Llei de nets: "L'única opció és recórrer al Constitucional"

Saludem Josep Maria Aguirre, és professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona. Professor Aguirre, bona tarda. Bona tarda. Aquest gran embolic es podrà desfer abans de les eleccions?

És una bona pregunta que a aquesta hora no té una resposta clara. Perquè certament, tant per l'afectació en el nombre de persones, unes 169.000 persones, per la dispersió d'aquestes persones en nombrosos consulats al llarg de tot el planeta, i essencialment per una manca d'informació clara sobre quin ha sigut el motiu de l'obtenció de la nacionalitat i posterior inscripció, en els centres electors a l'estranger, dificulta molt a dia d'avui saber si realment serà possible o no serà possible portar a terme aquesta distinció entre els que, com explicàveu que ara vosaltres fa un moment, van obtenir la nacionalitat en tant que descendants d'exiliats polítics o van obtenir la nacionalitat en tant que descendants d'exiliats per altres motius, com els econòmics.

Per tant, pot ser que aquestes 330.000 persones que tindrien dret a votar no puguin votar el dia 29 de novembre?

Aquesta incògnita es resoldrà en breu, perquè de fet en aquests moments i a partir d'avui s'obre a informació del conjunt de la ciutadania la consulta del CENS, tant en ajuntaments com a consulats, i això succeeix fins al 19 d'octubre. I serà en aquest termini que primer. Els responsables del CENS en els diversos consulats hauran de discriminar sobre l'origen d'aquestes inscripcions i després els eventuals afectats podran interposar recursos. El que sí que sembla clar, i així ho ha manifestat l'Advocacia General de l'Estat en aquest sentit, En aquest recurs que va interposar davant del Tribunal Suprem és que diuen que no hi ha recursos materials suficients per obtenir aquesta informació en aquest termini tan breu. I malgrat l'anterior, el Tribunal Suprem ha afirmat que són els encarregats d'aquests registres consulars els que, sota la seva responsabilitat, diu textualment, hauran de acreditar si aquests ciutadans inscrits al CERA tenen origen en una o altra via. I en funció d'això, inscriure's. L'embolica està assegurat tant per els terminis breus de tot plegat, que són els electorals, com per la manca de recursos materials, diguem, per obtenir aquesta distinció entre les dues tipologies, com sobretot per, probablement, la manca d'informació, perquè hem de recordar una cosa. En el moment en què s'obté la nacionalitat espanyola, diguem, per qualsevol de les vies possibles. És una inscripció automàtica en el cens de l'actor. Aquest cens no informa sobre l'origen de la teva nacionalitat. Es limita a identificar el subjecte que té dret a vot. El risc que vosaltres expliqueu és que efectivament el gruix d'aquestes persones, que tot i que a la dada és una mica confusa, perquè de fet el Tribunal Suprem parla d'unes 169.000 persones que haurien tingut accés a la nacionalitat per la via de la llei de memòria democràtica, i en algunes altres fonts es parla d'aquestes 300.000 persones, El risc és que aquest col·lectiu quedi sense poder exercir el dret de vot en la seva totalitat o que només una petita part d'aquest col·lectiu que presenti recursos en temps i forma tingui accés al cens.

Com que la llei és del 2022, hi ha algunes d'aquestes persones que el 2023 ja van votar i ara, en canvi, potser no ho poden fer. No se'ls està traient un dret que ja havien exercit el 2023?

D'entrada, hem de dir que tot plegat és una anomalia molt important. Primer, perquè ningú ha qüestionat la nacionalitat espanyola d'aquests ciutadans. No s'ha qüestionat, són nacionals a tots els efectes i, per tant, d'acord amb la Constitució, haurien de tenir dret a vot en aquestes eleccions o a les passades. Per tant, sí, certament, es pot donar la circumstància força paradoxal que hi haguessin ciutadans nacionalitzats. A partir de l'octubre del 22, que poguessin exercir el dret de vot en les eleccions generals de l'estiu del 23, i avui en dia se'ls negui. No és menys cert, també, que probablement es tracta d'un col·lectiu molt petit aquest. Per què? Perquè la llei i la instrucció són d'octubre del 22, i el procediment administratiu per obtenir la nacionalitat en els diversos consulats no era ràpid. Per tant, probablement és un petit col·lectiu de persones que es pot donar amb aquesta circumstància, que va tenir el dret. Vot llavors i no ho té ara. Però sigui com sigui estem parlant de l'exercici de drets fonamentals que té qualsevol ciutadà espanyol amb independència de com ha obtingut aquesta nacionalitat. Per tant, estem davant d'un supòsit greu en termes de l'exercici de drets.

I algun d'aquests que ha tingut dret de vot el 23 i que ara no pogués votar, podria presentar recurs, podria queixar-se i això afectar les eleccions o no?

Aquesta és una altra bona pregunta. Podrà algú arribar al TC en temps per plantejar un recurs? A priori, l'advocacia general de l'Estat no ho pot fer directament, perquè estem parlant de drets fonamentals i, per tant, són personalíssims i els ha de defensar i exercir qui els té, per tant, qualsevol dels ciutadans afectats. Ho podria fer la Fiscalia, ho poden fer qualsevol d'aquests ciutadans que es vegin afectats per la resolució del Tribunal Suprem, compareixent davant del Tribunal Suprem i en aquesta causa que hi ha oberta, en què s'està qüestionant la legalitat d'aquesta instrucció, per posteriorment. Hi ha una darrera via que no cal descartar. El procediment electoral. Que entre el 12 i el 19 també es poden interposar reclamacions, que posteriorment aquestes reclamacions són resoltes per l'oficina del Cens electoral en un termini de tres dies, que s'exposarà aquesta resolució del Cens i que a partir de llavors hi ha cinc dies per interposar contenciós administratiu i cinc dies més per resoldre aquests contenciosos administratius. ¿Què pot succeir? Que algun d'aquests ciutadans utilitzi aquesta via. Interposo un recurs contra la Constitució d'aquest sens perquè no se'm permet el dret de vot i finalitzat amb una sentència de contenció, que probablement dirà que no li puc donar aquest dret perquè hi ha una mesura cautelar que suspèn, contra que aquesta sentència s'interposi un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional exigint l'exercici d'aquest dret. El gran risc, tenint en compte que en aquest cas no hi ha un procediment específic, pot anar a la cua general dels recursos d'empara, que evidentment comportaria que no estigués resolent temps i forma abans del 29 de novembre, a no ser que se l'hagués en el propi recurs l'urgència d'adoptar algun tipus de mesura cautelar, com per exemple l'aixecament de les cautelars per part del conseller. Institucional a fi i efecte de no vulnerar drets fonamentals. Home, la batalla jurídica està servida, la veurem en els propers dies, veurem quines accions exerceix, sigui l'advocacia, la fiscalia o qualsevol dels afectats, i mitjançant quines vies es pot arribar al Tribunal Constitucional que en qualsevol dels casos estic segur que acabarà resolent sobre aquest tema. La gran pregunta és si resoldrà temps abans de les eleccions del 29-N o no.

Doncs veurem què és el que passa. Josep Maria Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, gràcies per acompanyar-nos i bona tarda.

A vosaltres, que tingueu molt bona tarda.