Lidón Gasull: "S'està blanquejant la permanència de les pantalles a l'aula per un tema burocràtic"

Ja avui ha aparegut el debat a les aules, un debat que és recurrent al d'ús de les pantalles a l'escola. Ara fa tres anys, l'aleshores conseller d'Educació, Enric Cambrai, anunciava un pla de digitalització per a les escoles. Ordinadors, projectors i pissarres digitals per valor de més de 200 milions d'euros.

Que garanteixi l'accés tecnològic per a tots els nens i totes les nenes, visquin on visquin, i tinguin els orígens socials i familiars que tinguin. És una estratègia inclusiva. És una estratègia d'igualtat d'oportunitats i és una estratègia d'equitat.

Això era l'any 2022, però ara fa poc més d'un any l'actual consellera d'Educació, Esther Niubó, feia marxa enrere i anunciava que hi hauria una retirada progressiva de la tecnologia a les aules.

Volem que es deixin d'anar utilitzant aquestes tauletes en aquesta etapa, anar reduint progressivament el nombre de pissarres digitals a les aules dels més petits i reubicar-les, aprofitar aquests dispositius en altres espais.

I la novetat d'avui és que l'educació finalment no retirarà les pissarres digitals de les aules d'infantil. Expliquem-ho bé, Oriol Pujadó, bona nit. Què tal, bona nit.

Què és el que ha passat, Oriol? Doncs que tot i que el departament sí que té aquesta intenció que recendíem de la consellera d'eliminar aquests recursos digitals de les aules d'infantil de manera progressiva, la compra d'aquestes pissarres es va fer amb fons europeus. I el contracte no permet canviar d'ubicació a les pantalles. Educació ha hagut d'actualitzar el pla de digitalització amb una nova guia que ja es pot consultar des d'avui al web de la Conselleria. El document es titula Les pissarres educatives a l'educació infantil i planteja un model d'ús pedagògic, diu, restringit i segur. La Guia assegura que la pissarra digital no ha de ser una pantalla d'ús permanent i que només s'ha d'utilitzar quan aporti valor a l'activitat educativa compartida. L'objectiu és que l'aula s'afavoreixi la conversa, el llenguatge oral, l'observació conjunta, la creativitat, l'escolta, els projectes col·laboratius i la construcció, diuen, compartida del coneixement.

Doncs volem saber també com ho veuen des de l'Associació Federada de Famílies d'Alumnes de Catalunya, la seva directora, la directora de la FAQ és la Lidon Gasull. Lidon, bona nit. Hola, bona nit. Què us sembla d'entrar d'aquestes explicacions del departament davant d'aquest anar una mica endavant i enrere amb el procés de digitalització a les aules?

Bé, em sembla. Al final s'ha pres una decisió no tant pensant en què és el millor per als infants en aquesta etapa educativa, sinó. Obligats per una condició que imposen els fons europeus. I per tant, bé, creiem que si fa dos anys quan es va prendre aquesta decisió i es va fer amb un grup d'experts on es va decidir que s'havien de retirar aquestes pantalles, clar, estem dos anys després, estem intentant blanquejar la seva permanència per. Un tema clarament burocràtic. Per tant, nosaltres estem una mica acabant d'assimilar això. Tampoc sabem molt bé quin control realment hi haurà. Si finalment la pissarra digital s'utilitza només amb finalitats molt concretes i pedagògiques i que no afecten l'infant ni el seu aprenentatge, doncs bé, hem de confiar, però la realitat és que es va prendre una decisió amb experts. De retirar-les de les aules de I3, I4 i I5. Per tant, no acabem d'entendre això. Entenem que és un tema burocràtic, d'obligacions jurídiques que se'n deriven d'un pla digital que es va implementar en el seu moment i que això sí que clarament va ser una mala decisió. Veure una mica que estem blanquejant aquesta decisió i li estem donant un ús i li estem dient pissarres educatives, o ho eren fa dos anys quan van prendre aquesta decisió amb experts, o ho segueixen sense ser. Però aquest canvi és el que també ens deixa una mica a l'expectativa de veure com acabarà tot. Hem tingut accés a la notícia i també a l'acord de govern. Veurem això com evoluciona quan tinguem més informació.

Hem arribat en punt a dos quarts d'onze. Estem parlant amb Lidon Gasull, que és la representant de les famílies d'alumnes de Catalunya, i volíem parlar amb ella també del finançament de les escoles, perquè divendres explicàvem que l'AFA de l'escola. El Turó de Nou Barris de Barcelona, ha decidit deixar de pagar les quotes voluntàries al centre. Ho fan, diuen, per denunciar la falta de finançament públic, ja que alerten que els diners que les famílies aporten per pagar sortides o material s'acaben destinant a altres necessitats de l'escola i per això han impulsat una campanya que es diu Jo no que ho pago. Recordem què explicava Oriol de la Villa, que és de l'AFA del Turó.

Des d'un principi has de saber amb què aportes aquesta quota i en teoria aquesta quota només hauria de ser per les sortides i pel material. La treva tresoreria depèn d'aquesta aportació de les famílies, això ja no és una quota voluntària, això forma part estructural del finançament de l'escola.

Des de la FAC doneu suport a aquesta iniciativa?

Sí, i tant. Des de la FAC portem molts anys denunciant la contribució econòmica de les famílies al sistema educatiu i al seu impacte, i evidentment que estem en contacte amb l'AFA Autoró i li donem tot el suport, i no només suport en la iniciativa, sinó tot aquell assessorament i acompanyament que puguem necessitar durant tot el procés, evidentment.

No sé si hi ha més escoles que s'afegeixin també a aquesta campanya, perquè ara ens deies que no és un fet aïllat el que denuncien.

No, no és un fet aïllat. De fet, la FAC el 2019 va treure un estudi. Econòmica, no per conceptes que legalment són exigibles, sinó per molts conceptes que no haurien de ser exigibles a les famílies per prestar el servei d'educació pública, era clarament generalitzat. Per tant, gran part del manteniment. Que hi ha en els centres educatius es fa gràcies a les aportacions d'aquestes famílies, que moltes vegades són aportacions directament per les famílies de forma individual a través de les quotes, però també aportacions a través de l'AFA, que moltes vegades poden cobrir temes d'infraestructura, arreglar patis, etcètera, canvi de mobiliari, etcètera. Moltes altres coses. Per tant, sí que nosaltres sabem que gairebé tots els centres educatius s'entén que la quota que paguen les famílies és obligatòria quan se sap que legalment en cap cas pot ser obligatòria i a part els resultats de l'any 2019 sortia que més del 80% de les famílies creia. Que no només eren obligatoris, sinó que se'n derivaven conseqüències si no la pagaven. Per tant, sí que sabem que és un tema generalitzat. Ara estem actualitzant aquest informe, perquè és veritat que és de 2019, per veure com està la situació a Catalunya en aquests moments. Però sí que sabem que segueix sent una pràctica molt habitual i sabem també que hi ha molt poca transparència sobre els conceptes que inclouen les quotes que paguen les famílies als centres educatius.

Clar, perquè tenim per una banda això que ens explicaves, que en teoria són voluntàries, i per l'altra, què es pot fer amb aquests diners de les quotes? En teoria, per què haurien de servir? Perquè tu ja ens dius que es fan servir per mobiliari escolar o arreglar fins i tot part d'infraestructures de l'escola, per què haurien de servir?

Sí, fins i tot també fotocòpies o altres despeses diàries del centre haurien de servir simplement pel material fungible. És a dir, aquest llapis que utilitza el nen, la llibreta que utilitza el nen, el material més bàsic, que se li diu material fungible, individual de cada nen, que sempre es pot optar per pagar la quota al centre educatiu, i el centre educatiu compra aquest material en nom de les famílies, i per tant el poden utilitzar tots els nens, es diu material socialitzat, o les famílies. De poder aportar a elles de forma individual aquest material. Aquesta és l'única exigència que se li podria fer a les famílies, el material fungible d'ús individual del nen. O de la nena. I després sí que és veritat que estan els llibres de text. La resta no s'hauria de pagar.

No sé si n'heu parlat amb el departament, si reconeixen el problema, si estan disposats a augmentar el finançament de les escoles.

Bé, nosaltres portem molts anys intentant-ho. És veritat que quan una família decideix no pagar aquesta quota i les acompanyem en tot el procés administratiu, l'administració educativa sempre rectifica, la inspecció intervé i a la família que decideix no pagar la quota. No se li exigeix més la quota, però no es prenen decisions que afectin el conjunt del sistema educatiu i que, per tant, veiem que aquestes quotes cada cop es van reduint i que realment hi ha un control perquè només cobreixin aquelles despeses de material escolar fungible que el nen o la nena utilitza al llarg del curs. Aquesta iniciativa que hauria de dur terme al Departament d'Educació no es du a terme. Entenem també que això els obligaria a prendre consciència i a prendre decisions que el pressupost que es destinen als centres ha d'augmentar, necessàriament ha d'augmentar, i suposo que això significa també augmentar el pressupost en educació i educació. I entenem que no és la prioritat del Departament d'Educació, però el que sí que sabem és que quan les famílies contribuïen. A través dels centres educatius situats en zones socioeconòmicament més benestants, les famílies feien més aportacions i al final això es tradueix en diferències. Per tant, al final, a través del copagament no estem prestant. El mateix tipus d'educació a tot arreu. I això és un tema que almenys l'educació pública no s'ho hauria de permetre.

Per acabar, us consta si hi ha més escoles que s'hagin adherit a aquesta campanya de Jo no que ho pago?

Bé, a nosaltres sí. Arriba molt interès per part de les AFA en aquesta iniciativa i se celebra molt. També és veritat que perquè una AFA es pugui sumar a una campanya necessita també que les seves famílies l'acompanyin. I és un tema complicat perquè. Perquè haver d'afrontar-se a no pagar una quota amb l'impacte que això té en els centres, perquè els centres necessiten aquestes quotes a dia d'avui per poder fer la seva activitat ordinària, doncs això és difícil i no és fàcil. Necessites arribar a un acord dintre de la comunitat, explicar molt bé en el centre educatiu que no és res personal, la direcció i cap al claustre, sinó que és una manera de fer pressió perquè el Departament d'Educació reaccioni. Per tant, això és lent, però sí que nosaltres el que estem observant és molt bona acollida per part de les AFA i de les famílies. I moltes AFA que ho estan estudiant i estan mirant de negociar amb les seves famílies per poder-se

sumar en aquesta campanya. Es Lidon Gasull, directora de l'AFA. Gràcies per acompanyar-nos aquesta nit. Una abraçada.

Una abraçada. Gràcies.