels Ondas no està molt clar qui pot venir i qui no, és veritat que volíem també celebrar-ho amb gent que ha format part de tots aquests anys en els que en realitat s'ha anat construint el que després ha estat el que no ha sortit d'avui dia.
La Marta i la Juliana anaven totes de blanc amb un vel al cap i vam entrar amb un ram de flors i un pastís i vam escenificar un casament que no va acabar de semblar un I que no sé a què ens compromet,
tampoc. A mi m'agradaria que ens comprometés a tot. A una amistat per tota la vida, nena. A vosaltres, no sé com us ho preneu, però. Bitxo, tampoc, no tot ha de tenir. No, hi ha casaments. L'has colat molt bé, eh? Jo crec que has sonat súper genull. Que es quedi. Sí. Més que el Gordi, no? El Gordi ja I també, deixa'm afegir que vam sortir després. Primer a la traviesa, al local on Gerard Piqué se suposa que va conèixer la claretxia. Turisme pop. Turisme pop, sí. I després hi va haver gent d'aquesta casa que va lligar. Roger Carandella inclòs, Roger Carandella inclòs. Amb una noia de la Garriga, no? Amb una noia que em va dir que era advocada mèdica. Que justament s'assemblava molt a la Clara Txia.
Sí, que tenien una retirada. No sé el nom ni res, llavors la Marta. Està misteriós. Una miqueta, però vaja.
No, saps de qui no saps el nom tampoc encara, que vam dir que era l'amor de la teva vida? La noia dels ulls clars i sèptum que et vas creuar a la festa major de Verges. Ah, també. Aquesta noia no ha sortit a la llum. Vam fer una crida que no ha funcionat. No. Que no passa res. Se sent com quan fèiem XL i jo podia dir qualsevol cosa i ningú feia res perquè no ens escoltava ningú.
Un detall d'una noia morena d'uns clars.
Que estava el dia del concert d'acció, no devia haver-n'hi pas tantes. També és veritat.
L'altre és que no tingui cap mena d'interès, que també ho entendria. No, segurament és l'opció correcta. És l'opció, segur, segur, segur. Va, que anem tardíssim. Amb dos minuts hi arribem a dos quarts.
Aquesta tarda hem sabut que la Rosalía ha arrasat a les nominacions dels Premis Grammy amb 9 nominacions per luxe, entre elles la del millor àlbum de l'any, i fins ara mai cap artista de l'estat espanyol havia estat nominat a aquesta categoria, que seria la categoria reina dels Grammy. I bé, és una autèntica barbaritat el nombre de nominacions i estarem al cas de veure què és el que diu Rosalía quan el 7 de febrer vagi a Los Angeles a la gala dels Grammy i segurament pugui recollir-ne més d'un, perquè a algun li caurà si té nou nominacions. Ella ja en té dos de Grammy, un el 2000 pel Malquerer i l'altre el 2023 per Motomami. Bé, dit això, avui també hem detectat un cert neguit entre l'orientat del programa per una ruptura força recent. Ens diuen, hola, dos perfectes que entren al club dels solters, en Nil i la Martina. El club s'havia buidat i ara es comença a omplir. És un missatge ple de veritats.
Tu vas fer una crida perquè estaves en un punt de desesperació en el que vas fins i tot amenaçar dient que hauries de tancar el club. I ara la gent ja s'hi està sumant, que flipa.
Bueno, és una etapa difícil, que no vol dir res, però sé que hi ha hagut una desventada general, que de sobte érem quatre, com vam comptar l'altre dia. També és veritat la informació d'aquest oient que ens fa arribar, dient que en Nil Puigol i la Martina Caridi ja no són parella. A veure, anem a explicar qui són, perquè jo també he hagut de buscar entre els papers de fa uns quants mesos.
Vam parlar-ne, el programa, en el seu moment, per aquesta cosa d'una persona de fora aprenent la llengua. És una cosa que sempre funciona. Ens hi tirem com bèsties.
La Martina Caridi és actriu, té 25 anys i es va fer famosa per participar a la sèrie de Netflix Elite. Ella és filla de mare italiana i pare madrileny i té la doble nacionalitat. I ell és en Nil Puigor, és un noi català de 24 anys que és atleta i creador de contingut. La cosa és que ells dos es van conèixer per casualitat jugant a Padel a Madrid. Es veu que aquell dia cadascú anava amb les seves respectives parelles. Ligues serien els seus rotllos. I en van tenir prou en un partit per agradar-se com poques vegades s'ha agradat mai ningú. Màgic, això ja no els hi treu ningú, eh? No, això ja ho tenen. Això ja és per sempre, eh? Això, la vitrina dels records.
Uf, que tremendo. Una vitrina que de vegades no us passa que hi deixeu coses. Vas a fer el teu, tornes i ja no hi ha depèn de quin record, perquè el cervell és cabró, és que té mala llet, eh? No tens tant esperança. Aquesta vitrina de vegades s'ha d'anar buidant. Jo he hagut tantes vegades que he fet una fotografia mental d'algun moment que faig, saps com la fotografia amb els ulls i penso me'n recordaré, lluitaré per recordar. Un cervell fa el que vol, la memòria és tremenda.
I al revés, perquè la vitrina va molt bé per coses que tu has esborrat i de sobte mires la vitrina, la veus i tornes a reviure.
Home, jo tinc un somni d'unes merdes en aquest O recordes la manera en com ho recordes? És que això és el que sempre.
Sí, perquè ho vas pervertint i al final acaba sent molt diferent de com ho vas viure.
Però tens tota la raó, que allò que t'agradaria oblidar normalment està allà ben gros. Sí. No hi estic d'acord. Molts cops per supervivència acabes esborrant coses que a sort que no has de recordar. Això ja parlem d'amnèsia pel trauma, però vull dir, com a típica anècdota, saps quan caus pel carrer un dia? Ah, de vergonya. De vergonya, del dia aquell que pilles una borratxera i penses, va, m'intentaré oblidar que vaig fer tant el ridícul, i només veus allò a la vitrera del record. De castigar-te, sí, sí, sí.
Bé, en tot cas, la relació de la Martina i en Nil es va fer pública, entre d'altres coses, perquè en Nil també compartia vídeos a Instagram ensenyant el progrés de la Martina aprenent català.
Aprenem català el millor dia de l'any. Òbviament, Sant Jordi. Havia un. Havia una vegada un dragó que aterrorizava tot.
I és el que deia la Marta, com a catalans, que algú aprengui la nostra llengua per amor és de les coses més boniques que ens poden regalar.
Home, perquè vol dir que et volen conèixer de veritat i això és l'acte d'amor més bonic del món.
Ara bé, l'amor no és per sempre. O si més no és difícil que sigui per sempre, a vegades sí que ho és. El cas és que en una entrevista publicada precisament ahir al podcast La Bogateria, de la Carla Rubio, Anel ha explicat que ell i la Martina ja no estan junts.
És a dir, tu has fet bastant contingut
també amb la teva parella. Sí. Bé, bé que toquis aquest tema, perquè la meva parella ja. La Martina ja no som parella des de fa, literalment, quatre dies. Per coses de la vida, tot bé, una relació maquíssima, però ja s'ha acabat. Així que. Ho portes bé?
O ara, en aquesta situació, penses, potser no hauria d'haver compartit tanta cosa?
No, al final, també, quan t'exposes la teva vida personal, la teva família, la teva parella, saps el que comporta, llavors. No, no em crema gens. De fet, també està bé que ho digui, perquè al final érem una parella una mica pública. Llavors, sí, ja no som parella. Perfecte, ho ha deixat ell.
Consecuent en Nil, no? Ho vam fer públic quan començava.
Hostes, però és una ruptura que està calenta encara, eh? Fa quatre dies. Fa quatre dies i ho explica com con. Jo explico aquí que mira, que ha anat el Tibidabo el dissabte. Que no passa res. Jo crec que també va fer un esforç, no?, per explicar-ho. A veure, potser és una d'aquestes ruptures que ja fa temps que es veia que ho deixaria, no ho sé. I que ha estat ell. Que no ho dic amb connotació dolenta. Ho creus o saps que. Bueno, ho intueix. Ho crec, però gairebé diria que ho sé, perquè a mi em sembla que aquest vídeo es prova suficient. Fa molt sencer, no? Home, fa quatre dies, eh? És que ho ha dit literal, quatre dies. Quatre dies, no sé, jo penso que quan han passat quatre dies poder dir-vos, no vull parlar d'aquest tema. Si ja tens tantes ganes d'explicar-ho. Van anar a veure el clàssic, eh? És que tot un procés abans. Del Camp Nou, per això, què farà? Tres setmanes? Sí, sí, fa poc. No vull que sembli que és un judici moral cap a ell, perquè en absolut, però és veritat que si tu ets qui deixes, és molt dolorós i és molt complicat i sents molta culpa, però normalment també implica que ja has fet el dol durant la relació i per tant ho pots explicar més sencer quan fa quatre dies que ho has deixat. Hi ha una ruptura pactada. Mai és pactada una ruptura, Marta. Sempre n'hi ha un que tira una mica més. I l'altre que li accepta. Jo crec que quan es diu. Els Javis va ser pactada. No, va ser el Javier Calvo. Sí, però. Tot això ho estic dient amb una seguretat. Font, dos punts, estómac. Vull dir-te que crec que poques vegades és 50-50, o gairebé mai. Que diem que pactada, però intentem convèncer l'altre. Però un 60-40 ja en val, eh? Això t'ho compro. Un 60-40 i potser aquest és un dels casos.
Sempre n'hi ha un que intenta convèncer l'altre de. Ho veus, no? Que per tots aquests motius segurament ho hem de deixar aquí i que l'altre l'hi compra. Sí. Però és un que fa el pas, normalment. Sempre n'hi ha un.
O sigui, quan es diu que ho hem deixat en aquest plural. És veritat que moltes vegades és la manera en què molts se senten més tranquils, dient-ho així, ho hem deixat, ho hem deixat. Quan ha pres ell la decisió, ella. Però en aquest cas, no ho tinc clar. Llavors et compro 60% Nil, 40 Martina. Ja que estem inventant. A veure, vaig a mirar-li l'Instagram a ella, a veure com està.
Res, jo només els volia dir a Nil i la Martina que a partir d'ara no es preocupin absolutament per res. Les gestions les fem d'ofici des del Club de Sompers. Ja trobem les adreces i els carnets arriben on han d'arribar, que l'únic que volem és evitar feina al personal. Bé, passen cinc minuts de dos quarts. Canvi de cabells, eh?
Què?! ¿Què? Home, no està molt diferent, ella. Ah, sí, i de. Sí, sí, sí. I de celles, s'ha tenit les celles d'arròs. Això sempre passa, eh, arròs. Fa dos dies ella s'ha tenit les celles. Uf. Ell. Seguim mantenint el 60-40? No. No. Això és un. Ho retiro, ho retiro. Et diré, com a molt estem parlant d'un 80-20. I et diria, fins i tot. Un 99%. Jo necessitava aquesta informació i ara veig clar el que deia la Juliana. Home, perdona, i fa 10 dies, clar que fa 10 dies no ho havien deixat, això també és veritat. Tampoc sabem quan ho van gravar, això, l'abogaderia aquesta, que no crec, no era pas en directe. Vull dir-te que poder ara ja fa un mes. No, perquè van anar junts al partit del Barça. Per tant, això ens deixa.
Amb un marge d'una setmana, dues. Dues, com a molt. I ella sí que és veritat que ha fet un canvi bèstia de.
De loc, absolutament. Això de les celles. Mira la dualipa. Es va gravar la setmana passada. Perdona, Aitana Ocanya, el primer símptoma, el primer moment en què vam saber que ho havia deixat en Miguel Bernardo és perquè es va tenir tot el cap. De vermell. De vermell. No falla. No passa res, no falla. Està claríssim que aquesta noia està passant un desamor dels grossos. I en Nil està sencer explicant-li a la Carla Rubio i no és dolent. Són processos que van per separat i ni una cosa. Cadascú ho viu com ho viu. No va dir que ni una cosa és pitjor o millor, però aquí ja ens discutiríem, no ho sé. Sempre el que et passa és el pitjor. Sí. Quan et deixen et sembla que el pitjor que et pot passar és que et deixin.
I quan deixes et sembla que deixes duríssim. També és molt dur deixar. Un dia en podrem parlar molta estona.
Depèn de cada cas. De fet, fa tres anys que parlem d'això sense parar el programa. I més, i més.
Bé, passen sis minuts de dos quarts, ara que parlàvem de parelles, Juli, avui hem de recuperar una carpeta que teníem una mica abandonada, que és la de l'Anna de Armes.
Home, una mica abandonada per no dir que hi ha una quantitat de pols allà, que l'agafi la Marta, perquè jo no sé si us ho havia dit mai, però. Què? Al·lèrgic als àcars de la pols? Sí! Xoca, xoca, Marta. Mira. Mira, mira. Mira, mira, mira. Roger, doncs agafa tu la carpeta, que no volem la Marta i jo tenir problemes d'al·lèrgies. Feia molt de temps que no parlàvem de l'Anna i ara ens toca parlar d'ella perquè després d'un temps torna a ser protagonista d'una història d'amor. Per tant, Roger, això que guanyes ho perds per una altra banda, com el president de l'Urbita.
Sempre amb una corrent d'aire, aquest tio. Sempre les portes obertes, la calefacció ja puja per dalt.
Abans d'explicar-vos-ho, per això vull que refresquem una miqueta la memòria. Ana de Armas, actriu hispano-cubana de 38 anys, generació, per tant, Roger Carandell. Sí, totalment. Es va fer famosa en sèries espanyoles com L'Internado, però va fer el salt a Hollywood amb Blade Runner, i des d'aleshores és coneguda internacionalment. Romàntica, li hem conegut diverses parelles i embolics, entre els quals destaquem en Ben Affleck, últimament Tom Cruise, que en vam parlar moltíssim, va haver-hi molta rumorologia, però aquí ens interessa sobretot Marc Clotet, l'actor català, fill del doctor Clotet, germà d'Aina Clotet, i actualment casat amb l'actriu Natalia Sánchez, que feia de TT a Los Serrano. Penseu que és aquest fet. L'haver sortit en Marc Clotet. Fa molt de temps, eh? Moltíssim temps. El que converteix realment l'Anna en catalana i en una perfecta d'aquest programa, perquè si no, de què? Perquè amb en Marc no és que fossin nòvios d'adolescència, perquè van estar fins i tot casats, just abans que ella fes el salt a Hollywood. Es van casar en una boda secreta a la Costa Brava, el juliol del 2011, quan tot era possible i tot era màgic. Perquè és l'època que en Roger Carandell estava amb la Sandra, A punt de no conèixer Úrsula Corberó. Exacte. Estem parlant de Shakira i Piqué. Era tot esplèndid, era tot meravellós, era tot màgic. Ells es casen just quan porten només poquets mesos de nòvios. Ella tenia 23 anys i ell 31. Per tant, una mica una bogeria d'amor i vista en perspectiva. També fins i tot ha caducat una mica malament, no sé jo. Ella, però, i això ens ho emportem per sempre, com que era la nòvia d'en Marc, i no pot ser d'altra manera, perquè no hi ha família més catalana que els Clotet, va aprendre català. Uf, el cas és que no sabem, ni ho sabrem mai, perquè els dos han sigut molt hermètics amb aquesta relació, però no sabem si és perquè a en Marc li va semblar que l'Anna no havia après prou català, o perquè la diferència d'edat va acabar fent diferència, o perquè l'Anna se'ns en va anar a Hollywood. I tants altres motius, eh? I tants altres motius. L'univers de motius. Però, ja ho diu en Roger. L'amor no és per sempre. I el 2013 van deixar-ho i va ser en Marc mateix qui ho va anunciar a la gala dels Goya, a la catifa vermella, dient, com sempre es diu, que seguien sent amics i que havia sigut de mutu acord, que ja acabem d'acordar que això sempre és mentida. Aquí es van tallar els cabells. Mira si va ser de mutu acord, Marta, que ni se segueixen a Instagram. Bé, això és el passat, però actualment com la tenim, l'Anna? Doncs mira, ara està sortint amb un dels cantants més coneguts actualment a Venezuela, que és un dels cantants de música urbana que a mi personalment més m'interessen últimament.
Él es Anbeto Montenegro, la cara i veu de Rawaiana, que ara sonava. Més de 8 milions d'oïents a Spotify, gairebé 2 milions de seguidors a Instagram, entre ells Moix Kawaitana, gent per mi amb un criteri bastant fi. És tot un fenomen a Llatinoamèrica que està arribant ara a Europa a poc a poc. Jo pronostico, i vull que aquestes paraules queden clavades aquí mateix, pronostico que aquest tio arriba a Europa per esbutzar la porta. Vindrà amb molta força. Caution amb l'oracà Rawaiana.
Ay, mandatari.
¿No va a actuar la gala dels Latin Grammy? Ara t'ho explicaré.
Em sona molt. En Beto, de nom Alberto Horacio Rafael, va néixer el 1989 a Caracas i va passar part de la seva infància a Puerto Rico, motiu pel qual la seva música està, si us hi fixeu, molt impregnada per aquests sons propis de la zona. I ara viu a Ciutat de Mèxic des de fa 11 anys. I ara resulta que amb l'Anna estarien perdudament il·lusionats. He de dir que no sabem absolutament res, com us va passar en aquest programa. No sabem ni com es van conèixer, ni quin va ser el nexen comú entre la cantant i l'actriu. Sabem, però, que aquest estiu ja se'ls va veure plegats, passejant per Formentera, en unes imatges de paparazzi, que van il·lusionar moltíssim a la comunitat llatina, perquè, clar, són dues de les grans estrelles internacionals del seu panorama. Sense tenir, a més, en principi, cap punt d'unió. Vull dir que va ser molt sorprenent, aquesta. Aquesta relació i se'ls va veure a la illa Balear fent-se acarícies, petons, passejos agafats de la mà. És un encreuament d'universos inesperats que va ser rebut amb moltíssima il·lusió. Després ja els vam veure passejant plegats també per Madrid i ara fa uns mesos, això perdoneu, és que aquest guió l'hem anat recuperant molt de temps, i fa uns mesos se'ls va veure també fent ja més de parella oficial, ja no fotos de paperats i si no dient, mira, carinyo, No sé com es deuen dir ells, poder tirar de Gordi. Gordi, coge tus cosas. Poder l'anar li està ensenyant català, no se sap. Coge tus cosas, que nos vamos juntos, ens n'anem junts a la Fashion Week de París. I allà va ser la primera aparició que van tenir així pública plegats, ben agafadats de la mà a diverses desfilades.
Ui, demà m'hi poso, eh? Marta és genial, t'encantarà. M'agrada, m'agrada. L'últim disc és de les millors coses que jo he sentit en música urbana últimament. A mi m'encanta ell. L'altre dia vaig estar mirant els millors àlbums considerats per la crítica, això del 2026, i hi havia un rànquing d'un, ara no me'n recordo de quin mitjà, però molt especialitzat i entès, que deia que era el de Rawayana. És que Rawayana és una passada. És una passada. I avui en parlem d'aquesta relació perquè van reaparèixer plegats fa una setmana. Primer a una gala que organitzava justament la gent dels Latin Grammys, una gala dedicada a The Yankee, perquè The Yankee era com una de les persones importants de. Ah, i per això la Batgial va fer el remix de The Yankee. Exacte, exacte. I dijous passat van anar plegats també a la mateixa gala dels Latin. Que, com deia Roger, era perquè ell hi actuava. I aquesta és una història que tot just acaba de néixer. Està en procés iniciat i que es troba. És que ara és aquell moment màgic. Perquè costa preveure molt com anirà, sobretot perquè tenim tants dubtes sobre com ha sortit, com es coneixen, què els uneix. Tampoc els coneixem tant a cap dels dos com per poder imaginar com deu ser el seu dia a dia. Ell és del 89. Tenen la mateixa quinta, Marta. De fet, és la primera vegada des de fa bastant de temps que l'Anna està amb algú de la seva quinta, perquè Ben Affleck és molt més gran, Tom Cruise és molt més gran, Marc Luté. Aquí s'ha llançat amb un tio de 40. Amb un noi cubà. Ara no em facis dir que no. No, va estar amb el fill, amb el fillastre del president de Cuba. Ara. Anava així la cosa? Alguna cosa així. Sí, això va ser l'època justament que se la relacionava amb Tom Cruise, que era una mica sospitós tot plegat. Perquè no estava clar quina relació tenia amb l'actor i paral·lelament se la seguia veient amb aquest noi. Manuel Anido Cuesta. I va ser una mica misteriós i al final va resultar que ho havien deixat. Sí, sí, sí. Bé, veurem, veurem com avança, però a mi em té molt il·lusionada i ja se sap, d'il·lusions vivim.
Que li ensenyi camins de sopa de cabra. Ja se sap, ja ho sabeu. Una de les cançons preferides d'Anna de Armes.
Bé, era una de les cançons preferides d'Anna de Armes quan estava amb en Clotet, que clar, ara ja ens fa 15 anys, eh, d'això. Vull dir que el temps passa per tothom. Sí, però la memòria musical és de les que es queden, eh? Per lo dolent també, Marta. Ah, per lo dolent també. Vull dir-te que la cançó que era la teva cançó preferida en el moment, perquè estaves amb en Marc Clotet, jo sé que ara ella sent camins i poder. Jo tinc cançons batades, eh? Si arriba aquell tiktoker que diu que comença una cançó i fa seguir-te l'estrofa, ella lidera camins i ella encara s'esvaeixen. Tot i que per ser justos, en el vídeo on ella explicava que ho va fer justament per la gala contra el sida que organitza el que en aquell moment era el seu sogre, en el vídeo que ella ho explicava que era la seva cançó preferida la posava i se suposa que la canta i no se l'acaba de saber no passa res però no se l'acaba de saber. Passa un minut de tres quarts. Ja et dic jo que ho van deixar amb en Marc perquè va coincidar que ella no s'estava posant prou les piles amb el català. Mira la Natàlia, el català que parla. Això només pot ser si des de casa t'expliquen molt i molt bé que és importantíssim d'aprendre, perquè si tu vens a Madrid t'és igual. I també un talent. Perquè l'accent que té el català és descomunal. No, no. El parla millor que nosaltres? Home, segur. Bé, passa un minut de tres quarts,
fem una pausa i de seguida saludem ja en Jaume Miranda.
Que no surti d'aquí.
Un ondas és una bona excusa de celebració. La millor manera de celebrar-ho amb Activia Kèfir. Cremós, deliciós i un aliat de la microbiota. Activia. Que no surti d'aquí.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
Jaume Miranda, molt bona tarda. Bona tarda. T'agrada que l'orquestra toqui aquestes notes?
És com una mica entre. No les he sentit mai. Té la rosa, no es pica piedra. Sí. Estic dins, m'agrada, perquè jo I vas tot de rosa, avui, a més a més. Sí, soc una mica cartoon, no? Molt bé. Spongebob. Bad Daddy, portes. Marta, per cert,
felicitats, ara que ve en Jaume. La part que et toca. Esteu d'enhorabona. En quin sentit? Gràcies. En tots, Jaume. En tots. En tots que només pel amor. Avui és un dia important. Sempre que a un ex li van bé les coses, tu te n'has d'alegre.
Ai, estic tan de dilluns que jo he proposat parlar d'aquest tema i se m'ha oblidat ara mateix. Te pots imaginar com estic?
Potser no ho acabes de vincular amb mi, perquè també ho entendria. Però amb la Marina Gatell?
Amb la Marina Gatell potser m'equadra més informació. Ho podem dir, no? Perquè total, ja està publicadíssim, com si tinguéssim una gran exclusió.
Sí, com si fos nostre. Aquí a Catalunya Ràdio ja ho han dit molts.
Ah, s'acaba d'anunciar fa relativament poc, fa una hora i pico, que Robert Pattinson oficialment serà el nou James Bond a la franquícia, o sigui que farà com a mínim 3, 4, 5 pel·lícules, això ja no ho sabem, però serà el nou James Bond. I la Marta que va tenir una fixació, per no dir obsessió, quan ella era.
No, no, pots dir obsessió perquè jo t'ho reconec. I la Marta que en principi odies James Bond i poder ara de sobte t'hi trobarem. Jo m'hi hauré de posar. Però creus que has de veure totes les pel·lícules anteriors? Acabaràs maratjada. Vull dir, ja entens, no? Ja s'entén la pel·lícula.
Són pel·lícules que funcionen per si soles, en se seguir, se saga en si. Totalment.
Anirà tan guapo amb aquests smokings, no sé què porta. És que per què no estem parlant molt més de lo bé que queden els nois quan es posen un smoking? Jo aquí em trobo amb les calletanes. No depèn. A mi no me queda bé.
No depèn. A mi no em queda bé tampoc. No, perquè no tinc cama molt llarga. Marta. Bueno, no sé. Jo no m'agrado amb el smoking.
Jo no t'he vist, per tant, a veure. Clar, no te'n vull, no. Un tio amb el smoking queda I una tia, de fet. Tothom amb el smoking queda. A mi m'agradaria que tothom anés sempre amb esmòquing, com es feia abans, amb un esmòquing ben fet, de sastre, de senyor. Sí, amb la cua. T'han fet mai una mida? És una altra història, eh? Tens tota la raó. Diuen que et canvia la vida, eh? I et dura tota la vida,
sempre i quan. Sé que no canvies. Això ja ho vam. Sí, és que m'acaba de venir un déjà vu. Molt bé. Jaume, a veure.
La gent es pensarà que estem apantint un refregit.
Deixa'm dir, perdó, per si hi ha. Vols dir que hi ha alguna seguidora que és fan de James Bond, a part de na Juliana i jo? No ho sé. És igual, perquè la gent és fan de Robert Pattinson. Jo no volia fer aquí un podcast de Jaume Figueres, però sí que vull dir que estic molt content per en Robert Pattinson. Primer, perquè n'ha amat la seva ex i perquè és un gran actor, però que en James Bond ja sabem quin tipus de personatge és. És com un Bertin Osborne de Regne Unit. I és interessant que en James Bond, dic insultes, és com el típic senyor, canònic, una mica Julio Iglesias, i és interessant perquè James Bond, en les darreres pel·lícules, ja està tirant cap una deriva més deconstruïda, i en Robert Pattinson jo crec que acabarà de definir com aquest personatge més deconstruït, perquè al final és com un poeta atormentat en Robert Pattinson.
De fet, a mi el que em passava, i ho hem estat discutint una mica amb Marta Montaner abans, és que a mi Robert Pattinson no m'agrada gaire com a James Bond perquè per mi té una cara massa de. De dolent, però no és veritat, perquè ha fet de bons, també. Sí, però els bons que ha fet sempre tenen un matís,
com ser un bruixot, ser un vampir. De mirada nostàlgica.
Per mi és com un Guillem Gisbert, saps? Aquest perfil com melancò. Saps? Té molta més cara de malallet, el Robert. Guillem Gisbert fa cara de que mai te la carderà. Després te la cardes, segur, però fa pinta de que O sigui, tu d'entrar. T'ha la cara de segur, no tinc cap mena de dubte. T'ha fet molta promo, eh, en Guillem Gilles? T'ha la cara de segur, però tu el veus pel carrer i no ho diries. En canvi, en Robert Pattinson, jo em canvio de vorera. Jo penso, aquest tio em roba. Aquest tio està a punt de treure el ganivet. Tu creus? Jo no, per mi no. Tampoc, James Bond no ha de ser tampoc un perfil. Callum Turner, per exemple, marit de la Dua Lipa, a mi no em quadrava perquè té massa cara de bon nen. Estava, no?, al càsting. Però, en canvi, un Jojo Conor, que té una cara ja més. També fa cara de bon nano, però també pot ser una mica dolenta. És aquesta barreja. Ja, no sé, jo Robert Pattinson estic dins, eh? Jo estaré dins, perquè m'encanta ell, m'encanta James Bond i t'ho compraré tot.
És que és com molt antiheroi i m'interessa veure com.
Sí, per mi no és una tria tan evident, perquè m'arribes a dir James Bond i no em ve al cap la seva cara. En absolut. Tot i així veia que la Marta Ferrer del Suplement, que també és col·laboradora de la Finestra Indiscreta, que estava tant i tant en contra. Que li semblava com la solució o la tria, l'aposta més evident que fes feliç a Hollywood, perquè era l'actor més
conegut de tots els finalistes. És que normalment trien actors que són emergents, per dir-ho d'alguna forma, però que no són estrelles consagrades, i en Robert Pattinson de cop és una estrella consagrada.
Mira, veig que ha fet un article al Món de la tele que diu, m'explico, el personatge sempre ha de ser més gran que l'actor que l'interpreta. I clar, en el cas de Robert Pattinson, considera que l'actor és més gran que James Bond. Doncs, perdona, gairebé mai passa això que diu ella, eh? No ho sé. De fet, jo soc nova, amb el Món 007, jo m'estic començant a introduir. Jo estic a iniciació. Jo no ho dic per gens, ho dic per personatges en general. Vull dir-te, per exemple, quan de sobte es fa un gran Gatsby i és Leonardo DiCaprio qui ho protagonitza, és molt més gran l'actor que no pas el personatge. Quan un Timotei Chalamet, que no pot ser un actor més menjat per la seva pròpia figura, t'interpreta un Bob Dylan. Però crec que aquí és un personatge heretat, diguéssim. Jo crec que han interpretat tants i tants actors, que s'ha anat fent gran, que té tantes i tantes pel·lícules, no ho sé. Però Robert Pattinson amb Batman, per exemple, també es menja O sigui, no sé, és que potser tampoc no hi estava d'acord. També s'ha de dir que va emmascarat, Batman. No, però ell sortia molt, eh, Robert Pattinson.
Sí, però entens que potser és un matís que no molesta tant a certs crítics, no sé. Molt bé. I el zorro et va agradar? D'Antonio Banderas? Clar que m'agrada, per això soc gai. És que és ben bé el teu. És increïble, m'encantaria tenir una Z qualsevol part del cos feta amb la seva espada.
Us adoneu com a poc a poc i dissimuladament i sigilosament Jaume Miranda està aconseguint que la seva secció sigui una secció de cinema?
I em sembla genial. El que originalment va estudiar. No té cap sentit aquesta secció per ara. I ara el canvi,
la transició, també serà interessant.
I farem fins on arribem, Jaume, i si no continuarem demà, perquè tot fos això. D'acord. A veure, novetats a la casa, a la mansió de la mínima al Inés García.
Sí, com recordareu en l'àmin, ara fa un any que va comprar una mansió a Esplugues de Llobregat per 11 milions d'euros, una casa que, en el passat, no tan llunyà, va ser niu de moda en Shakira i en Piqué. Era 2012 quan aquests dos la varen fer construir per formar una família a Catalunya. I, de fet, aquesta casa no només va ser sellada a sa família Piqué-Mebarak durant una dècada, també té categoria de mausoleu pop, ja que a s'estudi de la gravació que s'hi va fer construir en Shakira s'hi varen gestar joies com aquesta.
Bé, un cop se varen separar, na Shakira i en Piqué varen posar sa van d'aquesta casa amb s'estudi inclòs i com a cirereta final, abans d'emigrar, na Shakira va penjar una bruixa en es balcó per enfadar sa seva ex-sogra per acabar de transformar sa casa en un espai de culte. Aquesta menció d'esplugues es de l'Amin Yamal des de fa un any i des d'agost hi viu també la Inés García, la seva parella. És una construcció de 3.800 metres quadrats de superfície i és bestial. Consta de cinc plantes amb diversos plugins per viure una vida senzilla i humil, com sis habitacions, cinc banys. No sabria què fotre, jo, tanta habitació. Jo cagaria per parts, no? És que què fas?
Tanta habitació. O tens 15 fills? Molts convidats, no? Suposo. Molt molts convidats, però per què vols tants convidats? Jo no vull tanta gent a mi casa.
Ell té molt d'amics i cosins en l'amint, també t'ho diré. Ah, sí, ell sí que l'omple. Sí. També té jardí, zona de videojocs, un garatge privat, una bodega, vàries terrasses amb vistes privilegiades, un gimnàs, un cinema, un camp de futbol, una pista de pàdel, piscina amb cascada o també l'antic estudi de gravació de Na Shakira, que sembla que encara se conserva. I com que nineses influencers poden veure habitualment sa casa a ses seves xarxes i també poden confirmar que se manté pràcticament igual, almenys fins ara. Tan pocs canvis. Sí, perquè l'estudi de gravació està intacte, sense cap utilitat aparente, evidentment, però també se manté l'estil general de la casa, tot en una línia molt de futbolista, és a dir, colors pàl·lids, tipus blanc i beige, una mica Marta Rimbau, decoració minimalista, grans finestrals de vidre, estil impersonal, etcètera. I de fet, tot demostra que l'interiorisme no és una habilitat ni un interès per a la mint, ja que inclús se conserva mobiliari de la Shakira i en Piqué, com per exemple la calaixera de la cuina o de la sala.
M'encanta, m'apassiona i t'ho dic de veritat.
Una cosa que sembla que s'ha preservat és una sala d'assaig de na Shakira, ja que Ninés està penjant molt de contingut ballant, ballet, a una sala d'assaig amb barra inclosa, i tot fa pensar que fos un espai de ball de sa cantant. Tot i així, tenim canvis a sa casa. Com se pot veure a una de ses darreres publicacions de Ninés, s'immoble en qüestió està en plena obra. De fet, actualment hi ha una grua i picapedrers entrant i sortint dins sa propietat. I segons informen diversos mitjans, en l'àmint podria estar renovant et sistema de seguretat, recordem que van intentar robar en aquella casa en juliol mentre ells jugaven es Mundial, però també podria estar ampliant ets espais esportius o afegint un espai de fisioteràpia i recuperació física. I com a dada trista, en la Mint també podria estar plantejant transformar s'estudi de gravació en un espai multimèdia. No! Seria una mala notícia perquè perdríem. Perdríem un lloc històric. Un lloc de peregrinació pop, clar. O sigui, l'estudi de la Shakira se n'anirà. Pot ser, moriria. Allà s'han gravat tants coses com Me enamoré, s'ha escrit es Bizarrap Sessions, que dir.
És una pèrdua per Catalunya. Bona informació, Jaume, i bons detalls els que ens has donat. 3 minuts i arribem a les 7. Ho deixem aquí. Tornem demà a partir de les 6.