Lleida i Barcelona acullen el 12è Congrés Mundial d'Infraestructures Verdes

Del 27 al 30 d'octubre arriba per primera vegada a Catalunya el Congrés Mundial d'Infraestructures Verdes. És la dotzena edició d'aquesta trobada que impulsa la Xarxa Mundial d'Infraestructura Verda. Sempre amb activitats i ponències que posen el focus de la resiliència climàtica en el verd que s'integra als edificis i als àmbits urbans en general, afavorint el confort tèrmic, la qualitat de l'aire, el reaprofitament dels recursos hídrics i la biodiversitat de les ciutats.

Principalment, el simposi aborda les innovacions tecnològiques en matèria de cobertes verdes, façanes vegetals, jardins i horts urbans. Serà entre Lleida i Barcelona, amb ponències i exposicions al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, al Parc del Fòrum, visites tècniques a cobertes verdes, façanes vegetades i horts urbans a Barcelona i una jornada de recerca a la Universitat de Lleida.

De tot plegat, conversem amb l'enginyer agrònom i arquitecte Gabriel Pérez, que és un dels principals impulsors d'aquesta edició del Congrés, l'arquitecte Ignasi Pérez Arnal, que ha estat designat com a director del Congrés, i l'enginyera industrial Lídia Calvo, fundadora d'Eix Verde, empresa especialitzada en cobertes verdes des de l'any 2016, principalment a la regió metropolitana de Barcelona. Salutacions, Lídia. Hola, bon dia, Pep Luis, com estàs? Molt bé, gràcies, és un plaer estar aquí amb vosaltres.

Perspectiva. L'arquitectura a Catalunya Ràdio.

La Lídia Calvo és enginyera industrial per la UPC des de l'any 1998 i Máster en Business Administration des de l'any 2003 per la Universitat de Sant Diego de Califòrnia. Ella té una àmplia experiència en el sector corporatiu, també en el sector de la cooperació internacional i el 2016 s'estableix com a fundadora i empresària d'Eix Verde. 10 anys després i sota la seva supervisió, Eix Verde ha dissenyat 55 projectes de cobertes verdes n'ha executat uns 75 i en té 35 en manteniment anual, afegint més de 20.000 metres quadrats de verd a zones urbanes i estalviant més de 195 tones de CO2. També ha format part de diversos estudis científics amb la Universitat Politécnica de Catalunya, l'ICTA, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, i aquesta última també dintre del projecte Big4Life. Suposo que després d'aquesta experiència de deu anys té molt de sentit que aquest congrés, que ja porta unes quantes edicions, arribi a Catalunya.

Fa deu anys, aquells que adoptaven les cobertes verdes eren els innovadors, que només són un 2% de la població que podria adoptar cobertes verdes. Aquests són els adoptants primerencs. Ara jo crec que ja estem en una altra etapa de la corba d'adopció, on hi ha un 13% de la població que comença a plantejar-se a fer aquest tipus de cobertes verdes. Per això penso que el Congrés d'Infraestructura, que està enguany aquí a Barcelona, és un bon moment perquè Espanya, que anem enredarits respecte a Alemanya, Estats Units o altres països del nord d'Europa, Ara ja estem tirant de la massa crítica i probablement aquest congrés d'infraestructura verda el que farà és fer que hi hagi més gent interessada en aquest tipus d'infraestructura.

Concretament a Barcelona i ara metropolitana és on té més tirada el sector de les cobertes verdes. Tu mateixa ens comentaves fa uns dies que a Madrid, per exemple,

encara està molt verd tot això. Sí, aquí a Catalunya en especial s'ha pensat força en els últims 10 anys. Des que vam començar nosaltres, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona s'estan posant les piles en aquest tema i estan promovent polítiques de promoció d'aquest tipus d'infraestructura verda. Barcelona és un dels primers ajuntaments d'Espanya que no només va premiar concursos de cobertes verdes el 2017 i el 2019, però a més cada any està donant subvencions a la rehabilitació de cobertes que acaben amb una cobertura verda. És a dir, que estem parlant que és possible que l'Ajuntament, segons les partides que facis a la teva obra, que et subvencionin un 60% de tota la obra a casa teva. En aquest cas, són uns ajuntaments pioners. A Madrid, tot i que estan començant a venir clients des d'allà, La normativa no està tan avançada com la de Barcelona. Si hi ha algun client a Madrid que comença a plantejar-se fer una coberta verda, no sé com ho fan, però acaben parlant amb mi perquè diuen que no hi ha cap agent semblant com jo allà a Madrid. Com a agent semblant el que vull dir és que sigui una entitat que s'encarregui del disseny, de l'execució i del manteniment tota l'hora. Potser, qui sap, estem exportant alguna cosa cap allà.

Molt bé, tenim amb nosaltres també en Gabriel Pérez, que és catedràtic de l'àrea de Construccions Arquitectòniques i director del Departament d'Enginyeria Industrial d'Edificació de la Universitat de Lleida. Com estàs, Gabriel? Hola, bon dia. Ell és enginyer agrònom des de l'any 1995 i doctor en arquitectura per la Politécnica de Catalunya des de l'any 2010 al programa Energia i Medi Ambient a l'Arquitectura. La seva investigació se centra en sistemes constructius d'integració de vegetació a l'envolupant dels edificis, sobretot cobertes i també façanes verdes, jardins verticals. Ell és l'investigador principal de projectes internacionals com el Big4Life. Bé, potser l'interessant que ens podries explicar per començar, perquè ens explicaràs moltes més coses, és com comença tot això el Big4Life.

De fet, nosaltres ja fa la Universitat de Lleida que fem recerca en sistemes d'integració de vegetació en edificis des de fa més de deu anys i originalment ens vam centrar en poder mesurar els beneficis, perquè darrere de tots aquests sistemes hi ha tot un discurs de justificar per què s'ha d'invertir o s'ha d'instal·lar aquests sistemes. Llavors hi ha impactes com el tema de la captura de CO2, reducció de l'efectivitat de calor, control de la correntia urbana, suport a la biodiversitat, un munt de beneficis que al final el que no es mesura no existeix. Aleshores, ens hem focalitzat molt en aquests beneficis, ens hem adonat que és un sector. Que al final també qui dona servei és als usuaris d'aquestes cobertes, són les persones que viuen als edificis, són la gent que pot gaudir d'una natura molt propera a tu, que puges, estàs a la teua oficina, estàs amb l'ordinador, tens un mal dia i de cop i volta, en qüestió de. 30 segons estàs amb una coberta, amb plantes, hi ha ocells, hi ha papallones, hi ha la brisa, hi ha les olors. Bueno, és l'efecte biofilia. Llavors, tota aquesta part l'estàvem descuidant i aquest projecte B4Life el que vol és, justament, que aquestes persones, aquests grups d'interès, se sentin implicats en la vida útil de la coberta, en la captura d'aquests impactes, en el manteniment. No només les empreses de manteniment, que és fantàstic, perquè, de fet, al final el que estem intentant és, justament, que les empreses de manteniment, com la de la Lídia, puguin interactuar també amb persones que estan en el mateix edifici, potser treballant i que poden gaudir una estona, però també amb col·lectius que estan al voltant d'aquestes cobertes i façanes, com són escoles, universitats, que poden fer moltes tasques allà. Ara, per exemple, us explico un exemple. A Lleida tenim una de les cobertes en la qual estan implicats un centre d'EFP, els estudiants de la Universitat de Lleida, els sèniors Lleida, que són gent jubilada que ve allí i col·labora, els mateixos treballadors de l'edifici i l'empresa de manteniment. Llavors tenim cinc actors en contra d'un. Aquesta és l'essència del Big4Life. Molt bé, i sorgeix aquest congrés mundial. Va començar el 2009. Va haver una parada pel tema del Covid, però en principi cada any se va fent en un puesto diferent. Llavors s'ha fet a Toronto, a Berlín, s'ha fet a Oakland. Nosaltres el que volíem fer és un congrés nacional, sincerament, perquè a més, justament com ha explicat la Lídia, és un sector que està madurant. Que ara ja, com que ja té sentit fer algo que sigui específic d'aquest sector, i el Big4Life teníem una gran ocasió per fer-ho, però justament, bueno, se va escalar, vam contactar amb l'associació internacional, tenim una de les empreses que està dins del Consorci, que justament està l'equip directiu de l'associació internacional, i van suggerir-la poder escalar-ho i portar-ho a Barcelona.

Per tant, recordem-ho, serà entre el 27 i el 30 d'octubre, és a dir, del 27 al 29, al Centre de Conversions Internacional de Barcelona, al Fòrum, no?, I l'últim dia, el 30 d'octubre, us en aneu a la

Universitat de Lleida, no? Exacte. Aquí també hem escombrat una miqueta cap a casa, perquè ja que és la Universitat de Lleida que organitzava el congrés, el que vam fer ja dos dies, que són el 27 i el 28 d'octubre, que és un congrés convencional, amb sessions paral·leles, amb recercadors, investigadors i gent d'empresa que desenvolupa productes i conceptes que vindran a explicar les innovacions durant dos dies al fòrum, El tercer dia, que és el dia 29, farem visites tècniques a Barcelona, perquè de fet Barcelona té molt a ensenyar, hi ha projectes superxulos. I finalment el quart dia el que fem és una jornada d'innovació de recerca a la Universitat de Lleida. Llavors aquella gent, ja que venen de tot el món, que volen atensar-se a Lleida per un dia, farem allí uns workshops d'innovació de recerca en infraestructura verda.

Molt bé, tot plegat estarà dirigit pel nostre tercer convidat, l'Ignasi Pérez Arnal. Salutacions, com estàs Ignasi? Molt bé, molt content d'estar aquí. L'Ignasi Pérez Arnal és arquitecte, membre del grup de recerca de Biodigital Architecture a la Universitat Internacional de Catalunya, on va crear el Departament de Sostenibilitat en una escola d'arquitectura arreu d'Espanya per primera vegada. A més té quatre màsters, és professor en diversos programes de màster i postgrau a diversos països, Espanya, Portugal, Índia, Mèxic, Perú, i potser seria remarcable dir que va ajudar a crear la Facultat d'Arquitectura d'Algero a Sardenya, incluint la sostenibilitat com un vector fonamental. La seva investigació se centra en sistemes constructius 4.0, en l'arquitectura avançada, la digitalització, la industrialització i l'entorn ambiental, De fet, actualment dirigeix un projecte molt engrescador que es diu Atom Modular. Res més i res menys que la primera factoria per fabricar habitatges de fusta de forma industrialitzada. Però l'Ignasi Pérez és també una de les persones que més ha treballat per la introducció de la metodologia VIM a Catalunya. I bé, a banda de tot això, en els últims anys encara li ha quedat energia per assumir la direcció del Congrés Rebuild, que actualment se celebra a Madrid, però també s'havia celebrat a Barcelona, i ve d'aquí que d'aquesta experiència en la direcció de congressos t'encomanen ara la direcció d'aquest Congrés de Cobertes Verdes entre Barcelona i Lleida, no?

Bueno, has dit moltes coses, però les importants són les que el Gabriel marcava, que és de quina manera podem ajudar a la nostra societat, com a tècnics i especialistes, a viure millor. Llavors, la preocupació és de quina manera nosaltres integrem aquest verd. Llavors, hem parlat d'experiències de fora i d'experiències internacionals que són referents, d'alguna manera, i hem d'aprendre en aquest sentit. Nosaltres, amb la cultura mediterrània, sembla que estiguem molt lligats a l'espai exterior, però jo crec que hem tingut poca cura d'aquest espai exterior. Llavors, ara toca considerar com integrem això dintre de les ciutats. D'alguna manera, quan estàs parlant d'aquesta tecnologia inclosa, quan parlem del BIM, del Building Information Modeling, no hi ha un BIM for Landscaping. I ens trobem amb una dificultat en com digitalment nosaltres podem crear espais naturals, per exemple. Estem pensant sempre en l'ambient construït i no en l'espai natural que ha d'acompanyar aquest ambient construït. Llavors hi ha moltes coses pendents i aquesta és una oportunitat per poder fer un puix.

Ens comentava en Gabriel que inicialment la voluntat de portar aquest congrés a Catalunya era fer-ho en un àmbit nacional, però en canvi us esteu trobant que ja teniu ponències de tots els continents del món, no?

Bé, realment et dona una imatge del que està passant al món, no? I això portar-ho a veure de quina manera en els altres continents s'està fent aquest espai verd i com a infraestructura verda per als mateixos edificis o les ciutats o els territoris és molt interessant. Llavors és com una oportunitat poder ser espectador d'això, no?

I a més al darrere hi ha un gran interès per la banda de la Unió Europea, no? De la New European Bauhaus,

oi que sí? Sí, sí, de fet, un dels ponents que vindrà convidat és el Marco Ros, que és un eurodiputat, que justament és un dels que va crear la Unió Europea en Bauhaus. I, bé, el projecte Big4Life pertany al programa Live, que com sabeu és el programa que dona suport al medi ambient de la Unió Europea, però justament a la darrera edició va obrir una porta. Que donés suport també a l'ambient construït, per fer-lo més sostenible, per renaturalitzar-lo, etc. I, justament, la New European Backhouse és la iniciativa que promou això, que és tots junts, bonic i sostenible. És el missatge de la New European Backhouse. I va obrir la porta dins del programa LIFE a projectes. Que donessin suport a la Unió Europea en Bauhaus. I, justament, aprofitarem el Congrés perquè vinguin varios projectes més que donen suport a la Unió Europea en Bauhaus, que són lives, que estem treballant de forma coordinada perquè vinguin allí i també puguin ensenyar els seus resultats.

De fet, un projecte que es va emportar als Premis de la Unió Europea en Bauhaus, si no recordo malament, de l'any 2021, és una coberta verda de la Lídia, d'eix verd. Aquí hauria de donar

els crèdits oportuns. Sí que és cert que nosaltres vam construir aquesta coberta que es diu la coberta dels porcios en xifre i el dissenyador va ser Sergio Carretalà de l'estudi Mata Alta. És una coberta que és molt especial perquè uneix quatre edificis allà al centre de Barceloneta. Aquella manzana té deu edificis i tota la coberta dels deu edificis és contínua. De moment, quatre d'aquests edificis estan units per una coberta verda, però el futur és fer que totes les deu estiguin unides en un superjardí en format de coberta verda.

Molt bé, això ja prové d'una tradició que es va posar en marxa a Barcelona al període Colau, quan començaven a premiar. O subvencionar una coberta verda per cada districte, això ha anat evolucionant. I bé, en un present tecnològic, ja dic, parlant de Catalunya, perquè també estaria bé que poguéssim situar com estem nosaltres en aquest context on ens arriben tecnologies o notícies de maneres de fer fora d'aquí, parlàvem dels Estats Units, parlàvem d'altres països de la Unió Europea, com pot ser Alemanya o els nostres veïns, els francesos, que sempre els hem de mirar una mica de reull perquè sempre ens porten algunes telenotícies d'avantatge amb les coses, no? I potser estaria bé dibuixar en quin moment estem nosaltres, com som d'endertals, estem molt tecnificats, què ens falta?

Sí, és evident que aquí, en aquest territori, falta conscienciació ciutadana. La conscienciació ciutadana des del punt de vista mediambiental en aquest país és molt baixa i la gent no considera que està a les seves mans canviar o contribuir a un millor mediambient. Pensem que han de ser les institucions o els ajuntaments i que això no va amb ells, que són els altres qui ho han de fer. Això, els països del nord d'Europa ja fa molt de temps que estan molt conscienciats i França, que són els nostres veïns també. Fa falta molt de treball de camp per conscienciar la gent perquè entenguin aquestes solucions, que cada un ha de fer el seu granet de sorra perquè aquest món sigui més vivible en un futur proper. Conscienciació ciutadana,

però també conscienciació dels polítics, oi? I aquesta hauria de ser una de les finalitats també d'aquest congrés, no? La necessitat d'implantar les cobertes verdes als espais urbans, no? Clarament.

De fet, jo recordo un professor que vaig tenir durant el doctorat, que és l'Albert Cuchí, que és un arquitecte que coneixo perfectament. Que justament va fer un comentari que a mi se m'ha quedat gravat, que diu la sostenibilitat s'haurà d'obligar, i és així. Igual que tenim normes de circulació, perquè no som capaços d'afluixar el peu del pedal, no som capaços, com a societat, no tenim aquesta consciència per entendre que val la pena, o sigui, no, no, que val la pena, és que és necessari invertir en aquestes solucions. Llavors preferim invertir en coses, bueno, i culturalment nosaltres som així, a millor altres societats, entenen que potser no és només figurar jo, sinó contribuir al bé comú, si nosaltres som una societat que moltes vegades preferim invertir en figurar nosaltres i no invertir en el bé comú. Llavors, bé, ens gastem el millor els diners en unes coses per aparentar i resulta que darrere no volem estalviar o no volem dedicar ni un sol euro a mantenir una vegetació que l'únic que fa és fer bé dins de l'ambient urbà.

Per exemple, a França, ara mateix, si tu vols fer una obra nova i tens allà una coberta, ja per llei estàs obligat a fer un híbrid verd-panell solar, no? Sí, sí, és així.

De fet, en tema normatiu ens porten bastant avantatge, però és per aquest motiu. I és perquè al final el que vol la gent és el que al final acaba fent l'aparell polític. Llavors, si aquí no hi ha aquesta sol·licitud, no hi ha una necessitat política d'implementar incentius. Per exemple, nosaltres el que estem treballant, també de la part tècnica amb aquests projectes de recerca amb els que estem parlant, és poder monetitzar aquests impactes, que moltes vegades és superdifícil. Com monetitzem el benestar que sento jo ara quan estic al costat d'unes plantes? Després, sol·licitar un incentiu municipal que ajudi amb aquests propietaris que estan mantenint un verd que no és municipal sinó que és privat o pseudoprivat per a que es mantingui viu. Llavors, bueno, aquí és molt difícil això.

Hi ha una cosa que és molt important que és, per una banda tenim una pressió per deixar d'emetre CO2. En el 2050 Europa ha decidit ser el primer continent. Carbon neutral i per l'altra encara no disposem de la legislació idònea per això. Tenim un codi tècnic d'edificació que ha estat recentment actualitzat amb l'apartat de sostenibilitat i no comptabilitza una coberta verda i una façana verda en alellament tèrmic de l'habitatge. Llavors, això obliga a que una persona hagi de fer una doble inversió, perquè se t'obliga a un aïllament tèrmic més una part d'aïllament verd que tu vols col·locar. Jo crec que la legislació l'hauríem d'activar, i quan diu el Gabriel que no hi ha incentius per això, s'ha aconseguit tenir uns incentius que són els CAE, per exemple, els Certificats d'Estalvi Energètic, en el que es monetitza aquest estalvi de CO2. La gent compra crèdits de CO2, no? Llavors, per què no podria fer-se una operació d'aquest tipus? Sí que és bastant pervers, això, no?, també. Amb el vent, no? Sí, el que passa és que moltes vegades tu, la teva activitat, si ets conductor de camions, és bastant difícil.

Sí, però jo que respiro aquesta aire, quina culpa tinc que tu contaminis, per molt que paguis.

Exacte, i llavors de quina manera jo puc compensar? No puc compensar que surtin flors pel tub d'escapament, puc ajudar a compensar. És una manera que hem de començar a activar-nos. França, per exemple, amb qualsevol nou edifici de l'administració pública obliga a que més de la meitat sigui amb estructura. Primer es va aprovar amb fusta, tot el reste de sector de materials es va queixar i es va canviar per material biosostenible, o sigui, fusta. I llavors, això fa que canviï tota la mentalitat, perquè vol dir, m'han demanat un nou edifici, més de la meitat ha de ser de material biosostenible. Llavors, si tu no actives això, les normatives haurien d'ajudar a fer això, perquè no som conscients del benefici del verd. Jo crec que ens trobem ara amb un any magnífic perquè ha plogut molt, tenim molta neu, etcètera, però ningú s'assegura que durant els propers cinc anys no caigui ni una gota d'aigua en el nostre territori. I el tenim preparat per això?

No, ni moltes altres coses. Ara la Lídia parlava de l'altra banda de la balança, que és la conscienciació ciutadana, i a mi em ve al cap una iniciativa que va néixer a Anglaterra, a un poble molt a prop de Manchester, que la iniciativa es deia Edible Incredible, i es basava en que la gent del poble volia plantar, i ara obro un altre meló que és el dels horts urbans, que també haurien de parlar de normativa perquè no es poden fer horts urbans a Barcelona, que aquesta seria una altra. I aprofitant que tu parlaves, és que ho lligo tot, parlaves de la sequera, jo volia introduir un altre tema. La pandèmia. A veure, tant la Lídia com l'Ignasi són de Barcelona. A mi la gent de Barcelona durant aquell any 2020, abril de 2020, que ara fa justament 6 anys, estaven allà confinats. Tu, Gabriel, ets de Lleida, no? Sí, sí, de Lleida. Tu no tenies la mala sort d'estar allà, però els carbassons, les cols, havien de venir de Vià, del Berguedà, del cor de Catalunya, perquè allà a Barcelona la gent entrava a un Mercadona i semblava un supermercat de l'Havana, allò, no? No hi havia res. I aquesta seria una altra, el que tu deies de la sequera, però és que després també l'alimentació quilòmetre zero, no? Bé, aquesta Edible Incredible, que va néixer l'any 2009, molt a prop de Manchester, un petit poblet, dues senyores maries que es van trobar un cafè i van dir, anem a fer una revolució. I van començar a plantar pertot arreu. Al cementiri, a la comissaria de policia, i allò es va anar escampant, i la normativa britànica en aquests moments no permetia fer això. I els pobles, bé, els plens municipals, van començar a aprovar normatives especials fins que s'ha escampat per tot el país. Avui mires el mapa d'aquest Teddy Bowl Incredible i és que tots els pobles d'Anglaterra hi és, no? Te'n vas a París, al París Vermell. Tenim una grossetat meravellosa dissenyada per un estudi de Barcelona, com és l'arquicúbic, que és la Gossiter Gagarin-Trollot, a Ibriss-Irseny, un dels municipis de l'Esterradi, tot un ecobarri on els espais municipalitzats entre mitgeres, les semiplaces, les places, les voreres dels carrers, tot són horts urbans. I dius, com és que París permet tot això? I aquí, que tenim una àrea metropolitana de Barcelona, que bé, que a més a més ara estem en període de revisió d'aquest nou PDUM, el nou Pla de Director Urbanístic Metropolità, on tot això es podria aprofitar per donar-li una empenta, com és que tot això no ho estem preveient? Perquè, esclar, estem parlant de fa deu anys, però és que estem parlant que l'any 2036 amb aquest PDUM estarem exactament igual. No podràs plantar-te una tomaquera al terrat de casa, no?

Bé, jo aquí volia fer una aclaració, i és que sí que es poden fer horts urbans a Barcelona, però són d'autoconsum. Hi ha moltes iniciatives, algunes de les quals jo vaig començar a iniciar, però vaig aturar-me perquè veia que no era legal, és una situació il·legal amb això que en general pedum. La meva idea era fer una inversió de convertir una coberta en un hort urbà o una zona productiva a Barcelona per, no sé, fer flor tallada, safrar o produir el que jo volgués allà dalt. I amb el que jo recopilés dels ingressos, autopagaria la inversió de fer la coberta verda. Jo poso els diners, faig una cosa productiva, entrego els rendiments i pago la solució. D'això tothom se'n beneficia, però això precisament és el que està prohibit amb el PDUH. El que està prohibit és, en un territori urbà, tenir una activitat agrícola. He de ser sincera i al nou PDUH no me l'he llegit. Espero que hagin canviat aquesta petita legalitat perquè s'obririen espais perquè es generessin més cobertes verdes autofinançades. Seria qüestió que la normativa de l'administració pública permetés aquest tipus d'activitats agrícoles a dalt de les terrasses per poder-les convertir en verdes. És més, de fet, jo m'he cansat d'esperar el nou PDU i jo m'estic anant cap a la zona legal i he de dir que des de fa quatre mesos tenim la primera coberta totalment productiva a Barcelona, que és el carrer Mallorca. No és un hort, però totes les plantes que hi ha són, són aromàtiques i medicinals i tenen beneficis. Encara no sabem si traurem olis essencials o infusions. Per això és una prova pilot. Jo correré el risc que quan jo vingui a aquestes infusions o a aquests olis, que em vingui algú i em digui que això està prohibit. Qui vindrà a dir-me que això està prohibit? A partir d'aquí, hi ha una expressió en anglès que diu que el que estic fent és push the envelope, que vol dir que m'estic ficant en les zones il·legals precisament per generar polèmica i perquè se'n parli d'això i perquè a través d'aquestes polèmiques les normatives segueixin les iniciatives socials.

Sí, és el que deien que la iniciativa ciutadana, o en aquest cas empresarial, hauria de tirar de la legislació i apretar el sector polític perquè es posi el dia tot plegat. Suposo que en aquest congrés és un dels temes que inevitablement haureu d'actuar i suposo que això passa també per, bé, si hem de conscienciar la ciutadania no ha de ser a base de doctrinament, simplement la docència, per exemple, no?

Sí, sí, de fet, el primer dia, després d'aquesta keynote amb el Marco Roig, etc., hi ha tota una línia de policies, de veure com se pot implementar això, de veure també com la indústria convergeix també amb la societat, perquè les tecnologies van avançant. És possible, però moltes vegades topes amb això, amb el tema normatiu. Però és veritat que el tema normatiu és molt, molt lent. Nosaltres estem fent, des de la universitat, indagacions cap al Codi Tècnic i és com xocar amb un mur, vull dir, tal qual. Parlant amb dues de les persones que estan desenvolupant la part de salubritat i la part de sostenibilitat del Codi Tècnic. La sensació que vam agafar és, per a què hem fet aquesta reunió? I la sensació de l'altre interlocutor era, per a què no us esteu molestant? Què és el que voleu, els del Verde? Va ser una sensació així. Llavors, a nivell municipal, una cosa que sí que hem detectat és que els ajuntaments són molt complexos. Els ajuntaments grans, entre ells, es fan la guixa als departaments. I això frena moltes d'aquestes normatives. És a dir, per exemple, nosaltres hem trobat que el Departament d'Ecologia, Canvioclimàtica, no sé què, vol fer coses i el Departament de Manteniment i Infraestructures els hi frena internament. I ser d'algun ajuntament. Que ha perdut alguna licitació ja concedida, ajuts per fer cobertes verdes, que les han perdut perquè no han arribat a temps a ficar-se d'acord per tenir una memòria viable internament perquè els mateixos departaments han fet la guitxa, que això és un problema. O, per exemple, quan hem suggerit això d'un incentiu municipal. Si nosaltres te donem los impactes que está donant aquesta coberta en quant a beneficis per a la ciutat, tu podries dissenyar un incentiu municipal? Diu, això no és possible, perquè depèn de l'altre departament, que és el de Finances,

i aquí no podrem entrar mai. A més, això, per posar un símil en el món de la construcció industrialitzada, va passar que quan tu, per exemple, vols fer una fàbrica de cases, no existia un epígraf on col·locar, perquè ho ets constructor. O ets fabricant de components. Llavors no existeixes. Però existeixen els toreros i el matador i el banderillero dins dels epígrafs.

O sigui, m'estàs dient que dins d'una nau industrial vosaltres fabriqueu una casa I no hi ha un epígraf.

Teniu la mateixa categoria industrial que un fabricant de cotxes. No existeix. Llavors, bona notícia és que han sortit, es van aprovar fa dos anys, uns tres epígrafs nous de CENAES de fabricació d'habitatge industrialitzat, un amb formigó, un amb acer i un amb fusta. Llavors, qui ha promogut aquests nous epígrafs no ha sigut el Ministeri d'Hisenda i d'Economia de qui depèn, sinó ha sortit del mateix gremi, diguem així, de les associacions de construcció. Per tant, jo crec que hem d'anar una mica a aquest punt de forçar la legalitat per forçar això, perquè tampoc l'administració pública es preocupa per això. O sigui, jo crec que ens toca ser a nosaltres proactius per dir a l'administració pública que això és un problema i que s'ha de fer. Llavors, la nostra experiència ha estat que l'administració pública et demana que tu mateix redactis aquests escenaris, els donis i ells se'ls aproven. Però aquesta proactivitat no existeix. I és preocupant el que deia el Gabriel. Normalment és aquesta figura de l'interventor en els municipis que veu clarament unes coses que no es poden complir. I unes coses que s'haurien d'aprovar, que és com una llicència d'obres que per llei s'ha de donar en tres mesos, doncs és conegut que jo, en el meu Ajuntament, normalment la mitjana són entre 24 i 28 mesos. O sigui, sí que se centren en uns temes i no en els altres. Llavors, això són impediments que entre departaments. No es poden donar, o sigui, hem de canviar la paraula de funcionari públic per al de servidor públic, que s'utilitza en altres llocs, no?

Sí, una cosa important que jo crec que val la pena destacar és que en aquest sector concretament, com que està molt focalitzat en gran ciutat, perquè sembla que és com el gran remei per les grans ciutats, descuidem una mica la ciutat intermèdia, perquè al final la vida urbana és la vida urbana, vull dir, hi ha molta gent que viu a ciutats petites o pobles, i fa vida urbana i al final el teu dia a dia és la vida que tu tens, és la vida moderna que tenim i tenim necessitat aquest contacte amb la natura. Moltes vegades pots estar en una oficina i tens el camp al voltant i estàs tancat a la teva feina i no tens la possibilitat de marxar fora una hora, tens 20 minuts. Aquesta desconexió que et permet fer aquests sistemes molt propera jo crec que és l'interessant. I aquests ajuntaments sí que tenen aquesta flexibilitat per implementar coses de lo que deia la Lídia, per exemple, de dir, bueno, me voy a salir de la normativa. O poden ells mateixos com a municipi dir, no, mira, a mi m'és igual lo que facin allà, que jo posaré una norma que sí que s'implementi això. I recordo, ara us posaré un exemple molt xulo que vaig veure a Tuir, al sud de França, que vam estar amb la família, i me'n recordo que és un poble no petit, superpetit. I vam entrar al poble i de cop i volta me trobo un mur verd espectacular i hi ha quatre cotxes aparcats perquè la plaça no donava permès. Però és que aquells veïns, si haguessin fet un enjardinament horitzontal, no haguessin aparcat el cotxe allí. Llavors aquests veïns havien optat per una mitjana que els havia quedat d'aquestes lletges que cada un edifici queda a la mitjana per fer un enjardinament vertical. Mantenir l'ajornament vertical i conservar les quatre places d'aparcament a la plaça. Va ser una gran solució per a un entorn superrural, perquè era un poblet al mig de camps de vinya i de. Totalment rural.

Molt bé, doncs tots aquests temes relacionats amb normatives, malauradament, però també amb innovació tecnològica, espècies més adequades a cada regió del planeta, etcètera, seran els temes que us ocuparan en aquest congrés d'infraestructures verdes, congrés mundial. De l'any 2026, entre la Universitat de Lleida i el Centre de Conversions Internacionals de Barcelona, del 27 al 30 d'octubre, però a més a més, debats i tallers, no? Home, és que s'ha de remenar, no?

De fet, ja tenim activats tres grups de treball sobre tres temàtiques molt interessants. La primera és com la infraestructura verda es relaciona amb el món de la salut, i estem parlant, inclús, de prescripcions mèdiques vinculades al tema de l'efecte biofilia, etcètera, etcètera. I estem descobrint persones que ens estan venint al grup molt interessants. Per exemple, l'altre dia, al Revill, justament, vam contactar amb una oficina d'arquitectura que estan, justament, fent uns jardins terapèutics a l'Hospital del 12 d'octubre de Madrid i, justament, el que necessitaven era com mesurem els impactes, etcètera, etcètera. Després també la Elsa Ponset, que és la filla de Ponset, que té una fundació, Fundació Tierra, que està a Madrid i justament també estan explorant temes de connexió de la natura amb la salut. Aquesta temàtica per nosaltres és superimportant perquè l'estem abordant des de la infraestructura verda i no oblidem que l'altre interlocutor té molt a dir, que és la part de la salut i els volem aquí. L'altre tema important és com la infraestructura verda ha de contribuir a situacions de post-conflict o post-desastre. Per exemple, com ajuda la infraestructura verda a restaurar aquesta societat que ha viscut. Ucrania o la dana de València, etcètera, com la infraestructura verda contribueix. De fet, això hi ha exemples superinteressants que, després de la Segona Guerra Mundial a Berlín, se van crear tota una xarxa d'horts urbans espectaculars, que aquests horts urbans, que eren per autoabastecer-se, han acabat sent les grans parts que hi ha a la zona de Berlín. I el tercer tema és com la infraestructura verda connecta amb el sud global. És a dir, els països que estan en desenvolupament i que estan utilitzant aquestes solucions basades en la natura, com nosaltres aprenem d'ells i no imposem la infraestructura verda que s'està implementant, diguéssim, al primer món amb sistemes constructius molt avançats, etc. I com hi ha un diàleg entre aquests dos mons. Són les tres temàtiques del Congrés.

A part d'aquests tallers i coses que mencionaves tu, hi haurà visites a cobertes verdes, majoritàriament a Barcelona, algunes també a Lleida. I he d'aprofitar aquí per donar les gràcies a tots els meus clients perquè els vaig comunicar que volia obrir casa seva, que volia que la gent de tot el món vingués a veure aquestes cobertes. Aquestes cobertes són a casa de persones, a comunitats de propietaris, a edificis d'oficines. Els vaig convèncer que podien estar orgullosos de la feina feta que fem aquí, de la que altres països en podien aprendre. I és molt bona oportunitat. Malgrat que és inconvenient que vinguin 50 persones a cada teva, és una bona manera de sentir-nos orgullosos de la feina que fem aquí.

De fet, hem acabat tenint un llistat de més de 50 projectes a Barcelona, dels quals el que farem és com uns itineraris, perquè és molt difícil desplaçar la gent per Barcelona, llavors farem uns grups s'apuntaran als itineraris i llavors cada grup farà un itinerari acompanyat i així d'aquesta manera els grups són més petits i no se fa una interferència tan gran als projectes.

I si no que vagin a l'última sessió a Lleida, que és tot allà més cuqui,

més concentrat. Exacte. No, no, i a més els projectes són molt xulos. Tenim pocs, però molt xulos.

Molt bé, doncs, Lídia Calvo, fundadora d'Eix Verge. Gabriel Pérez, coordinador de Big4Life i una de les ànimes impulsores d'aquest congrés. Ignasi Pérez Arnal, director del congrés. Moltes gràcies per aquestes pinzellades, que vagi molt bé i ens veiem al Congrés. Moltes gràcies, Pep.

Moltes gràcies. Perspectiva. L'arquitectura a Catalunya Ràdio.

I was lying in bed and listening For the trumpets and the drums But couldn't hear a sound Something happened Something went wrong I went to look in the tree. But it was still on the line was shining what was the trick I wish I had a TV since the radio blackout I've been lying in bed listening for the parade that passes by every morning and I knew.

I couldn't hear a sound, I couldn't hear a sound, something happened. I wish I had a color TV. Since the radio blackout I've been lying again And listening for the parade that passes by every morning.

Cataluña Radio. Som podcast.

Cataluña Audio.