Llibres per sobreviure als incendis

Carlota Fraixanet, com estàs? Bon dia. Amb la Carlota cada divendres d'aquest estiu repassem lectures per no empipar-se. Per no empipar-nos gaire, sí. Gaire, exacte. Molt necessari. I ja vas avançar, que avui parlaríem d'incendis.

Avui parlarem d'incendis i gestió forestal. Per tal de poder-ho fer, deixem-ho a primer que doni les gràcies als bombers que tinc a casa, que són el meu germà i la meva cunyada, que m'han ajudat moltíssim a preparar aquesta secció. Ara us explicaré unes coses que són una miqueta tècniques, llavors jo he fet la meva recerca personal, que és aquesta. Hem d'entendre què volem dir quan estem parlant de gestió forestal. Aleshores, anem a l'inici dels temps i parlem de quines funcions tenen els boscos. Primer de tot, llavors, segons el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, els boscos tenen tres funcions. L'ambiental, la productiva i la social. L'ambiental, bàsicament, és la que tots sabem, és a dir, la part de ser el pulmó de la societat i de mitigar una miqueta el canvi climàtic, l'ajustet. La social també la sabem, que és això que ens encanta fer la gent de Barcelona, d'anar a fer el pixapín, a veure muntanyes, meravellar-nos de dos arbres i mig, i també el que fan els sandalistes. El selfie. Exacte, ja està, ja ho hem fet. No us foteu d'alta baix d'una penya, perquè. I la gent que li agrada córrer per la natura, i la canalla que va a buscar els tions al desembre, això és la funció social dels boscos. I la funció productiva dels boscos? Què volem dir, la funció productiva dels boscos? Doncs als boscos en traiem, o en traiem,

més ben dit, coses diverses. Què vol dir? Quan la gent tenia llarg de foc a totes les cases i les cuines anaven en foc, ens feia molta falta la fusta, la traiem d'aquí, també es feia servir molt més el suro, i teníem pastures que netejaven el sotabosc. Una de les coses que ens està passant amb els boscos que tenim a Catalunya és que la funció productiva és bàsicament mínima. És a dir, els boscos no s'estan fent servir com caldria, no s'exploten com abans, i això provoca que els boscos estiguin molt més descuidats, perquè si no en podem treure duros, doncs perquè punyetes els hem de cuidar. Exacte, les va acumulant tot. També hi ha un altre tema, i és que el canvi climàtic ens ha caigut a sobre, perquè encara hi ha gent que el nega i qui més el pateix són les persones més vulnerables i els espais naturals, perquè estem canviant, o ja estan canviant, els espais naturals i no hem actuat amb prou rapidesa. Perquè ens en fem una idea de per què estem tenint tants incendis aquest estiu i algunes dades que hem de tenir en compte. A Catalunya hi ha 380.000 hectàrees de bosc que són públiques, dels més de 2 milions d'hectàrees de bosc que hi ha al país. Això vol dir que hi ha més d'un milió i mig d'hectàrees de bosc que són de titularitat privada.

I a la titularitat privada no té l'obligació de fer-se encàrrec. Això és una cosa interessant. Per altra banda, per fer-se encàrrec de tots aquests dos milions d'hectàrees de bosc, ara mateix hi ha 500 agents rurals. Que sí, que està previst que siguin 1.300 abans del 2030, però, amigues, anem una mica tard. Llavors. I a poc a poc. Exacte, sí, anàvem lents perquè anàvem lluny, però anàvem molt lents, i no anàvem tan lluny. Llavors, ara mateix hi ha 2.991 bombers funcionaris de la Generalitat, 2.069 bombers voluntaris, i llavors hi ha els 749 bombers de Barcelona, que van per la seva banda, juntament amb els 80 bombers d'Aran, que també funcionen per separat. Per tant. Si sumem bombers voluntaris, bombers funcionaris i agents rurals, en surten 6.389 persones, que entre els dos milions d'hectàrees de bosc surten a gairebé 325 hectàrees per persona. Però això encara seria acceptable si no tinguessin més feina, que no fos vigilar que els boscos no siguin un polvorí. Els bombers tenen més feines, clar. Exacte. I això ho fan els agents rurals quan no cremen, però penseu que quan hi ha un incendi, els agents rurals no es fiquen. És a dir, a la zona calenta, en un incendi, a una zona calenta, només hi entren bombers, no hi entren civils. Llavors, vull dir, estem parlant que hi ha molt poca gent, eh? Sí, sí, sí.

Compteu, per altra banda, que els agents rurals, no només es dediquen a investigar els focs, que això sí que ho fan els agents rurals, sinó també a investigar què està passant al medi natural, a fer divulgació i a preservar la natura. I que els bombers, a banda de pagar el foc als boscos, es dediquen a pagar focs a les ciutats i a les zones urbanes, rescaten persones i animals en situacions de risc, atenen accidents de trànsit i catàstrofes naturals diverses. El que sigui. Llavors, jo us estic explicant tot això perquè ara parlarem de llibres on el foc o els boscos són els protagonistes, però em sembla importantíssim que siguem molt conscients que les persones que ens protegeixen i que protegeixen el patrimoni natural estan fent tot això per vocació, perquè els falten mans per totes bandes i que potser, només potser, la col·laboració ciutadana té molt més a veure amb la prevenció i amb saber com fer-los la vida més fàcil que no només aplaudir-los quan fan bé la feina, com hem de fer igualment. Deixeu que us expliqui, a més a més, per altra banda, que els bombers estan bastant en peu de guerra,

com un munt d'altres treballadors públics, per lo que sigui, també. Per lo que sigui, sí.

I que reivindiquen moltes coses, però crec que les més importants són que bàsicament els falten mans per poder treballar amb seguretat, perquè ara mateix estan sortint a fer les sortides de 3 en 3, cosa que realment és molt poquet, i que per altra banda necessiten que la Generalitat faci una gestió correcta dels tòxics, perquè no sé si ho sabeu, però els bombers tenen una probabilitat de càncer molt més elevada que la resta de la població, perquè no estan treballant amb les EPIs, és a dir, amb els equips de protecció individual adequades, i que aquesta reivindicació fa 10 anys, 10 anys, que la arrosseguen amb el silenci sistemàtic de les administracions. En fi.

Chau chau.

Vinga, doncs amb la Carlota, lectures per no empipar-nos amb aquesta situació dels incendis, aquesta necessitat de contribuir. Ja no parlem dels piròmens, perquè sortirien paraules molt gruixudes. Molt gruixudes. I no, ara mateix, a aquestes hores, estem en un horari protegit. Però lectures per no empipar-nos amb la qüestió dels incendis i de la gestió forestal.

Llavors, anem a PAMS. Ara parlarem d'un parell de clàssics que s'han d'esmentar, però ens deixem que t'expliqui una cosa molt boja, que m'ha passat preparant aquesta secció. Ai, ai, ai. És que jo normalment, o sigui, jo busco i us preparo els títols que jo tinc al cap i dels quals vull parlar, perquè en faig la meva llista, les meves històries, però sempre faig una recerca de paraules clau a internet i a diverses webs que jo tinc controlades, no fos cas que m'estigués deixant alguna cosa d'aquelles que s'han de citar. És que m'he tornat molt boja aquesta setmana. Tu saps la quantitat de noveles pujades de to amb bombers que hi ha publicades? Pujades de to, volem dir. Exacte. Jo estic molt a favor dels llibres que s'han de llegir amb una mà, o sigui, però podeu deixar de ser una colla de marranos amb els bombers? O sigui, és una cosa molt forta, molt forta.

Vinga! A sobre, a sobre, va, tu contribueix.

Perdó, perdó, perdó. Va, va, puja, puja, que t'ho vendràs.

Ja paro, ja està, ho havia de fer, ja està, perdó, perdó. Sí, sí, s'havia de fer. Va, anem a veure, anem als clàssics i anem a parlar d'aquests dos llibres que s'han de tenir en compte tant sí com no quan parlem de focs, de bombers i sobretot de boscos. El primer, i és un superclàssic, és Fahrenheit 451, de Ray Bradbury. El teniu en català, per fi, en una edició de butxaca que no és una butxaca llardosa, sinó en una edició com cal, a proa. És en aquest clàssic distòpic, el protagonista és un bomber que en lloc de apagar focs crema llibres, perquè els llibres són perillosos en un món en què els governants pretenen que els seus ciutadans siguin cada vegada més idiotes per tal de poder-los manipular. És un llibre meravellós i un llibre que fa molta por cada vegada més i a mi em fa patir perquè m'hi estem acostant perillosament. Ha sortit, fa no gaire, un article de The Atlantic on explica que els estudiants de Harvard, que no és una universitat de xichinabo, diguem-ne, diu que. Els estudiants estan deixant de llegir un llibre sencer perquè és una cosa molt difícil per ells i que ara mateix els sembla una càrrega innecessària pels seus estudis. Alerta, eh? O sigui, una professora d'universitat va dir que un alumne li havia argumentat que demanant-los que llegissin el llibre sencer, els professors estaven arbitràriament. Protegint o withholding aquesta informació als estudiants i forçant-los a assolir aquesta informació des d'un mitjà dificultós. Bàsicament em fa mandra llegir. Bàsicament em fa mandra llegir, però faré servir paraules molt, molt, molt, molt rimobants per fer veure que no sóc un gos.

I això de Fahrenheit 451 també està de moda per la censura a les biblioteques que hi ha als Estats Units d'alguns llibres considerats subversius. Hi ha un documental, per cert, que es diu així, Censura a Biblioteques, a Movistar, que fa també molta por.

Anem-ho mirant, perquè això no estem gaire lluny. Un altre clàssic que jo no puc deixar de recomanar és Walden o la vida als boscos, de Turó, perquè és un d'aquells llibres que ens reconcilien amb la natura, amb el desig de llibertat i amb la idea de viure en consonància. És un dels primers llibres ecologistes, diguem-ne, del qual tenim constància així com a tal. El podeu trobar en català amb el text íntegre a Símbolo Editors o, si no, trobareu una edició il·lustrada amb alguns textos només, amb unes il·lustracions absolutament meravelloses de l'Ignasi Blanc a Cusatania.

Farahet 451 de Red Bradbury, primera recomanació, i un altre clàssic, Walden o la vida als boscos de Zorro, és la segona.

Vinga, seguim amb recomanacions per no empipar-nos sobre boscos, sobre sobre boscos, sobre incendis, vaja. Aquests. Sí, sí, sí. M'has espantat, Marc. Ara puja, puja.

Poques coses romantitzen més el bosc que el soniu dels anells, o sigui, visca la comarca. Parlem ara de llibres que no són tan clàssics i que parlen de boscos i de la seva gestió així en general i que em semblen interessants. D'una banda, hi ha un llibre preciosíssim, que és una faula sobre l'explotació dels boscos i de la mirada diversa, diguem-ne, que tenim els adults i els infants, que és El secret del bosc vell, de Dino Busati, editat per Males Herbes fa, jo crec que fa 3 o 4 anys. I que explica la història d'un coronel que hereta un bosc on no ha estat mai i on no hi viu i que té molts, ell té moltíssimes idees per fer amb aquest bosc, té molts plans, molts plans i cap d'ells és conservar el bosc com a tal, però que no sap o no és gaire conscient que ha de compartir herència amb el seu nebot que té 12 anys i que potser, només potser, no està gaire d'acord amb ell, ni ell ni la resta de la comunitat, perquè resulta que ha heretat el terreny, el bosc, d'algú molt estimat, pel bosc i per la gent. És una faula, és una història preciosíssima, passa molt ràpid i volant i és una història que realment és molt, molt meravellosa. Però no és un conte, eh? No, no, és un llibre per adults. És un llibre per adults i és un llibre que al final parla de moltes coses molt serioses, però és d'aquells que passa. Sí. I dius, esperem un moment, què acabo de llegir? Tornem a mirar, no? Tornem a mirar. És molt bonic. I per altra banda, una altra d'una de les més autores de capçalera és El nom del món és bosc, d'Ursula K. Le Guin.

Aquest no l'he llegit, però Ursula K. Le Guin, recordo, la primera cosa que li vaig llegir, que sóc incapaç de recordar què era, però em vaig flipar molt. Els desposseïts, segurament. No sé els desposseïts, segurament, sí. Però, ostres, vaig, saps allò de dir, uau, no sabia que es pogués fer això.

Clar, és que l'Ursula Kalekin és una de les autores més potents que hi ha, perquè una de les coses que fa és, és a dir, ella fa servir la ciència-ficció per parlar de política, que al final és el seu. Sempre escriu distopies amb regrafons polítics i sempre ho fa treballant-ho molt bé i tocant sempre, agafar tres o quatre temes i a partir d'aquí va ficant un dit a la llaga i rebentant. De què parla en aquest cas? Ens explica. Parla del planeta Atxe, ho estic pronunciant una mica com puc, Atxé. Atxé, sí. On viuen els criatins, que són una espècie evolucionada dels humans que viuen en completa harmonia amb el seu entorn. Fins al punt que el nom del seu món, en la seva llengua, és bosc. Però hi arriben, o hi ha, els terrans, que són els humans, que exploten el bosc i la natura sense control, sense respecte, i que no fan res més que alimentar un conflicte polític que està a punt d'esclatar. Ah, així és ficció total, això. Això no ha passat mai. No ha passat gens en cap moment. Sí. És una novel·la que parla d'ecologia, però que parla també sobre colonialisme, i és una novel·la profundament antimilitarista i feminista. És una autora que jo crec que s'ha de llegir sempre, però en aquest cas, i si parlem de boscos i de com estem tractant la nostra media natural i com l'estem explotant, bé o malament, aquesta és una bona manera d'afrontar-nos-hi. Úrsula K.

Leguin, el nom del món és Bosch, i l'anterior, aquesta fàbula que ens deia la Carlota, El secret del Bosch vell, de Dino Buzzati.

Neix una flor en un lloc que només és curt. La seva llavor creix allunyada del nostre món Tot allò descobert des de la seva voz. Tot el que ens esforcem en explicar destinem

a canviar. Vinga, més lectures per no empipar-se amb els boscos i els incendis,

Carlota. Anem a parlar de coses fetes a Catalunya sobre boscos, que en tenim i moltes. Primer de tot, anem a parlar d'un assaig superinteressant que es diu Arrelats a la Terra, del Francesc Font. Francesc Font, això està editat per Tigre de Paper. És un llibre que parla d'agricultura regenerativa, de com el retorn al cultiu de la terra podem fer front al canvi climàtic. Tornant a ser pagesos, igual ho arreglem, això.

Recuperant tradicions, diguem-ne, però tradicions, com deies tu abans, de productivitat.

Exacte, tradicions productives, però que, a més a més, que tenen un sentit, diguem-ne, científic, i que, a més a més, estan ben pensades, ben documentades i ben fetes. I com d'aquesta manera podem fer front també als processos de desertificació. Em sembla que és un súper necessari que parlem d'aquest tema i que llegir O sigui, a veure, hi ha una cosa que ens passa, crec, moltes vegades, que és que llegir assaig escrit en català és una cosa que ens costa, perquè n'hi ha poc. I una cosa que ens passa molt sovint i que és meravellosa és que tenim molt d'assets traduïts. Hi ha molta gent que està pensant moltes coses i les editorials d'aquí. No, és veritat. I les editorials d'aquí fan una cosa fantàstica que és agafar-ho, traduir-ho i transportar-nos-ho a nosaltres i per tant, o sigui, 11 sobre 10, sempre. Però què passa? Que hi ha moltes vegades que estem parlant de segons quines coses i a mi em sembla fabulós com estiguin gestionant el canvi climàtic a Arizona. Però jo vull saber com gestiona el canvi climàtic a Berga. És que vull dir. Llavors, això és una cosa que crec que és molt valenta i crec que, per tant, les coses que estan escrites des d'aquí fem-li una miqueta de cas. Si voleu altres textos en aquest sentit que estiguin escrits en català però que estiguin traduïts, per exemple, podeu llegir, que per mi és interessantíssim, el Koei Saito, que és un autor japonès que parla sobre canvi climàtic i sobre tornar al punt zero i tal i igual, també ha editat per Tigre de Paper, que és fabulós, però llegiu Arrelats a la Terra perquè és molt interessant que llegim llibres sobre això escrits a Catalunya. Francesc Font, eh? Francesc Font, sí. Per altra banda, si voleu llegir com ens hem explicat els boscos, hi ha una cosa preciosíssima, un llibre que es diu Històries emboscades, que és una compilació de contes i rondalles de gent que viu al bosc. És preciós. L'han compilat el Josep Cot i l'Antoni Jimeno i l'ha il·lustrat la Laia Valdebei, que és aquesta noia que fa aquestes il·lustracions que semblen superantigues. És meravellosíssim. L'ha editat Sidillà, que tenen aquesta manera d'editar com tan artesanal. És súper maco, és un llibre meravellós i val molt la pena i crec que li hem fet poc cas. Llavors aneu a fer-li cas a aquest llibre, per favor. Històries emboscades. Exacte. I per últim, jo no sé si queda algú a Catalunya que no l'hagi llegit encara, però si voleu llegir un paisatge, que és una cosa que crec que és molt difícil, feu el favor. Llegir un paisatge. Exacte. Feu el favor d'anar a la vostra llibreria o a la biblioteca de confiança i feu el favor de demanar Cantojo i la muntanya balla, per favor. Home! Irene Solà, clar. Irene Solà. És una obra on és el paisatge a qui s'explica a si mateix, en una mena de flux de consciència llarguíssim que passa dels uns als altres de manera pràcticament imperceptible. És un llibre que és un gust de llegir i no pot ser que sigueu els últims de llegir-lo.

Sí, per favor. Si no us heu llegit deu ser vergonya. Perquè passem llista, eh? Passem llista dels que us hagin llegat. Aneu a llegir Canto Jairo Montañà, va a llegir. I a més a més, dic una cosa, perquè tinc gent a casa, per exemple, que van dir, hosti, és que em va costar molt entrar-hi. És un llibre per deixar-se portar, eh? Sí, no intenteu entendre'l. És que anava a dir, perquè hi ha capítols on és el riu que parla en prop, el riarol, si no recordo malament, que parla en primera persona. I un bolet, sí, clar, jo què sé. Són molts personatges. No, no, no, jo un dia vaig dir, dic, bé, sí, com Pulp Fiction, saps allò, que és la mateixa història des de diversos punts de vista, però una mica lo bèstia, saps? Vull dir, fins i tot els éssers inanimats,

gairebé, eh. Jo vaig explicar una vegada, tu recordes una eina meravellosa que a vegades es va posar molt damunt de fons guanines que es deia Prezi? Prezi, no. El Prezi, que era com una mena de, com si fos un PowerPoint. Ah, sí, era allò que volies, un PowerPoint nou, sí. Sí, vale, doncs això a mi em marejava molt, perquè llavors de que ho feies un zoom aquí, llavors un zoom allà, pues canto jo a la muntanya, és un Prezi molt locos dels Pirineus, vale? Llavors, a partir d'aquí, jo què sé, llegiu, però és un gust de llegir, és una cosa poètica, està superben escrit.

Molt bonic, molt bonic. Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla, un dels clàssics, Històries emboscades, aquesta compilació de contes que ha fet el Josep Cot i l'Antoni Jimeno, i l'assaig, aquest que dèiem en català, Arrelats a la terra, del Francesc Font.

Som els bombers que venim de pagar el foc amb la camisa bruta i el bigoti tort.

Com sempre, la Carlota té el seu raconet per als lectors més jovenets, que això és molt important, perquè ho hem de fomentar, i com diu la Carlota, també són lectors, també existeixen. Oh, i tant.

Llavors, d'aquest tema n'hi ha molts i són molt xulos, tots. M'ha costat triar-los, avui, venim a moltíssims. Anem a llibres de Boscos, primer. D'una banda, hi ha un llibre que és preciós. Preciós, delicadíssim i una meravella, que es diu Di un bosc, de la Mar Benegas. Està editat per Iequibut. És un llibre de poesia i il·lustració en català absolutament preciós. L'he posat amb els llibres per la canalla perquè és un álbum il·lustrat. Però, si us agraden les il·lustracions de boscos i sou adults, us hi podeu acostar, perquè és una cosa. Preciosíssima de veure, és meravellós, molt,

molt, molt, molt bonic. A mi m'agrada molt el títol, Diu un bosc, el trobo com a títol, és molt bonic.

És que, i si veiessis el llibre, o sigui, és una obra d'art, és que és una fantasia. També tenim un altre llibre que es diu Sóc un bosc, de l'Àlex Nogués i la Laura Miyashiro, editat per Sabana Books, on es parla d'ecosistemes, de com conviure en harmonia sense ser catastrofista, però, com a mi m'agrada, sense tractar a la canalla d'imbècils, que ja saps que és l'única manera de tractar-lo si no volem que ho siguin quan creixin, eh? Perquè hi ha un tema. Sí. Llavors, pel que fa a la lectura acompanyada, o perquè llegeixin sols, ells sols, si són una mica més grans, podem llegir L'home que plantava arbres, del Jan Giono, editat per Viena, que és un llibre maquíssim sobre un pastor de la Provença que decideix fer un canvi al seu entorn, perquè la seva comarca és absolutament herma i vol convertir-la en un lloc bonic. I és un llibre xulíssim. Que bo. Llavors, pels més menuts, hi ha 300 llibres sobre bombers i cotxes de bombers i coses similars, però els meus preferits són, primerament, amb Bernat Bomber, de la Maria Grau, de la col·lecció per aprendre a llegir de l'editorial El Pirata, que es diu Plou i fa sol. També un llibre que m'agrada bastant, que es diu El parc de bombers, que l'ha editat Combell, que és un llibre d'aquests que és gairebé un llibre joc, perquè tens el parc de bombers i en tens com peces, pots jugar amb els bombers amunt i avall. Ah, sí, molt bé. N'hi ha una altra que es diu Un dia amb els bombers, que l'editat basa i que és pels més petits, i perquè vegin com és Un dia amb els bombers i com són, que els bombers aquests són animals i tal, però almenys igual. N'hi ha que són antropomòrfics, n'hi ha que no. N'hi ha 300. O sigui, aneu a la vostra llibreria de confiança i digueu-los, per favor, un llibre de bombers, i segur, segur que en tenen un, i si no, trigaran tres dies a tenir-ne un de meravellós.

Si no, els que ha recomanat la Carlota, recapitulem, és Di un bosc, de la Mar Benegas, Soc un bosc, de l'Àlex Nogués i Laura Miyashiro, L'home que plantava arbres, de Jan Gionó, el Bernat Bomber, de la Maria Grau, i si no, el Parc de Bombers, i Un dia amb els Bombers. Correcte. I ja vam dir la setmana passada que tu acabaries sempre la secció amb un missatge, això que en diuen els Josep Maries, o els Cunyats, diguem-ne. Avui també, no? Avui també, avui també. Quan vulguis, sí, sí. Carta al Josep Maria relacionada amb el foc i els boscos, entenc, no? Sí.

Estimat Josep Maria, sabem que tu no ets un piròman i que, evidentment, t'enorgulleixes dels boscos del teu país, perquè són preciosos. Sabem que mai no encendries un foc volgudament, però què passa amb aquella cigarreteta que tonta que llences des de la finestra del cotxe? O amb aquella barbacoa que no vols renunciar a encendre perquè tu ho tens tot controlat? Què n'hem de fer de les vegades que has sortit a passejar pel bosc i que no has recollit tota la brossa generada perquè, total, tothom ho deixa aquí? Això, estimat, també és encendre el foc. Saps què és encendre el foc, també? Fer servir necessàriament la IA, o comprar coses per internet quan podries baixar a la botiga de la Canturada, coi de gos, o no menjar fruites i verdures de proximitat, o comprar carn de lluny en lloc de fer-ho de productors d'aquí al costat, entrar amb cotxe en un territori privat o deixar córrer els gossos per les pastures on hi ha altres animals, això també és encendre boscos. Perquè com més difícil li posem la feina a tota aquella gent que ha de treballar al bosc, més difícil és que cuidin aquest espai que és nostre i que, per tant, també és responsabilitat nostra. Així que aquest cap de setmana no siguis pixapins i si vas a qualsevol territori natural, recull la brossa que generis i deixa la natura com si fos el santuari que és. I dona suport a les reivindicacions dels bombers, que són i seran sempre nostres, però potser els cal una mica de suport per part de la població.

Brillant, brillant, com sempre, carta al Josep. Oh, m'encanta, m'encanta!

El Teirón no perdona. Puja, puja.

Aviam, avui hem recomanat lectures per no empipar-nos amb els incendis i la gestió forestal, o la falta de gestió forestal. La setmana que ve ja sabem amb què no ens empiparem. Amb les plagues. Les plagues? No sé si preguntar totes o. Bastantes. Gràcies, Carlota, i la setmana que ve.

A vosaltres.