Lídia Heredia: "Els Estats Units estan d'un humor estrany"

I acabada de baixar d'un Uber, Lídia Heredia, bon dia, com estàs? Bon dia, què tal? Clar, l'endemà d'un 30 Minuts exitós es complica, no? Home, a veure, és que estem una mica

que no donem a l'abast d'atendre els fans.

No podíem tenir una altra rebuda que no fos aquesta, a Washington, que fos amb la Lídia Heredia, per explicar què ha de passar i per explicar una mica en quin punt estem. A l'estudi deixem saludar també Marta Montaner, Judit Pastor, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Us trobarem a faltar

una miqueta aquí també. Jo mai t'havia vist tan motivat, Garriga. És al·lucinant. Estàs a un núvol.

Estic content, estic content. No us ho negaré. Som als peus d'un edifici.

Amb la Marta Montaner, que mai havíem vist els ulls de Francesc Garriga tan brillants com avui. Has tornat amb el teu ex i és el teu somni.

Si ho vols vendre així, espero que no sigui literal.

A veure, jo què faig? Vinc seguint o com va això? Sí, tu m'acompanyes.

A veure, jo no ho he fet mai, això. Hem decidit que avui farem una passejada, Lídia, per viure una mica les sensacions, i hem decidit començar aquí, que és el Capitoli, i caminarem fins on això tindrà conseqüències directes, que serà. Què vols dir? La Casa Blanca. Ah, no, però les conseqüències seran així. Sí, però el que passi aquí acabarà derivant. Oi, és que. És que em falta l'aire, eh? Va, arrenquem com toca. Posa una mica de música, Enric, va.

Perquè, a més a més, la gent s'ha d'imaginar una ciutat, ara, amb aquests colors fantàstics de tardor, que la Lídia i el Luke, que no hi havien estat mai, moraven dient, uau, mira quins colors, mira quins colors.

Home, la tardor als Estats Units, a la costa, és especialment. Una mica més amunt, si tu vols, d'on som nosaltres, però aquí. Per mi és de les estacions més meravelloses de l'any, és de les primeres coses, jo vaig arribar un setembre del 2022, i és de les coses que a mi m'han deixat més bocabadada d'aquesta ciutat, perquè és una ciutat molt verda, i com que és molt verda, a la tardor es torna carbassa, groga, vermella, coure, tots els colors de la tardor són molt visibles des de molts llocs de la ciutat. I aquí davant del Capitoli, que davant té tot un parc adjacent ple de vegetació, doncs ja es comença a fer molt visible.

Els últims anys de Biden i l'arrencada de Trump, tot això encara estava bastant en obres, recuperant-se de la sal el propi edifici. De fet,

som a la façana que van assaltar. Sí, sí, aquestes escales. Aquí hi havia gent penjant. Aquestes escales hi ha hagut mambo. Sí, sí. I ara, en canvi,

està sensacional, això. I també tinc la sensació, no sé si és que m'he carregut una mica el discurs oficial. La beautification de Washington. Però jo veig la ciutat més neta i una mica més arreglada, i l'Ogan Circle, la estàtua està molt brillant. Encara t'agradarà això del xapat d'aurat de la nostra. A mi em sembla que això sí que es nota, no?

No, sí, realment hi ha hagut una feina de neteja de parcs, allò de passar, de treure brillo, no? A moltes estàtues. És veritat que algunes s'ha passat de brillo i de cop les ha posat daurades. No sé si t'ha donat temps en el pont que uneix el Memorial de Lincoln amb el cementiri d'Arlington. Vam passar-hi ahir i tan lluernes, aquelles estàtues. Ella ho ha aixapat tot d'or, ho ha aixapat tot d'or.

És un Cheesecake Factory, no?, que deia Obama,

una mica tot plegat. Sí, aquesta és la broma que li va fer Obama, que ja veurem, eh?, perquè Obama amb això, jo tinc la sensació que s'equivoca una mica, perquè Cheesecake Factory, que per qui no hi hagi estat mai, és un restaurant molt popular als Estats Units, no és un restaurant de luxe.

Vaig ensenyar-li la carta al Ricard Luque, que li agraden molt els pastissos de formatge. Sí. Estic obligat a portar-li a dinar un dia.

Clar, i és un restaurant que hi va amb moltes famílies. Obama no hi aniria mai, perquè. És el que dèiem sempre. L'Obama d'avui. L'Obama d'avui no hi aniria. I, en canvi, gent que potser vota Trump sí que hi va i considera que aquesta broma que li va fer, que és com si Saddam Hussein s'hagués fet. Exacte, no? Un cheesecake factory. Hagués decorat un cheesecake factory, sí. Exacte, exacte. Bueno, vaja, escolta'm, ens queden 24 hores perquè comencin aquestes eleccions, no?, una miqueta menys. Sí. Vull dir que ja. Jo tinc ganes de deixar d'especular i d'explicar una mica. Bueno, el que passi, sigui el que sigui.

Clar, dèiem, no té efecte directe en Donald Trump, però sí que tindrà efecte en el que passi dels dos últims anys del seu mandat. És a dir, que pot quedar molt tocat el president. Seguirà sent president? Seguirà sent president. No el faran fora, però potser queda reduït a tuits i decrets. Aquestes eleccions,

que potser són una mica. Desconegudes, potser pel públic que no segueix el dia a dia de la política nord-americana, són legislatives, i com dius tu, el que fan és marcar els dos últims anys de la presidència, que hi hagi a la Casa Blanca, perquè el que fan és treure-li poder legislatiu al president, si perd la cambra de representants, perdrà la majoria per poder aprovar lleis, i si perd el Senat, perdrà la capacitat d'anomenar jutges, d'anomenar fins i tot membres del seu gabinet, per tant, d'anomenar càrrecs polítics, I frenarà l'agenda, però aquest és un president francès i tu saps que tampoc ha. Tot i tenir majoria a tot el Congrés, no l'ha fet servir. Ha aprovat molt poques lleis. En canvi, ha firmat més decrets, més ordres executives, que tots els quatre últims presidents junts. Per tant, ell tira de poder executiu. Si es queda sense el Congrés, afecta els seus. Serà potser més el que puguin fer els demòcrates en contra seva.

Portar-lo a declarar per qualsevol cas de corrupció que,

home, alguna cosa trobaran. Home, comissions d'investigació, potser algú es plantejarà un nou impeachment, un nou judici polític.

Un tercer impeachment us donaria una mica de vida, no? Jo no vull tanta vida. Que esteu molt avorrits. No vull tanta vida. Pobra vida. I els nostres ulleres diran, molt bé, això aquí als Estats Units és obvi que té uns efectes, però de retruc també algun efecte pot tenir a casa nostra, no? Els aranzels també poden dependre de decisions que prenguin aquí. La guerra a l'Iran i a Ucraïna, en certa mesura, també poden dependre de mesures que es prenguin aquí.

Sí, tot i que fins ara Trump ha tirat pel dret, eh? Sí, però perquè tampoc ningú se li ha oposat. Sí, és a dir, el que es critica sobretot és que el Congrés aquests primers dos anys de Trump ha abdicat de la seva feina, no? Que és el balanç de poders, el check and balance, que en diuen aquí, no? El poder, d'alguna manera, contrarrestar el que fa el poder executiu, el poder judicial i el poder legislatiu. I aquí sembla que, sobretot, els congressistes republicans, ningú s'ha atrevit a dir-li que no a Donald Trump. Els pocs que ho han fet han sortit volant. Fins i tot de coses que fora de càmera i al darrere reconeixien que això un president no ho pot fer. I en canvi el Congrés, aquest Congrés meravellós que tenim aquí al darrere, no s'ha atrevit a fer-ho. Clar, si perd la majoria, Potser fins i tot algun congressista demòcrata d'aquests que no s'atreveix a dir-li reta deu pensar, mira, si guanyen els demòcrates. Un republicà. Ai, republicà, si guanyen els demòcrates.

No ho puc dir, però tant de bo ens ajudin a fer sortir aquest senyor

d'alguna manera. A frenar-lo, no? A frenar-lo d'alguna manera o controlar-lo, sí.

Fa dos anys, aquesta setmana que ve, aquesta setmana farà dos anys que Donald Trump va guanyar les eleccions per una majoria i el 20 de gener del 2025 el país va canviar quan va prendre possessió.

I Donald John Trump do solemnly swear.

Ara ja ens queda una mica lluny això aquella inauguració indoor perquè feia un fred que mories aquesta passejada fa dos anys al gener no l'hauríem pogut fer en tantes coses perquè estava tot tancat però després hi havia molta neu i molt fred tu diries, ara que ja tens la perspectiva de dos anys, ha canviat el país? A veure. Des que Trump torna a ser president. Mira, venim de. Per això, per això,

ara anirem cap al 30 Minuts. Venim de fer una ruta pel país. És a dir, el país està d'un humor estrany. Fins i tot aquells trampistes que no segueixen un culte. Els menys entregats. Exacte. Fins i tot els trampistes que van votar Trump perquè legítimament van pensar que els demòcrates no han fet una bona feina, el tema de la immigració i de la frontera estava descontrolat, l'economia també se'n ressenteix. És a dir, si no estàs sec del tot políticament i no estàs entregat a un culte, ens hem trobat gent que considera que Trump els ha decebut, perquè és que les promeses amb les que es va presentar diria que n'ha complert ben poques. És a dir, sí que ha tancat la frontera i l'ha tancat del tot. Però a quin cost, clar. Mira, el tancament de la frontera no crec que hi hagi tanta gent que s'hi oposi. Ni republicans ni demòcrates. El que ha deixat a tothom.

Mira, un bus turístic. Hello, hello. No hi ha gaire gent, eh? Temporada baixa, em sembla.

És a dir, el de portar immigrants que no tenen cap antecedent penal, no? Això, això. Ens deia un pastor a Marilo, Texas, no? Escolta'm, ningú suposa que tu treguis un criminal de la comunitat i l'expulsis. La gent el que suposa és que sigui la seva dona de fer feines, el seu jardiner. El que porta 30 anys pagant impostos. Exacte, i que estan treballant aquí. Per tant, jo crec que fins i tot ells consideren que el Trump d'aquest segon mandat, tan centrat en ell mateix, tan obsessionat en construir-se monuments, en posar els noms, no sé si t'hi has fixat, ara ja no hi és, però allà, allà, que és el Departament de Treball, hi ha una foto, és que no la veig, hi ha una foto de Donald Trump penjat a la façana, al Departament de Justícia, al de Justícia també. Una foto de Trump, una mica Corea del Nord. Exacte, és que tens la sensació que estàs en un país que no és la primera democràcia del món. I jo crec que això sí que es nota. Fins i tot en els seus votants, fins i tot és massa per ells. S'ha passat. I després la corrupció, que és un element que fa setmanes no estava a les enquestes. I ha començat a aparèixer, no? Com un problema. Aquesta cosa que fa Donald Trump que monetitza la Casa Blanca, no? 100%. I que qualsevol cosa que tu vulguis és caixa cobre. Voldràs un tracte de no sé què? Mira, compra'm unes criptomonedes. Regala'm un avió, Qatar. Fes-me un documental sobre Melania Trump, Amazon, no?

Per benefici seu, no només del país, que dius, mira, si us va pel país. És que ell ho barreja tot. El país és ja ell, una mica. Exacte, exacte. Escolta'm, 18,5% d'audiències, 320.000 espectadors. Estaves una mica nerviosa ahir? Jo del tot. No? Perquè aquest 30 minuts que es va emetre ahir ha fet unes xifres que no són de 30 minuts normal. Estem contents.

Són de 30 minuts molt bo. Escolta, mira, fer un 30 minuts, que és una cosa que jo no havia fet mai, l'equip amb el Guillem i l'Emili que l'hem fet tampoc, a mi m'imposa i em continua imposant i em sento una mica que m'he posat en un terreny que no és ben bé el meu i això ja et posa com una mica nerviós i a més jo tinc molt respecte per tots els companys que porten molts 30 minuts a les espatlles i posar-me en el seu terreny a mi em feia com angúnia. Mira, si ha sortit bé i la gent se l'ha mirat i l'ha trobat interessant, doncs no podem fer res més que estar contents i agraïts.

Estem fent aquestes passejades amb la Lídia, tenim al darrere el Capitol i anem avançant en una d'aquestes reflecting pools que tant li agraden a Trump. Trump és un personatge que, al mateix documental, ho expliqueu, genera amor.

Odi. No suporto el que està passant.

Ho diu el president. A ell i al que fa. És el pitjor de l'espècie humana. M'encanta el president Trump.

Era un home de negocis, o sigui que sap arribar a acords.

No cobra pel que fa. I ell i la seva família reben amenaces de mort i coses horribles. Però continua desprenent amor i llum. I nosaltres li donem suport.

És a dir, sentint aquests talls junts aquí, és gairebé difícil d'imaginar que parlen de la mateixa persona. Algú que fa tanta por i tanta, no sé, veneració.

La Tracy, la Sani i en James. Jo me'l sé de memòria, ja. Tots els personatges. Els vam conèixer a Springfield i Springfield, Illinois, que es considera una mica la casa d'Abraham Lincoln, justament. I va fer gràcia això que dius. Aquest contrast. Que és una mica el que resumeix aquesta polarització que Trump, que no és nou en aquest país, però que Trump l'ha portat a extrems, que et sembla impossible que hi hagi res al mig. I en canvi, a mi una de les coses que també em va reconciliar una mica en el país és que a vegades per la tele o pels mitjans també, el més llaminé és el més extrem. I vam trobar bastant terme mig. Avui dia això és notícia. I aquestes declaracions representen els dos extrems, però després hi ha molta gent al mig que mira de sobreviure, de fer el seu dia a dia i d'alguna manera tirar endavant. I això crec que el 30 Minuts també ho reflecteix.

I l'orgull dels nord-americans que també està una mica en qüestió.

Estem molt millor que altres països, diria. Sí que tenim les nostres imperfeccions. Ara mateix hi ha molta tensió amb els agents d'immigració i això provoca molts problemes. I després, l'economia. El mercat de treball no està gaire bé. Vivim una època molt volàtil. Però a mesura que arribin les noves generacions, les coses canviaran. Estic esperançat. El país està trencat. Tot té a veure amb la feina.

Ve molts contrastos, al final, en aquest país. Gent esperançada, gent preocupada, gent que ho veu tot perdut. Una mica, també, no sé si hem de prendre la nota, del que està passant aquí i ha passat aquí. Però normalment el que passa als Estats Units després arriba, no sé, amb 5-10 anys de retard a Catalunya.

Sí, però ells tenen un avantatge, que tenen un sentit d'orgull de país i de patriotisme que jo no sé si nosaltres. No el tenim nosaltres? A mi no m'ho sembla. I això, que des d'un punt de vista europeu ens aclapara, perquè els veus tan confiats d'ells mateixos, tan segurs, que a més a més ho mamen a l'escola, que ells creixen. Pensant, creyent, que són els millors. I més enllà de que ho siguin en moltes coses, quan t'ho creus una mica com. Automàticament ho ets, no? I això jo trobo que nosaltres ens observem des de la perplexitat i a vegades des de la incomprensió, perquè hi ha dies que et fan enveja i dius, escolta, que fàcil és ser americà, et penses que ets el millor i avall, però hi ha dies que també dius, però i quina ingenuïtat, no? I quina. A mi em crea moltes vegades aquest doble sentiment, però ells aquest orgull, tot i que està potser un pèl ferit, i ells veuen que alguna cosa els passa i que alguna fibra s'ha tancat, el tenen, aquest optimisme, aquest ens en sortirem perquè sempre ens n'hem sortit, I aquesta és una frase que Donald Trump li va dir un dia a Tucker Carlson, a l'ex periodista de la Fox, que és molt amic seu i que hi té molta confiança. O era. O era, però el visita a la Casa Blanca, i una vegada que ell li va dir, escolta, aquesta guerra amb l'Iran és un error i tal, però per què t'hi has posat? I Trump li va dir. Ens en sortirem. I ell li va dir, però per què? I diu, perquè sempre ens en sortim. I aquesta és una frase que resumeix bastant. No, com era? There is nothing beyond our capacity. Exacte, tenen aquesta cosa de, és que nosaltres ho podrem tot. Escolta, portes un paper aquí als dits? Sí, home, a veure, és que jo. Ah, no em diguis que és el que em penso. T'he portat la targeta de crèdit. Per fi, una targeta de crèdit. Hi ha fondos aquí o no?

Algun n'hi hauria d'haver. Sobretot hi ha aquí el cashback, 3%. No està mal. Et torna el 3% de les compres, això és fantàstic. Tu no has arribat allà encara, eh? No, i no facis parlar dels bancs de casa nostra. Què t'ha passat? No, han passat, doncs, que aquí et donen millors condicions. A veure. En general. En general. Vaja, que tampoc és que es perd bancari, eh? El capitalisme ha estat pur etat. Em foten la tarda en l'aire a vegades. Marta, escolta'm, tu tens una tarda en l'aire avui també, no? Vols que t'ho expliqui? Fé una cosa, fè una cosa. Podem fer una pausa, que hem de creuar un carrer una mica complicat. Farem una pausa i et quedes a fer la tarda en l'aire, que potser et connecta una mica amb una cosa que està a punt de passar, Lídia. La tarda en l'aire? Sí, amb la Marta.

M'agrada, el títol ja m'agrada. No acaba de ser oient, potser, la Lídia, no passa res.

T'ho perdonem. La Lídia està treballant a aquella hora. Es connecta per entrar amb nosaltres i segueix fent tenes. No, però el títol, ja m'agrada el títol. Doncs fem una pausa i la Marta ens explica qui li ha fotut la tarda en l'aire. Ara venim.