Lídia Heredia a Broncano: "Ha confós rols, registres i oportunitats"

Quatre i dos. Quinto, tu. Vinga, va, som-hi. Nosaltres podem. Mira, necessito més assistència en directe. Lídia Heredia, bona tarda.

Bona tarda. Em pensava que no sabies on eres perquè ja ens enyoraves. Doncs que no sigui això.

Vist el que tenim aquí, potser agafo l'avió, que està tot igual de boig o més, però mira, és d'un altre país i sembla com que t'afecta menys. A veure. Eloi Vila,

vas veure la tele ahir al vespre? Ahir al vespre no l'he vist aquest matí, només llevar-me, m'he llevar molt d'hora. Per què ho has anat a buscar? Perquè vaig veure que el postpartit, per dir-ho d'alguna manera, i utilitzo termes futbolístics perquè, clar, tot ho veig tan passional que dic, hòstia, aquí podem fer una lectura futbolística. Jo ahir vaig anar a veure un espectacle i tornant vaig veure que. Que tot bullia, no? Sí, sí, que tot bullia, i llavors el que he fet és llevar-me aviat, com faig tants dies, i mirar l'entrevista.

Estem parlant de l'entrevista de David Broncano amb Santiago Pascal. Judit, la vas veure en directe? En directíssim. Marta Montaner? Jo em declaro. Insubmissa?

Insubmissa. Per culpa teva, no. Jo em declaro espectadora involuntària d'aquesta entrevista. Però en directe o en diferit? En diferit.

Ha arribat als Estats Units, això, Lídia? Ho has pogut veure a trossets?

He pogut veure trossets, però no, no, no ha arribat. Jo no l'he vist, per tant, estic en infinitat de condicions respecte a vosaltres. No l'he vist sencera, ni en directe, ni en diferit. He llegit alguna cosa i he vist algun trosset de tota aquesta dissecció que hi ha també a xarxes socials. Però no, el New York Times no l'he vist.

En principi no és tan gros com per sortir el New York Times, però potser sí que és prou gros com perquè la Marta li foti la tarda en l'aire. Perquè avui ja ens ho traiem de sobre d'inici.

Tens una barra, Francesc Garriga, perquè jo ahir, ahir, en directe, et pregunto, demà no em faràs fer la secció sobre l'entrevista de Santiago Bascala a La Revuelta, i tu, ui, no, no ho crec, si això ja haurà fet l'Ostrella al matí. I hauríem d'haver tret el tall avui, Marta. Patapam! És que no podia imaginar que seria el que va ser. Insubmisa de què? Si estic aquí forçada, treball forçat. Dues tassetes de caldo per mi. Esclava de la tarda en l'aire. Esclava de la tarda en l'aire. Doncs dues tasses de caldo per mi, per la pobra Lídia, que s'haurà de menjar amb patates amb nosaltres, i pels oients que no volien saber res d'aquesta entrevista i que estaven passant un dimarts tan tranquils. Em sap greu, però us fotré la tarda en l'aire.

Clar, dubto que quedi algú que no hagi vist o sentit algun tall, perquè rècord històric d'audiència de La Revuelta superant l'entrevista de gairebé fa tres setmanes a Pedro Sánchez.

Correcte, l'entrevista a Televisió Espanyola d'en Broncano. El líder de Vox va ser vist en directe per 4.815.000 espectadors, un 33,6% de xert, convertint-se així en l'emissió no esportiva més vista de l'any en televisió. Dades de l'estat espanyol, sí. Correcte. I com deies Garriga, superaven números absoluts la del president del govern espanyol del passat 22 d'octubre, la de Pedro Sánchez, que va reunir 4.387.000 espectadors, mig milió menys, però la quota de pantalla en aquest cas va ser superior, amb un 33,9%. Això són xifres d'Espanya, però a Catalunya. Ara. Quin greu per en Quim Masferrer. Què? Que tenia aquell especial del Foraster, el Palau Sant Jordi. Bueno, doncs ell va fer 270.000 espectadors, que està molt bé, amb un 14,2% de cota de pantalla, però la nit va ser per en Broncano i Abascal, amb un 31,9% de share i 589.000 espectadors.

Va, Lídia i Eloi, que esteu acostumats a fer entrevistes, una entrevista, ja de qui sigui, una entrevista que faci un 31% a Catalunya, això són xifres, no sé si les ha fet gaires entrevistes.

Estratosfèriques i sobretot una entrevista a un polític.

Va. Lídia, un 31 difícil de trobar, no? Sí, un 31 molt difícil. A veure, jo estic una mica desconectada de xifres i d'entrevistes. Jo recordo, fa molts anys vam fer una entrevista que va ser també una mica polèmica pel format, amb el Carles Prats, quan Artur Mas era president a Palau, i aquella entrevista va fer, no em vull equivocar, ja ho buscareu, però crec que va fer un 25. I ja devia ser una bomba. Sí, sí. En aquell moment va passar per ser l'entrevista amb més audiència que s'havia fet mai a un president de la Generalitat. I segurament continua sent-ho. No ho sé. Això és el que no sé, Eloi, per això no em vull mullar, perquè no ho sé. Potser un 25,2. Mira, caram, que ràpid sou. La jurídic sempre és valós, com un tro. Pot ser, i no tinc ni idea. El 2013, 16 de desembre. Mira, veus? Sí. Ens van criticar molt, perquè en l'entrevista, me'n recordo, també. Però. Per què? Bueno, no m'acabava d'agradar el format de dos presentadors. Ara me'n recordo. Ai, és que jo. Nosaltres vam quedar molt contents, el Carles i jo, però ens vam sentir una mica sols. És a dir, passen aquelles coses que no sé si us ha passat mai. Saps allò que el jefe no et felicita fins l'endemà? Que veu l'audiència? Jo crec que hi ha dos tipus de jefes en aquest món. El que et felicita, o no et felicita, però té el valor de dir-te, nois, això ha anat molt bé o això ha anat molt malament, i l'audiència l'endemà és igual. I ja, qui s'espera l'endemà?

Clar, però hi ha un argument que és aquest format diferent, no? Que en anteriors ocasions no hi havia sigut,

que era la primera vegada. Exacte. I fer un entrevistador sempre és molt complicat, perquè tu quan fas una entrevista la tens al cap, tens el recorregut, quan preguntes saps I això que ja et dic, crec que el Carles i jo ens ho vam preparar molt bé i jo crec que l'entrevista va anar bé i vam fer parlar molt, Artur Mas, eh? Vull dir que.

A dos és difícil, a un també va quedar clar que és difícil, perquè, l'haguem vist o no, que la majoria de gent alguna cosa n'ha vist, avui és un tema, Marta, que se'n parla al carrer de l'entrevista de Broncano a Bascal.

Caldria saber de tota aquesta gent que en parla quan és, com jo, espectadora involuntària. Però bé, si algú se n'havia escapat, no patiu, que per això em fan ser aquí cada tarda. Jo porto un petit recull dels moments més, anava a dir, greatest hits, és que no ho puc dir així, dels moments més comentats del duel Broncano a Bascal. La cosa ya va arrancar amb una tensió més que evident, para amb dues parts, quan el líder de Vox es va presentar amb un regal.

Incluso me habían dicho que te trajera un extintor. ¿Un extintor? Para cuando llegaran los de Vox con el lanzallamas. Ok, vale, perfecto. Otros me han dicho. Luego hablaremos de esto también. Llévale una caja. Y digo, ¿una caja para qué? Y dice, para recoger las cosas. Bueno, bueno. Te he traído algo más serio, te he traído algo que creo que es importante, creo que te va a gustar. ¿Es la Constitución española? No. La Constitución está muy bien, pero hay cosas más importantes. Más que la Constitución. Sobre todo esto es algo muy importante hoy porque tiene que ver con la dignidad de todos nosotros. Si quieres lo abres tú. Sí, lo abro yo. Vamos aquí a la caja. Te he traído una bandera de Ceuta. Una bandera de Ceuta.

Ja, ja, només escoltant això, ja se sent un broncano. Molt seriós. Distant, i això que ell és proper. Intenta fins i tot fer una broma, però tampoc és una broma brillant. I és l'única broma pràcticament de tot el programa. I Abascal fa la broma d'una caixa per d'allò, però no, va, va. Fa la broma, l'ensenya, però la deixa anar. I sentíem de fons un públic molt entregat que no és el públic habitual de la revuelta.

I és que es notava que en Broncano, tot i jugar a casa, semblava que visités camp rival seguint amb els símils futbolístics. I un altre dels moments més comentats de l'entrevista és quan parlen del canvi climàtic.

El clima cambia. El clima cambia de la mañana a la tarde, del día a la noche, cambia en las estaciones. Eso es el tiempo lo que cambia. ¿Tú estás de acuerdo con la posición científica. Unánime de que el cambio climático es peligroso y que hay que intentar detenerlo? Yo no soy científico. Yo tampoco, pero me fío de los científicos. Bueno, tú te fías de unos y habrá otros y yo no voy a ser árbitro de esa discusión. Perdón, Santiago, si es que la ciencia no requiere arbitraje, la ciencia lo que dice. En la ciencia hay discusión porque la ciencia ha avanzado con el tiempo. Había quienes decían que la Tierra era plana, ahora sabemos que es redonda y esa discusión se ha producido. Sí, lo que pasa es que. Perdón. Bueno, sí, claro.

A mi el moment, el públic aplaudint, la tierra es redonda, t'ho juro, t'ho juro.

Però encara ho intenta. S'emmerda. Però no té l'argument per contrarrestar el que diu Abascal.

No té l'argument i s'emmerda, perquè l'intenta convèncer que si no està d'acord, si no creu els científics, s'emmerda. I jo crec que l'hauria de deixar que retratés, no?, ell amb aquestes postures. Però no, ell s'emmerda i ho fa durant tota l'entrevista, sí.

Després amb la Lídia comentarem una mica com s'ha de preparar una entrevista així, però escoltem algun fragment més per si algú encara no havia tingut l'oportunitat. Vinga, ara parlen de género.

Y daría igual. Por ejemplo, ¿de qué manera tiene que ver la perspectiva de género? Un informe del impacto de género, que ya hay para todo. No sé exactamente en cuántos negocios lo hay, pero lo hay en la construcción. Para construir casas. Para todo, es que está en todo, de verdad. Pero ponme un ejemplo. Yo no construyo casas, pero es lo que nos dicen los constructores. Pero eso es imposible, Santiago. ¿Te parece imposible, de verdad? Es decir. ¿Tú crees que en la construcción de las viviendas no hay impacto de género? Sí, hay absolutamente en todo, en todo lo que se hace en España en estos momentos.

Això ho he repassat, eh? Això és veritat, hi ha impacte de gènere i es refereix a la il·luminació dels carrers per donar seguretat a dones, la proximitat d'estacions d'autobús, la proximitat de transport públic.

Diu que també hi ha perspectiva de gènere en els aires acondicionats. Va arribar a dir això, eh?

Broncano no. Clar, no, tampoc. Li hauries anat bé, eh, Broncano, allà fent fact-checking, potser? És molt fàcil fer-lo 24 hores després, gairebé.

Però es podria. Ell va haver de preveure

que la cosa no aniria per aquí. Ara hi entrarem, això. Acabem de repassar els talls.

Sí, perquè, sens dubte, una de les escenes que ha corregut més per xarxes és el comiat de l'entrevista.

No te voy a A desear suerte. Pues yo sí, porque vas a necesitarla. No iba. No iba. Perdona, David. A veces me sale un punto de cómico también, que es el que tú has perdido en esta entrevista, pero me sale a mí, lo siento.

Patapam. Home, li fot una bona bufetada a Bascal aquí a broncar, no? El vídeo d'aquest fragment l'ha compartit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Twitter. Sí, sí. Amenaçar somrient no és fer humores, degradar la nostra democràcia, per això lluitem perquè Espanya no torni a ser un país on els ultradretans amenacin còmics i periodistes. Per tant, ha aprofitat per fer campanya sobre el president.

Que va lligat també l'argument que imposar un públic en un programa de televisió i, per tant, imposar uns criteris televisius és el que ve.

Pedro Sánchez també era entrevistat ahir a la nit. L'únic que va fer una audiència molt inferior. Bé, l'entrevista a Bascal va ser molt més llarga del que es va acabar matant per televisió. Això sempre passa, o sigui, no és una cosa excepcional. Sempre passa amb la revuelta que és gravada. I alguns, clar, van trobar a faltar les preguntes clàssiques del format d'en Broncano. La pregunta dels diners i la del sexe.

Això no es va veure per televisió. Correcte. Però va passar.

No es va emetre, cosa que no vol dir que en Broncano no li fes. El presentador de la revuelta sí que va fer les preguntes clàssiques al líder de Vox i mitjans com el periódico d'Espanya han publicat a xarxes el vídeo amb les seves respostes. Això és de fa molt poca estona,

per tant, és probable que molts dels que ens escolteu no ho hagueu escoltat encara. Això és el que li va preguntar a Broncano i que no es va emetre a Televisió Espanyola.

¿Quieres preguntas clàssicas? Bueno, no sé, depende, ¿no? Eh dinero en el banco, patrimonio. Pues mira, es público, está declarado en el Congreso, todos mis ingresos y mi patrimonio se declara cada cuatro años, pero lo he mirado antes de venir porque sabía que lo preguntabas. 21.000 euros en gananciales, eso es lo que tengo en el banco y mi ahorro es el pago de una hipoteca. Gananciales, 21.000 euros, eh, entre dos. Entre mi mujer y yo te podíamos pagar, yo creo que un programa o así, ¿no? Puede que sí, sí, más o menos.

Els diners en punyalet inclòs, que jo, per cert, no entenc com aquests mitjans, el periòdico d'Espanya, han aconseguit aquest vídeo original de la gravació, perquè no és que l'hagi publicat originalment Televisió Espanyola, sinó que tu quan veus aquest vídeo publicat a X, l'antic Twitter, hi posa imatges cedides per la revuelta guió Televisió Espanyola. Doncs ja ho tens, no? Això vol dir que algú ha filtrat, algun dels treballadors? O cedit, posa-li el verb que vulguis. Millor dir cedit, que queda millor. I bé, ens faltava la del sexe.

¿Y relaciones sexuales en el último? Eso no me preguntes. Corta el rollo ese. Pero más que nada, seguro que mis hijos están viendo el programa y. Bueno, yo entiendo el tono del programa, el humor, pero para mí forma parte de mi intimidad. Las cosas íntimas yo no las hablo en público. Seguro que mi madre. Mis familiares están viendo, mi mujer. Yo creo que van a estar mucho más contentos con esta posición y con esta timidez.

Doncs una bona resposta de Abascal.

Jo, per això, aquesta doble moral de no atrevir-se a dir això, d'amagar-se per fer l'amor, i en canvi atrevir-se a dir certes coses en prime time, tampoc no l'acabo d'entendre, però serà la meva opinió.

Però Broncano fa una cosa que és que planteja una entrevista seriosa, per tant, si canvia l'estil de joc, seguint amb els símils futbolístics, que ell canvia el seu estil de joc per afrontar aquest partit amb Abascal, i algunes vegades hi va, torna el seu estil, no?, i li va en contra. Jo crec, jo tinc la sensació, que és una entrevista, de les entrevistes que han provocat més danys col·laterals. Jo crec que hi ha un, malauradament, hi ha un abans i un després de Broncano després d'aquesta

entrevista. Jo crec que també, i avui serà dia difícil també per fer programa normal, tot i que té una convidada que en principi li ha de posar les coses més fàcils, que és Ada Colau.

Home, serà un to bastant diferent, segur, el que tindrà avui l'entrevista amb Ada Colau. Clar, tu, Lídia, després et preguntaré una mica més en concret, però així d'entrada, això del públic, et sorprèn que Bronca no acceptés canviar el

públic i entrar a les peticions de Vox? Bueno, Marta, em sap greu perquè és a costa de la teva tarda en l'aire, però a mi m'ha anat bé perquè m'he posat una mica al dia de com havia anat això. Som servei públic, som servei públic. Jo vaig a dormir tranquil·la, si li ha servit a tu. I el primer que us volia preguntar és això el primer que no entenc és això del públic per què?

però encara no ho explica dient que van pensar que si tenien el públic de cada dia aquest públic seria molt més procliu a tallar bascal i no deixar-lo respondre per tenir un ambient més tranquil perquè el públic no interferís en negatiu van acceptar canviar el públic. Per poder facilitar la conversa.

El que passa que aquest públic el va triar Vox directament a través d'una agència. Una altra cosa és que tu externalitzis aquesta decisió, però és que va ser el partit qui va fer la selecció dels perfils. Clar, això a mi em sembla molt estrany.

Agafant una mica on ho havia deixat l'Eloi, el que. Ja et dic, eh? Sense haver-la vist, per tant. Sense haver-la vist i amb la sensació que també. Vull dir que criticar la feina dels companys és molt fàcil i després les coses són molt més complicades. Però tinc la sensació que Broncano. Estic sortint d'un taxi, eh, companys? Que Broncano no. Ha canviat el seu programa per fer aquesta entrevista. Des del públic fins a l'estil, fins a les preguntes, fins al punt que les preguntes que són marca de la casa les deixa fora de l'entrevista. Això també em sembla molt estrany. Llavors, clar, tot això ja ho fa tot plegat una mica difícil d'avaluar, perquè si tu canvies tot per fer una entrevista concreta, és que potser no l'hauries d'haver fet, aquesta entrevista, no?

Clar, és que jo crec que hi ha un pas previ que crec que és plantejar-se com a criteri si s'ha de fer una entrevista amb un to d'un programa que el que fas és blanquejar probablement l'extrema dreta, no? Aquest és el primer criteri. Després, si el fas, si canvies la manera de fer del programa. Pel que sigui, pel criteri que sigui, que no han explicat, pots tenir un problema, i l'ha tingut. De fet, hi ha un moment de l'entrevista que, o sigui, no tot és negatiu de Broncano, ni molt menys, hi ha un moment en què li diu a Abascal que ha parlat amb israelians i que que no s'ha atrevit a dir-los ni a criticar el genocidi palestí, no? I llavors li diu, no tuviste huevos, hostia, que em sembla que llavors ho porta al seu terreny, i no, hostia, que l'entrevista no anava amb aquest to. Allà Bascal s'enfada, eh? Sí, sí. No fa una mirada. No tuviste huevos, amb una cosa que no va de huevos, que va d'humanitat, no?

I. Mira, és que vull recuperar el fil del públic, perquè qui va poder veure aquest públic és el periodista Borja Terán, que era a les portes del Teatro Albéniz de Madrid, on es va gravar ahir aquest programa. Borja, bona tarda. Hola, què tal estàis? Tu vas estar fent guàrdia a les portes del teatre per veure aquest públic no típic de la revuelta. Quin perfil era el públic que va assistir?

Normalmente nos explican cuando hay un público de agencia, como es lo que se anunció en el programa, entendimos todos que iba a ser el público que normalmente va a todos los programas diferentes de las cadenas, es decir, que van lo mismo a La Voz, que van lo mismo al diario de Jorge en Telecinco, que son un público de personas que van por 10 euros y un bocata, y además son muy reconocibles, porque son personas que no quieren follones. En cambio, este público no era un público habitual, porque iban con la bandera de España, iban vestidos con una ropa muy característica, solo les faltaba el fachalet, y alguno lo llevaba. Es decir, que era clarísimamente un público elegido por Vox. Era clarísimamente. Entonces ahí se le han colado a Broncano, porque la clave está en que cuando cambias, ahí empieza la censura. Cuando pides que un personaje protagonista de un programa, como en la revuelta del público, es protagonista, igual que Grison, igual que Castella, igual que Jorge Ponce. Entonces, cambiar el público es como decir que no venga Grison o que no venga Castella. El tono del programa. Entonces se decidió cambiar el público y aparecían durante el programa que era el propio Provencano, el que era el invitado a un meeting de Vox. Entonces, claro, ahí remata, claro, si cada vez que habla el líder le aplauden y le vitorean, ya no estamos haciendo una entrevista objetiva, porque el redondeo a las respuestas no es una pregunta periodística, es un aplauso de apoyo.

Perquè tu, que fa molts anys que et dediques a observar la tele i explicar-la, això ho havies vist mai, que un convidat imposi el seu públic al programa? Yo creo que el problema

es que la revuelta ha pecado de ingenua, en el sentido de que pensaban, ellos mismos han puesto la coartada a Abascal. Porque Broncano al decir que claro, es que mi público te iba a buchear, es como reconocer que su público tiene un sometimiento ideológico. Cuando el público de Broncano es un público que probablemente con Abascal hubiera sido súper educado, porque son personas educadas. Entonces, creo que el propio Broncano ponía en bandeja la crítica de Abascal. Y eso es un problema, igual que cuando él también, cuando viene Pedro Sánchez y demás, dice que Pedro juega con esa broma de que Televisión Española es del partido del gobierno. Entonces ahí juegas a ese humor que hace mucho daño y al final lo sufre la televisión pública como una institución que es de todos, ¿no? Entonces yo creo que ahí se han sentado unas bases peliagudas. Y entonces él ayer ponía no se preparó, bueno, tampoco vamos a hacer leña del árbol caído con bronca, no, porque es muy difícil. Porque si lo hubiera hecho era un marrón, hiciera lo que hiciera. Si hubiera hecho humor, hubiera sido un marrón también. Porque lo hubieran criticado igual por blanquear al fascismo, si no. Es muy complicado, pero claro, cambiar el público sí que cambió el contexto completo de la entrevista. Ahí empieza la censura, diciendo, quita a alguien que no controlo para poner al que yo controlo yo. Eso es la censura.

Y entre el público había, fins y tot, algún VIP que es va a colar. No sé si el vas poder veure, tú.

Yo no, yo no, yo no, yo no, yo no, yo no he visto tanto. Yo sé lo que, bueno, lo que sabemos un poco todos al final por, porque ya está, es el tema del día, entonces, pero no.

Es molt sorprenent perquè, sí, sí, ho podem explicar perquè ho hem pogut confirmar, hi havia un actor, Eloi Azorín, actor ara ja més o menys mitjan edat, no?, que va assistir al programa de públic, no tenim massa clar per què hi era, però vaja. Sí, com sigui, ¿creus que avui Broncano farà discurs al voltant d'això? Que es mostrarà, no sé, ¿qué creus que dirà avui Broncano?

Bueno, esta noche van a pasar cosas. Ah. Van a pasar cosas. ¿Això ho creus o ho saps? Lo sé, pero no te lo voy a decir. Lo tenéis que ver. Sí, home. Pero cosas, ¿qué vol dir? Cosas que yo creo que hoy igual hacen lo que no hicieron ayer, reírse de sí mismos. Ah. El programa es grava ara, en aquests moments? Se grava en un ratito. En un ratito. Ara ens has deixat aquí a tots expectants, eh? Però no dimitirà, no, Borja? Que va a dimitir, hombre, porque va a dimitir él. Tendría que dimitir la dirección de la cadena también, ¿no? Es que también hay una responsabilidad de arriba, porque lo del público y todo esto, también hay una responsabilidad de la cadena, no solo del presentador. La televisión, como decían en la bola de cristal, solo no puedes con amigos, sí. La televisión es trabajo en equipo. Nunca somos responsabilidad de una persona, siempre somos fruto de muchas circunstancias. Y Broncano es fruto de muchas circunstancias, muchos consejos y mucho animarle también a hacer entrevistas políticas cuando igual en un espacio de entretenimiento como el suyo no tenía que haber habido entrevistas políticas. Entonces, por audiencia, a veces buscamos el morbo de la audiencia y nos olvidamos. Bueno pues las bases de también una televisión pública en los años 80 por ejemplo y perdonadme el rollo rápido pero cuando televisión española venía de una dictadura Pilar Miró incidía mucho que las entrevistas políticas las tenían que hacer solo los informativos para que no se deshumanizaran a los personajes políticos en los programas de entretenimiento que eso creaba un conflicto y que podía perder la credibilidad que tanto luchaba la televisión pública que había nacido en una dictadura y eso se ha perdido por completo. También han cambiado los tiempos, claro.

Doncs veurem cap a on evolucionen els temps. Això potser el dia 29 de novembre ho sabem. Borja Terán, moltes gràcies per atendre'ns i ens deixes aquí amb l'expectació de veure què passarà avui a la revuelta. A ver cómo lo hacen, a ver cómo lo hacen. Yo creo que va a estar bien. Doncs n'estarem pendents segur. Per sort o per desgràcia n'estarem pendents. Borja, gràcies. Un abrazo grande.

No, que m'ha quedat un dubte, perquè quan diu ell, és que no sabia si interrompreu o no, però quan parleu d'imposar la censura, però hem d'anar un pas enrere. Vox aquí no imposa cap censura. Qui es deixa canviar el públic és el programa, no? Bé, imposa aquesta condició per anar a fer l'entrevista. Doncs llavors senzillament se li diu que no.

Però després hi ha l'argument de la Junta Electoral ens obligarà. Doncs ja ho fem així i així ens estalviem

el conflicte amb la Junta Electoral. No estem en campanya encara, la Junta Electoral no pot obligar.

No, sí, sí, ahir vam explicar que la Junta Electoral considera que des que es convoquen les eleccions hi ha d'haver una sensibilitat especial encara que no sigui estrictament campanya electoral.

En un programa que teòricament no és un programa d'entrevistes polítiques? Bé, és a dir,

això entraria en un conflicte amb la Junta Electoral, que. T'estic fent la versió que dona Televisió Espanyola i el Terrat, eh? Que és la productora. Que per estalviar-te això van decidir pactar, arribar a aquest acord i acceptar aquesta condició. Jo crec que tot és molt complicat.

És molt complicat, però vull dir que la suma de decisions al final ha fet que anés pel pedregat tot plegat. O sigui, la primera decisió, si es fa o no es fa aquesta entrevista, un cop decidit que sí, fer-la com fas les altres, diguéssim, sense canviar res. Jo crec que això era el que tenia més el sentit comú.

I un altre debat que s'obre ara, Eloi, Lídia, Marta, és que.

¿Debe tener cabida la

extrema derecha en la televisión pública? ¿Puede RTVE ser neutral si tiene el deber de defender los derechos fundamentales y la igualdad? ¿Dónde acaba el pluralismo y empieza la normalización de los discursos discriminatorios? Porque yo lo he tenido claro, ¿eh? Yo le he tenido claro, en los últimos tres años no se ha entrevistado en este programa a nadie que vaya contra los derechos humanos, a no ser que yo no estuviese presente o, opción dos, que lo ordenase la Junta Electoral Central. Yo ayer a David Broncano no le vi cómodo. Es verdad que días antes dijo que la Junta Electoral Central había hablado. Yo no sé la información que manejaba Broncano, pero sí creo que no fue una decisión suya.

També ha parlat, via xarxes, el director de RTVE.

José Pablo López, que defensa Broncano i el seu equip, ja justifica, diu que van fer aquesta entrevista a Bascal perquè no volen regalar excuses a ningú que els acusi de censura, això és el que diu, tampoc volen crear màrtirs, tot i així dubta del format. Pensa que aquest no va ser l'escenari ideal per al talent de Broncano i que caldrà reflexionar-hi.

I l'última pot, el Consell d'Informatius de TVE, que també va més enllà i demana responsabilitats.

Creuen que el que ha fet la revuelta, el fet que perdés el seu públic i el seu to habitual, que és l'humor, va ser un error molt greu i queda demostrat, diuen, que les entrevistes polítiques i més en període electoral les han de fer els serveis informatius.

Tu, Lídia, t'has fet un fart de fer entrevistes a polítics, als Estats Units algunes i a Catalunya moltes. Com es prepara una entrevista així?

Bé, és a dir, bé, tot el que puguis, però totes, no només les de l'extrema dreta. És que jo crec que aquí partim d'un error de base que segurament portem els periodistes i el periodisme a molts errors acumulats. És a dir, aquí una mica sembla que de cop se'ns hagin cess la bombeta que hem de fiscalitzar tothom quan ens ha tocat entrevistar l'extrema dreta. I aquest és el nostre error. És a dir, tu les entrevistes te les has de preparar totes igual de bé. I jo, personalment, crec que has de tractar a tothom igual. I a tothom. Pel que vingui a. És a dir, per quina sigui la seva responsabilitat. No és el mateix entrevistar algú que està a l'oposició que algú que està amb responsabilitats de governar. Òbviament, no és el mateix entrevistar algú que alguns dels seus postulats atempten directament contra la Carta Universal dels Drets Humans. Ara bé, també et dic una cosa. Què vol dir això? Que diríem que no a una entrevista a Vladimir Putin? Que diríem que no a una entrevista a Xi Jinping? Que diríem que no a una entrevista a Nicolás Maduro o al règim cubà en el seu moment? Tenen un munt d'acusacions d'atemptats contra els drets humans? Hi ha alguna cosa a mi que em grinyola de tot això. I et dic, em sap greu perquè jo no soc seguidora habitual de La Revuelta, sé perfectament quin programa és i aquesta no la vaig veure. Però si vam canviar el programa, vam canviar el to, vam canviar el públic, Potser és això el que estranya, no? Potser no l'hauríem d'haver fet. I potser tampoc hauríem d'haver fet la de Pedro Sánchez en el seu moment, no sé com dir-te.

Clar, però aquest debat el tenim sempre els periodistes, no? Si els hem d'entrevistar o no. Qui diria que no una entrevista a Putin? Però si l'hem d'entrevistar o no l'hem d'entrevistar.

I tant que sí. I tant que sí. Per què no l'hem d'entrevistar? D'acord, però hi ha qui defensa que no.

El que potser no l'ha d'entrevistar és de dir, però encara no. De confrontar.

El que potser no ha d'entrevistar Putin, David Broncano, com llegia avui un tuit, Lídia, que veia recuperar una entrevista de Jimmy Fallon a Donald Trump, que es veu que, jo la recordo lleugerament, que li va tocar els cabells i demés, però que aquella entrevista li va fer més bé a Donald Trump que no al programa, al Tonight Show de la NBC. Qui ha de fer aquestes entrevistes? Les ha de fer els periodistes, no? Depèn.

Tots hem convingut que als polítics els convé anar a tota mena de programes, amb tota mena de registres i més en campanya electoral. Potser, clar, no sé, jo crec que aquí hi ha una confusió de rols, de registres i d'oportunitats. Aquestes entrevistes, és clar que se les ha de preparar bé, i jo vull pensar que la bronca no se la devia preparar. L'altra cosa és que allò descarrilés en directe o en diferit com va descarrilar, però no em puc creure que no se la preparés. Em sembla inaudit pensar

que no es prepara una entrevista. No, home, que se la va preparar segur, segur que la va preparar, però potser no de la manera que és com se ha de preparar una entrevista així. Avui he sentit un argument

de diverses persones que explicaven que això és un gran muntatge del so i que Broncano ha acceptat immolar-se. Sí, sí, sí, és un argument. Per donar-li vots a Pedro Sánchez. Per mobilitzar, per mobilitzar.

Espera que arranco, bona tarda.

Espera, que acaba d'entrar i vol entrar la tertúlia. El que deien és, que jo també he escoltat això una mica, que la teoria era per treure-li vots al PP. Exacte, sí, sí.

Sí. Veurem. Mira, és que tinc el muntatge fet i ja sé que surt massa recorrentment això, Lídia. Però tu tens un màster d'entrevistes polítiques en moments poc còmodes com aquests.

Crec que aquesta casa manipula i és separatista. Quan vostè no em pregunta en mitja hora que portem. No, no, sortim més de mitja hora. Per un any que fa, des del que va passar al Parlament.

Què passa? Les vol fer vostè les preguntes?

No ho he fet mai, eh? Cap polític m'ho havia dit, això, fins ara. Vostè m'ha preguntat. Vostè sap que el director de TV3 està reprobat pel Parlament de Catalunya? No només imputat per

la justícia i acusació, sinó reprobat pel Parlament de Catalunya? Senyora Rimadas, però el que a mi em sembla que no és de rebut, i crec que no és la discussió, l'objectiu de l'entrevista no és que jo discuteixi amb l'entrevistant i amb vostè, ni amb ningú, si és fer preguntes, i em sembla que les que hi havia sobre la taula formaven part de l'actualitat.

Podría passar-me aquí no tinc temps per dir totes les mentides que ha dit TV3 en públic. Vostè són un aparell de propaganda separatista. Vostè ho està dient a mi, això, personalment? No, vostè no, li estic dient a tots els catalans.

No, no, escolti'm, aquí la tele la fem les persones. Sí. No hi ha el director de la tele I els polítics. No, és a dir, el que estem fent aquí. Ara no descobrirem els polítics que fan la tele. La fem els periodistes. Vull dir, perquè això, quan vostè m'ho diu a mi, m'està dient que jo cada matí aquí a les 8 faig propaganda?

Cada dia. Ah, sí?

Sí. Club de fans de Lídia, és la millor. L'habilitat de mantenir-se ferm, però sense tampoc passar-se, perquè és molt fàcil que se t'escapi.

No et pensis que n'estic gaire orgullosa de tot això que acabo de sentir. Entre altres coses, perquè hi ha una cosa que sempre busca aquest tipus d'entrevistats, que és arrossegar-te tu el debat. I si ho aconsegueixes. Però no vas perdre els papers mai, tu. Una mica potser sí, però només que t'arrosseguin una mica, ja està, és a dir, ells ja han guanyat, perquè ells el que volen és, i la teva feina, i a vegades ens en sortim i a vegades no, és no deixar-te arrossegar el debat, perquè tu no estàs allà per fer un debat amb ell, no? És a dir, per debatre. Si una cosa és rebatre i l'altra és debatre. I jo crec que la nostra feina no ha de ser mai debatre, ha de ser fer les preguntes i quan ja l'has fet de set vegades diferent i no te la respost, jo crec que aquesta no resposta és la resposta que retrata a qui està sent entrevistat. I tu senzillament has de canviar de tema, perquè si no, entres en uns bucles que un cop ja ha quedat demostrat que allò és un bucle, l'espectador també és llest, intel·ligent i sap llegir el que està passant.

Sí, però no permetre determinades afirmacions, Lídia, està bé. Sí. Que és el que fas, no vas més enllà, no entres en debat, sinó simplement pares els peus, en aquest cas.

Sí, però a vegades t'hi arrosseguen i se'n surten. I si se'n surten és que nosaltres no ho hem fet del tot bé. Això és així. I jo crec que amb això no hem de ser gens autocompleents, perquè, clar, inevitablement tu pots tenir més afinitats personals, fins i tot ideològiques, amb un entrevistat o un altre, però crec que la nostra feina, un cop estem allà en directe asseguts, és. Fer la mateixa entrevista que faré a tothom, a tothom, en igualtat de condicions.

Un d'aquests talls m'ha recordat, no sé si recordeu una entrevista, ja fa molt temps de l'Andreu Buenafuente, és una altra història, perquè en aquest cas no és un líder polític, però entrevistava el Rafael Santandreu, comunicador que presentava un llibre, i comença l'entrevista traient un full de preguntes i les respostes que havia enviat el mateix Santandreu. Li va dir, és el primer entrevistador, ah, i el primer entrevistat que m'envia un full amb les preguntes i les respostes diu, sap què farem? No les farem servir com vostè entén,

no? T'havia passat a tu mai que t'enviessin ja el qüestionari fet de l'entrevista, algú que pertengués fer-ho?

No, no, però vaja d'això hi ha coses històriques, eh? Sempre s'havia dit, jo no sé si mai ningú s'ha pogut demostrar, però crec que era Jordi Pujol que dictava les entrevistes, eh? I les respostes i les preguntes A nosaltres el que no surt,

ens ha passat que ens han exigit la llista de preguntes algun famós Sí, això.

Dius, mira, anirem per aquí.

Sí, alguna vegada sí que algú et diu, però més o menys quins temes? Bé, doncs mira, els temes, no passa res, tampoc em sembla que ens trauran el títol, per potser dir el títol de periodista. Sí, hi ha una frase que és, hòstia, per on voldràs anar? Sí, exacte. Bé, però si a més a més ja ho saben. Hi ha maneres i maneres. Sí, és que ja ho saben, ja ho saben. Jo crec que ho pregunten una mica per preguntar, perquè, no, doncs mira, preguntarem de com creix la ginesta, doncs aquest hem de preguntar. Ai, senyor. On ets, Lidia, ara, per cert? Ets al Capitoli? Sí, soc al Capitoli, una mica a punt d'arribar tard a una entrevista amb el congressista Joaquín Castro, districte 20, Texas. Home, molt bé. Ha acabat de relegir, no? Ha acabat de relegir i ara ens espera aquí al seu despatx a tres quarts, d'onze. Carai, molt bé. Un moment que estic parlant amb Francesc Garriga.

Tu tens un fomo, ara, disparadíssim. Home, Joaquín Castro, mola. Prefereixes parlar d'això que no de Bascal i Broncano. No.

No, perquè pel nostre audiència és més interessant la bascalbronca. No, però els germans Castro, que no són els de Cuba, són els de Texas, també tenen història. Bé, doncs deixem la Lídia, que si no encara farà tard. Lídia, una abraçada, i la setmana que ve ja parlem d'aquest nou tram que ahir us va sortir jugant en roda de premsa. Ai, ai, ai, jo me l'imaginava,

allà a la sala oval, avorrit, saps, com un nen petit, que diu, ai, ara què faig? Va, m'escapo, ara que els papes no em veuen, i em colo a la sala de premsa.

Clar, com que la mama Susi ja no hi és, queda la cap de gabinet, no?

Exacte. Faré una entremaliadura, i a més em portaré el meu amic Dana White, que és aquest, no?, el president de la cosa de la lluita lliure, i farem unes bromes. Estem així, aquí estem.

No, no, si va estar més distret al tram i d'anar guait a la Casa Blanca que a Broncano amb Abascal. Vull dir, van fer més gràcia. Lídia, que vagi bé pel Capitoli. Vinga, una abraçada. Adéu, adéu. Bé, doncs, a veure què passa avui. Mira, hem pogut parlar amb l'entorn de David Broncano. Uh! Que anima exclusiva. Hem estat tot el sant dia perseguint això i ens arriba ara. No és ben millor ara que no quan hagi acabat el programa. És un detallet, eh? I ara podríem vendre-ho. Posa'm l'exclusiva. Aquest programa ha pogut saber que David Broncano va sortir ahir de l'entrevista i va traslladar a gent del seu entorn que sortia muy jodido. I que la idea d'avui és de construir l'entrevista. I intentar explicar què ha passat o què va passar ahir. És la idea. És la idea d'un programa que s'ha de gravar encara i, per tant, tampoc no anem més enllà, a veure si ho sentiran i ara canviaran els plans perquè ho han dit en Catalunya Ràdio. Que no seria la primera vegada que passa, això. Que no seria la primera vegada que passa. Amb la revuelta? No, amb la revuelta no. Amb tot l'humor, no? Sí. S'entén, s'entén, sí, sí. Això ens deia el Borja Terán. Per tant, bé, doncs, muy jodido va sortir David Broncano. Tampoc són declaracions explosives vist el que va passar.

Eloi, quan feu un mal programa o teniu aquesta sensació, després el revisioneu?

Jo, si és molt fluix, no.

No, si no, si realment hi ha hagut una cagada molt molt gran que de moment no m'hi he trobat, però si no, si no, no, no, tirant davant, no, i mirar a millorar, ets conscient, eh, ets conscient, eh, a vegades si les coses han fluït o no han fluït, si ha anat bé i si no ha anat bé, i t'apliques la intentar millorar, no, és el que faig, eh.

Si he sortit mai d'una entrevista seriosa, diguem-ne, enfadat o trist, I n'he tingut de tenses, però no recordo. Quina la més tensa, la pots dir? Amb Joan Oliver, quan era director general del Reus.

Que va venir al plató i tot, i déu-n'hi-do. Però que sigui tensa no és una mala entrevista, ni molt menys. No ser-ho, al contrari.

No, no, no. I després vaig sortir una mica tensionat del debat, de l'últim debat electoral, això sí, del cara a cara, font la porta. Sí.

Jo sempre tinc la sensació que les entrevistes són dels entrevistats, que a vegades els periodistes, quan ens posem molt en modo periodista, faré l'entrevista de la meva vida, li trauré els colors no sé qui, que al final cadascú té com els seus missatges molt clars i el que nosaltres pensem que potser moltes vegades és que estàs posant algú en una situació molt delicada, aquella persona està desitjant que li facis aquella pregunta, perquè al final juga en el seu camp i sempre com es compra cap a casa. Aquesta idea, alguna vegada que tenim el debat al diari, de qui entrevistes, com, ho vaig a sempre dir, és d'ells, l'entrevista, no? Encara tu faràs el millor que puguis, rebatràs, però que sempre és de l'entrevista. Aquesta és la meva sensació, que no compartida per tothom.

Bé, hem reflexionat molt sobre aquest tema, jo crec que ha estat bé, i com diu la Marta, dona per fer dues hores aquest tema. Això t'ho estic escrivint ara per WhatsApp. És que tinc molts inputs.

Però se m'ha fet molt curt, és a dir, no sé per la gent, però podria estar parlant d'aquest tema tres hores més.

I sense haver-ho vist, fins i tot, perquè en el fons no estem parlant tant de Broncano i Abascal, sinó una mica de reflexionar sobre aquestes. El final de la vida, també, eh? És la vida. La tarda és la vida i la vida passa a la tarda. Tenim una pausa, ara venim.