Llibres per enamorar-se, amb Marina Porras i Núria Juanico

Marina Porras, Núria Janico, molt bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda. Com esteu? Molt bé, amb ganes de recomanar més llibres. Doncs això farem, perquè amb la Marina i amb la Núria cada setmana fem una selecció de llibres amb diferents propòsits. La setmana passada ens vau recomanar drames que fan plorar. Una selecció que va ser meravellosa, però, diguem-ho tot, no apta per a persones altament sensibles. Jo, ja us ho vaig dir, em vaig apuntar les vostres recomanacions per a èpoques que m'agafin amb les emocions potser no tan a flor de pell. I, per cert, recordem que tots els dients ja poden recuperar les seccions, tornar a escoltar les recomanacions, perquè ho pensem cada setmana a la web de Catalunya Ràdio. Però, vaja, avui què porteu? No sé. M'agradaria demanar-vos alguna cosa una mica menys dramàtica, no sé si ho aconseguirem. Els d'avui jo diria que els pots començar demà mateix,

Marta, perquè és estiu, és època estiuenca, de vacances, i per tant avui parlarem de l'amor, que és un tòpic, però és que és indestriable, no?, d'aquests dies que estem vivint. O sigui, fem llibres per enamorar-se, no?

Sí, una mica per compensar els drames de la setmana passada, per triar una cosa una mica més. Però tenen molt públic els llibres dramàtics igualment. I a més, els nostres llibreters, això en xarxa que estem comentant, ja ens han dit que hi ha gent que ha anat a la llibreria a buscar-los. Una proposta d'aquestes.

De seguida repassem tots aquests llibres que heu portat, però com deies, cada setmana escoltem també les recomanacions que ens fan diferents llibreters i llibreteres del país. Avui és el torn de l'Esther Galindo, de la 2 de Viladric, de Tortosa. Això és el que ella ens recomana.

Enamorarnos de la vida. El llibre es diu Vertaigua, editat per Minúscula el 2010, escrit per Marisa Madieri. Vertaigua és un llibre que és un cant a la vida. Marisa Madieri, que mor en 58 anys, l'escriu quan ja està malalta i és un cant a la vida, un llibre amb un amor per la vida que ens enamora. És la quotidianitat portada a la literatura, parla de la seva infantesa. A Fiume parla dels estius en família a la platja, del seu exili a Trieste, i bé, jo penso que a tots us enamorarà. Una novetat que també m'ha agradat molt i que penso que serà un dels llibres que aniré recomanant al llarg de la vida és Una voz escondida. Aquesta vegada és d'una autora iraniana, la Pareinu Shaní. El llibre va sobre un nen que no parla, que decide no parlar, i que davant la pressió de tota la família sobre l'expectativa que el xiquet digui la primera paraula, es va tancant en ell mateix, li fa pànic obrir la boca i tot se solucionarà quan arribarà l'àvia i l'ajudarà. A sortir d'ell mateix i a tenir la necessitat de relacionar-se en el seu entorn i en la seva família.

Aquestes són les recomanacions de l'Esther. Ver d'aigua i una voz escondida. Són llibres per enamorar-se, però són històries romàntiques aquestes. Hi ha altres tipus d'amor, no?

Ja passa. És que podem parlar de tot. Quan es tracta d'aquest tema, el ventall és amplíssim.

I a l'Esther també li hem demanat com viu aquestes setmanes d'estiu a la seva llibreria.

Jo penso que l'estiu té de bo que la gent ben calma i li pots recomanar tranquil·lament alguna coseta perquè no té presses. Però una de les curiositats que ens fa gràcia aquí a la Viladric és que tenim molta gent de fora que ve a visitar-nos a Setmana Santa i a l'estiu i que ens felicita per la llibreria que tenim, que els encanta, i ho vivim com una en alegria, perquè ens ho diuen molt contents i realment no estem acostumats als elogis.

És cert, Marina, això? Rebeu pocs elogis?

Bueno, és que jo penso que l'estiu a la llibreria són com una mena de vacances treballant, no? Perquè en realitat és com que vius les vacances de gent amb qui això té relació i tal, i que només van de visita de vacances, i això és bonic, sí.

És un turisme de llibreries, no? Sí, totalment. Que, a més a més, no és un únic cop a l'any, sinó que es va fidelitzant una clientela d'estiu que saps que quan arribi juliol-agost els tornaràs a tenir cap aquí. És fantàstic.

Sí, és que és molt xulo, turisme de llibreries. La gent que ens agraden així els llibres, sempre que anem a algun lloc nou, penses, a veure.

Sí, quan aneu de vacances vosaltres a algun poble, fins i tot a l'estranger, aneu sempre a buscar una llibreria? Jo sí, sempre sí, sí. Sí, jo també. Només per curiositat, eh? A vegades I allà, encara que no compreu res, no? Feu una ullada i com. En què us hi fixeu, quan aneu a altres llibreries?

Bé, a més és que les tenim, la Marina segurament, amb Conter de Drigurà, però les tenim molt romantitzades. Llavors hi ha aquesta sensació que quan entres a una llibreria estàs com en una mena d'oasi, estàs com a casa i que t'ajuda a connectar si estàs en un país molt diferent amb aquesta sensació que et dona molt de benestar.

Sí, i a més que t'explica moltes coses sobre el lloc on ets, que si no el coneixes així, entres a una llibreria, veus quins llibres hi ha en comú, quins llibres a Catalunya trobes igual, quins no, com ho tenen exposat, quines coses destaquen, quines no, i sempre fa molta curiositat de veure. O sigui que és una manera també de conèixer el lloc on vas a través

dels llibres i de les teves llibreries. Sí, sí, sí. Marina, què comencem aquesta setmana? Què ens proposes?

Doncs avui si parlem d'històries d'amor jo us porto la història d'amor, una història d'amor fundacional perquè anem cap a l'aventura de Tristany i Isolda, un llibre que publica en aquesta col·lecció de clàssics medievals. De l'editorial Calcarrer, i aquesta és una edició feta i introduïda per la Lola Badia, que és una gran medievalista. I, bàsicament, aquesta és la història de Tristany i Solda, que són un cavaller i una reina que s'enamoren perquè prenen una poció, hi ha tot d'elements màgics, i li porten un cabell, prenen una poció. I comencen un amor adulte, perquè ella és una reina que està casada, que els porta a tots dos, no és cap espòiler perquè és molt conegut, a la mort. Llavors, aquesta història és com el primer gran amor romàntic europeu, perquè aquí hi ha com per primera vegada la idea que l'amor és superior a la llei, superior al matrimoni, superior fins i tot a la raó, de totes les bogeries que fem per amor. I llavors aquesta versió m'interessa especialment perquè sempre s'ha agafat de punt de partida, en versions anteriors, una que només explica la història d'amor, que és la que va fer servir, per exemple, Wagner per fer la seva obra mítica i és una versió molt romàntica. I aquí, en canvi, la Lola va dir el que ha fet és agafar tota la història. I es converteix aquest llibre, havent-lo llegit de nou, en un llibre d'aventures, que jo recomano perquè és una gran història d'amor, però és que alhora és molt trepidant i molt divertit de llegir. A més, com sempre, en tots els clàssics medievals, batalles, lluites, sang, espases, o sigui, com sexe furtiu, màgia I t'ho passes molt bé llegint-lo, per tant, jo realment ho recomano, que és aquesta cosa de l'essència de les històries medievals, que està molt ben reflectida aquí.

I encara funcionen aquestes històries medievals després de més de mil anys?

Sí, de fet, a la llibreria, com que cal que republiquen moltes obres del cicle artúric, dels cavallers de la taula rodona i tal, i alguns cops ho hem fet en clubs de lectura, i clar, la gent s'ho passa molt bé perquè és com tornar a una novel·la d'aventures d'essència. I clar, és molt divertit, la veritat és que sí.

Ara, pot ser que alguna gent estigui pensant, ostres, literatura medieval, a mi això se'm fa una mica feixuc.

Ho entenc, però no té cap sentit, perquè és més clar, més net i una prosa més directa que moltes novel·les contemporànies. O sigui, és que hi entres i estàs entenent tot perfectament el que està passant i totes les rocambolesques aventures.

I seria una bona opció per endinsar-se, per als que no ho han fet encara en aquesta literatura medieval, l'aventura de

Tristany i Isolda, Jo crec que sí, crec que sí, perquè és una entrada allò, a més amb una cosa que sempre passa amb el cicle artúric, que és que tu coneixes coses, amb literatura medieval, tu coneixes coses de referents, no? El rei Artur, escabelles de la taula rodona, Tristany i Solda, i llavors, clar, vas a les fonts originals que en realitat no vas net sense res, sinó que vas amb una vaga idea, potser, i llavors aquí t'expliquen la història de veritat. I sí, sí, és que és molt divertit.

A més, és molt interessant també veure com després s'ha anat reproduint aquesta història en altres O sigui, un amor prohibit que acaba en tragèdia, el podríem citar milers i milers i milers, però anar a la Fundació, com deia la Marina, és potser clau per veure després tot el que ha configurat la nostra cultura. Totalment. Ana, l'Origen, recomanació apuntada. Núria, tu què ens portes? Jo vaig a un canvi radicalment diferent, no estem a l'època medieval, em situo al present. Us he portat el llibre Històries de fantasmes de la Siri Husbeth, publicat per Edicions 62 amb traducció del Jordi Martín Lloret. Segurament haureu sentit parlar d'aquest llibre perquè la Siri va venir al juny a presentar-lo. Però si es tracta de buscar llibres d'històries per enamorar-se, no podem no parlar d'aquest. D'entrada perquè quan feia la selecció pensava, està bé portar un llibre d'una història que és real. Ella parla de la seva història d'amor amb el seu marit, aquí no hi ha ficció, per tant, és un amor real que existeix, que és preciós i que ha passat, i això ens encomana potser una mica la cosa aquesta de dir, ens pot passar també a nosaltres, no? Com bé sabeu, el marit de Stevie Hussbeth, l'escriptor nord-americà Paul Auster, va morir fa dos anys de càncer de pulmó i llavors després ella, davant d'aquesta tragèdia, va fer una mica el que fan els escriptors davant de l'abisme, que és posar-se a escriure, d'entrada una mica per passar el dol, per deixar escrit tot aquest dolor que estava sentint, fins i tot un dolor físic. Ella explica que al principi no es podia aixecar del llit, que li feia mal al cos, Però a partir d'aquí el llibre no és un relat sobre les seves pròpies ferides, sinó que es va transformant en la seva història d'amor. Ells van estar 43 anys junts, aviat s'ha dit, també us diré, perquè quatre dècades, i llavors el que fa és escriure repassant tota la història de mort i en comptes de fer-ho de forma cronològica ho fa com funciona la memòria, és a dir, abatzegades. Els records que li vénen ell els bolca. Això s'articula al voltant també d'aquest dol i anem veient aquí com es construeix una història de mort i també una història de pèrdua, perquè el matrimoni s'ha desfet per culpa de la mort. És molt interessant, és molt bonic, perquè és una història extremadament íntima, que veiem que hi ha moltíssima veritat, que aquí això fa posar la pell de gallina, no? Veure com dues persones es van estimar tant, i es van estimar molt sobretot davant d'anys bastant difícils, perquè l'última etapa del Pol Auster, la Siri Husbeth la descriu com els anys horribles, va haver-hi la malaltia, va haver-hi la mort del fill que tenia. És que ells tenen una

història familiar una mica tràgica, no? Vull dir, crec que se'ls va morir una neta, no? Després també el seu fill. Vull dir que allà hi ha molt de dolor.

Sí, una mica abans que li diagnostiquessin la malaltia a Paul Auster, el fill que tenia amb l'escriptora Lydia Davis d'un matrimoni anterior, va morir de suïcidi i abans havia mort també la neta de Paul Auster, que era filla d'aquest noi, que va morir amb dos anys d'edat. Per tant, sí, sí, una tragèdia rere una altra que acaba desembocant en el càncer i després en la mort de l'escriptor. Però no és un llibre melodramàtic, no és un llibre. T'anava a dir, perquè si no.

L'haguéssiu recomanat la setmana passada quan vam fer drames per plorar, eh? Val, no? Que avui són llibres per enamorar-nos. Amb aquest ho trobarem, això.

Trobareu una història d'amor molt ben construïda, molt interessant, i a més a més, també amb la franquesa dels alts i baixos. És a dir, és una història que ella t'explica que no tot va ser flors i violes, però que les coses van funcionar. Per què? Perquè, per exemple, explica que va haver-hi un moment que ells dos es van separar i el Paul Auster va decidir tornar amb la seva primera dona, quan el fill era molt petit, i ella bàsicament el que va fer va ser enviar-li dues cartes, només, en què no li deia ni estic molt dolguda, no hi havia gens de ressentiment, gens de ràbia per aquesta separació, pel fet que ell hagués decidit tornar amb la seva exdona, sinó que simplement li deia, et trobo a faltar, t'estimo, t'espero aquí. I el va convèncer, i ell va tornar al cap de 10 dies, ell va tornar a fer les maletes i va tornar amb la Siri.

Se m'ha posat la pell a gallina, a mi, amb aquesta història, perquè a més, clar, és que és la història real d'aquests. Ara, que estrany, no?

Jo tinc moltes ganes de. Sí, sí, sí, aquí. Tot i que no ho veus clar, Marina, eh? Però, no, és que jo tinc moltes ganes de llegir aquest llibre, però sí que és veritat que, clar, com que la història és tan bèstia, em feia com una mica d'impressió, i el tinc allà com de pendent, perquè a més això que saps que és una història real, però sí, sí, tinc ganes de veure com. Com ho explica ella? Perquè també és això, que sempre és molt interessant el que deia la Núria, quan els escriptors fan aquesta reflexió de, això, com s'ha parat la vida i la literatura, el que he vist del que escric, no? Però sí, ara aquesta història no la sabia. Ens hem quedat totes dues al·lucinant, eh?

I n'hi ha unes quantes, eh? Al final, també m'ha agradat molt, i crec que és molt recomanable, perquè parla de deixar, o de dir adeu a la idea de parella. És a dir, és un comiat al seu nosaltres. Ells eren la Siri i en Pol, en Pol i la Siri, i en aquest llibre ella tanca el que seria aquesta etapa. És a dir, deixem de ser nosaltres, ara soc jo amb els meus records. Aleshores, això trobo que és una reflexió molt interessant, molt bonica i feta amb molta serenitat. Ja, ja, que és el que sembla més. Haver de renunciar al que tu havies projectat en un futur.

¿I els recomanaries aquest llibre a qui no hagi llegit res de Siri Husbeth ni tampoc de Paul Auster? Sí, sí, sí.

Jo crec que és una bona entrada, és una entrada diferent a la seva literatura. També tenim, no ho he dit abans, hi ha algunes cartes del Paul Auster intercalades que va fer adreçades al seu net, al fill de la Sophie Auster que tenen en comú amb Siri Husbeth, que era un nen que ha anat de néixer de mesos quan Paul Auster va morir i ell va escriure-li set cartes una mica deixant-li un petit llegat de qui eren, dels seus orígens. Per tant, a qui li agradi, a qui sigui fan de Paul Auster, hi trobarà aquest trosset de l'escriptor. I qui no conegui cap dels dos, també és una molt bona porta d'entrada per després endinsar-se en l'obra de tots dos, que és monumental i que en tenim per anys i anys. Marina, el teu torn. Quina és la teva segona recomanació?

Doncs anem cap a un clàssic de la literatura francesa, un senyor que a mi m'agrada gairebé tot, sempre tot el que fa, que és Honoré de Balzac, o sigui, tampoc no soc molt original, perquè per algo és un dels escriptors més importants del segle XIX, però és que jo us recomano avui un petit. Conta, en realitat, petita novel·la que es diu Una dona abandonada i que està publicat a la col·lecció de petits plaers de Viena. I a mi sempre em passa que sempre hi trobo alguna cosa interessant en Balzac. Aquí ell, que és el pare del realisme, està molt interessat en explicar com funcionava la societat, els seus mecanismes. Els contrastos entre la vida a la gran ciutat i la vida a províncies. Llavors, aquí agafa un lloc i fa com una mena de radiografia moral a partir dels personatges. Aquí es fixa en un poble de províncies, els seus llibres sempre són pobles avorrits, on no passa mai res i llavors hi fa arribar un noi de jove de la gran ciutat que per alguna cosa ha hagut d'anar a viure a províncies, que també és un tema recurrent a la seva literatura. Però llavors, quan aquest noi arriba al poble, es troba que hi ha l'existència i la història d'una senyora que està retirada en una mansió, en un gran casalot, perquè la persegueix l'estigma d'haver-se casat malament i d'haver tingut una aventura amorosa que ha acabat fatal. Llavors ella és estigmatitzada, és repudiada, està aïllada en aquesta casa i llavors a ell li agafa tanta curiositat que la va conèixer i la va veure sense esperar-se el que li passarà, que és que ell hi va com una mena d'entreteniment i s'acaba com mig enamorat, d'acord? Després que ella ho posi molta resistència perquè diu no vull. Que em torni a passar el mateix, no? Llavors, clar, sembla que hagi de començar una història d'amor molt bonica quan els dos han trencat totes les barreres, però, com sempre amb aquestes històries i com sempre amb el Zach, la cosa no acaba d'anar bé, la veritat. O sigui, història d'amor o una mica de desamor, Marina? Sí, les dues coses, però és que és una. És una bona reflexió sobre què vol dir enamorar-se, si enamorar-se mai és un acte absolutament, doncs això, d'abandonar-se sense pensar en les conseqüències, per això el títol, no? Una dona abandonada, en realitat, en els dos significats de la paraula, i penses en realitat en quan es trenca un amor, no? Qui està abandonant aquí? És molt interessant.

I diries que és un bon digues, digues, no m'has de dir, Núria. No, que anava a dir que m'agrada que sigui ella la que digui que no, que normalment passa al revés, que és una mica capgirar els rols de gènere. En aquest cas.

Sí, al principi, però que també sempre passen les històries d'amor, ella diu que no, però llavors, clar, en algun moment abaixa la guardia i diguéssim que aquí és on les coses es comencen a torçar. Sí, sí, sí, sí. ¿I diries que és un bon Balzac per iniciar-se en la seva literatura? Sí, perquè és un relat molt breu que ja posa en circulació com els seus grans temes, que és sempre explicar el lloc on viuen els personatges, fer lligar els personatges amb el lloc d'on són, i alhora aquesta cosa psicologista tant de Balzac no d'explicar què passa per dintre el cervell de la gent. Molt bé, i amb què acabem, Núria?

Acabem, passem també un canvi radical, una mica. Ja ens agrada, ja ens agrada, que hi hagi per tots els gustos. Sí, sí, està molt bé. M'estic adonant que els llibres de la Marina són llibres acabats amb finals tràgics i que els meus és el contrari. Està bé, molt millor. No sé si és significatiu de com veiem l'amor.

No, no, però és que històries. És que, si és veritat, la tragèdia està dintre de l'amor.

Sí, sí, clar, clar, en forma part. I tant, doncs mira, jo avui us porto Sou aquí, de David Nichols, editat per Empúries, amb traducció de Laia Font Mateu. És una novela de, no sé si coneixeu aquest escriptor britànic, que seria una mica un dels grans noms de la comèdia romàntica, fins i tot ha estat adaptat a plataformes. Potser us sona la sèrie Sempre el mateix dia, de Netflix, que ve d'una novel·la seva que es diu Un llibre, Ai un dia, o el títol Nosaltres, que va aspirar al Premi Booker el 2014. Doncs bé, el seu últim llibre, titulat Sou aquí, compleix totes les expectatives dels anteriors. És a dir, si busqueu una comèdia romàntica que us faci feliços. Aquest és el llibre, eh? Aquest. Aquest és el que heu d'anar a buscar a les llibreries. I si no coneixeu David Nichols i us interessa aquest gènere, doncs també, perquè ell és un dels grans noms. I és un molt bon llibre, perquè a vegades ens podem trobar que el gènere es desfà en títols que no estan ben construïts, etcètera, etcètera. De què va això? Seria una novel·la de confort en què els protagonistes són la Marni, una correctora editorial molt eficient, una dona divorciada molt urbanita, i en Michael, que és un home trist, un professor. Que aquí la dona l'acaba de deixar i està obsessionat en fer rutes per la muntanya. On es troben aquests dos personatges? Ella es deixarà endur per una amiga pesada que no li para de dir que vagin a fer una travessa de costa a costa per Anglaterra, i durant aquest camí serà quan es coneixerà en Michael, I, per tant, la novel·la el que fa és reseguir la seva història i també, en paral·lel, reseguir tota la ruta que fan a peu costa a costa d'Anglaterra, de manera que et venen unes ganes d'anar-te'n cap allà a veure aquests paisatges. És una novel·la construïda per oposició, tots dos, o sigui, no tenen res a veure els uns dels altres, i el més interessant és que el que fa David Nichols és fixar-se no tant en l'amor de joventut del foc d'encenalls, d'ara a l'estiu hem conegut algú i de seguida ens enamorem, pim-pam, i això és l'amor de la nostra vida? No, en aquest cas els personatges tots dos ja han tingut aquest gran amor i tots dos han acabat decebuts o tristos per les respectives experiències. És molt interessant com a partir d'aquí construeix una història sobre què fer després. Si t'apareix un altre amor, si t'hi bolques, si ja saps el que et vindrà i per tant no t'atreveixes a que et torni a poder venir una decepció.

I el fet que tots dos personatges ja hagin viscut les seves històries d'amor, les seves decepcions, que se'ls hagi trencat el cor, fa que potser aquest nou amor el visquin amb menys romanticisme, amb menys il·lusió, amb més distància? O si vol que, escolta'm, com si fos el primer

amor de la seva vida? No, no, el que dius, absolutament. Tenen el fre de mà posat, jo diria, tots dos. De manera que tu, com a lector, veus que allà hi ha alguna cosa, que hi ha un magnetisme, que s'atrauen, que quan estan junts la cosa podria anar més enllà, però tots dos van amb el fre de mà i, per tant, estàs esperant a veure si passarà o no passarà. També és molt interessant l'escenari en què transcorre tot això, perquè aquí no hi ha gens de glamur. És a dir, estem parlant d'una història d'amor que passa mentre els protagonistes carreguen motxilles, estan destrossats, estan cansats, estan suats I no són cites romàntiques. Res a veure.

Despalmetes, no? Té clarament una peli o una sèrie, aquesta història. O sigui, és que l'expliques i la veus en pantalla com divertida i maca, saps?

Clar, i veiem qui l'ha escrit. I com els seus llibres han acabat a les plataformes, doncs potser ja està escrit posant la mirada en aquest destí després de portar-ho a pantalla, no ho sé.

Però jo recomanaria sempre llegir el llibre perquè en gaudireu. I a més a més, amb això que deies del sentit de l'humor, Marina, el personatge de la Marni és molt divertit, és una dona molt cínica, aleshores es mira la realitat amb aquest punt de mala llet amb aquest punt de scepticisme tota l'estona, que fa que anar-la llegint i anar veient els seus pensaments, doncs, t'ho passis molt bé davant d'això.

Doncs, recomanacions apuntades, totes aquestes històries d'amor, que ja hem vist, a més, per tots els gustos i sensibilitats. Núria Joanico i Marina Porres, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Fins la setmana vinent.