Lloguers ocults: els pisos que no s'anuncien

Si últimament heu buscat pis de lloguer, us haureu adonat que cada vegada hi ha menys anuncis. Als grans portals, com Idealista o Fotocassa, l'oferta s'ha reduït moltíssim, però molt exagerat i en molt poc temps. Per què passa això? Doncs resulta que la competència per llogar un pis és tan bèstia que les immobiliàries ja no necessiten ni posar anuncis. Diuen que la majoria es lloguen abans de penjar-los a internet. Això crea una mena de mercat invisible, una oferta de lloguers escassa però que existeix, encara que gairebé ningú la pot veure. Qui té accés a aquesta oferta invisible de lloguers? I qui en queda fora? És un fenomen puntual o és una tendència que s'estén a poc a poc? Benvinguts, això és el radar de 3Cat Info. L'Ester Ortega és periodista de la secció d'Economia de TV3. Què tal, Ester? Què tal, Eloi? Escolta'm, els últims dies tu has treballat en un reportatge per explicar justament aquest fenomen i el primer que et volia preguntar és per què, com és que heu decidit treballar i investigar aquest tema des del vostre equip?

Doncs mira, el tema de l'habitatge és un tema que seguim a diari, com et pots imaginar la secció, i a més a més està de plena actualitat. Però ens sobtava que rebíem inputs de coneguts que buscaven pis, que donaven veus, allò d'un amic, d'un amic, a veure si us avisen, i constatàvem d'alguna manera que efectivament trobar pis a Barcelona i a l'àrea metropolitana és com una missió impossible. I al mateix temps, després també vèiem que els que acabaven trobant pis ho feien perquè algú que coneixien deixava el pis, els avisava, o alguna mena de connexió d'aquest tipus, de boca a orella. I, evidentment, el boca a orella ha funcionat tota la vida, però volíem saber quin paper estava jugant ara. I, evidentment, pots imaginar, hem parlat amb immobiliàries, amb administradors de finques, i tots el que ens diuen i ens confirmen és que la gran majoria de pisos ja no s'ha d'anunciar per llogar-se.

Déu n'hi do, Déu n'hi do. I això quina explicació tens? Per què diríem que està passant això?

Doncs mira, el que constatem és que els aparadors de les immobiliàries i les webs d'habitatge només mostren una petita part del mercat, que la gran majoria de pisos ja no arriben a veure la llum en aquests canals i que els propietaris o les immobiliàries que els gestionen ja no necessiten anunciar-los. És una qüestió que abans d'arribar a l'anunci ja el tenen llogat, a través d'aquesta xarxa de coneguts, de les recomanacions, això ja funciona prou bé. Llavors, podem parlar d'aquella. Li podem dir un mercat de lloguer ocult, un mercat de lloguer opac, que és un mercat invisible. I això fa que la persona que està buscant pis no pot tenir una fotografia completa del que s'està oferint al mercat i, sobretot, no pot tenir una fotografia completa dels preus que s'està oferint al mercat. I això, clar, condiciona la seva decisió.

Clar, tu ara parlaves d'aquesta expressió d'oferta invisible, no? Però, clar, si és invisible, qui pot tenir accés i com pot arribar? I com s'hi arriba si està allà amagat?

Doncs mira, el que ens expliquen les immobiliàries és que l'inquilí que marxa generalment ja té amics o coneguts que volen ocupar aquest pis. I per tant, quan ell marxa, li diu al propietari "Ei, escolta, tinc un conegut, a veure si està interessat". Això és una via. Altres vegades és el propi propietari que també coneix algú. Per tant, ja d'entrada, si no tens la sort d'estar en aquesta xarxa virtuosa, li podríem dir, doncs no accediràs a aquell pis. I encara hi ha una tercera via, que és la llista de clients de la immobiliària que gestiona aquell pis. Qui hi ha en aquesta llista? Com t'ho fas per entrar-hi? Doncs mira, poden haver-hi clients que ja estan o ja treballen amb aquella immobiliària en el sentit que ja li van llogar un pis, però han donat veus d'escolta, volem canviar, necessitem un pis més gran o volem canviar de barri. Doncs bé, aquells estan amb aquesta llista. O gent que en el seu moment ja va entrar amb aquella immobiliària, no va trobar pis, però ja ha passat aquell filtre de solvència per dur alguna manera i continua amb aquella llista. La casuística pot ser molt variada, com veus, però la realitat és que si no t'avisen en aquesta immobiliària en qüestió que aquell pis està lliure, evidentment no hi tindràs accés.

Que llavors això què vol dir? Que si jo ara, per exemple, estic buscant un pis, el més pràctic, el més viable és que baixi una immobiliària, que els piqui la porta i els digui, ei, escolta, que estic buscant això per aquí, per aquesta zona, apunteu-me a la vostra llista, a la vostra base de dades. És així, això? Ara funciona així, això?

Doncs sí, sí, sí, sense dubta que aquesta és una bona estratègia. De fet, una de les immobiliàries amb les que van parlar ens ho explicava. Ens deien, mira, jo el que recomano és que entrem a les immobiliàries, als administradors de finques de la zona on estem buscant el pis i que hi deixem les nostres dades, que ens incloguin en aquella llista de candidats perquè el que elles faran primer serà tirar d'aquesta llista. És a dir, l'anunci sempre, sempre, sempre és el pla B.

Avui estic parlant amb l'Esther Ortega sobre aquest canvi de tendència en el mercat de lloguer. Ja no es publiquen anuncis ni a les immobiliàries ni als grans portals d'internet, que això per mi és un canvi de model, no sé si és un canvi de paradigma fins i tot, i no sé si també és un fenomen molt estès, si es pot quantificar això, Esther.

No sé si encara podem parlar d'un canvi de paradigma. De fet, això del boca-orella, o també li podem dir mercat de confiança, jo crec que també la defineix prou bé, ha funcionat tota la vida. És a dir, el llogater sempre ha preferit llogar el pis a un conegut, a algú de qui té referències. Però la qüestió ara, evidentment, és que està guanyant protagonisme i que s'està convertint en una pràctica habitual. Això és cert. Ara, tu em preguntaves això, ¿es pot dimensionar? Doncs mira, des del col·legi d'administradors de finques de Barcelona no tenen quantificat el fenomen. Saben, reconeixen, quan parlem amb ells, que és una pràctica cada cop més habitual, però no tenen els números. Ara bé, hi ha un estudi molt interessant de l'Observatori Basc de l'Habitatge, que és molt il·lustratiu del fenomen. No té validesa estadística, perquè s'ha fet amb una mostra molt petita, però sí que serveix, si més no, per evidenciar que això està passant i que cada vegada passa més. Què han fet ells? Doncs han encastat 82 agències immobiliàries, i què es veu aquí? Doncs que gairebé la meitat de les immobiliàries sempre, o gairebé sempre, ofereixen les vivendes a persones de la seva base de dades abans de publicar-les. Exacte. Per tant, ja veiem que és una pràctica molt estesa. I si veiem el que han dit no tota la mostra, sinó concretament les immobiliàries catalanes, tot i que la mostra és molt reduïda, a Catalunya ho fan 7 de cada 10. És a dir, estem per sobre de la mitjana. Ja ens anem fent una idea de la dimensió d'aquesta pràctica. I quan se els pregunta per què ho fan, és a dir, per què utilitzen aquesta via d'intermediació, la principal raó és que ja tenen prou candidats amb aquesta base de dades o amb aquesta llista de l'agència i, en segon lloc, atenció, volen evitar el volum elevat de sol·licituds. I això, que rius, és molt gràfic, ens ho explicaven d'una manera molt gràfica, i és que les immobiliàries ens deien que quan havien finalment de posar un pis a un d'aquests portals immobiliaris o a la seva web o a un fos, ho feien només durant 5, 10, 15 minuts, com a molt, sembla increïble, perquè els telèfons es col·lapsen, la lleu de trucades és brutal.

I parlant encara de les causes d'aquesta situació, què us expliquen sobre els motius, sobre les raons que expliquen aquest canvi? Per què no s'anuncien els pisos de lloguer?

Doncs mira, s'ajunten dos fenòmens que fa molt de temps que duren. D'una banda, una demanda, això és sabut per tothom, que supera de llarg l'oferta. Hi ha més gent buscant pisos disponibles i aquesta manca d'habitatge no només tensiona els preus, sinó que, com ens explicava també una de les professors que apareix al reportatge, Judit Gifreu, que era professora de dret expert en habitatge, això fa que generi com una espècie de càsting per part del propietari a l'hora d'escollir a qui fica a casa seva. I passar aquest càsting, home, sempre serà més fàcil si ben recomanat, que si no, tot i que les immobiliàries expliquen que tothom ha de garantir un cert nivell de de solvència. Clar, i això em porta a la

pregunta següent, que és què passa amb la gent que queda fora d'aquests requisits o què passa amb la gent que no forma part d'aquesta xarxa de coneguts, d'aquestes llistes que tenen les immobiliàries. Això és gent que queden exclosos d'aquest mercat de confiança que dèiem.

Doncs mira, d'entrada, aquest col·lectiu que et deia, bons candidats que queden fora, i aquí podríem parlar d'autònoms, famílies monoparentals, joves, però sobretot jo crec que aquí perjudica molt també són els nouvinguts. De fet, la noia amb la que parlàvem. Ho explicava. Ella era immigrant, ella sí que portava prou temps com per haver teixit una xarxa de contactes que li havia permès accedir al seu pis, però ella parlava de racisme immobiliari i ens parlava de la dificultat d'aquest col·lectiu per accedir a un habitatge primer pel preu, però després perquè aquest màrquet invisible no hi tenen accés, no tenen una xarxa prou sòlida com per entrar-hi.

Clar, amb tot això que estem parlant avui, Ester, jo arribo a la conclusió que, al capdavall, és com tornar al que fèiem abans, no? Buscar pis trucant a la porta de l'immobiliària o a través del boca-orella, no? Que és el que s'havia fet sempre abans que existís la internet. La qual cosa em porta a una altra pregunta, i és què passa amb aquests grans portals d'internet com Idealista, com Habitatglia, Fotocasa. Clar, si ara ja no hi ha anuncis, queda una mica en qüestió.

Sí, la veritat és que aquests portals són un canal que utilitzen sobretot les immobiliàries i, evidentment, estaran patint i estaran notant aquesta davallada. De fet, fa uns dies Idealista publicava unes dades sobre com havien caigut els anuncis d'habitatges en lloguer. I només una dada, la ciutat de Barcelona, per fer-vos una idea, s'havien passat de 113.000 anuncis el 2018 a només 19.700 el 2025. Per tant, una caiguda de més del 80%. Ara bé, dit això, jo crec que aquests portals encara no han perdut la seva raó de ser perquè. Tu pots voler llogar un pis a una altra ciutat perquè canvies de feina, i en una situació com aquesta el boca-orella potser no et funciona, i després perquè aquests portals tenen tota una oferta amplíssima de pisos de lloguer de temporada o d'habitatges en venda.

És clar que el mercat de l'habitatge passa per moments convulsos i això està provocant canvis a tots els nivells, fins i tot en aquests portals immobiliaris que ho han estat petant durant tant de temps. Aviam ara com els afecta això també. N'hem parlat avui amb l'Esther Ortega, periodista de la secció d'Economia de TV3. Esther, gràcies, fins aviat. A tu, gràcies. El muntatge musical és de Sergi Cotillas, jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.