L'èxit de "Com si fos ahir"

Mariola Covells, com estàs? Bon dia. Bon dia.

Esta és la meva capçalera? T'agrada o no? M'encanta. Oh, que feliç soc. És que et diré una cosa,

recordes aquella sèrie que es deia Los Jefferson? Ara ja fa un any. Perfectament. Ahir vaig buscar millors sintonies de la història de sèries de televisió. O sea, m'encanta, no la recordava. I la revista Rolling Stone la va triar aquesta, la primera.

Bueno, es que es maravillosa. Sí, home. Sí, sí, sí, sí. Venga, sí, me la quede, perfecte.

Com estàs, Frederic? Molt bé, i tu, com estàs? Jo perfectament, ja ho saps. Aviam, hem de parlar de moltes coses de la tele. Hem de parlar de moltes coses. Abans que res. Abans que res.

Més alta el guió, però te ho dic. Tu i jo hem discutit molt sobre The Bear, la sèrie. A tu t'agrada molt?

No, no, no, jo no l'he vista. Jo no l'he vista. Ah, no? No l'he vista, jo no. Amb el Darío teníeu aquesta enganxada amb The Bear,

però jo no he vist The Bear. Ah, yo pensaba que tu sí. Bueno, en qualsevol cas, jo he sigut molt crítica a mi sa sèrie, perquè a mi lo que mai m'ha agradat de sa sèrie ha sigut el rollo este marcial, el rollo este del patiment en la hosteleria com algo cool. Jo això no puc soportar, és a dir, no, no, és una cosa que me passa en Masterchef Celebrity imaginar en una sèrie, no?

Ja ho vam comentar amb el tema Perónica Forqué, la Maria del Monte i tot allò. Exacte.

Llavors jo això no ho he suportat mai perquè ha sigut massa histriònica per a mi. Però he de dir a tu i a tots els oients de Catalunya Ràdio, el programa que lideres ara mateix, que la última temporada és una temporada d'alçada i el capítol final mereix moltíssim la pena. Vaig a menjar-me les meus paraules que he dit en moltes ocasions, en molts llocs que m'han preguntat. Esta sèrie és la temporada quinta, la cinciena temporada, és a dir, acaba després de cinc temporades. Llavors, he de dir-vos que sí que. Jo era molt crítica, però és que I saps per què? Perquè en esta última està lluny de la cuina, de l'ajetreo de la cuina. Llavors se va més a lo íntim, a esta part més fosca, intimista del personatge, i mereix molt la pena. És un gran capítol final. Sí, anava a dir això. A l'últim t'ha agradat. A banda de la temporada, això t'agrada. Un gran capítol final. Sí, el que passa és que si no l'has vist, hauries de començar, necessitaries sis estius. Mira. Que no treballares, vull dir.

He de dir una cosa, que, a més a més, és treballar, matinar molt, amb la qual cosa jo, un, ja es comença a tenir una vegada, o dues, i jo ja, és que als 10 minuts m'adormo. En general, eh? No tinc cap dubte. Saps què estic fent? Ja n'hem parlat alguna vegada. Jo estic reveient moltes coses, ara. Estic tornant a mirar episodis de Big Bang Theory, tornant a mirar episodis de Friends, tornant a mirar episodis de. Perquè si te'ls perds no passa res. Exacte, perquè és una activitat neuronal molt justa, perquè no en tinc gaire més.

Bueno, pues eso, me he votado para el guió, pero yo no sé por qué pensaba que yo había discutido con tú. No, pues igual no.

No, em van parlar un día, però el defensor de deber era el Darío. Sí, sí, jo tinc molta curiositat, jo no l'he vista. Pues mira,

jo ja t'he dit que no era molt fan, però, ostres, l'última temporada que me l'he passat sencera, és 8 episodis, sobretot l'últim, és un gran episodi.

El que sí que he dit és que són temporades curtetes, no són gaire episodis per temporada, no? Bueno, 8 episodis són molts episodis, eh? Vull dir, són episodis llargs. Sí, bueno, no, no, no, no, ja sé, jo. La temporada clàssica abans eren 20 i pico, no? Sí, total. Això s'ha acabat, això s'ha acabat. Sí, per sempre.

Sí, cada vegada les plataformes aposten més per la. Mira, han de parlar un dia d'això. Per les miniseries, les series tancades, acabando de. Esta espècie com de. Que s'han acabat amb eixes grans històries, de no ser Juego de Tronos, que també se la podrien estalviar, que jo ahí no entre, ahí sí que no entre, ahí sí que me dona el mateix. Sí, exacte.

No, però a tu i a mi, que ens agraden les sèries britàniques, n'hi ha moltes d'aquestes. De tres, quatre episodis. És que això és.

I de quatre episodis, això és fantàstic. Sherlock Holmes,

que l'altre dia no sé amb qui em parlava, que és una meravella, són tres episodis per temporada. Exactament. I és que, a més,

si tu pots contar una història en tres episodis, contala en tres episodis. Per què t'has d'enredar més, no? Per què t'has d'enredar més? Sí, és com. Me passa també amb determinats llibres d'estos de 60 pàgines, eh? O sea, igual no calia. I amb pel·lícules, eh? Pel·lícules, sobretot, sí. Jo últimament he vist algunes molt top, que no diré quines, perquè encara no, però que me sobren ben bé 40 minuts.

Sí, sí, sí. Jo crec que és de les frases més comentades a la sortida de les sales de cine, entre els espectadors, de dir mitja hora menys i no hagués passat estrictament res.

Exactament, exactament. Mira, la setmana que ve vaig a veure, per obligació, la gran pel·lícula de Nolan, ese gran director misogín. L'Odissea. Sí.

L'altre dia el Toni García Ramón deia que els tractaments de les dones és notablement millor que a Copenheimer, eh? Tot el món m'ho diu. Sí, notablement. Tot el món m'ho diu. Però és molt curiós això del tractament de les dones, perquè, per exemple, i tu ja saps que jo soc molt defensor d'Aaron Sorkin, de l'Aloès de la Casa Blanca i Estudio Sixti, però hi ha moments que hi ha alguns personatges femenins, que jo a ell el considero un enorme guionista, però hi ha alguns personatges femenins molt, molt mal dibuixats. Home, home.

És que si vols un dia parlem de Sorkin, clar. No, però és un tret. De molts showrunners d'una determinada època televisiva en la que, si te n'adones, esa edad dorada només estava protagonizada per o herois o antierois, però tots eren homes i elles eren circumstancials. Sí, sí. Dones circumstancials. Bueno, anem a lo d'esta setmana. Vinga, anem a lo d'aquesta setmana. Per on comencem? Comencem perquè la periodista María Casado, que saps que estava al candidat dels informatius del Cada Semana de Telecinco, se'n va. Se'n va, eh?

A veure, em sembla que tenim el sol i tot, a veure.

Bueno, ¿yo qué les digo hoy? Nada, voy a ser muy breve. Quisiera despedirme diciéndoles que espero que pronto nos volvamos a ver. Gracias por todo. Y lo más importante, les dejo en muy buenas manos.

Ah, aviam, Mariola, ¿qué ha passat aquí?

¿Lo sabem? No, no tinc més informació. Em consta que realment ella té una vida personal entre Màlaga i Madrid, perquè té una filla i es va separar de la seva parella, ho dic perquè ella ho va contar. Llavors tenen ahí, diran de compatibilitzar també la vida personal, la vida familiar i la vida professional. Y ha decidido irse. Yo siempre creo que, bueno, eso es una opinión mía, yo siempre creo que si tú dices una cosa comisa, es decir, un informativo cada semana en una cadena con Telecinco, es porque tienes una otra oferta. No te retires, es decir, de no ser que sigues millonaria, que no crees que siga el caso. Llavors jo crec que sí que ella tindrà algo ahí en el cap, no sé exactament què, però de moment es retira d'ahí. A veure, els informatius de Telecinco no van com un tiro. No, més aviat no. Això ja t'ho dic. Però clar, ara està anada en estiu, bueno, en estiu no passa res perquè hi ha substituts, però clar, és que Telecinco va. Sí, sí, sí, mira'm a mi. Mira't a tu, exactament. Sí, sí, sí. No ho deia per tu, eh? Però sí, ara que ho dius, mira tu. És que jo no tinc la sensació d'estar parlant amb un segundón.

Oh! Moltes gràcies. Ho has arreglat molt bé. Ho has arreglat molt bé.

Bueno, pero a mí. Eso, no. O sea, a mí María Casado me parece una tía guay y tal. Pero lo que me hace ilusión. Relacionada amb Telecinco, que ha passat esta setmana també, és que ha retirat de la graella un programa que tu no has vist mai de la teua vida, mai en la teua vida has vist cinc segons d'aquest programa, perquè si no, ho recordaries. Sí, no? Que es diu Amor o lo que surja.

Es deia Amor. Amor o lo que surja. A ver, ¿qué te sale aquí? Cuando me enamoro, doy el 100% de mí.

Busco un chico romántico, aventurero, deportista y que me haga perder la cabeza por amor. Sí, efectivament. Et veus, no? Et veus en ese programa dient, busque una parella que me fas a ver. Sí, sí, sí. Sí que m'encantaria veure't ahí. Ah, i lo que riuríem. I lo que riuríem, i lo que riuríem. Bueno, el programa estava presentat per Carlos Lozano, que, mira, aprofite per dir, Carlos Lozano, que té 60 anys, aproximadament, supose, o. Sí. Tu imagina't quina dona de 60 anys. Li donaríem per presentar un programa de, pràcticament, adolescentes. Bueno, este programa és molt semblant a una fórmula que ja està esgotada, que és el que a mi em fa il·lusió dir, que era Mujeres, Hombres i Viceversa. Ese programa, te'n recordes? Sí, sí, sí.

Vale, doncs és exactament el mateix. No el vaig veure molt, però recordo el fenomen, recordo.

Pues el fenomeni se. Telecinco volía revitalizar este estiu fent la mateixa. Exactament la mateixa fórmula, eh? Exactament la mateixa fórmula. I el se ha eixit malament. I això a mi em dona esperança. D'un món millor. És a dir, si no hi ha gent que vol veure aquest tipus de format i que no pensa que aquest tipus de gent és aspiracional, jo em reconcilio amb la humanitat.

És a dir, que se n'adonin que això ja no funciona. Que potser hem d'innovar una mica. Potser hem d'innovar una mica.

He de dirte que lo único que le ha funcionat este año a Telecinco ha sigut la isla de las tentaciones. Exactamente, eso también. 20 anys que dura això. 20 anys. Almenys, almenys, este format concret, que a més és que jo que sí que l'he vist, és que et produís un rebuig que no te pots A més, és que, d'una part, sí. Per rebuig per què? Per caspa? Per tot, per tot, per tot, per tot, per tot. Per model de comportament d'ells, d'elles, per maneres de narrar, per lo que compten de què ha de ser el físic de la gent. És a dir, no, és horrorós. I produís una altra cosa que a mi sí que em molesta, i vaig a ser sincera, que és que et produeix un cert, a veure com ho dic, un cert elitisme. Ja. I això és molt perillós, saps? Vull dir, això és molt perillós, perquè hi ha gent que ho veu des d'un lloc molt primari i pensa, això és real i això s'ha de fer i això jo vull ser-hi, o jo vull ser-hi. I després hi ha moltíssima gent que ho veu des de certa distància intel·lectual. I el que fa és mirar a esa gent com si fos en una fauna ibèrica que no té res a veure amb ells. I això és molt, molt, molt perillós. A mi sempre em preocupa molt això de la tele. Però bueno, s'ha acabat.

Bueno, és una mica els programes aquells que històricament es feia per ensenyar a persones que, pobrets, no hi eren del tot o tenien problemes i els exhibíem com si fos, bàsicament, per enriure's,

perquè la gent se n'enrigués, no? Sí, tan vell com reis del tonto del poble. Exacte. Bueno, llavors, s'ha acabat. Bueno, fora. Ja t'has perdut, t'has perdut.

Ja no tinc la possibilitat de veure-ho, que crec que tampoc ho hagués vist, però bueno, escolta'm, ja ho tinc.

No, no et veig, no t'ha picat mai la curiositat?

Amb algun, sí. Mira, per exemple, Mujeres, Hombres y Viceversa, sí que el vaig mirar una vegada per curiositat, de dir, bueno, tothom n'està parlant, què és això? No em va agradar, però no és I què pensaves quan el veies? No pensava gran cosa, la veritat.

És a dir. No pensaves. Perquè el meu marit, que mai veu aquest tipus de I és un intel·lectual com tu, perquè ell no és d'Andorra, és de. És català. És català, és del Maresme. Quan ell veu aquest tipus de formats, que no està acostumat, els mira com si. Quan els xiquets descobrissen alguna cosa i se queden bocabadats. Sí. Saps? Ell ho mira com dient. Què? Sí, sí, una mica.

Això està passant? Abans que parlàvem de sorkin, hi ha un episodi de La Loeste de la Casablanca. Boníssim, boníssim. Anem a citar-ho. que el president s'ha fet mal i està mirant la tele i posa un programa d'aquests i diu. Aquesta gent no vota, eh, que no? Exacte.

No, no, li pregunta al día següent al seu assistente, és que esa escena és maravillosa. I ho vaig veure en un programa en què la gent, les ogres i les nores discutien i tal. Dime una cosa, ¿esta gente vota? Sí, sí. Pues igual.

Pues vosaltres igual. Bueno. Anem amb més novetats. Estrenes, va, alguna destacable que puguem ressaltar? Va, pues mira,

jo tinc ganes de veure Grisson, que és el. Bueno, un dels copresentadors, en realitat, de La Revuelta. Sí, va a fer un programa que es diu El Escondite, que serà un macroconcurs, ve d'una adaptació internacional que jo no he vist. El presentarà ell, i. 12 famosos van a competir en una casa que és molt gran, molt gran, molt gran, de dos plantes, i tindran 120 amagatalls. Caram. Jo te conte això i tu dius, vaig a vore una sèrie, no? Sí.

Dic jo. O a dormir. O a dormir, vaig a dormir. Perquè és literalment jugar això, a fer-li amagar. És a dir, s'amaguen i s'han de trobar, diguem-ne. Exactament. Llavors, clar, què? Sí, exacte. Bueno, però.

He de dirte que a mi el que més em va cridar l'atenció d'això és que, per exemple, hi ha concursants que seran, un d'ells, que és el que més me va sobtar, és Bertín Osborne. Bertín Osborne concursa amb això? Sí, sí, en la tele pública, en la tele pública. Sí, sí, sí, sí. També està Rosa López, però bueno, diguem que després hi ha gent, diguem, normal, no? No, o sea, vull dir-te. O sea, que gent que diu sí pot estar perfectament en la tele. Con Nieto, Elena Furiasse. Elena Furiasse.

Elena Furiasse. Tu saps qui és? Xomi, i tant. Però aquesta té uns anyets ja, no? Aquesta ja fa temps que surt que es parla d'Elena Furiasse, no? Bueno, Elena Furias és la filla de Lolita. Per això mateix, vull dir que ja fa temps. Igual que 40 o 40 anys. Bueno, per això et dic.

Bueno, però va a la tele, perquè va amb el seu pare. Ah, amb el Guillermo. Ah, no, no, amb el seu germà, perdona. No, és el germà. Sí, van els dos fills. Sí, van els dos fills. És que hi ha parelles, també. Bueno, la cosa és que ¿quina és la meua reflexió? A veure tu què penses. Bertín Osborne és un personatge del que fan broma, burla i el tenen en la revuelta com un personatge del que d'alguna manera fer gags, perquè estaria en el reverso, no sé com es diu reverso en català,

com es diu? Al costat, no? En el reverso, no sé com es diu, si tu no saps que és Montpeu Fabra ja m'entendrà.

Revers, jo crec que és correcte. Revers, estaria en el revers de la filosofia de la revolta, del tipus d'humor, tot. Llavors, clar, ara tu has de tractar a ese personaje. Sense tenir en compte totes les bromes o tota la narrativa que tu has gastat, fins i tot ell, perquè ell ha sigut un d'ells. Llavors a mi això, no sé, és que acceptar qualsevol cosa també em fa. Bueno, doncs potser igual no cal.

Però per qui ho dius? Per Gríson? Ho dic per Gríson. Ho dic per tot. Per Gríson s'haurà d'empassar algunes de les bromes, vols dir?

Hombre, pues sí, perquè després, amb quina autoritat vas tu després, amb una altra, saps? Vull dir, a mi aquestes coses és que em xirrien sempre molt. Però he de reconèixer que només em xirrien a mi.

Sí, perquè ara, a més a més, com que tothom hi posa tanta barra, vull dir. M'ha sortit un comentari molt senyor gran, però entén-me. Vull dir que és igual. Sí, sí. Ah, és que vostè hi va dir. Exacte.

Vostè hi va dir, ja, però avui ja no ho dic. Sí, sí, tot és líquid, saps? Vull dir, i això ens porta al rotllo este de les coses sense editorial, no? Sense ideologia, és a dir, per exemple, en un programa està Bertín Osborne i també està Inés Hernán, no? Que estarien en les antípodes, no? En les antípodes, que concursen en este mateix format. Llavors, tot val, és a dir, no passa res. És un programa d'entreteniment, ja ho sé. És la tele pública, igual la tele pública també ha de mirar-se. No, no sé. Bueno, jo ho dic ahí per a que la gent reflexioni. No vaig a dir-te jo el que han de pensar. I quan comença això de l'Escondite? Està en un parell de setmanes. Sí, perquè és un programa d'estiu.

Molt bé. I què passa fora? Ja tenim alguna novetat a nivell internacional que vulguis destacar?

Mira, estic molt contenta i he de veure a veure. En fin, perquè només tinc tres titulars, però Brasil. Brasil? Com a país, com a país. Ha llançat una plataforma gratuïta, com si fos la ràdio televisió espanyola Play o Trescat, amb un catàleg que està centrat només en produccions del país. És a dir. Tele Brasil, vamos. I això va propiciar també Lula da Silva i defensa que la promoció cultural és fonamental i que esa cadena, esa plataforma, va a servir per conéixer millor la diversitat cultural del país. I tu dirás, ah, perquè no n'hi hava. No. Una plataforma comissa? No. Llavors, és una gran idea, és una gran notícia, perquè a més Brasil tenim una imatge un poquet confosa del món audiovisual brasiler, perquè el món ha donat moltes coses i ha fet moltes coses per promocionar la cultura. Llavors, bueno, yo estoy contenta de que. Mira, la banda sonada Gente Secreto es artista peli, me encantó. Sí, pues ya.

Sí, pues ya, pues ya. La vaig veure, em va agradar molt, i ara m'ho recordava el Nil, el seu protagonista, el Walter Moura, està a Barcelona. Avui representa una obra de teatre al grec, al lliure, avui i demà, amb entrades exauridíssimes, però avui i demà representa. Què dius? Ai A més, és un text que està basat en un clàssic d'Ibsen. Quin? No me'n recordo com es diu. L'obra es diu Un Julgamento, però l'obra amb la qual està basada de Lipsen no me'n recordo com es diu. A veure, ho buscaré. Però el cas és que ell fa pujar 11 persones del públic a l'escenari com si fossin un jurat. I llavors a aquestes persones li poden fer preguntes. Vull dir que hi ha una part de l'obra que és molt improvisada. En sèrio? I ells sentien dient. Bueno, aviam, jo el castellà el domino fins a cert punt. Veurem què fem. Sí, clar, perquè ell. Un enemic del poble, és el clàssic Dipsen. Gràcies, Nil. I gràcies, Sílvia, que també m'ho acaba de dir. Un enemic del poble, Dipsen. Això mateix.

Doncs em sembla una idea fantàstica i això demostra, bueno, que. Demostra un talent. Demostra una diferència i una idea sobre lo important que és el món de la cultura i difondre-la i promocionar-la, no? Que això, vamos, quisque nosaltres, jo sempre ho dic, és a dir, per favor, quants anys hem estat veient només, només, el món audiovisual americà? Sí, sí, no, no, i tant. ¿Cuántos anys? No és mal que van arribar les plataformes i van tindre. Alguna vegada havien tingut sèries britàniques, però vamos, el aluvión de sèries nòrdiques, britàniques, coreanes. Sí, sí, sí. Es maravilloso. Absolutamente. Per ser, he de dir-te que, com si fos ahir, que a volte se ens oblida, es parlar de sèries diàries, que jo les reivindiqué molt. Ostras, ha fet una novena temporada de alçada, eh? Tremenda, eh? Acaba't amb un DNU, tu saps lo que és això? És que això no té ja cap sèrie. 19, eh? 19, això ja. Un 19, un 19. 600.000 espectadors de Mitjana. És una barbaritat. Sí, sí. I bueno, i la cosa continua. I tant. Com si fos ahir, doncs enhorabona. Vivan les sèries diàries. Exacte. I tinc molts amics guionistes que diuen, per favor, que saps que a voltes estan més denostades. Per favor, vull una sèrie diària en la meva vida.

I una altra cosa que volíem comentar amb tu, no em resisteixo a treure-t'ho. És que abans m'ha sortit, a les teles aquí de l'estudi, m'ha sortit l'anunci pensat, no pot ser, de debò, el Gran Prix. A més, amb la Laxu, ja he vist, no?, a part del

Ramon García. Sí, ja, però l'any passat ja va estar. Ja va estar? Sí. A vore, jo no ho entenc. No ho entenc. Jo quan però és evident que apela, que és una cosa que hauríem de parlar un dia també, que apela a la que això en la tele funciona sempre, a la nostalgia. Però clar, jo. Aquest silenci. És que jo ho miro i dic. Costa, costa, costa. Perquè és que es tornar a lo carpeto betònic, saps? I entonces, Lala Chus, clar, per exemple, Lala, l'any passat, quan va. Clar, ella era una nena. Que va creixer mirant el Gran Prix com ho veuen els nens, clar, amb un jujujaja. Llavors per allà era un somni, de sobte, copresentar el Gran Prix. I ahí està Ramón García, 32.000 anys després, presentant el Gran Prix, oye, y funciona. Això t'anava a preguntar. Va bé, eh? Funciona com un tret. Va funcionar com un tret, i sí, i és un programa amable, clar, suposadament amable, jo, amb amabilitat. Per què suposadament? No, bueno, porque a mí, es que no, es que no, es que no puc dir, es que no puc dir.

Bueno, es una mica, a ver si ho encerto, es una mica la teva tesi de la casa de la pradera, diguem-ne. Sí, totalmente. Que té un aire conservador.

Que té un component de dir, ay, que bien estaba todo antes, que mal está ahora, que mal es Pedro Sánchez,

que bueno era, yo qué sé. Sí, però això la pública no d'allò.

Pues ja, però és que la pública també té això, saps? Jo entenc que la cadena pública, bueno, és espanyola en guanyes, ha sigut la gran guanyadora en tots els sentits, perquè ha fet prova-error, ha fet esforços per posar-se en un altre. Mira, estan sonant les campanes. Sí. Bueno, pero ya veurem el Gran Prix. A veure, a veure què tal.

Però el sí que és ver que Ramon García és un fenomen, perquè és un tio que cau bé, no? És un tio que O no, o no tant, ja.

No ho estàs preguntant a mi o ho estàs preguntant en general? A mí no massa. A tu no, eh? A mí no es el. No, no, pero sí, sí, es un tío que engancha amb una. Sobre todo es que, ¿sabes qué pasa?

Que en la tele, con que cada vegada. Deies abans Bertín Osborne, Bertín Osborne, como bé deies, hi ha una part de la gent que li crea rebuig, però Ramón García ha aconseguit ser una miqueta més transversal, no? Sí, sí, es como la Coca-Cola, sí, sí. Venga, Ramon García és com la Coca-Cola, crec que no ho podem superar. Mariola, mil gràcies. Parlem de moltes actualitats. Un petó gran. Adeu, adeu.