Llàgrimes i mocadors encartonats a la porta del cinema: les primeres reaccions a "La bola negra"

Bona tarda. Has estat a Nàpols? No he estat a Nàpols. Doncs ja m'has xafat. Va, posem-hi una mica de ceil, perquè avui la cosa va de sèries i de cinema.

Posis un gos aquí amb la bola negra. Doncs ha anat bé. Jo seria o un gos o Miley Cyrus. Sí. Amb la cançó que hi ha a la Wrecking Ball. Ah, sí? A veure, la bola negra eclipsa tot. Ah, sí, home. L'has vist. El dia d'avui, sí. I. I et diré que és una bona pel·lícula, però afegiré un no n'hi ha per tant. Què dixes? És un hype! Què voleu? Que us tiri pel tobogàn de l'expectació? Jo tinc les entrades perdides. Que arribeu a la sala i que després.

De fet, Toni Vall avui se l'ha carregat festivament a través d'un fil de Twitter. Jo no me la carrego.

Penso que és una bona pel·lícula, però penso que arriba molt inflada i aleshores. Ja, però llavors com expliques tan hype a Hollywood? Perquè és una pel·lícula que pot funcionar molt bé per premis. De fet, té moltes possibilitats de guanyar l'Òscar. Podria una cosa no estar discutida amb l'altra. Per tant, no està malament. No, és que no he dit pas que no estigui malament. El que dic és que sembla que hagi de ser la pel·lícula

de l'any. Va ser el mateix amb Martin Supreme, amb la del Zimote Xalamet, que també van fer un hype increïble.

A veure, un moment. És a dir, si pot guanyar Òscars, com no ha de ser la pel·lícula de l'any? Home, és que la pelicula de l'any, normalment, no veus que guanya l'Òscar? Sempre heu desinflat aquest globus. Aleix Figueres. Espera, espera, Aleix Figueres. Què tal, Garriga? La veu d'un expert. Tu, que no ets expert, hem enviat al cinema. Exacte. Vaja, ara sembla que t'estigui faltant el respecte. No, no, no, ets expert. Fins ara no soc expert. No tinc l'etiqueta. No, has anat a una de les

sessions primeres que hi havia a Barcelona. He anat a una de les primeres sessions d'aquest matí als Verdi, a Barcelona. M'he assegut allà a un quart de dotze del matí. I què t'has trobat? Jo m'he trobat. Jo m'hauria de dormir d'aquella hora. Jo també vaig a aquesta sessió. He de dir que m'he trobat amb moltíssima gent, molt de més. Sala plena. Gairebé plena, és veritat que és un dia elaborable, encara que ahir fos festiu a Barcelona. I tothom sortint amb llàgrimes als ulls. Sí, emociona, eh? De bona o de dolenta? No, no, de molt bona.

Hem escoltat alguns d'aquests titans espectadors.

M'ha agradat molt, sí, sí. Bueno, estic com consternat, no sé. M'ha tocat moltíssim i, bueno, brutal, increïble. Preciosa. S'ha de veure,

s'ha de pair després de veure-la, s'ha de pair molt i s'ha de repetir una altra vegada.

Uf, molt bé, molt bé. M'ha agradat molt. Tracta un tema amb una sensibilitat que està

molt bé i que m'ha agradat molt. Jo venia sabent que seria un bombazo, o sigui, no m'he llegit cap crítica ni bona ni dolenta, llavors jo venia com verge, no?, en aquest sentit, i m'ha anat sorprenent.

Molt bones actuacions, molt bona música, molt bona fotografia, tot ha estat impressionant. I des del cine es veu magnífic, és una obra d'art.

En tota la seva carrera, i és una pel·lícula amb un nivell molt alt.

Té un punt que fa que tots vulguem anar a buscar la història dels nostres avis, el secret dels nostres avis.

Va molt a l'humà, als sentiments, a les emocions, a les connexions personals més properes, a les contradiccions també, no? I que pot interpel·lar, jo crec, el públic de tot el món, o així més internacional, perquè al final no deixa de ser.

A veure, sentim gent emocionada. Realment, tu els hi veies llàgrimes als ulls? He de dir que hi ha un moment que a mi també se m'han entelat els ulls i que tu sorties i la gent anava amb el meu cadaret a la mà, allò arrugat, ple de mocs i de. No és d'això, no és d'això. D'allò també n'hi ha. La por puta! He de dir que això, i portaràs també al mateix lloc, ull vermell.

Sí, no, no, però jo entenc que la gent s'emocioni i tal. Per cert, jo, ara faré aquí un apunt personal, jo vaig estar un cop a la casa dels Xavis. Ah, sí? Apa! Tinc una amiga molt personal que es diu Ana Vinquerida, que és una senyora, que és una cantautora madrileña, i un dia estava a casa seva a Madrid i em va dir, vamos a ir a perquè per rebre més gent sempre es dirigeix a mi en espanyol, clar. Sí. I anirem a casa d'uns amics que es diuen los Xavis. I vam anar a los Xavis i vam anar. Em van dir que era una casa, però dins de la casa hi havia dues estacions d'AVE de lo gran que era la puta mansión de los Xavis. També les posen a tot arreu, les estacions de l'AVE. Sí, però ojo allò. Ara, que tota que també hem d'anar pel cinema al matí i tal, que també una mica de cloretil o la mània. Cloretil! I tot això. La gent surt molt, molt, amb el clínic a la mà, emocionat i tot allò.

Per tant, gent emocionada, eh? Gent emocionada, però també a l'altra banda. A veure, a l'altra banda, escoltem a l'altra banda.

La trobo molt subratllada. Una pel·lícula que tota l'estona et porta. Vol conduir el espectador perquè el espectador faci clic, i jo crec que la majoria dels espectadors faran clic, però jo no he fet clic. Diuen que té expectatives de guanyar els Oscars, i potser sí que guanyarà els Oscars, perquè els Oscars últimament els guanyen pel·lícules prou dolentes. Per tant. A les 11 del matí d'un dia de cada dia el cine estava ple, llavors hi ha alguna cosa aquí que se m'escapa. A mi sóc molt cinèfic, i a mi no em costa que els peliculs m'emocionen, però aquesta no la tornaré a veure segur. Tinc ganes d'anar-hi amb el meu fill, i al meu fill li estalviaré el via crucis.

Oh, el via crucis, eh? Ell és més fort que jo i tot. Ell ha sigut molt dur, eh? Coincideixo amb una cosa, però, del que ha dit, amb el subratllat. És una pel·lícula que subratlla que ja ho tenen això ells dos i subratllen molt bé i he de dir, aviam, deixeu-me fer una mica de pros i contres perquè sembla que me l'estic carregant i no una mica, un grau sí té un crescendo d'èpica que funciona molt bé. A favor. És a dir, hi ha un crescendo. Ells volen fer una gran èpica sobre el patiment dels homes homosexuals al llarg de la història i de la repressió que han patit. I aquest crescendo funciona bé. A favor. En contra. Hi ha un punt al mig de la pel·lícula en aquest crescendo que es desmunta una mica perquè la pel·lícula dura dues hores i 35 minuts. Alguna seqüència que igual dius un minutet aquí. Ara m'abstrec de tot el que has dit tu, eh? Però en aquestes crítiques negatives que hem vist. Creus que hi pot haver homofòbia? Sí, home, sí. No en la meva, evidentment. És una pel·lícula difícil en aquest sentit. És a dir, és una pel·lícula que és antihomòfoba i és una pel·lícula que és antifeixista. Aleshores, per aquests dos motius, reaccionarà opinions de criteri no cinematogràfic que, de fet, ja estan afectant la puntuació de la pel·lícula en webs. Hi ha molt usuari que ha votat un 1 sobre 10, d'acord? I no és una pel·lícula d'1 sobre 10, i això passa en moltes pel·lícules que tenen unes intencions, diguéssim, que tenen un discurs potent que a determinats cervells molt petitets els pot incomodar.

És que hi havia qui deia, no?, és una O de la homosexualitat, tal, i és com, bueno, és un dels temes, o sigui, no. Quin problema hi ha, no? Exactament.

Com si les pel·lícules de Fassbinder fossin, no sé, gent fent el Colom amb les mans. Exacte. O algo així. Ui, cuidao, que ara ens descobriran, bueno, gent que es posa la cardolla per darrere.

Endavant. Vinga, Xavis! No, no, i interessant la crítica que ens fa el Toni per afrontar-la com l'hem d'afrontar, anar-la a veure i. És una pel·lícula molt ambiciosa i com a pel·lícula que és molt ambiciosa té les seves debilitats. Primer d'estructura i després que el que intenta fer no és gens fàcil perquè intenta agafar l'obra de l'orca i hi ha tota una trama de la pel·lícula que agafa una obra inacabada de l'orca, concretament una obra de la qual només va escriure quatre pàgines, i la intenten acabar. Atreviment, una mica. Els hi surt bé. Al meu parer, podria sortir millor. La setmana que ve tindrem debat, perquè l'anirem a veure durant la setmana, i recomanem sèries.