L'hemisferi dret és el de les lletres i l'esquerre el de les ciències: veritat o mentida?

És aquesta dicotomia de ciències o lletres. Jo, quan anava a l'institut, era ciències o lletres. Llavors, és un desastre, això. Perquè, clar, si t'estan fent triar, vol dir que n'has de triar una o l'altra, però no les dues. Sembla que les dues no poden casar.

Sembla que no poden casar. Jo vull saber si el cervell ho té separat o no ho té separat, això de les ciències i lletres. Són àrees que es toquen, s'enriqueixen les unes a les altres, com estem dient ara amb el Lluís i amb la Laura. Què en diu la neurociència? Doncs per això tenim de convidar tant David Bueno, un aplaudiment per a en David Bueno. Bravo. En David és un geni, és una eminència, és neurocientífic, és doctor en Biologia, és professor investigador de la Universitat de Barcelona i de fet va guanyar el Premi Josep Pla el 2025 amb l'assaig que es diu L'art de ser humans. David, hi ha cervells més artístics i cervells més científics o és, com dèiem ara amb en Lluís i amb la Laura, una etiqueta que ens hem inventat per intentar ordenar el món i entendre'l

una mica més? Mira, el cervell és un, és únic. Aquella idea que tenim un hemisferi creatiu, un hemisferi analític, això és un mite. És fals. No és cert, és fals.

No, però la gent entén la mandanga i diu, no, jo els tinc molt connectats, per això faig les dues coses.

No, no, no, el cervell és únic. El que sí que és cert és que hi ha persones que tenim més afinitat per unes disciplines o per unes altres, o fins i tot més habilitats. De base fins i tot genètica, per alguns aspectes o per uns altres. Però el que ens acaba de fer de condicionar és el nostre entorn. El cervell és únic. Clar, aquestes preferències que puguem tenir, moltes vegades degudes a l'ambient on hem viscut. Aquesta tria que ens fan fer, com estàveu dient, de tu què vols fer, ciències o lletres, no? Això ens està condicionant. Moltes vegades són aquells comentaris subtils que sentim del nostre entorn, de la família, dels centres educatius, d'alguns mestres, de. Tu no serveixes per això. Sabeu que jo, quan feia l'antiga EGB. No som tan grans, els de l'EGB, que consti. Bueno, no soc bastant més que tu, però. Un mestre que feia llengua i literatura ens feia fer redaccions i coses i un dia em va dir, en castellà, feia en castellà tot en aquella època, estic parlant de l'any 73, 74, em va dir, bueno, ens deien pel cognom, bueno, usted solo escribe tonterías. En el teu cas era fals, en el meu era cert. Jo vaig creure-m'ho i vaig dir, bueno, no, no, jo soc de ciències que se'm donaven molt bé també. I després he descobert que escriure és la meva gran passió.

Home, Premi Josep Pla, eh, 2025. És que és tan fort, això precisament, tu deies, en certa manera ens condiciona, no? I potser deixem de, fins i tot, inspeccionar algun camp en el que podríem ser bons, perquè tu deies, una cosa és que tinguem facilitat o tinguem habilitat, inclús genètica, però també podem ser bons en altres camps que potser inicialment no tenim aquesta càrrega genètica favorable. I jo et pregunto, podem lluitar contra aquesta facilitat genètica?

Sí, perquè això és només un percentatge del que acabem sent. La resta és com ens formem, com l'entorn ens condiciona i també els nostres propòsits vitals. És que, de fet, si integréssim més tot el que són arts, humanitats, ciències. Tindríem una vida molt més plena. Jo una de les propostes que faig, l'he fet més d'una vegada a les universitats, és que a totes les carreres hi hauria d'haver uns crèdits que obligatoriament hauries de fer d'una disciplina radicalment diferent. És a dir, a Biologia, doncs uns crèdits que hauries de fer de Filosofia, de Literatura, d'Arts. Però no només, fixa't,

ara em fas pensar en això, per cert que he fet el gest a l'OPC perquè s'ho ha apuntit, això, a totes les carreres, no només per un propi, perquè és molt interessant ser una persona més poliàdrica, sinó també per entendre i empatitzar des d'on es formulen els altres pensaments.

També, sí, per descomptat, per tenir més empatia, fins i tot, per les altres disciplines, però pel creixement personal. A veure, quan tu estàs fent biologia, que és el meu cas, o genètica, la creativitat sorgeix també de les vessants artístiques. Per tant, tenir una certa formació artística, no dic tan intensa com l'altra, perquè en el fons ens hem d'acabar especialitzant tots, però t'està donant uns recursos que si no, no tens. O a l'inrevés, vull dir, si fas Belles Arts, tenir un coneixement sobre. I l'essència dels colors, que és física, són ones electromagnètiques. Hi ha un exemple que poso a vegades. Hi ha una gamba, la gamba mantis, que els seus fotorreceptors veuen 15 colors primaris diferents. Com deu veure la realitat una gamba mantis? Tenia aquests coneixements. El que està fent és donar-te una visió molt més àmplia, no només de la vida, sinó de tu mateix i de la teva feina.